Modificacions del sistema renal durant l'exercici físic

1. 2.2 Funció renal i exercici físic. Generalitats. El flux sanguini renal. Modificació de la filtració. Volum d’orina. Composició de l’orina. La filtració renal durant la recuperació. Adaptacions renals a l’entrenament. Importancia de la resposta renal a l’exercici.

2. Introducció Per mantenir l’homeostasis corporal durant l’exercici físic, intervenen de manera coordinada tots els òrgans. Les adaptacions més cridaneres són als sistemes cardiovascular, respiratori i hematològic. La funció renal és menys cridanera però sense ella l’adaptació orgànica a l’esforç físic seria impensable

3. Generalitats Introducció Funcions: Excretar productes del metabolisme. Controlar la major part dels constituyents dels líquids corporals. Participar en el control TA. Parts: ronyons, pelvis, urèters,bufeta,ureta Estructura de la nefrona: Tub contornejat proximal. Nansa de Henle. Tub contornejat distal. Tub distal. Irrigació del ronyó .

4. Ronyó Organ capsulat en forma de mongeta la concavitat del qual s’orienta a la columna vertebral. En un tall longitudinal, una visió macroscòpica, ens permet veure dues zones de significació fisilògica diferent: Escorça Mèdula URETERES RIÑON PELVIS RENAL CALIZ BUFETA URINÁRIA URETRA

5. Escorça (cortex) L’escorça alberga les unitats funcionals del ronyó anomenades nefrones. L’escorça penetra a les piràmides renals MÈDULA ESCORÇA PIRAMIDE RENAL Les nefrones penetren a la mèdula concretament a les piràmides renals

6. Les Nefrones Unitat estructural i funcional del ronyò encarregada de la formació d’orina Constituida pel glomèrul renal, el qual és format pels capilars glomerulars i la càpsula de Bowman

7. Mèdula Constituida per unes estructures en forma de piràmide anomenades piràmides renals Cada piràmide acaba en un calze menor, i diversos calzes menors s’agrupen en calzes majors Dels calzes majors l’orina es verteix a la pelvis renal i d’aquí per mitjà dels ureters a la bufeta de l’orina que és on s’emagatzema.

8. Els ureters Tubs estrets Parets musculars en constant activitat Cada 10-15” envien orina cap a la bufeta

9. La bufeta i l’ureta Bufeta: Òrgan únic i central situat a la pelvis Emmagatzema de 250 a 500 ml d’orina Ureta: Tub terminal de les vies urinàries

10. Funcions Renals Regular el volum i la composició dels compartiments líqids corporals. Regular l’equilibri àcid-bàsic. Per això direm que les funcions renals són: FILTRACIÓ REABSORCIÓ-SECRECIÓ

11. Filtració En condicions basals el ronyó filtra la sang al glomèrul renal, obtenint el filtrat glomerular. El filtrat glomerular es un líquid semblant al plasma però sense proteines. Cada minut passen pel ronyò 1’2 litres de sang.

12. Reabsorció-Secreció En el seu recorregut el filtrat glomerular va canviant de composició. Es seleccionen i són reabsorvides les sustàncies que interesen, H 2 O, glucosa aminoàcids, proteines, ions, minerals. S’eliminen únicament aquelles substàncies que no interessen, àcids, urea, elements tòxics, medicaments. Al llarg del dia es recupera aproximadament un 99% del filtrat glomerular.

13. Producció d’orina La producció d’orina pot ser mol concentrada o molt diluida. L’organisme esta obligat a eliminar diàriament una quantitat mínima de substàncies per via renal. Aquesta quantitat varia segons diversos factors, la dieta, l’activitat metabòlica... La concentració de l’orina depend de factors com: Però la responsable final de la concentració d’orina és la ADH (hormona antidiurètica). El clima L’exercici L’hidratació L’hipotàlem rep la informació, i envia l’ordre a la glàndula pertinent per que produeixi l’hormona.

