SlideShare a Scribd company logo
Curs 2007-2008 Setmana de la ciència
Q uè  volem saber    sobre el 2007   A ny  M undial del  S ol Sol?
Desenvolupament Ens plantegem diferents preguntes i escollirem una Recerca d’informació en llibres i internet Experiència per entendre el concepte  “5.000.000.000 d’anys”  Resposta a la pregunta realitzada
Q uè li passarà al     al  cap de   5.000 milions d’anys
  Experiència: Comprendre quant és 5.000 1 000.000 d’anys
Un gra de sorra representa 1 any de la nostra vida. Comparem l’edat del Sol amb la nostra Quants grans de  necessitarem per representar els  anys del Sol?
El temps el podem mesurar a partir d’uns rellotges de sorra com aquests
Construïm el nostre rellotge amb  dos recipients transparents connectats per un foradet.
Ja que la nostra edat és de 9 anys posarem només 9 grans de sorra i esperarem a que s’escolin pel foradet.  És un instant!
Com comptarem els 5.000 milions de grans de sorra? Es fan 5 grups de 4 membres cadascun.  Individualment es compten 250 grans de sorra i es col·loquen en un pot.
Penseu que seria possible comptar més d’un milió de grans de sorra? Ens ha costat molt comptar els 250, si intentéssim comptar un milió passaríem molta estona i segurament ens equivocaríem ?
Establim una relació entre el número de grans de sorra i el seu pes. Cada grup haurà comptat 1.000 grans. Es pesen en una balança. El pes és de 15,320 grams.
Es fica la sorra de tots els grups en un pot més gran. El pes de 5.000 grans de sorra serà de 76,6 grams.
Això ens suposaria moltes hores de feina, per tant, ho haurem de fer-ho d’una altra manera:  a partir de  càlculs matemàtics. Ara només ens queda repetir aquesta operació un  milió de vegades més. Si 5.000 grans de sorra pesen 76,6 grams en posar 100 vegades 5.000 tindrem 500.000 grans de sorra, els quals, per tant,  pesaran 100 vegades més: 76,6  x 100 = 7660 grams o 7 quilos i 660 grams. És a dir, en un sac de sorra de 7 quilos 660 grams hi ha 500.000 grans de sorra. Establim una relació:
Tots els grups posem la sorra en una galleda i la colem per a que sigui més fina.
La fiquem dintre d’una galleda i la pesem.  La balança ens haurà de  marcar 7 kg i 660 g Aquí hi ha 500.000 grans de sorra.
Com posarem aquests 500.000 grans de sorra en un rellotge? Construirem un de nou a partir de dues garrafes grans d’aigua.
Fiquem la sorra en una de les garrafes del nostre rellotge
Comprovem que tenim tots  els grans de sorra pesant  de nou la garrafa.
En la garrafa de sota hi posem un embut amb un forat molt petit. Capgirem la garrafa plena ...
...i a esperar que baixi tota la sorra.
Hem tardat unes hores
Fem de nou una altra operació matemàtica. És a dir, 5.000.000.000 grans de sorra pesaran 76.660 kg   Si posem 10.000 vegades 500.000  tindrem els  5.000.000.000 grans de sorra que volíem comparar Per calcular-ho caldrà multiplicar el pes obtingut anteriorment per 10.000: 7,660  x  10000  = 76660 kg Per poder-ho imaginar caldria construir un rellotge tan gran  com el remolc d’un camió. Veritablement la nostra vida respecte a la del Sol és  “ un vist i no vist”
El camió portarà 5.000.000.000 granets de sorra
Què li passarà al Sol al cap de 5.000 milions d’anys?
Recerca d’informació
Els alumnes que creuen saber la resposta l’han penjada al nostre mural
La fusió nuclear és el procés pel qual un nucli lleuger es transforma en un de pesat. Aquest és el procés pel qual es genera energia a l’interior del Sol i de totes les estrelles.
Durant els seus primers 50 milions d'anys, el Sol es va contraure fins arribar al seu tamany actual. Quan va estar suficientment calent, la contracció va cesar i la combustió nuclear de l'Hidrogen en l'Heli va començar en el centre.
Però al cap de 5.000 milions d’anys...  El Sol ha estat en aquesta etapa de la seva vida durant  uns 4.500 milions d'anys.
L’hidrogen del nucli del Sol ja s’haurà consumit tot i  començarà a cremar l’hidrogen que es troba en les  capes menys profundes.
Llavors es dilatarà i es refredarà, així es convertirà en una gegant vermella. Serà més freda però 10.000 vegades més brillant a causa de la seva grandària Es pot veure la diferència de grandària entre el Sol actual  i el d’una gegant vermella (el seu futur)
Absorbirà els planetes més propers, és a dir, Mercuri i Venus. La Terra estarà tan a prop del Sol que hi farà una calor infernal. No s’hi podrà viure. Actual Passats uns milions  d’anys n n
Quan gairebé tot el seu hidrogen s’hagi convertit en heli, el cremarà per a transformar-lo en altres elements.Expulsarà el seu embolcall cap a l’espai, i es formarà una capa de gas i pols que amb el temps s’esfilagarsarà
Quan el nucli del Sol es contraurà i s’escalfarà fins a posar-se blanc, es convertirà en una nana blanca.
La qual s’anirà apagant lentament...
... Però potser es produirà un esdeveniment que faci que aparegui en l’espai un núvol de gas i pols i es formi de nou un estel...
 

