Víctor Mitjans, director de estudios de Retorna, presenta en la jornada de residuos de envases organizada por Aproma un estudio económico realizado por la consultora británica Eunomia en el que se valida la implementación del Sistema de Retorno en España desde el punto de vista económico.

1. La proposta de sistema
de dipòsit per a envasos
d'un sol ús
Barcelona, 26 de gener de 2012

2. Què és Retorna

Retorna és una iniciativa sense ànim de lucre
integrada per la indústria del reciclatge, ONG
ambientals, sindicats i associacions de
consumidors.

Avançar cap al residu zero: reutilització i
reciclatge
Retorna està impulsada per:

3. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

4. Quins resultats tenen els SIG?
●
No han aconseguit limitar el creixement dels
residus d'envasos
3.000.000
2.800.000
2.600.000
12,9% 1,4%
2.400.000
2.200.000
toneladas
2.000.000
1.800.000
24,6% 14,3%
1.600.000
1.400.000
1.200.000 8,7% 5%
1.000.000
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
vidre plàstic metalls
1 2 3 4 5

5. Quins resultats tenen els SIG?
●
Estan estancats en nivells baixos de recollida selectiva
1.600.000
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
tones
600.000
400.000
709.996
200.000
216.817
64.388 3.501
0
plàstic acer alumini vidre
RS municipal* altres tractaments
Fuente: elaboración propia a partir de datos de Cicloplast (2009), Ecoacero, Arpal i Ecovidrio (2010)
1 2 3 4 5

6. Quins resultats tenen els SIG?
●
Estan estancats...
Font: Ecoembes 2010
1 2 3 4 5

7. Quin cost tenen els SIG?
●
Per envasos de begudes
●
0,67 cèntims per envàs posat al mercat
●
1,91 cèntims per envàs recollit selectivament
1,4
●
2,61 euros / habitant / any
1,2
1
0,8
cèntims
0,6
0,4
0,2
0
alumini acer plàstic bric vidre
cost punt verd
1 2 3 4 5

8. Qui és responsable de la gestió dels
residus d'envasos?
●
La major part recau sobre els ens locals
1.600.000
1.400.000
1.200.000
53%
1.000.000
800.000
tones
600.000 78%
400.000
200.000 78%
0 79%
plàstic acer alumini vidre
RS municipal* altres tractaments
Fuente: elaboración propia a partir de datos de Cicloplast, Ecoacero, Arpal i Ecovidrio (2008)
1 2 3 4 5

9. No dóna resposta a les necessitats de
neteja de l'espai públic

No soluciona l'abandonament d'envasos
1 2 3 4 5

10. La major part de càrrega econòmica recau
en els ens locals
Fa recaure gran part dels costos
sobre els ens locals:
– Cost d'abocament i
incineració (inclosos
cànons) dels envasos no
recollits selectivament.
– Cost proporcional de neteja
viària i recollida de
papereres
– Cost proporcional de neteja de
platges
– Cost d'oportunitat de
l'ocupació de la via pública
per contenidors d'envasos
1 2 3 4 5

11. Baixa qualitat dels materials
●
“Las fundiciones están incrementando los estándares mínimos
de calidad de la chatarra que entra a fundición”.
●
“La “chatarra de botes (envases)” presenta problemas por el
estaño y los impropios que lleva agregados”.
●
“El mercado de productos reciclados: mito o realidad”. Ecoembes, 2003.
●
“Sin embargo, miembros de la aduana brasileña subrayaron la
presencia en los residuos de etiquetas identificativas de
Ecoembes, el Sistema Integrado de Gestión (SIG) responsable
de gestionar los envases y embalajes mediante acuerdos con
las comunidades autónomas y los municipios”.
●
Levante-EMV, 10/09/11
1 2 3 4 5

12. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

13. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

14. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

15. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

16. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

17. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentivar la participació ciutadana
1 2 3 4 5

18. El SDDR soluciona la gestió dels envasos
de begudes

La proposta de Retorna és:

Dipòsit sobre:

Productes de gran consum: aigua, refrescos, cervesa i sucs.

Principals envasos d'un sol ús: ampolles de plàstic, vidre,
llaunes i brics

Import: 25 cèntims

Retorn a supermercats i comerç tradicional (amb compensació)

18.000.000.000 envasos anuals

51.000.000 milions d'envasos al dia!!!
1 2 3 4 5

19. El sistema de retorn
1 2 3 4 5

20. Els SDDR tenen alts nivells de recollida
selectiva
• L'incentiu comporta alts nivells de retorn
– Desaparició d'envasos en espais públics
– Prevenció i reducció de residus.
• Augment de 600.000 tones recollides
selectiva
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
latas refresco agua (1,5l) agua (5l) agua (8l) refresco plàstico (1,5l)
contenidor groc (Catalunya) dipòsit (Noruega)
Fuente: elaboración propia a partir de UPC, 2006 y Norsk Resirk
1 2 3 4 5

