1. 4.Plaça central cetrencada
@cetrencadaUPF
(*) Fotografies de l’Ajuntament de Vialafranca, Víctor Carceller, Bernat Ferrer, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Ajuntament de Vilafranca, respectivament
Retrobant-se
amb les arrels
Les Festes Majors catalanes recuperen l’essència
La Casa de la Festa de Tarra-
gona és un dels llocs més visitats
de la ciutat. L’edifici acull els ele-
ments de les Festes de Santa Te-
cla; decorat, guirlandes i vestits.
A nivell català, és un important
centre d’explicació històrica i re-
cuperaciódetradicionsdecultu-
rapopular.Iésque,comindicael
tècnic municipal de festes tarra-
goní,XavierGonzález,“elprocés
de recuperació festiva iniciat als
anys 80, encara no s’ha aturat”.
És una de les poblacions amb
un paper més actiu en la recupe-
raciód’activitatspopularsperdu-
des.“S’intentaactualitzartradici-
onsqueperunaraóoaltrahavien
desaparegutdelprogramafestiu”,
explica González. “L’any 1979,
només quedaven els gegants, els
nanos,elballdebastonsilacolla
castellera, de manera que el pro-
cés de recuperació ha estat molt
gran”, comenta el gestor cultu-
ral Jordi Bertran. Els balls parlats
o la moixiganga són algunes de
les tradicions que s’han reincor-
poratal’agendacultural.“Ésuna
maneraderecuperarautoestima
i valors culturals propis”, opina
el tècnic.
La combinació de tradició i
modernitatésnecessàriaperl’ac-
ceptació social. Per això, “els ele-
ments inclouen un component
d’actualitat”, explica González.
És el cas del ball teatral de dames
ivells,querepresentadiscussions
matrimonialsonescriticalacon-
jectura política ciutadana.
Aquests processos també ge-
neren un important moviment
associatiu.ComindicaJordiBer-
tran, la recuperació d’elements
“esfasegonslavoluntatdelagent
delaciutat,juntamentambelpa-
perdelainvestigaciócientífica”.
En referència a aquesta professi-
onalització de la restauració, el
paper de la Universitat Rovira i
Virgili ha estat molt important a
Tarragona,ambimplicaciód’his-
toriadors, antropòlegs i filòlegs.
La memòria dels qui van viu-
re la festa és un element impor-
tant per recuperar-la però no és
imprescindible. En molts casos,
ladesapariciódelseguicihistòric
és tan llunyana en el temps que
noespossibletrobar-netestimo-
nis vius. Com en el cas d’Iguala-
da, on els elements patrimoni-
als de la Festa Major es van per-
drevoraelsanys30delsegleXX.
Això,però,nohaimpeditque
el procés de recuperació s’esti-
gui duent a terme des de fa una
quants anys gràcies a una enti-
tat privada, la FESTHI (Federació
del Seguici Tradicional i Històric
d’Igualada), que aplega diverses
entitatscomelsrecuperatsBallde
Bastons o Ball de Cercolets.
“Des dels anys 80, després de
ladictadura, elquepujaaIguala-
da és el model festiu lúdic d’ocu-
par el carrer” assegura Daniel Vi-
larrúbias,historiadorigualadí.Pe-
rò aquest model homogeneïtza-
dorqueesvaestendreperCatalu-
nyaescontraposaamblavisióde
Vilarrúbias qui creu que “la Fes-
taenssingularitza.Hemdesaber
molt bé qui som i d’on venim”.
Alatascafetaalesdiferentsco-
lles s’hi va incorporar l’any 2012
la reproducció de la imatge de
SantBartomeuperpoder-latreu-
re en la recuperada processó en
honordelSant.“Tenimundeute
contretambgeneracionsd’avant-
passats nostres” argumenta.
Com es recuperen?
“Laprimeracosaquecalferésre-
cerca en el passat”, comenta Xa-
vier González. Fotografies anti-
gues, premsa i documents parti-
culars,literatura,informaciódels
arxius municipals i eclesiàstics,
totserveixperreconstruirlestra-
dicions. “Quan hi ha hagut un
buitdememòria,elshistoriadors
iarxiversanemallegirlahistòria
i intentar omplir el que falti” diu
Daniel Vilarrúbias. L’observació
d’altrespoblacionstambéaporta
informació en molts casos. “Pe-
rò també hi ha una part de cre-
ació, de reconstrucció històrica.
No sabem si és 100% com era a
l’antiguitat”, diu González. Per
això,“ésunafeinaquerequereix
elseutempsperquècalcontrastar
les fonts”, explica Jordi Bertran.
Aquesta cerca històrica és ne-
cessàriaperrecrearelementscom
AÏDA SANCHEZ
LORENA VELASCO
SANDRA VICENTE
Tradicions actualitzades.
Aquest és el concepte sobre
el que es treballa quan
parlem de recuperació de
festes populars. Moltes es
van perdre durant l’època
franquista, quan la cultura
de carrer no era prioritat.
