3. El Segrià Sec és un àmbit territorial
situat a la zona sud-est del Segrià,
limítrof amb les Garrigues, i format
pels municipis de Sarroca de Lleida,
Torrebesses, Llardecans, Maials i
Almatret. Encara que actualment
aquests municipis formen part del
Segrià, antigament estat inclosos a les
Garrigues, comarca amb la què
comparteixen característiques
orogràfiques, climàtiques i
econòmiques, i pel qual encara hom
tendeix a anomenar-los, juntament
amb alguns municipis més, les
Garrigues Històriques.
4. Orogràficament, els municipis comparteixen una
situació força similar, estenent-se per una sèrie
d’altiplans situats entre les valls del Segre i l’Ebre,
entre els quals s’hi troben diverses petites serres que
limiten de forma natural els termes municipals.
Destaca per la seva especificitat el poble d’Almatret, el
nucli urbà situat a més altura del Segrià, envoltat
d’extensions de boscos i amb bona part del seu territori
riberenc amb la Vall de l’Ebre, formant un espai
completament diferent a la resta.
Pel visitant, l’element més destacat del territori seria la
forta implantació de l’agricultura de l’olivera i
l’oleïcultura, el qual forma el primer sector econòmic
del territori, gràcies a l’excepcional qualitat de l’oli que
s’hi produeix. Altrament, també són destacables les
nombroses construccions en pedra seca, incloent les
importants construccions religioses i militars que s’hi
troben.
Els seus espais naturals, dominats per l’agricultura de
secà, ofereixen també llocs de gran atractiu visual i
riquesa natural i biològica, en especial a les zones PEIN
dels Tossals d’Almatret i els Secans d’Utxesa, però
també a la resta del territori on es respira un ambient
inconfusible i típic dels espais de secà.
Informació
general
Població 2.595 hab. (1,25% comarcal)
Superfície: 249,5 km2. (17,9% comarcal)
Densitat: 10,4 hab / km2.
Altitud màxima: 462,0 m.
Altitud mínima: 201, 0 m.
Temperatura
mitjana:
14,4 º C
Precipitació
anual:
332,1 mm.
5. Font: IDESCAT, 2012.
L’agricultura és el motor
econòmic del Segrià Sec.
A més d’ocupar la major part
de la població, gairebé el 80%
de la indústria és de tipus
alimentari, i els serveis
s’orienten a la proximitat.
La renda per càpita mitjana
és de 12.303€, un 43,3%
per sota de la mitjana
catalana.
- €
5,000 €
10,000 €
15,000 €
20,000 €
25,000 €
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
6. Malgrat la base econòmica
és agrícola, durant els
darrers anys s’ha donat un
fort procés de creixement de
l’atur i una caiguda de la
filiació al règim d’autònoms
de la Seguretat Social.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
380
390
400
410
420
430
440
450
460
470
480
2008
2009
2010
2011
7. Font: IDESCAT, 2012.
Durant les darreres dècades
s’ha perdut un 50% de la
població del Segrià Sec.
Durant els darrers 10 anys, la
població s’ha reduït un 12,3%.
Comparativament, el Segrià
Sec té la meitat de joves
(13%) i el doble de gent
gran (31%) que la mitjana
de Catalunya.
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1950
1960
1970
1980
1990
2000
2010
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Menors de 20
Entre 20 i 65
Majors de 65
Segrià Sec Segrià Catalunya
9. Corregir les dinàmiques de
regressió demogràfica que
sofreix el territori per mitjà del
desenvolupament dels recursos
propis, la col·laboració entre els
diferents agents presents i el
desenvolupament econòmic local.
10. Ha estat redactat entre l’abril i
l’octubre de 2012 i ha comptat
amb la participació de 71
persones, la representació de 22
associacions cíviques, el personal
tècnic i polític dels cinc
ajuntaments i representants de
tots els sectors empresarials,
sumant un total de 105 actors.
El programa operatiu es composa
de 5 línies estratègiques, les
quals es desglossen en 17
objectius centrals i 66
programes, amb un termini
d’implementació previst de 6
anys.
12. • Cada municipi té unes
particularitats en relació al
model de territori seleccionat,
però dins d’una àmplia
coincidència entre els models
turístic – de serveis i el model
tradicional agrícola.
• El Segrià Sec aposta per un
territori que mantingui els seus
trets tradicionals i els valors
agrícoles, però dins d’una
economia moderna i orientada
als serveis.
Model de territori
Almatret
Llardecans
Sarroca de
Lleida
Torrebesses
Maials
Model
turístic i de
serveis
Model
agrícola
Model
industrial
13. • Promoure el turisme gastronòmic i
la cultura de l’oli
• Fomentar el turisme rural a l’entorn
del paisatge de secà, la pràctica
esportiva i la pedra seca
• Valorització dels atractius de
patrimoni urbà
• Recolzar les iniciatives turístiques
endògenes
• Millora de la infraestructura turística
14. • Centralitzar administrativament les
actuacions de desenvolupament
local per racionalitzar-les i adaptar-
se a la realitat del territori.
• Apropar la cultura del
desenvolupament local a la
ciutadania.
• Crear nous serveis per la població
local.
15. • Modernitzar les explotacions
agrícoles per millorar i estabilitzar la
producció.
• Rejovenir el sector agrícola i
ramader.
• Millorar la comercialització dels
productes agroalimentaris.
• Donar suport als sectors auxiliars de
l’agricultura.
• Promoure una major involucració
del sector agrícola en el
manteniment de les zones agrícoles
i forestals.
16. • Forjar una identitat comuna i pròpia
del Segrià Sec.
• Crear un espai de comunicació i
interacció continuada entre
l’administració i les activitats
empresarials locals.
17. • Fomentar l’emprenedoria i suportar
la consolidació d’empreses.
• Desenvolupar el polígon industrial
de Maials.
• Crear eines de suport a les
activitats comercials minoristes i
serveis.
• Millorar la ocupabilitat dels
treballadors.
18. Pla Estratègic del
Segrià Sec
Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses
Almatret – Llardecans – Maials – Sarroca de Lleida - Torrebesses