Preus pco 2007 2008 no oficial

Preus de les piscines cobertes de la xarxa bàsica
1 de 35
Aquest estudi no ha estat mai publicat... però potser pot interessar a algú.
Marc Moreno Tarragó
Tècnic del Consell Català de l’Esport
Estudi del preu d’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya. (2007-2008)

2 de 35
Taula de continguts:
Estudi del preu d’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya. (2007-2008) ................................................................. 1
1. INTRODUCCIÓ. .................................................................................................................................... 3
1.1. La definició de la xarxa bàsica del PIEC. .................................................................................... 4
1.2. Les referències al preu de l’accés a les instal·lacions esportives al PIEC. ................................. 4
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDI. ................................................................................................. 6
2.1. Els objectius de l’estudi. ............................................................................................................... 6
2.2. Les variables observades. ........................................................................................................... 6
2.3. Antecedents i altres referents. ..................................................................................................... 8
3. MÈTODE DE TREBALL. ....................................................................................................................... 9
3.1. Concreció de la població i la mostra. ........................................................................................... 9
3.2. La recollida de dades. .................................................................................................................. 9
3.3. Les dades sobre la forma de pagament. ..................................................................................... 9
3.4. Les dades sobre la segmentació dels usuaris. .......................................................................... 10
4. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ I LA MOSTRA (anàlisi del CEEC). .............................. 11
4.1. La distribució territorial. .............................................................................................................. 11
4.2. La propietat i la gestió. ............................................................................................................... 13
4.3. La informació a l’abast de l’usuari. ............................................................................................ 15
5. EXPOSICIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS. ..................................................................................... 16
5.1. La segmentació dels usuaris respecte al preu. ......................................................................... 16
5.2. La inscripció. .............................................................................................................................. 18
5.3. La periodicitat de pagament dels abonaments. ......................................................................... 20
5.4. L’abonament mensual. ............................................................................................................... 21
5.5. L’entrada puntual. ...................................................................................................................... 23
5.6. La relació entre l’abonament, l’entrada puntual i altres estudis. ................................................ 25
6. CONSIDERACIONS FINALS. ............................................................................................................. 26
6.1. Sobre les característiques de les piscines cobertes. ................................................................. 27
6.2. Sobre la informació. ................................................................................................................... 27
6.3. Sobre el(s) preu(s). .................................................................................................................... 28
6.4. Sobre el futur.............................................................................................................................. 29
7. REFERÈNCIES CONSULTADES I ALTRES RECURSOS. ............................................................... 30
8. ANNEX. ............................................................................................................................................... 32
8.1. Piscines cobertes de la mostra. ................................................................................................. 32

3 de 35
1. INTRODUCCIÓ.
En la nostra societat (en el nostre entorn cultural), cada cop més, l’activitat física ha estat incorporada (i percebuda) en la vida quotidiana de moltes persones com un estil de vida saludable. Però en el costat contrari han quedat els estils de vida sedentaris i poc actius que han posat en estat d’alerta a molts professionals que veuen en ells una amenaça en expansió.
Catalunya ha gaudit sempre d’una vida associativa molt arrelada entre la població que en molts moments ha esdevingut pionera en ser receptiva i innovadora en molts camps. L’esport ha estat un dels exemples. I més en concret en els clubs de natació en els que han conviscut l’esperit de mantenir la qualitat de vida i la salut des de l’oci i lleure combinat amb la tradició competitiva en les diferents especialitats i disciplines. La democratització i facilitació d’accés a instal·lacions esportives més enllà dels clubs esportius federats, i l’evolució de les pràctiques en el mitjà aquàtic han fet que molta gent s’hagi incorporat a aquest tipus d’activitats. Actualment, disposar d’un vas de piscina coberta ja no és només patrimoni d’alguns clubs de natació.
El Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) ha estat un instrument que ha determinat instal·lacions esportives que cal posar a l’abast de tots els àmbits (escolar, competitiu i esport per a tothom) definint una xarxa bàsica en la que el mòdul de piscina coberta està contemplat com a tipologia bàsica d’una agrupació territorial. En aquest estudi, ens hem parat a observar un element de la gestió d’aquestes instal·lacions esportives amb piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya: el preu de l’accés lliure (població en general).
Figura1: Mapa de les possibilitats d’accés a una piscina coberta de la xarxa bàsica.
Font: elaboració pròpia