Avui, les celebracions tornen
a sortir al carrer una altra
vegada, com si mai no
haguessin marxat.
DRACS
Símboldel’infern,éselbestiarimés
popular de Catalunya. Representa
elsquatreelements:surtdelespro-
funditatsdelmarolaterra,escupfoc
i, amb les ales pot creuar el cel. Da-
ten del S. XV.
BALL DE SERRALLONGA
Elso,delamàdelstrabucairesiban-
dolerslideratsperJoanSerrallonga,
preniaprotagonisme.Lesarmeses-
devenien estris lúdics que eixorda-
ventotaquellquiassistia.Esremun-
ta al S.XVI.
MOIXIGANGA
És la plasmació de la Passió de Crist
i un dels elements més austers i se-
riosos de les Festes Majors catala-
nes. La seva primera aparició data
del S.XVIII i es podria considerar un
antecedent dels castells.
BALL DE GITANES
És un ball que recorda un ritual de
fertilitatifecunditat,acompanyatde
músicadegralles.Elseuorigen,que
data del S. XVI, es vincula a les fes-
tes de l’arbre de maig, que es plan-
tava al centre de la plaça pública.
BALL DE CERCOLETS
És un homenatge a la flora i la ve-
rema. Es creu que al seu l’origen -S
XVI-elscèrcolserenelsmateixosque
feien servir els boters per als recipi-
entsdelvi,peraixòlafiguramésfa-
mosa és la de ‘la bota’.
Les principals tradicions catalanes recuperades
“És una manera
de recuperar
l’autoestima i els
valors culturals
propis”
Aquest procés
genera moviment
associatiu; “es fa
segons la voluntat
de la gent”

2. Plaça central.5
DIJOUS
23 DE GENER DEL 2014
lavestimenta,lamúsicaoelspas-
sos de ball. En el cas dels vestits,
documentsiantiguesfotografies
serveixenperelaborarelpatró.En
relació als balls, normalment hi
ha documentació bastant com-
pleta,jaqueamésdelsarxiusmu-
nicipalss’usenfonsprivats.Enels
casosenquelesfotografiess’han
perdut,larecreacióesfaapartirde
“descripcionsescrites”,demane-
ramésaproximada.“Tambéhiha
anticsballadorsqueencaraestan
vius i col•laboren perquè aques-
tes tradicions es puguin recupe-
rar”, explica Bertran. La música
és potser la part més complica-
da, tot i que existeixen reculls de
l’època, com el que va permetre
conèixer les cançons del Ball de
Bastonsd’Igualada,obradeJoan
Amades i Joan Tomàs.
Dificultats del procés
A més dels problemes de recerca
històrica, la recuperació es troba
enocasionsambtravesadminis-
tratives i polítiques. “Però el pa-
noramacanviaquanhihaelecci-
ons”,remarcaJordiBertran.Tam-
bé és complicat trobar gent que
participienaquestesactivitats,so-
bretot si els membres han de ser
de diferents edats, com és el cas
delaMoixigangad’Igualadaque
“nopodenserunacollad’amics,
esnecesitennens,jovesiadults”,
assegura Vilarrúbias.
Enalgunespoblacionssónco-
missions municipals les que du-
en a terme el seguiment del tre-
ball, mentre que d’altres són ini-
ciativesquesufraguenlespròpies
entitats,atravésdelsseusassoci-
ats, per exemple. “Hi ha associa-
cionsqueprefereixenferunatra-
jectòria sense suport de les insti-
tucions per a ser més autònoms
operdiscrepànciesambelsajun-
taments”,explicaBertranenrela-
ció a la iniciativa privada.
El conflicte de la religió
El paper de la religió en la recu-
peració dels diferents elements
patrimonials és cabdal. I més si
parlem de Festes Majors. El que
avui s’ha dissolt en litres d’alco-
hol, quilos de confeti i ganes de
disbauxa,eraenelseuorigenuna
celebració en honor del sant de
cada poble.
Per això una de les claus dels
diferents processos que s’es-
tan duent a terme passa per sa-
ber adaptar-ne el sentit religiós a
una societat cada cop més laica.
SegonsVilarrúbias s’had’enten-
dre al Sant com un element ritu-
al, vertebrador de la festa i his-
tòricinotansolscomunsímbol
religiós.SegonsXavierGonzalez,
“aixòésuntemaquecreacontro-
vèrsia, però és bo”.
Aixímateix,asseguraquehiha
certsballsalesFestesMajors,com
laMoixiganga,oelsDiables-que
lliuten amb Sant Miquel contra
elMal-queconservenlateatrali-
tat original perquè “no han per-
dut el sentit”.
Aquí,doncs,estàl’essènciade
lestradicionshistòriques:mante-
nir-les atemporals. I per això és
indispensable aplicar certes do-
sis de modernitat per tal que la
festaavancidelamàdelpoble···
···Per què creu que s’està do-
nant aquest procés de recupe-
raciódetradicionshistòriques?