More Related Content

Similar to Solquart

Guia mart
Guia martGuia mart
Guia mart
Linibau
 
Paula Garrido i Marc Ginestet
Paula Garrido i Marc GinestetPaula Garrido i Marc Ginestet
Paula Garrido i Marc Ginestet
xjauset
 
L’Origen de l’Univers
L’Origen de l’UniversL’Origen de l’Univers
L’Origen de l’Univers
tosajuh
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2
Pol Serra
 
El sol
El solEl sol
Sistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaSistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaDori Castellanos
 
Potencies de 10 (versió pròpia)
Potencies de 10 (versió pròpia)Potencies de 10 (versió pròpia)
Potencies de 10 (versió pròpia)Raül Fernández
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervellóescolanovacervello
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solar
Cristinaab
 
Dossier mirant el cel de sant guim primera part
Dossier mirant el cel de sant guim primera partDossier mirant el cel de sant guim primera part
Dossier mirant el cel de sant guim primera part
angelsalegre
 
L'espai que ens envolta per Albert i Carlos
L'espai que ens envolta per Albert i CarlosL'espai que ens envolta per Albert i Carlos
L'espai que ens envolta per Albert i Carlos
Màrius Martínez i Martí
 
La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?
silviaprofe56
 
L'Aire
L'AireL'Aire
Activitats de l'eixida per als xiquets
Activitats de l'eixida per als xiquetsActivitats de l'eixida per als xiquets
Activitats de l'eixida per als xiquetsdusanvi
 
Origen i evolució de l'univers
Origen i evolució de l'universOrigen i evolució de l'univers
Origen i evolució de l'universslapafrasla
 
El sol
El solEl sol
El sol
Mike Towers
 

Similar to Solquart (20)

Guia mart
Guia martGuia mart
Guia mart
 
01 caelum nuncius novembre 2014
01 caelum nuncius    novembre 201401 caelum nuncius    novembre 2014
01 caelum nuncius novembre 2014
 
Paula Garrido i Marc Ginestet
Paula Garrido i Marc GinestetPaula Garrido i Marc Ginestet
Paula Garrido i Marc Ginestet
 
L’Origen de l’Univers
L’Origen de l’UniversL’Origen de l’Univers
L’Origen de l’Univers
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2
 
El sol
El solEl sol
El sol
 
Sistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De RecercaSistema Solar Projecte De Recerca
Sistema Solar Projecte De Recerca
 
Projecte Terra i Univers
Projecte Terra i Univers Projecte Terra i Univers
Projecte Terra i Univers
 
Potencies de 10 (versió pròpia)
Potencies de 10 (versió pròpia)Potencies de 10 (versió pròpia)
Potencies de 10 (versió pròpia)
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
 
Power del Sol
Power del SolPower del Sol
Power del Sol
 
El sistema solar
El sistema solarEl sistema solar
El sistema solar
 
Sol5 b13
Sol5 b13Sol5 b13
Sol5 b13
 
Dossier mirant el cel de sant guim primera part
Dossier mirant el cel de sant guim primera partDossier mirant el cel de sant guim primera part
Dossier mirant el cel de sant guim primera part
 
L'espai que ens envolta per Albert i Carlos
L'espai que ens envolta per Albert i CarlosL'espai que ens envolta per Albert i Carlos
L'espai que ens envolta per Albert i Carlos
 
La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?
 
L'Aire
L'AireL'Aire
L'Aire
 
Activitats de l'eixida per als xiquets
Activitats de l'eixida per als xiquetsActivitats de l'eixida per als xiquets
Activitats de l'eixida per als xiquets
 
Origen i evolució de l'univers
Origen i evolució de l'universOrigen i evolució de l'univers
Origen i evolució de l'univers
 