4 de 35
1.1. La definició de la xarxa bàsica del PIEC.
“La xarxa bàsica és la que permet l'exercici del dret de tot ciutadà a practicar l’activitat fisicoesportiva, i per tant són instal·lacions d’interès general per al comú dels ciutadans. El PIEC estableix els tipus, els mòduls, el nombre, les característiques i les condicions d'utilització dels equipaments d'aquesta xarxa.
Aquesta xarxa la constitueixen les instal·lacions esportives que tenen un caràcter bàsic i un ús poliesportiu. Es distribueix uniformement pel país sense estar condicionada a una afecció determinada o a les característiques pròpies d'un col·lectiu. La seva quantificació depèn del nombre d'habitants segons la piràmide d'edats, del nombre d'unitats escolars i de la climatologia de cada àmbit territorial considerat.
Els tipus d'instal·lacions esportives que conformen la xarxa bàsica han de reunir els requeriments següents:
- Tenir un ús preferentment poliesportiu
- Permetre la pràctica de les activitats fisicoesportives més arrelades a Catalunya
- Possibilitar la seva utilització per part de tots els col·lectius: escolars, esportistes de competició i població en general
- Ser utilitzables durant tot l'any, és a dir, no tenir una utilització estacional
- Tenir un caràcter permanent, és a dir, no ser equipaments provisionals o efímers
- Permetre un bon nivell d'utilització
- Disposar d'una bona relació entre el cost de l’equipament i el nivell d'utilització que aquest permet
D'acord amb les condicions enunciades, els tipus d'instal·lacions esportives que potencialment poden formar part de la xarxa bàsica són els següents: les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius, les sales esportives, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps d'atletisme.
Tots aquests tipus són instal·lacions esportives amb l'espai esportiu convencional, que actualment es troben esteses en el territori i permeten les activitats fisicoesportives bàsiques com ara la natació, l'atletisme, l’educació física i la gimnàstica, i els esports d'equip més arrelats com ara el futbol, el bàsquet, l'handbol, l'hoquei, el voleibol, etc.
Per a cada tipus d'instal·lació, el PIEC estableix tres diferents mòduls en funció de les dimensions dels espais esportius i complementaris.
Aquells tipus que no compleixen algun dels requeriments esmentats anteriorment es contemplen a la xarxa complementària, com, per exemple, les pistes de petanca i els frontons, perquè no són poliesportius, i les piscines a l'aire lliure, perquè tenen una utilització estacional” (PIEC, 2005).
1.2. Les referències al preu de l’accés a les instal·lacions esportives al PIEC.
“Fer una anàlisi de la gestió dels equipaments esportius suposa conèixer el seu marc d'ubicació amb les formes de gestió que estableix el marc legal, estudiar l'organització de l'agent gestor, analitzar la utilització actual dels equipaments i avaluar els problemes que se’n deriven.
La gestió actual dels equipaments té per objecte principal aconseguir la seva rendibilitat social, esportiva i econòmica.
En general els objectius fisicoesportius de la gestió dels equipaments esportius són:
- Apropar l'ús real a l'ús potencial de l’equipament.
- Oferir un ampli ventall d'activitats.
- Oferir activitats de la màxima qualitat possible.
En el camp econòmic, els objectius generals de la gestió dels equipaments esportius són:
- Disposar d'un pressupost que cobreixi les despeses necessàries per al funcionament correcte de l’equipament i per al manteniment de l'edifici.
- Mantenir i augmentar el grau d'autofinançament o de rendiment econòmic de l’equipament.
- Adequar la política de preus a la qualitat i quantitat de serveis que s'ofereixen.
- Racionalitzar els costos i mantenir-los dins d'uns marges acceptables.