···Durant el Segle XXI s’han produ-
ït canvis molt accel·lerats i això pro-
voca una demanda social d’histò-
ria per recuperar les arrels i apaiva-
gar la sensació de moviment conti-
nu i caducitat.
···I, a banda de la recuperació
de tradicions, quines expressi-
ons té això?
···Moltes, és un canvi que ha vin-
gut per a quedar-se i es pot notar
en el turisme cultural o la revalorit-
zació del patrimoni històric propi,
perquè quan es posseeix un discurs
i una identitat es genera una atrac-
ció. La cultura popular és un feno-
men viu que crea el seu moviment.
···Podemunirtradicióimoder-
nitat?
···Evidentment; la Sardana, per
exemp és un ball que mai no ha
pogut treure’s l’etiqueta d’’espar-
denya’, però hi ha moviments que
ho estan intentant. Experts com en
MarcelCaselles(ESMUC)estanapro-
fundintenlaSardanaprèviaalSegle
XIX i trobant més possibilitats. Mo-
dernitzar no vol dir fugir de la tradi-
ció, ens al contrari.
···Enunasocietatinnnovadora,
com es reacciona davant una
proposta cultural així?
···Esconcepcomunatascaqueper-
met que un indret tingui un actiu
que el fa singular. És la societat la
que ho demana i pressiona les ins-
titucions. Sense indicis que aques-
tes tasques serien ben rebudes, els
governs no emprendrien una des-
pesa que, en temps de crisi, podria
haver estat vista com una ostenta-
ció innecessària.
···Quèenpensadelacontrovèr-
sia que pot provocar l’origen
religiósd’aquestestradicions?
···Hem arribat a un punt de respec-
te. El monopoli simbòlic del poder
per part de l’església ha propiciat la
creaciódemovimentscontraris.De
fet, la ralla entre els dos bàndols a
la Guerra Civil estava dibuixada en-
trecatòlicsinocreients.Totaixòho
havíem de superar i vull pensar que
ja ho hem fet i de manera definiti-
va. Per això, que un alcalde, decla-
rat laic, assisteixi a missa el dia de la
Festa Major ja no està mal vist.
Laveuexperta
Agustí Alcoberro
DIRECTOR DEL MUSEU
D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
“Modernitzar
no vol dir fugir
de la tradició”
Ball de bastons d’Igualada: tradició
vinculada a les festes agrícoles en la que
s’espantava els mals esperits. La primera
aparició data del S.XVII. AÏDA SANCHEZ
···LaFestaMajorésladetotsifaque
que tots siguin un. Això, diu Daniel
Vilarrúbias és especialment impor-
tant a les ciutats. “On només hi ha
ciment és on, un cop a l’any, calen
picarols,perrecordard’onvenim”.
Aquest és l’encant de la festa; re-
trobar-se amb el passat i recuperar
tradicions que ja van fer altres amb
els que ens lliga el vincle de la terra.
Aquestavoluntatnonomésestra-
dueix en recuperar sinó també en
importar tradicions a llocs on no
s’havien celebrat mai. És el cas de
la Moixiganga que, si no hi ha im-
previstos,espodràveureperprime-
ra vegada als carrers de Barcelona
durant Santa Eulàlia.
Moixiganga a Barcelona
Lainiciativaved’enPereRovira,cas-
tellerdeBarcelonadesdefa44anys
i actual president de Falcons de la
Ciutat Comptal. Tot i viure a Barce-
lona, considera amb orgull que la
seva ciutat natal, Vilafranca del Pe-
nedès, és la que té “la Festa Major
més típica de Catalunya”.
El record de les seves festes el va
instaraimportarlaMoixiganga,una
delesdansesmésimportants.Asse-
guraqueésdifíciljaque,“comque
no hi ha tradició, s’ha d’organitzar
de nou”.
Al contrari que altres pobles, no
cercaran documents històrics, sinó
que s’inspiraran en altres colles ac-
tuals. Rovira diu sentir-se atret pel
vestuarideSitges,totiquelesarmi-
llesrepresentaranl’essènciadeBar-
celona i “què millor que un trenca-
dís, en honor a Gaudí?”.
La Moixiganga barcelonina ba-
llarà amb ritme propi. La música és
obra del director del Tradicionarius
de Gràcia, Jordi Fàbregas, qui ha
buscat un ritme solemne, per iden-
tificar-la amb el seu origen del ball
i signigficat.
Aixídoncs,durantlaproperaSan-
ta Eulàlia, Barcelona serà testimoni
de la unió entre tradició i moderni-
tat: nous vestuaris amb el mateix
ritme, nous carrers però la matei-
xa tradició. ···
Nous carrers, mateixes tradicions
La clau passa per
adaptar el sentit
religiós de les festes
a una societat cada
vegada més laica