21. Incrementa la qualitat
●
Millor qualitat = major preu de venda
1000
900
800
700
600
€/tonelada
500
400
300
200
100
0
vidrio PET HDPE Aluminio Acero
SIG 2011 SDDR 2011
1 2 3 4 5

22. Un sistema reconegut per la UE
●
Es parteix d'experiències contrastades i del
reconeixement de la UE.
●
Comunicació respecto sistemes de dipòsit
(2009/C 107/01)
●
Estudi d'harmonització del dipòsit per a llaunes.
1 2 3 4 5

23. Valoració ciutadana: l'SDDR és ben rebut

Actualmente, la mitad de los ciudadanos tienen
dudas sobre el contenedor adecuado donde
depositar los residuos.

Actualmente, más del 50% de los ciudadanos perciben
que el nivel de información en gestión de residuos es
insuficiente.

Si se implantara el SDDR 9 de cada 10 consumidores
lo adoptaría y colaboraría.

El 90% de los consumidores suscriben que el SDDR
es un avance para la sociedad.
Fuente: Estudio sobre la acogida del sistema SDDR en España. CECU, 2011.
http://retorna.org/mm/files/InformeEncuestaSDDR.pdf
1 2 3 4 5

24. Anàlisi de cicle de vida (ACV)
●
Realitzat per Inèdit (UAB)
●
Objectiu: valorar l'impacte ambiental en totes
les fases de recollida i tractament de residus

25. ACV: límits del sistema

No es contemplen el
procés de reciclatge ni de
fabricació de l'envàs.

Unitat funcional: una
tona de material (PET,
llaunes i bric) a portes del
reciclador.
1 2 3 4 5

26. ACV: Punts clau

L'SDDR és el sistema amb menor impacte ambiental per a la recollida i
tractament dels residus d'envasos de begudes

La compactació en origen dels envasos degut a la recollida mitjançant màquines
compactadores és clau per a aquesta reducció d'impacte.

Es poden evitar 320 kg de CO2-eq per tona d'envasos desviada del SIG al SDDR
(47% reducció de la contribució al canvi climàtic)

En el cas de contaminants atmosfèrics i transport urbà, el SDDR (amb logística
inversa) permet reduir la contaminació atmosfèrica. En general, tots els
contaminants analitzats (inclosos NOx i partícules) presenten entre un 18 i un 90%
menys d'emissions a igual quantitat de residus d'envasos transportada.
font: Análisis de Ciclo de Vida de la gestión de residuos de envases de PET, latas y
bricks mediante SIG y SDDR en España. Inèdit, 2011.
http://retorna.org/mm/file/Documentacion/febrero2011_estudiocompletoACV.pdf
1 2 3 4 5

27. Creació de llocs de treball
●
Realitzat per ISTAS-CCOO
http://retorna.org/mm/file/Documentacion/EstudioEmpleo.pdf
1 2 3 4 5

28. Objectius
●
Identificació de nous/existents jaciments
d'ocupació
●
Quantificació de llocs de treball
●
Fase d'implantació i fase d'explotació
1 2 3 4 5

29. Creació de llocs de treball

30. Creació de llocs de treball
1 2 3 4 5

31. Estudi de costos econòmics
●
Realitzat per Eunomia.

32. Què és Eunomia?

Eunomia és una consultoria amb seu a Bristol
(Regne Unit). Les seves àrees de treball principals
són:
– Gestió de residus
– Energia baixa en carboni
– Eficiència dels recursos
– Mitigació del canvi climàtic

Alguns clients:
Govern britànic: Administracions internacionals:
●
Defra ●
Comissió Europea
●
DECC ●
OCDE
●
DCLG
●
Agència de Combustibles Renovables
●
Departament de Medi Ambient,
●
Comitè sobre el Canvi Climàtic Patrimoni i Govern Local (Irlanda)
●
Agència Ambiental ●
Eurostat
●
WRAP
●
Oficina del Gabinet
●
Govern de l'Assemblea de Gal·les
●
Govern Escocès
●
Departament de Medi Ambient d'Irlanda del Nord

33. Objectius de l'informe
●
Objectiu: Analitzar els impactes econòmics de
la implantació d'un SDDR a nivell estatal:
1. L'efecte net sobre els productors dels costos
que tindria passar d'un SIG a un SDDR.
2. L'impacte econòmic sobre els detallistes.
3. Els beneficis econòmics per als pressupostos de
les administracions locals.
4. El cost potencial per als consumidors.