5 de 35
Com a principi general cal establir que l’usuari ha d’abonar la quota corresponent al cost del servei, directament o indirectament a través de les entitats de suport, ja siguin públiques o privades. La gratuïtat dels serveis esportius amb càrrec a fons públics o globals d'una entitat, representa una forma de subvenció que cal quantificar.
La repercussió del cost associat a l’activitat és directament proporcional als usos. Per contra més complicada resulta la repercussió dels costos associats a la instal·lació tant els que són comuns com els específics o les amortitzacions.
Els costos associats a la instal·lació s'haurien de repercutir proporcionalment a les hores que l'usuari utilitza l'espai o centre de cost, tant pel que fa als costos comuns un cop distribuïts, com pel que fa als costos específics.
La decisió final sobre el preu d'un servei també respon a l'anàlisi d'un conjunt de factors i a la seva implantació en funció del mercat o de la voluntat política. Sense oblidar que en el cas de l'Administració pública normalment està sotmès a la consideració de preu públic i, per tant, ha de cobrir com a mínim el cost del servei.
Com a criteri general es poden fixar tres tipus de preus:
- Preus de promoció esportiva per a activitats de formació bàsicament
- Preus ajustats per a serveis que tinguin una demanda consolidada, amb tradició a la zona
- Preus de mercat per a serveis de moda amb gran demanda
No hi ha una forma de pagament única, però sí que hi ha fórmules que ens permeten aconseguir uns objectius concrets en funció dels serveis que s'ofereixen.
La fórmula que darrerament s’està universalitzant en alguns tipus d’instal·lació amb determinats serveis, és l’abonament, que pot donar dret a la lliure utilització de tots els espais i serveis que s’ofereixen o a una part. Aquesta formula presenta diverses variants, horaris restringits, activitats no incloses, etc.
Una altra fórmula possible és el pagament directe i puntual dels serveis rebuts. No hi ha abonats, la instal·lació és oberta a tothom. En aquest cas cal estimular la pràctica, sovint amb estratègies com la venda de targetes o abonaments de diverses entrades amb un cert descompte. Aquests abonaments poden ser lliures o temporals (campanya d'estiu).
Amb l’objectiu de mantenir informat l’usuari de les característiques i els serveis que s’ofereixen a la instal·lació, en qualsevol instal·lació esportiva que formi part del conjunt del PIEC i en la qual es prestin serveis esportius, hi ha de figurar un panell informatiu, en un lloc visible i de fàcil accés per a l’usuari, en què s’indiqui:
- El nom de l’equipament esportiu
- L'entitat propietària i l’entitat gestora de l’equipament
- La fitxa corresponent del Cens d'equipaments esportius de Catalunya (CEEC)
- Els programes d'utilització i serveis que s'ofereixen
- Les tarifes i quotes dels diferents serveis
- L’aforament d’usuaris i d’espectadors de la instal·lació
- El reglament d’utilització
La xarxa bàsica estarà oberta al públic en general; hi podrà accedir i utilitzar-la qualsevol ciutadà, mitjançant l'abonament de la corresponent quota d'utilització i d'acord amb el reglament d'ús de les instal·lacions.
La xarxa bàsica no pot ser d’ús exclusiu dels socis o abonats a les entitats gestores i cal preveure el lliure accés amb quotes d’entrada puntuals en les mateixes condicions d’utilització dels espais esportius bàsics. Les quotes de les entrades puntuals no poden ser desproporcionades respecte a les quotes mensuals dels abonats corresponents a aquesta activitat, de manera que es considera un 25% de la quota mensual com a preu màxim de l’entrada puntual.
Pel que fa la política de preus, l’objectiu principal de les instal·lacions de la xarxa bàsica ha de ser donar un servei de qualitat a un bon preu, adaptant les quotes a les característiques dels diferents col·lectius perquè aquestes no siguin un factor limitatiu de la pràctica esportiva” (PIEC, 2005).

6 de 35
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDI.
2.1. Els objectius de l’estudi.
Aquest estudi recull les observacions fetes durant dos anys (2007 i 2008) del comportament del preu que ha de satisfer una persona per accedir lliurement a una instal·lació esportiva amb piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya. Aquestes observacions s’han pogut contrastar amb altres que s’han anat fent en els darrers 10 anys prenent com a inici l’estudi del Servei d’Equipaments Esportius del Consell Català de l’Esport (aleshores Direcció General de l’Esport) referit a l’ enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya del 1998.
D’altra banda, l’actualització del Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya (CEEC) de l’any 2005 ens ha permès aprofundir en dos aspectes relacionats amb la gestió d’aquestes instal·lacions esportives: la informació que han de tenir al seu abast els usuaris (d’acord amb el que determina el PIEC); i el tipus d’entitat propietària i gestora.
Seguint amb allò que estableix el PIEC, també hem volgut comprovar si es compleix la limitació de no superar el preu de l’entrada puntual un 25% del preu de la quota mensual.
Per acabar, hem observat les diferències de preu per diferents grups de segmentació i pels diferents àmbits territorials de Catalunya.
2.2. Les variables observades.
Aquelles que tenen relació amb les característiques de la instal·lació esportiva:
 Àmbit territorial, comarca i municipi
 Nombre d’habitants del municipi
 Propietari i gestor de la piscina coberta
La tipologia de la instal·lació i la possibilitat d’accés a diferents espais esportius:
 Aquelles que només poden oferir l’accés a un o diferents vasos de piscina coberta i cap altre espai esportiu. En alguns casos es complementa l’oferta amb serveis complementaris.
 Aquelles que compten amb diferents espais esportius, a més a més de la piscina coberta.
La informació que té al seu abast l’usuari:
 El propietari i el gestor de la instal·lació esportiva
 Les tarifes i quotes dels diferents serveis
 Les normes d’ús
 Els programes d’activitats
Els diferents formes de pagament:
 L’abonament (i, si s’escau, la inscripció)
 L’entrada puntual (o un conjunt d’aquestes, la multientrada)
 Mig abonament
Les diferents possibilitats de periodicitat d’abonament:
 Mensual
 Trimestral (Quadrimestral)
 Semestral
 Anual
Els diferents preus segons la tipologia dels usuaris:
 Per edat:
o Gent gran
o General o adult
o Jove
o Infantil
 Per nombre de membres de la família
 Per lloc de residència
 Per minusvalia o discapacitat de l’usuari

7 de 35
Figura 2: Mapa de les variables observades en l’estudi d’accés a les piscines cobertes de la xarxa bàsica.
Font: elaboració pròpia

