General. Unió de Pagesos

1. SESSIÓ 4: EL BENESTAR ANIMAL EN LA PRÀCTICA DIÀRIA (SEGONA PART)

2. SESSIÓ 4: EL BENESTAR ANIMAL EN LA PRÀCTICA DIÀRIA (SEGONA PART) 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT. 2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTAR. 3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS.

4. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Per instaurar unes bones mesures de bioseguretat cal tenir present un ampli ventall de factors que afecten a l’explotació: 1. Localització geogràfica de la granja. 2. Disseny de les instal·lacions. 3. Maneig dels animals de reposició. 4. Control de possibles vectors. 5. Higiene: neteja i desinfecció. 6. Control d’entrada de persones i vehicles. 7.Gestió de residus (cadàvers i altres). 8. Control de la qualitat de l’aigua i el pinso. 9. Altres.

6. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Localització geogràfica CLASSIFICACIÓ DEL GÈRMENS SEGONS EL TAMANY (expressat en µm 3 ) Bactèries - Micoplasmes - Virus 5 a 50 0,01 a 0,1 0,01 a 0,00001 Tipus de Patologia Distància de Transmissió Exemples Malalties bacterianes Pocs metres Pasteurella, streptococs, etc. Micoplasmes i alguns virus 3 Kilòmetres Pneumònia enzoòtica, virus PRRS Alguns virus 9 Kilòmetres Virus d’Aujesky i de la febre aftosa

7. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Localització geogràfica Exemple Els boscos exerceixen la funció de filtre d’aire. S’han donat cassos en què, després d’un incendi, ha augmentat la transmissió de malalties entre granges veïnes. Avui dia, hi ha granges d’alt nivell sanitari que instal·len microfiltres a totes les entrades d’aire de les naus per evitar la transmissió de malalties a través de l’aire.

8. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Localització geogràfica Podem veure que la granja de la segona foto té molta més garantia de mantenir la sanitat que la de la primera. I més si considerem que una fàbrica de pinso implica un trànsit constant de camions que visiten granges i que per la carretera que s’hi veu hi circulen cada dia milers de porcs cap a l’escorxador. Font : B&M Font : B&M Almenys 6 granges 1 fàbrica pinso 1 carretera

9. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Localització geogràfica Què es podria considerar una localització geogràfica ideal ? Una explotació situada en una regió de baixa densitat ramadera, en una zona muntanyosa (1), o prop del mar (2), voltada de boscos (3) i amb un clima assolellat (4). (1) Del mar no ens pot arribar res. (2) Resguardada de corrents d’aire. (3) Efecte de filtre d’aire. (4) Les radiacions del sol, sobretot ultraviolades, destrueixen casi totes les partícules infectives que puguin viatjar per l’aire. Font : B&M

10. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions Cal estudiar tots els punts de contacte de la granja amb el seu entorn. SITJES DE PINSO ENTRADA PRINCIPAL VESTUARI - OFICINA TANCAT PERIMETRAL CARREGADOR DE BESTIAR

13. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: carregador de bestiar Sabies que... Tots els camions de transport de bestiar, quan descarreguen els animals (tant si han descarregat porcs grossos a l’escorxador com si han descarregat garrins a un engreix procedents d’una granja de mares), tenen l’obligació de rentar i desinfectar la gàbia . Als escorxadors hi ha punts de rentat i desinfecció i un cop nets els camions, se’ls entrega un certificat que ho acredita.

14. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: carregador de bestiar Massa sovint encara tenim cassos de patologia a granja que s’acaben atribuint al transport dels animals. És el cas de la disenteria porcina que és causada per un germen especialment resistent a la neteja i desinfecció. El camió potser era prou net, però si el transportista va usar la mateixa roba o calçat per uns animals malalts i després per uns de sans, n’hi ha prou per al contagi. La disenteria cursa amb diarrea sanguinolenta

15. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: entrada principal Si la porta és oberta, la gent que vingui a la granja, ens “entraran fins a la cuina”. Recordem que sovint les visites que tenim són d’altres ramaders, comercials que ens venen a oferir els seus productes o repartidors que ens porten gènere (pinso, medicaments, etc.). Cal tenir present que la majoria de visitants que rebem, en un mateix dia, visiten més d’una granja. Aparcament extern Porta principal tancada Senyal de PROHIBIDA L’ENTRADA Alarma Font : Slide from PICE

16. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: entrada principal Si alguns vehicles han d’entrar al recinte de granja, podem establir sistemes de desinfecció: guals i arcs de desinfecció .

17. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: vestuari-oficina Tota persona que entra a la granja ha de passar pel vestuari. Deixa la roba de paisà a la zona bruta del vestuari, passa per la dutxa i a la zona neta del vestuari troba la roba de granja.

18. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: vestuari-oficina Oficina : hi ha visites (entrega de medicaments) que no cal que entrin a la granja, la comunicació es fa a través de la finestra de l’oficina (hi ha un timbre). Rentadores : la roba de treball es renta a la granja no només per comoditat sinó també per evitar el risc de material entrant i sortint de l’explotació. Magatzem : en algunes granges amb molta sanitat fins i tot eines o recanvis que hagin d’entrar a la granja passen tractament de raig ultraviolats.

19. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: vestuari-oficina Dutxes : hi ha granges on la dutxa només és obligatòria per a les visites externes, no pels operaris. Algunes disposen d’un vestuari exclusiu per visites. Menjador : en granges d’alta sanitat, els operaris, per fer els àpats a la granja, tenen prohibit portar carn de porc o qualsevol derivat de la carn de porc. Entrada : les portes d’entrada al vestuari són sempre tancades. Només s’hi pot entrar previ avís (timbre) i autorització del responsable de la granja. També és molt habitual que les visites externes hagin d’acreditar un cert nº de dies sense haver estat en contacte amb porcs abans d’accedir a algunes granges. Per llei, tothom qui entra a la granja ha de signar a un llibre de visites.

20. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Disseny d’instal·lacions: sitges de pinso En la majoria de granges noves, les sitges del pinso es situen vora el tancat per poder-les omplir des de fora. En granges on això resulta impossible, fins i tot es plantegen transportadors de pinso des de l’exterior fins a cada una de les sitges. Font : B&M

21. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Maneig de la reposició La major part dels veterinaris estan d’acord que és la via més freqüent d’entrada de noves patologies a les granges. Convé establir molt bé les pautes d’entrada d’animals nous a la nostra granja. 1er. Quarantena Per assegurar que els animals nous que arriben, malgrat no mostrar cap simptomatologia, no siguin portadors de cap malaltia. 2on. Adaptació Període perquè els animals que venen de la quarantena i estan sans s’immunitzin correctament de la patologia que tenim a la nostra granja.

22. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Maneig de la reposició Les naus d’engreix quasi sempre funcionen en sistema TD/TF ( tot dintre - tot fora : la nau és buida i el dia d’entrada s’omple tota de cop, sovint amb animals de la mateixa edat. Quan són grossos surten tots cap a l’escorxador i la nau es renta i desinfecta per tornar a omplir). És a les granges de truges on hi sol haver un moviment d’animals cap a fora (les truges velles que, per poc productives, s’envien al escorxador) i cap a dins (les trugetes joves que seran les futures reproductores).

26. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control de vectors La normativa actual ja obliga a tenir totes les finestres i altres obertures de les granges protegides amb malla per evitar l’entrada d’ocells. En ocasions els ramaders prefereixen contractar els serveis especialitzats d’empreses pel control de plagues (sobretot insectes i rosegadors).

27. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control de vectors De vegades, alguns vectors, no només exerceixen la funció de portadors mecànics dels gèrmens, sinó que també poden fer la funció de reservori . El germen que provoca la disenteria porcina pot romandre infectiu en les rates fins a 6 mesos després d’haver buidat la nau d’animals. De res haurà servit la neteja i la desinfecció de la nau si no controlem els rosegadors. També donen problemes en la disseminació de Leptospirosis (entre moltes d’altres). Sembla ser, que els gats també poden ser reservori d’alguna patologia respiratòria. Font : B&M

28. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control de vectors Els gossos tenen el costum d’enterrar ossos per després tornar a buscar-los. Al moll de l’os de porcs morts per pesta porcina hi pot romandre el virus infectiu durant mesos.

29. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control de vectors Sabies que... Els tècnics sanitaris prefereixen que a les granges de porcs només hi hagi porcs. Per vigilar, una alarma i per a les rates, raticides. Els rosegadors, a part del perill sanitari que representen, poden provocar pèrdues econòmiques molt importants a les nostres explotacions. Sovint són els causants de curtcircuits elèctrics que ens poden obligar a reparacions molt costoses. Sabies que unes 15 rates mengen en un dia igual que un porc gros?. En granges molt infectades s’han calculat pèrdues anuals de pinso valorades en més de 10.000 €.

36. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Higiene: neteja i desinfecció Quin efecte té el rentat sobre els nivells de bacteris? J. Waddilove 1999 Bactèries viables (“vives”) Després de sortir els porcs 50.000.000 Amb un rentat “normal” 20.000.000 Rentat amb aigua calenta i detergent 100.000 Amb desinfectant 1.000

38. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control d’entrada (persones i vehicles) Vehicles : tots els vehicles que venen passen per altres granges, per això són un risc. Els més “perillosos” són els que transporten animals o matèria orgànica (purins). Camió de recollida de cadàvers Porcs a l’escorxador Arribada de reposició Bota de treure purins Font : B&M

39. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control d’entrada (persones i vehicles) La llei obliga a rentar i a desinfectar els mitjans de transport de bestiar en el centre de desinfecció més proper al lloc de descàrrega, un cop hagin buidat el camió. L’objectiu seria que no entrés cap vehicle a l’explotació. Quan dissenyem una granja nova o en reformem una de vella, és un criteri que sempre hem de tenir present. Cal entendre, però, que reformar algunes granges velles per a tal fi és molt difícil.

40. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Control d’entrada (persones i vehicles) Hi ha cassos descrits de granges que per compartir la bota de treure purins, una ha acabat contaminant-se de patologies que tenia l’altra. La majoria de patògens que tenen els animals s’excreten pels fems i l’orina. Font : B&M

41. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Gestió de cadàvers La llei obliga a disposar d’un contenidor pels cadàvers i a tenir signat un contracte amb una empresa de recollida que passarà periòdicament a buscar-los i els tractarà segons la normativa vigent.

43. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Gestió d’altres residus Les granges, també per llei, han de disposar de contenidors i tenir signat contracte amb empreses de recollida de: Residus químics i farmacològics (envasos de medicaments, desinfectants, etc.). Residus biològics (ampolles de vacuna, bisturís, guants i agulles usats).

44. 1. HIGIENE I PREVENCIÓ EN GRANJA. BIOSEGURETAT Altres mesures De disseny Quan dissenyem les granges sempre és millor usar materials poc porosos que sempre són de més fàcil desinfecció (millor PVC que fusta). Pediluvis El sistema de contagi més freqüent de diarrees entre diferents naus és el calçat de la gent que hi treballa. En aquests casos, la col·locació de pediluvis a l’entrada de les diferents naus i sales són molt efectius. Infermeria Les infermeries són locals separats de la resta de naus on hi portem els animals que pateixen malalties infeccioses que no responen a un primer tractament. D’aquesta manera allunyem l’animal malalt de la resta d’animals sans per evitar contagis.

51. 2. DOCUMENTACÍÓ SANITÀRIA I DE BENESTAR Registre de proveïdors i clients Tant pel que fa a la compra de cereals i altres matèries primeres ( proveïdors ) com per la venda de pinso, animals i altres productes ( clients ) caldrà portar un registre de les operacions fetes, indicant quantitats i descripció del producte, conservant albarans o factura. Font : Oscar Javier Estupiñán. Ministeri d’Educació

53. 3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS En la taula següent es descriuen diferents tasques i condicions de treball i els seus possibles riscos o perills:

54. 3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS (Continua la taula de tasques i condicions de treball i els seus possibles riscos o perills):

55. 3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS Contaminació ambiental: soroll Els treballadors de granges (sobretot de porcs) pateixen més sorderes que altres grups de treball. Puntualment nivells > 115 decibels: previ a menjar / moure’ls / càrregues camió / al immobilitzar-los... Ocells volant 10 db Clàxon automòbil 90 db Rumor de fulles als arbres 20 db Clàxon autobús 100 db Zones residencials 40 db Interior discoteca 110 db Conversa normal 50 db Motos sense silenciador 115 db Ambient oficina 70 db Taladradores 120 db Interior fàbrica 80 db Avió sobre la ciutat 130 db Tràfic rodat 85 db Llindar de dolor 140 db

57. 3. SEGURETAT EN EL TREBALL PEL PERSONAL QUE TREBALLA AMB ANIMALS Control de zoonosis Zoonosis : malalties dels animals que poden afectar l’home, per exemple, la ràbia. ↓ malalties d’animals de granja són greus per l’home. Difícilment transmissibles per simple contacte (tinya / salmonel·la / brucel·la / grip / tètanus). Més precaucions: sobretot empleats d’escorxadors. Avui dia, el que més mals de cap ens podria plantejar és la grip aviar .