1. SETMANA 1
Procedència
Elements que formen el Tabac
Efectes del Tabac
Dependència
Consumidors
Prevalença del consum de Tabac per països i sexe
Definició del problema

2. PROCEDÈNCIA
• El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de les
solanàcees igual que la patata, el tomàquet,...que a partir de les seves fulles,
preparades de diferents maneres, es fumen, s’aspiren, es beuen o es
masteguen. Es pot cultivar en diferents climes.
• El tabac procedeix d'Àmerica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la
colonització d’aquest continent pels espanyols. Se suposa que va ser portada a
Espanya per Francisco Hernando de Toledo. Es va estendre ràpidament el seu
consum pel valor terapèutic que es creia que tenia, però davant del gran
nombre de consumidors , va ser prohibit el seu consum pel zar M.Federovich
que va ordenar martiritzar a qualsevol fumador fins que no confessés qui li
havia proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de l'Església al que
fumava en llocs pròxims a les diòcesi. A partir del segle XVII deixa d’estar
prohibit i creix el seu consum de forma gradual i a partir del segle passat
s’accepta socialment.
• El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la
preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.

3. ELEMENTS QUE FORMEN EL TABAC
• La nicotina (C10H14N2): És l’alcaloide responsable de la major part dels
efectes del tabac sobre l’organisme i és el que provoca la dependència
física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així
que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que
desperten el desig d’un nou cigarret.
• Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos típica del
fumador i de l’estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que
són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
• Els quitrans i agents cancerígens.
• El monòxid de carboni,que es troba en quantitats molt elevades en el fum
del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el que provoca que
disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen.

4. EFECTES DEL TABAC
• El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic de
l’organisme.
• La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipus
neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal.
• La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica,
fenomen principal d’irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives.
• El càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es creu que es degut a l’acció
del 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen.
• També són clàssics els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis.
• Eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació.
• El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera especial en el pes de l’acabat
de néixer.
• També incrementa el nombre d'aborts espontanis, complicacions durant l’embaràs, el part i
naixements prematurs.
• Un dels factors a tenir en compte és el dels fumadors passius. Les persones que no fumen però
estan exposades al fum de les fumadores, tenen el mateix risc de contraure les malalties dels que
fumen.

5. DEPENDÈNCIA
• El tabac és una droga estimulant. La nicotina crea addició a l'inhalar el fum.
• La nicotina actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una acció
reconfortant.
• Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d’aquest moment es
pot parlar de dependència de la nicotina. Si es treu bruscament l’entrada de
nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com una
intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l’ansietat i l’agressivitat, el mal humor,
la falta d’atenció al conduir, l’augment de pes, etc.
• Alguns fumadors ho deixen pel seu compte, sense cap mena de tractament, només
amb una forta motivació. N’hi ha que fan servir, els primers dies, xiclets de nicotina
que substitueixen la necessitat de fumar.
• Hi ha fumadors amb una dependència més forta, que van a centres especialitzats
on s’integren en programes especials i reben suport farmacològic i psicològic.

6. CONSUMIDORS
• El tabac és consumit a diari pel 30/35% de la població espanyola de més de 15 anys, encara que la
tendència global va baixant ( un 8-10% en els últims quinze anys).
• Segons l’ultima enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l’any 1998 entre al població
escolar diu:
• El tabac és la substància amb el consum més alt. El 62% dels escolars han consumit tabac en alguna
ocasió. Si no tenim en compte aquells que només han consumit algunes cigarretes al llarg de la seva
vida, el percentatge dels que han fumat tabac alguna vegada és del 34.7%, dels quals un 6,4% són
ex-fumadors i el 28,3% restant fuma actualment.
• La proporció d’escolars que fuma diàriament és del 21,6%. La evolució seguida pel consum de tabac
entre escolars és positiva reduint-se.
• Les prevalences en el consum de tabac entre els escolars són sensiblement superiors en les noies
envers els nois, amb una diferència de quasi 11 punts. Així el 39,8% de les noies ha fumat alguna
vegada sobre el 28,89 dels nois.
• L’edat apareix clarament associada al consum de tabac, augmentant a mesura que augmenta l’edat
(fuma el 15,8% dels escolars de 14 anys en front als 46,5% que ho fa als 18 anys). L’edat mitjana
d’inici al consum es situa als 13,1 anys, pujant als 14,4 anys per el consum diari, no existint
diferència entre nois i noies en les edats d’inici del consum de tabac.

7. PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE

8. PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE
• L'any 2011, a Catalunya, una de cada tres persones de 15 anys o més fuma
diàriament o ocasionalment (29,5%). La prevalença de consum de tabac és més
elevada entre els homes (35,8%) que entre les dones (23,4%). En ambdós sexes, el
grup d’edat que presenta més prevalença és el de 25 a 34 anys.
• La prevalença de consum de tabac s’ha estabilitzat en els darrers cinc anys,
després d’un període de decreixement iniciat als anys noranta, entre els homes, i a
mitjans de la dècada passada, en les dones. Amb tot, la prevalença de consum
diari* de tabac és elevada en comparació amb la d’altres països de l'OCDE. Els
joves de 15 a 24 anys són el grup d’edat que ha presentat una disminució més
important del tabaquisme en els darrers 10 anys: del 39,9% de fumadors al 2002 a
32,4% al 2011. Aquest fet és especialment important ja que afecta les edats en
què acostuma a aparèixer l’hàbit. En canvi, el grup de 55 a 64 anys ha incrementat
la prevalença durant el mateix període, com a conseqüència del desplaçament de
les cohorts més fumadores cap a aquestes edats. En ambdós sexes, les persones
amb nivell d’estudis universitaris presenten una prevalença de tabaquisme menor
a la resta de grups (estudis secundaris i primaris o sense estudis).
*L'indicador fa referència a la prevalença de consum diari i ocasional. Les dades de
consum diari han estat calculades exclusivament per permetre la comparació amb
els valors d’altres països europeus.

9. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA
• Fumador és qualsevol persona que ha consumit diàriament durant el darrer mes
qualsevol quantitat de cigarretes, fins i tot una cigarreta es considera consum. En
la pràctica habitual, i en el context de la majoria de protocols clínics, fumador és la
persona que respon afirmativament a la pregunta Fumeu?
• Fumador és, dons, qualsevol persona que diu que fuma, sigui quina sigui la
quantitat. I això és així, perquè no hi ha cap nivell ni tipus de consum que sigui
segur. Fumar una cigarreta implica absorbir substàncies tòxiques i irritants que són
un risc per a la salut, el risc associat està amb relació al nombre de cigarretes
fumades i el temps que es porti fumant.
• No fumador és l’individu que mai no ha fumat cigarretes al menys durant un mes
de forma diària.
• Exfumador és l’individu que essent prèviament fumador es manté almenys 12
mesos sense fumar.
• Fumador passiu es considera a tota persona no fumadora exposada de manera
mantinguda al fum del tabac.

10. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA
• Segons l’OMS, el tabac produeix 4,9 milions de morts a l’any al món,
13500 al dia. Mundialment es considera que el 47,5% dels homes i 10,3%
de les dones fumen i que la meitat dels nens estan exposats al fum a casa
seva.
• A Espanya, l’any 2003, la proporció de persones que havien fumat
diàriament en els últims 30 dies era d’un 36,7% ( 42% homes i 31,3%
dones). L’edat d’inici se situa als 13,2 anys segons l’enquesta estatal sobre
ús de drogues en l’ensenyament secundari.
• A Catalunya, a partir dels resultats de la primera onada de l’Enquesta de
Salut de Catalunya ( ESCA) de 2006 fets públics amb ocasió del Dia
Mundial Sense Tabac ( 31 de maig de 2006). Fuma un 27,9% de les
persones de més de 15 anys ( 23,6% diàriament i un 4,3% de forma
ocasional), es destacable que és la primera vegada que és constata un
descens de consum en dones, també es pot veure una disminució en els
joves, tant homes com dones.

11. DEFINICIÓ DEL PROBELMA
• Pel que fa al consum de tabac entre col·lectius exemplars, en els metges, entre els
anys 1982 i 2002, s’ha produït una reducció de nivells de consum de tabac de 28,3
punts, passant del 52,8% al 24,5%.
• A l’any 2002 s’ha valorat la prevalença de tabaquisme per especialitats: els
cardiòlegs registren la major prevalença de fumadors, mentre que els psiquiatres i
tocoginecòlegs registren la major prevalença de fumadors, juntament amb els
cirurgians. En els farmacèutics, entre els anys 1990 i 2002, la prevalença de l’hàbit
tabàquic s’ha reduït 11,9 punts i ha assolit el 20,4% l’any 2002. En el col·lectiu
d’infermeria s’observa una reducció de la prevalença de tabaquisme de 7,3 punts,
passant de 42,4% al 1986 al 35,1% en el 2002, i es manté com el col·lectiu amb
una proporció més alta de fumador, tot i la seva evolució positiva en els darrers
anys. En el grup professional de docents d’educació primària i secundària, la
tendència ha estat força positiva i el tabaquisme, que l’any 1982 era del 45,7%, ha
disminuït fins al 29,8% l’any 2002 ( -15,9 punts).
• L’edat mitjana d’inici del consum del tabac és de 13,2 anys, segons l’enquesta
estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris. Pel que fa a la
prevalença del consum en els darrers 30 dies entre estudiants espanyols entre 14 i
18 anys és d’un 37,4%, el consum diari en els últims 30 dies es situa en el 21% (
18,9% dels homes i 24,1% de les dones) i quant al consum alguna vegada a la vida
es manté estable en el 60,4%.
• A Catalunya en els grups joves (15-24 anys) l’edat d’inici va ser de 15,8 anys ( DE
1,9), ab un 995 de les persones l’edat d’inici va estar entre els 10,1 i els 21,5 anys.