8 de 35
2.3. Antecedents i altres referents.
Per al disseny i elaboració de conclusions d’aquest estudi, també s’han tingut en compte altres informes relacionats amb la gestió de les piscines cobertes. Si l’any 1998 el CEEC comptava 165 piscines cobertes a Catalunya, deu anys després les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica que disposen d’una piscina coberta són 244 amb un dèficit total de 57 (Proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions de la xarxa bàsica del PIEC, maig 2008).
Entre els estudis i informes consultats, cronològicament hem consultat: l’enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya 1998 del Servei d’Equipaments Esportius (1999); l’estudi publicat de Montserrat, S. (2000) referent a la temporada 1999/2000; l’enquesta sobre l’ús i la gestió de les piscines cobertes a Catalunya 2001 del Servei d’Equipaments Esportius (2002), l’estudi no publicat de Prieto, F. i Farrés, J. (2007) referent a l’any 2006.
En primer lloc trobem les enquestes del Servei d’Equipaments Esportius de 1998 i 2001 a partir del CEEC sobre piscines cobertes amb un mínim de 200 m2.
Taula 1: Població i mostra enquesta Servei d’Equipaments Esportius (1998)
N = 165 Propietari n = 70
52%
Administració pública
63%
11%
Associativa
17%
21%
Privat esportiu
6%
16%
Ensenyament privat
14%
Taula 2: Població i mostra enquesta Servei d’Equipaments Esportius (2001)
63%
77%
12%
Associativa
12%
12%
Privat empresarial
6%
13%
Centre escolar
5%
D’altra banda, Montserrat, S. (2000) va fer coincidir la població del seu estudi amb la de l’enquesta sobre l’ús de piscines cobertes de la Secretaria General de l’Esport de l’any 1998.
Taula 3: Població i mostra estudi Montserrat, S. (2000)
80%
80%
13%
Entitats esportives sense ànim de lucre
15%
2%
Empreses comercials
1%
5%
Institucions escolars
4%
I per acabar, l’estudi de Prieto, F. i Farrés, J. (2007) realitzat en el marc del pla estratègic de la natació catalana que va agafar de base les 167 piscines cobertes de la xarxa bàsica i hi van afegir d’altres, bàsicament propietat de clubs de natació.
Taula 4: Població i mostra estudi Prieto, F. i Farrés, J. (2007)
13%
Municipals (gestió clubs natació)
15%
68%
Municipals (no gestió clubs natació)
68%
9%
Clubs natació
10%
8%
Escolar
4%
2%
Club federat (no natació)
4%
Tanmateix, tot i que amb les seves limitacions i d’un abast diferent al dels estudis anteriors, la Fundació Eroski ha elaborat informes sobre instal·lacions esportives públiques, totes elles de propietat municipal (1999 i 2006) i un d’específic de piscines cobertes, tant públiques com privades (2007). La mostra d’aquestes anàlisi està formada per instal·lacions esportives de 18 capitals de província espanyoles. Tot i que els resultats no són extrapolables a tota Catalunya, sí que es senyala el fet diferencial de la forma de gestió (externalització del servei) que s’ha fet i es fa a Barcelona respecte a la majoria de la resta de capitals. Si bé el preu dels abonaments no destaquen per ser els més cars ni els més barats, el preu de l’entrada puntual sí que destaca per ser de les més altes. Això sí, estan entre les més ben valorades per la qualitat de les instal·lacions i els serveis que ofereixen.

9 de 35
3. MÈTODE DE TREBALL.
3.1. Concreció de la població i la mostra.
D’acord amb la proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica del PIEC de maig de 2008, Catalunya comptava amb 244 piscines cobertes. D’aquestes, es van escollir les 204 que van estar en funcionament durant l’any 2008 (univers de treball N). En alguns casos es farà referència a l’any 2007 en el que les que van estar en funcionament van ser 194.
Finalment, de l’any 2008 es va aconseguir les dades de 157 instal·lacions esportives (mostra n). L’any 2007 havien estat 134.
Taula 5: Població i mostra estudi Servei d’Equipaments Esportius (2007)
81%
89%
10%
Associativa
10%
9%
Centre educatiu privat
1%
Taula 6: Població i mostra estudi Servei d’Equipaments Esportius (2008)
82%
92%
10%
Associativa
7%
8%
Centre educatiu privat
1%
3.2. La recollida de dades.
La recollida de la informació dels preus ha estat feta per part dels tècnics del Servei d’Equipaments Esportius i la col·laboració d’una alumna del pràcticum de l’itinerari de gestió dels estudis de llicenciatura en ciències de l’activitat física i l’esport del centre de l’INEFC de Barcelona per diferents vies:
 Visita a instal·lacions esportives amb piscina coberta
 Sol·licitud al propietari o gestor de la instal·lació per correu electrònic
 Consulta de la pàgina web de la piscina coberta
També han estat seleccionades cinc observacions que es van fer de forma addicional a l’elaboració del nou cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC 2006) que fan referència a la informació de:
 Propietari de la instal·lació esportiva
 Gestor de la instal·lació esportiva
 Tarifes i quotes dels diferents serveis
 Normes d’ús
 Programes d’activitats
Tot i que el treball de camp de recollida de dades ha estat fet durant tot l’any, no és fins els mesos entre setembre i desembre que s’intensifica aquesta tasca per a procedir a l’anàlisi i la interpretació entre els mesos de gener i març. El tractament de les dades s’ha realitzat amb l’aplicació de full de càlcul de microsoft excel.
3.3. Les dades sobre la forma de pagament.
Qualsevol ciutadà que vulgui accedir lliurement a una piscina coberta objecte d’aquest estudi, es trobarà amb dues maneres diferents de fer el pagament per a aquest servei: mitjançant un abonament o amb una entrada puntual.
L’abonament, normalment mensual, també pot tenir altres perioditzacions: trimestral, quadrimestral, semestral o anual. En aquest darrer cas no necessàriament coincidirà amb dotze mesos ja que, per aturada tècnica o per vacances del personal, algunes piscines cobertes només ofereixen els seus serveis durant onze mesos. El mes d’aturada acostuma a ser l’agost i en alguns casos es dona l’opció de gaudir d’una piscina a l’aire lliure. Per a poder comparar les diferents preus d’abonament en aquest estudi s’han unificat les diferents perioditzacions en la unitat mensual. No s’ha tingut en compte que, a més a més de la unitat d’abonament mínima, en alguns casos l’usuari pot accedir a abonaments per períodes de temps superiors amb un descompte progressiu. S’ha observat (tot i que no s’ha quantificat) en alguna piscina coberta que,

