1. Sant Jordi 2010 . Espero que us agradi, la història que ve a continuació.

2. El Gerro del desitjos. Hi havia una vegada, un noi que es deia Joan, i tenia molta mala sort. El pobre Joan no tenia família, perquè els seus pares varen morir en un accident d’avió, que anava rumb als Estats Units. Tampoc tenia avis per que també van morir, només tenia el seus tiets, que l’ignoraven perquè mai, els havien caigut be els pares d’en Joan. En Joan es passava tota la seva vida, tancat en una cabana dels seus tiets, mig derruïda i bruta, i a mes a mes estava plena de pols.

3. Un dia, que en Joan estava netejant la cabana, (per orde dels seus tiets), en Joan va trobar una cosa plena de pols, i molt bruta. - Tjo,tjo. Que dimonis es això?. - Eh Noi!. Deixa estar les coses, i treballa!. En Joan va deixar la cosa bruta al seu lloc, i va respondre. - Si tiet Pere. Però quan el tiet Pere va marxar, en Joan va tornar a mirar, i la va agafar per netejar-la.

4. Quan el va netejar, en Joan va veure que era un gerro normal i corrent, i llavors va dir. - Quin pal, jo pensava que era alguna cosa de valor, i resulta que es un gerro normal i corrent! En Joan va deixar el gerro, i va tornar a netejar. - Ai, això de netejar es un avorriment, a vegades desitjaria que es netegés sola la cabana. Quan en Joan va acabar la frase, el gerro va fer un soroll estrany, i va començar a sortir un gas de color groc. Eh? Que li pasa al gerro ara? Patapum! De sobte la cabana es va netejar tota sola, i el gerro li va sortir un gas de color blanc.

5. En Joan tot sorprès, va dir. - Ostres quina canya!. S’ ha netejat tota sola!. -El Tiet va venir tot corrents i va cridar. - Noi!. Que es tot aquest enrenou?. En Joan, va amagar el gerro, i el va tapar amb una manta blava, i va respondre. - Res tiet, ja he acabat. - Ah, molt bé, pensava que trigaries mes. - I ara que vol que faci tiet?. - Queda’t quiet, i no facis cap soroll!. - Si tiet. Quan va marxar el tiet, en Joan, va tornar a agafar el gerro, i es va preguntar.

6. - Que li haurà passat aquest gerro, que quan he acabat la frase, ha sortit un gas, i s’ a netejat de cop?. Desprès de rumiar tant, en Joan va pensar. - I si tornes a dir alguna altre frase?. En Joan, va treure la manta, i es va apropar a la finestra feta pols, i mig trencada. - Ostres, el jardí està fet un fàstic, desitjaria que el jardí, estigues net, i florit. Desprès de dir això, el gerro, va tornar a treure gas groc, i de sobte. Patapam!. El jardí, es va quedar florit amb roses i clavells, i la gespa estava més verda que mai.

7. -Ostres quina gràcia!. Aquest gerro es una passada! -En Joan va tornar a pensar un desig, però per mala sort, el tiet Pere, va aparèixer per la porta de la cabana. -Noi!. Que fas amb aquest gerro? Et vaig dir que no toquessis res! -Perdó tiet perdó! -Res de perdó! Dóna’m aquest gerro immediatament! El tiet Pere, va agafar el gerro, però en Joan li va dir. -Nomes li diré una cosa tiet! Aquest gerro fa miracles, et compleix tots el desitjos que li demanis!

8. -Silenci!. Calla noi!. No vull que em parlis!. M’has entès?. -Ha vist com està el jardí?. Ha estat gracies al gerro!. -Te dit que callis!. -I sap per què, he acabat tan ràpid de netejar?. -Calla!. Prou!. Silenci!. -Ha estat gracies al gerro!. -CALLA D’UNA VEGADA MALEÏT NEN, CALLA!. Paf. En Joan va caure al terra, marejat i sense coneixement. -Maleït noi, un gerro que fa desitjos, ets igual que el teu estúpid pare, sempre igual, amb històries absurdes, de que existeixen els fantasmes i els llops.

9. El tiet Pere, va agafar a en Joan, i li va lligar els braços i les cames, i desprès va agafar el gerro, i s’ el va emportar. Pam!. -Ai, quin mal, m’ha deixat lligat. En Joan intentava escapar-se però no ho aconseguia. -I ara que?. Pare, mare, ajuda!. Patapuf. -Fill, tingues esperança. -Pare?. -Sempre seràs el meu reiet. -Mare?.

10. -Fill, nomes podem dir-te una cosa. -Quina?. -Reiet meu,apropat a la finestra, i crida ben fort, vull ser lliure. -Però si ho faig el tiet Pere m’ escoltarà. -Si vols ser lliure, crida-ho. -Esta bé. -En Joan es va apropar, i va dir. -VULL SER LLIURE!!!!!!.

11. -On soc?. -Benvingut al paradís, esperem que ho passi be. Al paradís?. -Si vol entrar?. -En Joan ho va rumiar, i va dir. -Si, i tant que si!. En Joan va entrar en el paradís, i va ser molt feliç, i ell es va proposar, començar una nova vida, des de zero. Fi.