Las drogodependencias y su relación con la conducción. Ponencia presentada en el Curso de Medicina del Transporte en la UAM-Xochimilco. Febrero de 2013
IX. Ejemplos de Emprendimiento Social (PROYECTO HOMBRE)bancajaull
María Victoria Padrón Afonso
-Coordinadora del Voluntariado y responsable del área del centro de estudios de la Fundación Canaria CESICA -Proyecto Hombre.
“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
Falses princeses Ana i Mia.Manifestacions dels TCA a la xarxa amb l’ús de les...Eva Jerónimo
Projecte final "Falses princeses Ana i Mia.Manifestacions dels TCA a la xarxa amb l’ús de les noves tecnologies." Per a la assignatura Competències TIC en Psicologia.
Las drogodependencias y su relación con la conducción. Ponencia presentada en el Curso de Medicina del Transporte en la UAM-Xochimilco. Febrero de 2013
IX. Ejemplos de Emprendimiento Social (PROYECTO HOMBRE)bancajaull
María Victoria Padrón Afonso
-Coordinadora del Voluntariado y responsable del área del centro de estudios de la Fundación Canaria CESICA -Proyecto Hombre.
“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
Falses princeses Ana i Mia.Manifestacions dels TCA a la xarxa amb l’ús de les...Eva Jerónimo
Projecte final "Falses princeses Ana i Mia.Manifestacions dels TCA a la xarxa amb l’ús de les noves tecnologies." Per a la assignatura Competències TIC en Psicologia.
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
2. PAS D’UNA CONDUCTA PROBLEMA A UNA QUE NO HO ÉS
MOTIVACIÓ COM A FACTOR DE CANVI CONDUCTUAL
EL SUBJECTE ROL ACTIU:
ACTE CANVIADOR DEL COMPORTAMENT
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
3. ETAPES DE CANVI
PROCÉS DE CANVI
BALANÇ DECISIONAL
AUTOEFICÀCIA
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
5. PRECONTEMPLACIÓ Desconeix que certes conductes posen en risc la seva salut
Desconeix l’existència d’un problema de salut
Coneix l’existència d’un problema de salut però està reticent a fer canvis en
la seva conducta
CONTEMPLACIÓ Adverteix que certes conductes posen en risc la seva salut
Adverteix l’existència d’un problema de salut i es troba disposat a realitzar
canvis dins de 6 mesos
DETERMINACIÓ Pensa seriosament modificar la seva conducta en un futur proper (dins de
30 dies)
ACCIÓ Treballa activament en les modificacions de conductes que afecten la seva
salut, o en el problema de salut identificat
MANTENIMENT Adopta habitualment les conductes adquirides
La nova conducta roman per més de 6 mesos
Ha de practicar contínuament per no retrocedir en etapes anteriors
RECAIGUDA Deixa d’emetre la conducta desitjada per escassa motivació i ús d’una
estratègia de canvi inadequada
Inicia novament el cicle
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
6. CONSCIENCIACIÓ: obtenció de més informació sobre un mateix
AUTOREAVALUACIÓ: avaluació afectiva i cognitiva dels costos i
beneficis que suposa mantenir els valors i canviar-los per uns
altres
REAVALUACIÓ AMBIENTAL: anàlisi cognitiu i afectiu de l’impacte
de la conducta en l’entorn i les relacions interpersonals, i
conseqüències positives o negatives que suposa el canvi
RELLEU DRAMÀTIC: practica i expressió de sentiments davant
dels problemes associats a la conducta addictiva
AUTOLLIBERACIÓ: compromís per actuar i creure en la pròpia
capacitat de canvi
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
7. LLIBERACIÓ SOCIAL: increment d’alternatives per
desenvolupar conductes no problemàtiques i d’acord amb la
societat
MANEIG DE CONTINGÈNCIES: augment de la probabilitat
d’ocurrència d’una determinada conducta mitjançant el reforç
dels altres o l’autoreforç
RELACIONS D’AJUDA: confiança en qui et pot ajudar al canvi
CONTRACONDICIONAMENT: generació de respostes
alternatives davant estímuls condicionats per la conducta
addictiva
CONTROL D’ESTÍMULS: evitació de l’exposició als estímuls
que recorden la conducta addictiva
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
9. “Percepció de les persones sobre la seva
capacitat de respondre a un esdeveniment
específic” (Bandaura, 1997)
“Mentre els individus avancin en les seves
etapes de canvi, l’autoeficàcia en elles serà
més gran” (Espada i Quiles, 2002)
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
10. Posteriorment a la identificació de la conducta que es vol canviar -per
exemple, deixar de consumir cannabis, s'ha d'identificar l'etapa de canvi
en què es troba el subjecte al qual es pretén dirigir el programa (la qual
cosa es pot fer per mitjà de qüestionaris), és a dir, s'ha d'identificar si el
subjecte desconeix que el fet de consumir cannabis el posa en risc de
contraure bronquitis o càncer de pulmó -etapa de precontemplació- o si
el subjecte està disposat a deixar de consumir cannabis en un futur
proper -etapa de determinació- etc.
Un cop identificada l'etapa de canvi, el programa educatiu podrà
dissenyar i s'hauran d'elegir mètodes i estratègies que responguin
adequadament a l'etapa de canvi, és a dir, s'haurà de recórrer als
processos de canvi -els quals s'apliquen a criteri de l'encarregat del
programa-, el balanç decisional -mostrant-li al subjecte els avantatges i
desavantatges que té el fet de deixar de consumir cannabis- i
l'autoeficàcia-inculcar en l'individu la creença que és capaç de gaudir de
moltes coses de la vida sense consumir cannabis-. Amb la conjunció
dels elements anteriors, es pretén des d'aquest model, aconseguir que el
subjecte abasti l'etapa de manteniment i romangui en aquesta.
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
11. Procés de Balanç
canvi decisional
Autoeficàcia
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO
CONDUCTA
SALUDABLE
IDENTIFICACIÓ
ETAPA
13. El model transteòric de canvi:
Parteix de la descripció dels addictes que han conclòs
amb èxit el canvi de conducta
Descriu els estadis pels qual passa l’addicte per
modificar la conducta, però no sap qui es dedicarà a
modificar-la ni qui passarà d’un estadi a l’altre
La descripció sistèmica del procés de canvi de les
conductes addictives proporciona una base sòlida per
saber perquè alguns subjectes canvien i altres no
LAURA SUGRAÑES RODRIGUEZ I
ROSA SIRVENT ROJO