10 de 35
en cas justificat que no permeti a l’usuari gaudir de la instal·lació esportiva (per exemple, malaltia), no es cobrarà la totalitat de l’abonament sinó una part reduïda mentre duri aquesta situació.
L’abonament també pot ser parcial en funció de la franja horària que s’esculli (matinada, matí, migdia, tarda, vespre, cap de setmana, hora vall,...). Aquesta opció permet al gestor distribuir o canalitzar la demanda a espais horaris de menys saturació d’usuaris a un preu més assequible que l’abonament a temps total. Per a aquest estudi s’ha escollit aquella més propera a l’horari de matí.
Però en la majoria de casos, aquest abonament s’aconseguirà previ pagament d’una inscripció (quota, despeses, drets de..., matrícula, entrada o obertura d’expedient). Aquest pagament únic pot incloure conceptes com revisió mèdica o expedició de carnet. Normalment es considerarà que l’usuari assolirà la condició d’abonat tot i que en el cas dels clubs federats (sobretot aquells que en son propietaris i gestors) no serà estrany que tingui la consideració de soci de l’entitat. Això vol dir que, més que un “consumidor de serveis”, el soci podrà participar en les decisions que prengui l’entitat (assemblea). Hi ha instal·lacions que fan servir l’exempció d’aquest pagament com estratègia de captació de nous usuaris o, fins i tot per tornar a captar aquells que han estat abonats en algun moment però que s’havien donat de baixa.
L’entrada puntual (ocasional o de dia) és l’altra forma d’accés lliure a la piscina coberta. En aquest estudi també s’ha registrat la possibilitat d’adquirir multientrades o abonaments entre 5 i 30 entrades, amb una caducitat temporal, que permeten una rebaixa sobre el preu unitari. Per a poder comparar la diferència entre l’entrada puntual general i entre les diferents piscines cobertes, hem calculat el preu unitari de la multientrada.
3.4. Les dades sobre la segmentació dels usuaris.
Les diferents tarifes o quotes varien en funció de diferents paràmetres. Aquests han estat unificats segons:
 L’edat:
o Sota la denominació genèrica de gent gran s’han agrupat diferents conceptes com pensionista, jubilat, targeta rosa, majors de 60 o majors de 65. En aquells casos que hi ha més d’un tipus en aquest segment, s’ha registrat la més genèrica.
o El concepte de general o adult és l’únic comú a totes les piscines cobertes tot i que varia l’edat a partir de la qual s’aplica, la mitjana és de 18 anys i la moda és 16. Cal destacar que l’amplitud de resultats és força gran ja que s’ha trobat un valor mínim de 10 anys i un valor màxim de 31.
o La franja jove de mitjana oscil·la entre els 15 i els 18 anys. No ha estat contemplada la quota campus o estudiant que, generalment, està dirigida a usuaris i usuàries que, en una franja d’edat, estan matriculats en algun tipus d’estudis oficials.
o En el grup infantil la mitjana d’edat és la compresa entre 3 i 15 anys. En aquells casos que existeixen més trams dins d’aquest grup d’edat, s’ha calculat sobre la més propera a l’edat adulta.
o En el cas dels més menuts, nadons o infants exempts de pagament, ha estat més difícil observar on es fa explícita l’edat. Tot i així, entre els que ho especifiquen, la mitjana és de 3 anys encara que hi ha casos que aquesta exempció és fins els 13 anys.
 Pel nombre de membres familiars, si es té en compte que la dimensió mitjana de la llar a Catalunya es troba al voltant dels 2,6 membres, s’han registrat dades de dos segments:
o dos membres: en el cas de preu conjunt, s’ha calculat el cost per membre. Si el segon membre té descompte en funció de l’edat, s’ha calculat amb edat d’adult.
o tres membres: en el cas de preu conjunt, s’ha calculat el cost per membre. Si el descompte és en funció de l’edat, el segon membre s’ha calculat amb edat d’adult i el tercer membre amb edat infantil.
o Més de tres membres: no s’ha tingut en compte que en alguns casos el descompte s’incrementa en funció del nombre de membres de la família, o pel fet d’estar reconegut com a família nombrosa.
 Per lloc de residència o empadronament: els habitants de la població on està ubicada la piscina coberta gaudeixen d’un preu inferior als forans. S’ha calculat sobre el preu de resident.
 Per tenir alguna discapacitat o minusvalia acreditada.