14. Flux sanguini renal Reducció es deguda a cambis circ que apareixen en actv física: Derivació de sang cap a les zones actives. Derivació de sang cap a la pell. Mecanismes: SNs; contracció arteriola afe/eferent. Augm.de catecolamines (vasocons.) Mecanismes d’autoregulació locals. Factors que afecten la reducció: Intensitat. Entrenament (en esforç submàx es rdueix menys en entrnats). Durada llarga. Hidratació.(Hipohidratació es disminueix volemia i flux renal) Ambients càlids.

15. Modificació de la filtració. Es paral.lela a la reducció del Flux sanguini renal. Intensitats > 40%VO 2 màx reducció proporcional a la intensitat exercici. Exercici augm. de la filtració: Vc.efe > Vc.afe > permeabilitat mb. (factors anteriors).

16. Volum d’orina Durant AF < volum d’orina. Factors: Manca d’entrenament. Hipohidratació + ADH (transport triglicerits)  aug reabsorció H 2 O  redueix diuresi. Durada de l’exercici. Ambient càlid. Caminar suau > diuresi > soluts. !?¡

17. Composició de l’orina Na+ i Cl- en ex. < en repós. K+ en ex. ¿<=? en repós. PO 4 - en ex.< en repós. > 30’ de recuperació. NH 3 en ex.> en repós. Acidesa urinaria: En ex. Ae = en repós. En ex. An > en repós. Proteïnes en ex. > en repós. Hematies, hemoglobina, mioglobina.

18. Flux sanguini renal durant la recuperació

19. Adaptacions renals a l’entrenament VC a.aferent és menor < reducc. flux renal < reducc filtració glomer< reducc. volum orina < VC a afe. és major > reducc. flux renal > reducc.filtració glomer > reducc volum orina > Alteracions dels soluts > (NH 3 , proteïnes,làctic...) Alteracions dels soluts < (NH 3 , proteïnes,làctic...) Entrenat Sedentari

20. Importància de la resposta renal a l’exercici Permet mantenir el flux sanguini adecuat. Conserva els líquids corporals. Controla el Ph del cos.

21. Mantenir el flux sanguini adecuat Amb l’esforç hi ha una distribució del fluxe sanguini. La sang es dirigeix als músculs actius. Amb aquesta redistribució el ronyò i les altres vísceres sacrifiquen gran part del fluxe sanguini que per ells circula. Es passa d’una filtració de 1’2 a una de 0’6lit/min. Aquesta fet afecta tant les funcions de filtració com les de reabsorció-secreció

22. Conserva els líquids corporals. Amb l’exercici hi ha una vasoconstricció tant d’entrada com de sortida. Augmenta la permeabilitat de la menbrana (proteïnuries, hematúries d’esforç), per fer més fàcil el procés de filtrat. Augmentarà la pèrdua d’aigua fet que comportarà: Augment de la secreció de ADH Disminució de l’excreció d’orina (oligúria postesforç). Si ens hidratem qualitativament i quantitativament correctament podrem aludir el procés. Cal un aport de ions que perdem amb la suor. Quan la intensitat de l’exercici és alta i sobretot si es realitza en anaerobiosis s’ocasiona l’aparició d’una acidosi metabòlica que requereix la intervenció del ronyó. Tots aquests canvis que es produeixen durant un gran esforç són reversibles i desapareixen amb el repòs.

23. Controla el Ph del cos (equilibri Acid-Bàsic). Amb l’exercici es produeix un augment del metabolisme fet que provoca un augment del CO 2 . Amb l’ex. mod compenso. Amb l’ex submx hiperventilo i compenso. Amb l’ex.màx no compenso per falta d’O 2 Es crea una situació d’acidesa. El ronyó reabsorveix el bicarbonat per compensar. Per incrementar la tolerància a l’acidosi metabòlica provocada per l’exercici: Entrenament de sèries . Recuperació activa vs recuperació passiva.