1. 46
Recordo fa uns anys quan anant o tornant
d’algun viatge travessava la Segarra. Des de la
finestreta del seient del darrere del cotxe veia
els camps d’ametllers. A vegades m’hipnotitzava
la velocitat, tot i que suposo que el cotxe no
corria pas tant com els d’ara,però la impressió era
fascinant. Ara, quan travesso la Segarra, des de la
finestreta del davant la veig molt canviada. No es
tracta pas de la finestra des d’on es mira,sinó dels
anys que han passat.La comarca,un segle enrere,
era una illa verda. Les vinyes cobrien gairebé
tots els camps, i també l’olivera, els ametllers i els
cereals. L’activitat vitivinícola i de fruita seca era
important a la zona, com ho prova el fet que a
totes les cases hi havia cups de vi i al poble una
trencadorad’ametllesimolinsd’oliide blat.No cal
que m’allargui gaire amb el tema de la fil·loxera…
Rieu-vos de la crisi que tenim ara! Molta gent va
substituir els ceps malalts per camps de cereal.
Malauradament l’ametlla també va caure en picat
i fou el cereal qui va guanyar terreny. Els ametllers
foren arrencats, els pocs que quedaven passaren
a ser una nosa per llaurar els camps i la majoria
tingueren un trist final.
En Ramon Gené Coma és el petit de tres
germans. Ell ja va néixer a Barcelona, on la seva
família s’havia traslladat a viure i treballar des del
poble de Tarroja de Segarra. Anaven tan sovint
com podien alpoble ino varen perdre els lligams.
Ara fa quinze anys en Ramon va decidir establir-
s’hi de nou amb la seva família. Tant a Barcelona
com a Tarroja ellhavia treballaten eldepartament
logístic de grans empreses fins que, per mala
sort, l’última va fer fallida i es va quedar a l’atur. En
Ramonéshomedecavil·larmolti,percomptesde
quedar-se de braços plegats, va fer arranjaments
a la casa per oferir-la com a allotjament rural.
Recordava quan era petit, a Barcelona, que el
pare el duia als camps que tenien els pescadors
per arranjar les embarcacions,tocant a les actuals
platges del Poblenou, i treia una bossa plena
d’ametllesque entre totsdosanaven trencant.No
eren pas els únics que ho feien… enyorança. Les
ametlles eren el record més intens que guardava
de la seva infantesa i el vincle amb el poble. Va
pensarde feruna botigueta ioferirals seus hostes
SECCIÓ ELABORADORS
Dàlit Natura, la fruita
seca torrada a casa
DÀLIT NATURA
C/ de la Bassa, 7 Mòb. 685 033 733
TARROJA DE SEGARRA (la Segarra)
www.dalitnatura.es
la possibilitat d’endur-se cap a casa la llavor que
amb esforç el rústec ametller havia fet créixer. El
turisme rural no va ser una sortida suficient i en
Ramon va tornar a tenir temps per pensar. Les
ametlles…, sempre les ametlles. Li agrada viure
al poble però també li agrada la ciutat; sap quins
avantatges té una vida i l’altra.
Per menjar bones ametlles
cal tenir-les com acabades
de collir i millor encara com
acabades de torrar. Doncs
heus aquí que aquesta fou la
seva fita.Va idearun embolcall
que permet tenir a casa, dins
el rebost, apilat sobre d’altres
pots, un pràctic envàs ple
d’ametlles llarguetes, les autèntiques catalanes!
Amb l’envàs i tot es posa un parell de minuts al
microones i… llestos, ja tenim unes ametlles a
punt per fer un aperitiu o unes postres de músic.
També en fa unes de caramel·litzades que amb
moltpoquettempsestan apunt.S’han servitcom
a postres en esdeveniments importants, com
per exemple el sopar benèfic del Projecte Home
o l’entrega de premis Manuel de Pedrolo. En
Ramon és ben peculiar:el seu entorn era de terra
pobra, només de cereal; poca cosa més li oferia
la natura, i en canvi el seu esperit emprenedor
i les seves idees han fet que puguem gaudir a
casa d’un trosset de les seves arrels. Per als més
exigents en fa unes de torrades al sol.Sí,sí,amb el
sol que espetega a la Segarra, que de dia és molt
intens.En diu Slow TorratalSol.Aquestes ametlles
i també avellanes són molt cruixents i en canvi
no han perdut les propietats, ja que és un torrat
natural totalment sostenible, amb un resultat de
torrat suau,que permet mantenir intactes tots els
valors nutricionals.
Dàlit Natura és el nom
de la marca de fruita seca
d’en Ramon. El seu oncle, en
Josep Coma Llorens, bon
coneixedor de la terra, féu un
diccionari amb totes aquelles
paraules que no sortien a
la resta de diccionaris. Dàlit
significa “empenta”, i s’usava
molt en el sentit de prendre embranzida per
pujar al cavall. En Ramon va necessitar dàlit per
enfilar-se al cavall de l’emprenedoria i cavalcar al
galop per arribar a bon recer. Reinventar-se no és
fàcil. Déu de les pedres en va fer pa i en Ramon
d’una terra hostil en va rescatar un producte sa,
bo i nostre que també corre el risc de perdre’s i
donar pas a la importació d’ametlles i avellanes
d’altres països. Que en Ramon tingui coratge,
que a Lleida hi hagi bones ametlles i a Reus
bones avellanes només és una part; l’altra som
nosaltres, els consumidors, que hem de reclamar
d’on vénen els productes que comprem.Si voleu
la garantia de qualitat i comoditat els Dàlit Natura
ho tenen tot!
Per menjar bones ametlles cal tenir-les acaba-
des de collir,i millor encara acabades de torrar
TEXTN.VALENTÍ
L’envàs es posa un
parell de minuts al
microones i… llestos,
ja tenim unes ametlles
a punt per fer un
aperitiu
47