11 de 35
4. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ I LA MOSTRA (anàlisi del CEEC).
4.1. La distribució territorial.
L’any 2008 a Catalunya es podien trobar 244 piscines cobertes repartides a 37 de les seves 41 comarques que estan incloses en la proposta d’actualització dels estudis de localització de les instal·lacions de la xarxa bàsica del maig de 2008.
Tot i el gran nombre de piscines cobertes existents, aquests estudis de localització encara detectaven el dèficit de 57 espais esportius d’aquest tipus, 7 d’ells per a cobrir l’absència d’aquest tipus d’espais a 7 comarques i els restants per a completar l’oferta existent a 17 comarques més.
Per a aquest estudi s’han seleccionat 204 instal·lacions esportives que tenen piscines cobertes de la xarxa bàsica i que han estat funcionant durant l’any 2008. Aquestes es troben repartides en 32 comarques. Ha estat descartades aquelles que encara estan en fase de construcció o estan tancades temporalment per reformes.
Finalment de les 157 piscines cobertes observades, s’han analitzat les dades de 155 (76% de l’univers) ubicades a 30 comarques diferents distribuïdes en els 7 àmbits territorials de Catalunya. (Dues han estat descartades per pertànyer al grup de propietari i gestor centre educatiu privat i no considerar que fóssin representatives ni fiables les dades obtingudes. D’aquesta manera ha simplificat l’anàlisi per propietari i gestor al reduir el nombre de grups analitzats.)
Si ens fixem en el nombre d’habitants (idescat 2008) dels municipis de les piscines cobertes de la mostra, un 32,9% d’aquestes es troben en els de menys de 25.000 i un 23,2% a la ciutat de Barcelona. La resta, que aproximadament són la meitat, es reparteixen en municipis d’entre 25.000 i 300.000 habitants.
Si contrastem aquetes dades amb les de població, la ciutat de Barcelona concentra el 32,8% de la població de l’àrea metropolitana i el 21,9% del total de Catalunya. Si prenem com a referència l’àmbit metropolità de Barcelona, aquest concentra el 66,9% de la població de Catalunya.
Taula 7: Piscines cobertes de la xarxa bàsica per àmbit territorial i nombre d’habitants del municipi.
Àmbit Territorial Grups de municipis per nombre d’habitants (en milers) Total i % per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616
Alt Pirineu i Aran
Mostra
2
2
1,3%
Univers
2
2
1,0%
Àmbit de Ponent
Mostra
4
4
2,6%
Univers
4
3
7
3,4%
Àmbit Metropolità
Mostra
26
19
12
22
36
115
74,2%
Univers
35
20
18
26
52
151
74,0%
Camp de Tarragona
Mostra
4
1
5
10
6,5%
Univers
4
3
7
14
6,9%
Comarques Centrals
Mostra
4
1
1
6
3,9%
Univers
5
3
1
9
4,4%
Comarques Gironines
Mostra
8
3
3
14
9,0%
Univers
9
3
4
16
7,8%
Terres de l'Ebre
Mostra
3
1
4
2,6%
Univers
4
1
5
2,5%
Total mostra
51
25
16
27
36
155
Total univers
63
30
23
36
52
204
% sobre total mostra
32,9%
16,1%
10,3%
17,4%
23,2%
% sobre total univers
30,9%
14,7%
11,3%
17,6%
25,5%

12 de 35
Gràfic 1: Piscines cobertes per àmbit territorial.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Alt Pirineu i
Aran
Àmbit de
Ponent
Àmbit
Metropolità
Camp de
Tarragona
Comarques
Centrals
Comarques
Gironines
Terres de
l'Ebre
Mostra
Univers
Gràfic 2: Piscines cobertes per grups de nombre d’habitants del municipi (en milers).
0
10
20
30
40
50
60
70
menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616
Mostra
Univers