34. Costes del sistema. Hipòtesis considerades
●
20 cèntims de dipòsit
●
89% de retorn
●
Punts de retorn: 182.000
●
24.000 màquines instal·lades
●
79% retorn automàtic / 21% manual
●
Retorn al mateix lloc on s'han comprat
●
Compensació de 4 cèntims pel comerç per envàs
recollit
1 2 3 4 5

35. Hipòtesis utilitzades: sistemes de retorn
●
Retorn manual ●
Retorn automàtic:
●
Determinació visual dels envasos subjectes a ●
Reconeixen els envasos retornats.
retorn del dipòsit. ●
Classifiquen i compacten el material, reduint el
●
Emmagatzematge dels envasos sense espai d'emmagatzematge i optimitzant el seu
compactar en sacs especials, segellat i transport.
identificació amb un codi de barres. ●
Lliuren un cupó per l'import del dipòsit dels
●
Lliurament dels sacs al gestor del sistema. envasos que es pot fer efectiu a la caixa del
establiment.
●
Lliurament dels materials separats al gestor del
sistema.
Product
Vidre ≤ 0,5 l
RVMs
2.134
Manual
475 79% automàtic
21% manual
Vidre> 0,5 l 374 83
PET / HDPE ≤ 0,5 l 1.339 375
PET / HDPE> 0,5 l 2.652 742
Llaunes (de Fe) 3.899 938
Llaunes (alumini) 975 235
Brics de ≤ 0,5 l 1.067 343
Brics de> 0,5 l 404 130
total 12.844 3.321

36. Costes del sistema. Resultats
●
1,45 cèntims / envàs recollit selectivament
●
Punt verd: 1,91 cèntims / envàs recollit
●
24% més barat que el punt verd
2,5
2,0
1,5
cèntims
1,0
0,5
0,0
SIG SDDR
cost per unitat posada al mercat cost per unitat recolllida selectivament
1 2 3 4 5

37. Costes del sistema. Impactes
●
Envasadors: de 0,67 a 1,3 cèntims / envàs
●
111 milions
●
Comerços: ingrés de 4 cèntims per envàs recollit
●
648 milions (400-60.000 euros/establiment)
●
Ens locals: estalvi de costos
●
57-93 milions
●
1,4 euros / hab
●
Consumidors: de 2,6 a 4,9 euros / any
●
Del 35% al 89% de recollida selectiva
1 2 3 4 5

38. Estalvis pels ens locals i contribuents
0
-10
-20 -43
-30
-67
-40
0
-50 -14
-60 -11
-70
-80
Recollides selectives Deixalleries
Neteja viària Recollides comercials
●
Redueix costos: Estalvi per al municipi (i el contribuent) derivat de la disminució de:
●
Envasos en contenidors de resta
●
Neteja viària i recollida en papereres
●
Deixalleries
●
(no s'hi inclou neteja de platges).
●
Eficiència: menor necessitat d'abocadors i incineradores
●
L'estalvi total suposa entre 57 milions i 93 milions anuals.
●
S'hi podria afegir un estalvi d'entre 11 milions i 15 milions anuals per a la reducció dels costos
de recollida i tractament dels residus comercials.
●
A tenir en compte:
●
Existeix frau/envasos comercials (50% del contenidor groc)
●
S'ha fet servir la hipòtesi conservadora que els SIG cobreixen íntegrament els costos
dels ens locals.

39. Com hauria de ser un sistema de gestió
de residus d'envasos?
●
Prevenció de residus / impacte ambiental
●
Màxims nivells de recuperació
●
Menor cost possible per envàs recuperat
●
Responsabilitat del productor
●
Incentiva la participació ciutadana
1 2 3 4 5

40. Resposta del govern alemany al grup verd
sobre els impactes del SDDR
●
"El Govern ha encarregat una avaluació integral del sistema de dipòsit i remetrà aquest informe al
Parlament molt aviat. Inclou una guia de futures mesures per optimitzar-lo encara més. "
●
"La introducció del dipòsit ha suposat un gran avenç pel que fa a la reducció de les escombraries i
l'eficiència dels recursos. Les escombraries a les ciutats i zones rurals s'ha reduït significativament. El
PET provinent d'envasos seleccionats obté preus de mercat favorables en el mercat de materials
secundaris i és molt sol·licitat com a matèria primera per produir PET reciclat ".
●
"En els segments de mercat de cerveses i mixtos la quota de reutilitzables s'ha estabilitzat de manera
duradora, des de 2008 fins 2009 s'ha incrementat de nou i de moment està en un 88,5%. Abans de la
introducció del dipòsit s'havia reduït a un 68%. Quant a l'aigua mineral i les begudes sense alcohol, però, la
quota ha disminuït després d'experimentar un augment temporal ".
●
"Es pot afirmar que els efectes positius [del sistema de dipòsit] han atenuat els efectes negatius de la
baixa quota de mercat de reutilitzables d'aigua i refrescos."
●
Budestagsdrucksache 17/8069 (20/12/11)
●
http://dip.bundestag.de/btd/17/082/1708254.pdf