2. Hola noi, què tal estàs? – va dir en Xavi.
Bé, bé. – va dir un desconegut.
En Xavi es va despertar, tot havia estat un somni d’aquells que ens
agradaria a tothom que fossin reals. En el seu dia a dia estava molt sol.
Va estar pensant una estona...
Xavi, l’esmorzar ja és a taula – va dir la seva mare.
Va sonar el seu rellotge, era l’hora d’anar a l’escola, tot i que tenia ganes
d’estudiar, no li feia molta gràcia, perquè estava ben aïllat.
Intenta fer amics! – va dir el seu pare.
En anar a l’escola ningú el va deixar seure al seient de l’autocar, va haver
de seure sol.
3. Núñez Abrero, Xavier – va preguntar el professor.
Sí – va contestar en Xavi.
Pots passar cap a classe.
Ordóñez Puig, Xènia...
Sí – va contestar.
Avui començarem el dia amb una classe de matemàtiques.
Concretament, per començar amb arrels quadrades.
Algú em podria dir l’arrel quadrada de 170?
13,04 – va dir en Xavi ràpidament.
I com ho has sabut sense calculadora ni res, Núñez? – va preguntar el
professor.
Professor, ho sé perquè la he fet de cap, abans no hi havia calculadores.
– va dir en Xavi.
Molt bé, aquest noi és un exemple, preneu nota d’ell.
Anava a desar els seus llibres, quan va venir un noi que va treure el nom
de la seva taquilla.
4. A l’hora del pati alguns li deien espavilat, altres li deien “ves-te'n amb
Einstein!” però ningú li anava a saludar.
A l’hora de dinar li passava el mateix, per quina raó?
De sobte va venir una nena de la seva classe, la Xènia, i li va dir que no
patís, que aquells no sabien tractar a la gent.
Ell i la Xènia van ser molt amics.