13 de 35
Dins de l’àmbit metropolità, les comarques més poblades, Baix Llobregat i Barcelonès són les que concentren dos terços (63,5%) del total de piscines cobertes observades d’aquest àmbit.
Taula 8: Piscines cobertes observades de l’àmbit territorial metropolità.
Comarca Grups de municipis per nombre d’habitants (en milers) i % sobre comarca Total i % per comarca menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona 1.616
Alt Penedès
1
1
2
50,0%
50,0%
1,7%
Baix Llobregat
9
7
5
2
23
39,1%
30,4%
21,7%
8,7%
20,0%
Barcelonès
3
11
36
50
6,0%
22,0%
72,0%
43,5%
Garraf
3
2
5
60,0%
40,0%
4,3%
Maresme
7
2
3
12
58,3%
16,7%
25,0%
10,4%
Vallès Occidental
3
3
3
6
15
20,0%
20,0%
20,0%
40,0%
13,0%
Vallès Oriental
6
2
8
75,0%
25,0%
7,0%
Total
26
19
12
22
36
115
% per grup municipi
22,6%
16,5%
10,4%
19,1%
31,3%
4.2. La propietat i la gestió.
La propietat de les instal·lacions esportives amb piscines cobertes objecte d’estudi les hem agrupat en dos blocs:
 Pública: l’administració local sense incidir en les diferents formes jurídiques que pot adoptar;
 Privada esportiva: coincideix que totes son clubs o associacions esportius de caire federat.
La forma de gestió també es pot agrupar en dos grans sectors però dintre dels quals també hem diferenciat dos grups en cadascun d’ells per conèixer millor els diferents operadors existents:
 Pública:
o directe per part de l’administració local, sense diferenciar les diferents formes jurídiques que pot adoptar (patronat, institut municipal,...)
o indirecte, quan recau sobre entitats privades (que es descriuen a continuació)
 Privada esportiva:
o Associativa:
 Entitats esportives de caire federat que actuen en solitari o associades a entitats esportives locals: clubs federats, federacions esportives i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)
 Entitats sense ànim de lucre de caire associatiu diferents de les anteriors
o Societats empresarials esportives
Com ja hem dit abans, no hem considerat, per la baixa representativitat de les dades aconseguides, aquelles que la propietat i la gestió recau sobre entitats privades no esportives del sector educatiu (majoritàriament de caire religiós) que poden adoptar diferents formes jurídiques (col·legi, fundació,...).

14 de 35
Taula 9: Propietari i gestor de les piscines cobertes.
Propietari
Gestor
Total i % per propietari
Sector Privat Sector Públic
Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública
Administració local
42 52 50 144
29,2% 36,1% 34,7% 92,9%
Club o associació esportiu
11 11
100,0% 7,1%
Total 53 52 50
155
% per gestor 34,2% 33,5% 32,3%
Gràfic 3: Propietari i gestor de la instal·lació esportiva
Propietari i sector gestor
34%
7% 93%
32%
27%
Sector Privat Esportiu
associatiu
Sector Privat Esportiu
empresarial
Sector Públic
Club o associació
esportiu Sector Privat
Esportiu associatiu
La tipologia dels espais esportius de les instal·lacions esportives en els que trobem piscines cobertes és
variada, així com els serveis que s’hi ofereixen. Per a aquest estudi s’han acotat dos tipus diferents en
funció de l’oferta d’espais esportius:
 Aquelles que només poden oferir l’accés a un o diferents vasos de piscina coberta i cap altre espai
esportiu. En alguns casos es complementa l’oferta amb serveis complementaris. Majoritàriament es
tracta d’instal·lacions esportives que van ser inaugurades fa 20 anys o més en les que no era
habitual (o no va ser possible) construir altres espais esportius.
 Aquelles que compten amb diferents espais esportius, a més a més de la piscina coberta. En aquest
cas s’ha trobat dues tipologies en funció de la tarifa o quota:
o La que permet escollir només piscina coberta o tots (o quasi tots) els espais esportius
o La que inclou l’accés a tots (o quasi tots) els espais esportius
Taula 10: Propietari i gestor per tipus d’espais esportius disponibles a la instal·lació esportiva.
Propietari Administració local
Total
i % per gestor
Club o associació
esportiu Total general i
% per tipus
Gestor espai
Esportiu
associatiu
Esportiu
empresarial
Administració
pública
Esportiu associatiu
Només té espais
de vasos
7 6 15 28 1 29
24,1% 20,7% 51,7% 96,6% 3,5% 18,7%
Pot escollir vasos
o tots els espais
2 2 10 14 14
14,3% 14,3% 71,4% 100,0% 9,0%
Inclou tots els
espais
33 44 25 102 10 112
29,5% 39,3% 22,3% 91,1% 8,9% 72,3%
Total 42 52 50 144 11
155
% per gestor 27,1% 33,6% 32,3% 92,9% 7,1%