El sol
El solEl sol
El sol
 

Solquart

  • 1. Curs 2007-2008 Setmana de la ciència
  • 2. Q uè volem saber sobre el 2007 A ny M undial del S ol Sol?
  • 3. Desenvolupament Ens plantegem diferents preguntes i escollirem una Recerca d’informació en llibres i internet Experiència per entendre el concepte “5.000.000.000 d’anys” Resposta a la pregunta realitzada
  • 4. Q uè li passarà al al cap de 5.000 milions d’anys
  • 5. Experiència: Comprendre quant és 5.000 1 000.000 d’anys
  • 6. Un gra de sorra representa 1 any de la nostra vida. Comparem l’edat del Sol amb la nostra Quants grans de necessitarem per representar els anys del Sol?
  • 7. El temps el podem mesurar a partir d’uns rellotges de sorra com aquests
  • 8. Construïm el nostre rellotge amb dos recipients transparents connectats per un foradet.
  • 9. Ja que la nostra edat és de 9 anys posarem només 9 grans de sorra i esperarem a que s’escolin pel foradet. És un instant!
  • 10. Com comptarem els 5.000 milions de grans de sorra? Es fan 5 grups de 4 membres cadascun. Individualment es compten 250 grans de sorra i es col·loquen en un pot.
  • 11. Penseu que seria possible comptar més d’un milió de grans de sorra? Ens ha costat molt comptar els 250, si intentéssim comptar un milió passaríem molta estona i segurament ens equivocaríem ?
  • 12. Establim una relació entre el número de grans de sorra i el seu pes. Cada grup haurà comptat 1.000 grans. Es pesen en una balança. El pes és de 15,320 grams.
  • 13. Es fica la sorra de tots els grups en un pot més gran. El pes de 5.000 grans de sorra serà de 76,6 grams.
  • 14. Això ens suposaria moltes hores de feina, per tant, ho haurem de fer-ho d’una altra manera: a partir de càlculs matemàtics. Ara només ens queda repetir aquesta operació un milió de vegades més. Si 5.000 grans de sorra pesen 76,6 grams en posar 100 vegades 5.000 tindrem 500.000 grans de sorra, els quals, per tant, pesaran 100 vegades més: 76,6 x 100 = 7660 grams o 7 quilos i 660 grams. És a dir, en un sac de sorra de 7 quilos 660 grams hi ha 500.000 grans de sorra. Establim una relació:
  • 15. Tots els grups posem la sorra en una galleda i la colem per a que sigui més fina.
  • 16. La fiquem dintre d’una galleda i la pesem. La balança ens haurà de marcar 7 kg i 660 g Aquí hi ha 500.000 grans de sorra.
  • 17. Com posarem aquests 500.000 grans de sorra en un rellotge? Construirem un de nou a partir de dues garrafes grans d’aigua.
  • 18. Fiquem la sorra en una de les garrafes del nostre rellotge
  • 19. Comprovem que tenim tots els grans de sorra pesant de nou la garrafa.
  • 20. En la garrafa de sota hi posem un embut amb un forat molt petit. Capgirem la garrafa plena ...
  • 21. ...i a esperar que baixi tota la sorra.
  • 23. Fem de nou una altra operació matemàtica. És a dir, 5.000.000.000 grans de sorra pesaran 76.660 kg Si posem 10.000 vegades 500.000 tindrem els 5.000.000.000 grans de sorra que volíem comparar Per calcular-ho caldrà multiplicar el pes obtingut anteriorment per 10.000: 7,660 x 10000 = 76660 kg Per poder-ho imaginar caldria construir un rellotge tan gran com el remolc d’un camió. Veritablement la nostra vida respecte a la del Sol és “ un vist i no vist”
  • 24. El camió portarà 5.000.000.000 granets de sorra
  • 25. Què li passarà al Sol al cap de 5.000 milions d’anys?
  • 27. Els alumnes que creuen saber la resposta l’han penjada al nostre mural
  • 28. La fusió nuclear és el procés pel qual un nucli lleuger es transforma en un de pesat. Aquest és el procés pel qual es genera energia a l’interior del Sol i de totes les estrelles.
  • 29. Durant els seus primers 50 milions d'anys, el Sol es va contraure fins arribar al seu tamany actual. Quan va estar suficientment calent, la contracció va cesar i la combustió nuclear de l'Hidrogen en l'Heli va començar en el centre.
  • 30. Però al cap de 5.000 milions d’anys... El Sol ha estat en aquesta etapa de la seva vida durant uns 4.500 milions d'anys.
  • 31. L’hidrogen del nucli del Sol ja s’haurà consumit tot i començarà a cremar l’hidrogen que es troba en les capes menys profundes.
  • 32. Llavors es dilatarà i es refredarà, així es convertirà en una gegant vermella. Serà més freda però 10.000 vegades més brillant a causa de la seva grandària Es pot veure la diferència de grandària entre el Sol actual i el d’una gegant vermella (el seu futur)
  • 33. Absorbirà els planetes més propers, és a dir, Mercuri i Venus. La Terra estarà tan a prop del Sol que hi farà una calor infernal. No s’hi podrà viure. Actual Passats uns milions d’anys n n
  • 34. Quan gairebé tot el seu hidrogen s’hagi convertit en heli, el cremarà per a transformar-lo en altres elements.Expulsarà el seu embolcall cap a l’espai, i es formarà una capa de gas i pols que amb el temps s’esfilagarsarà
  • 35. Quan el nucli del Sol es contraurà i s’escalfarà fins a posar-se blanc, es convertirà en una nana blanca.
  • 36. La qual s’anirà apagant lentament...
  • 37. ... Però potser es produirà un esdeveniment que faci que aparegui en l’espai un núvol de gas i pols i es formi de nou un estel...
  • 38.