15 de 35
4.3. La informació a l’abast de l’usuari.
L’any 2006 es va actualitzar i ampliar el CEEC. En aquest procés es van incloure una sèrie de preguntes addicionals relacionades amb requeriments de gestió de les instal·lacions esportives del PIEC per a verificar-ne el seu compliment.
En aquest estudi s’han seleccionat cinc preguntes sobre la informació que ha de tenir al seu abast un usuari d’una piscina coberta:
 S'informa de l'entitat gestora de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)
 S'informa de l'entitat propietària de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)
 S'informa de les tarifes i quotes dels diferents serveis? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)
 S'informa de les normes d'ús de la instal·lació? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)
 S'informa dels programes d'activitats? (en lloc visible o al tauler d'anuncis)
Aquestes dades han estat recollides en un total de 187 piscines cobertes de l’univers de treball de l’any 2007.
S’ha observat que en aquelles piscines cobertes que la informació de les tarifes o quotes no estan en lloc visible o al tauler d’anuncis, aquesta pot ser sol·licitada al mostrador de recepció. Però mentre en alguns casos s’obtenen tots els diferents tipus i modalitats, en altres casos únicament es facilita la informació de forma personalitzada individualitzada.
Si bé les dades extretes del CEEC 2006 han de figurar en un panell informatiu, en un lloc visible i de fàcil accés per a l’usuari (PIEC), s’ha comprovat que això no es compleix en la seva totalitat. Els gestors amb un grau de compliment més alt (sense tenir en compte les entitats associatives) son la pròpia administració local i les entitats federades que, depenent del tipus d’informació, es troba entre un 72,2% i un 94,6%.
No informar a l’usuari en un lloc visible o en un tauler d’anuncis, en molts casos respon a una estratègia de màrqueting que provoqui en l’usuari la necessitat d’adreçar-se directament al personal de la instal·lació esportiva per a preguntar-ho. D’aquesta manera el personal dedicat a l’atenció al ciutadà té l’oportunitat d’interactuar directament amb un usuari potencial i presentar el servei de la forma més atractiva possible.
D’altra banda cal tenir en compte que hi ha piscines cobertes que actualment no poden absorbir més abonats i tenen obertes llistes d’espera a fi de poder anar incorporant nous usuaris sempre que la capacitat màxima de la instal·lació esportiva ho permeti. Tot i tenir coneixement que aquesta situació existeix, no s’ha trobat enlloc cap tipus d’informació a l’usuari que l’avisi d’aquest fet.
Taula 11: Respostes afirmatives a la informació que l’entitat posa a l’abast dels usuaris per gestors
Informació que ha de constar en lloc visible o al tauler d’anuncis (n=187) Públic Privat esportiu associatiu Privat esportiu empresarial Privat no esportiu % sobre el total Administració local Entitat associativa Entitat federada Societat empresarial Centre educatiu privat
S'informa de l'entitat gestora de la instal·lació?
72,2%
100,0%
82,1%
58,3%
66,7%
71,1%
S'informa de l'entitat propietària de la instal·lació?
83,3%
100,0%
82,1%
75,0%
66,7%
79,7%
S'informa de les normes d'ús de la instal·lació?
88,9%
100,0%
94,6%
83,3%
66,7%
87,7%
S'informa de les tarifes i quotes dels diferents serveis?
79,6%
100,0%
89,3%
76,7%
25,0%
78,6%
S'informa dels programes d'activitats?
87,0%
100,0%
94,6%
81,7%
75,0%
87,2%

16 de 35
5. EXPOSICIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS.
5.1. La segmentació dels usuaris respecte al preu.
La possibilitat d’accés a les piscines cobertes mitjançant el pagament d’una inscripció està força implantada entre les instal·lacions esportives observades, només un 11% d’aquestes alliberen als usuaris d’aquest requisit previ a l’abonament periòdic. Tanmateix és usual tenir campanyes de promoció limitades temporalment en les que es suprimeix aquest pagament o es redueix en un percentatge.
Tant la inscripció com l’abonament periòdic es segmenten majoritàriament en quatre grups: general, infantil, gent gran i familiar amb dos o més membres.
L’abonament periòdic és ofert en quasi la totalitat de les piscines cobertes observades. Els principals grups que es beneficien de bonificacions sobre l’abonament general són els grups d’edat infantil, i gent gran, així com les famílies nombroses. També es habitual trobar bonificacions en funció de la franja horària. En aquest darrer cas són els gestors de l’àmbit esportiu empresarial els que més l’ofereixen.
Sobre l’entrada puntual, en un 12,7% dels casos (la majoria correspon a entitats federades, principalment clubs) no ha estat possible aconseguir el preu. D’altra banda, en una quarta part d’elles es contempla la possibilitat de multientrada (gairebé la meitat propietat i gestió de l’administració local).
Taula 12: Piscines cobertes amb inscripció per propietari/gestor
Propietari Administració local Total Administració local Club o associació esportiu Total general i % sobre total de piscines cobertes (155) Gestor Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública Esportiu associatiu
General
40
48
39
127
11
138
89,0%
Jove
19
16
10
45
5
50
32,3%
Infantil
36
39
31
106
10
116
74,8%
Gent gran
36
39
28
103
7
110
71,0%
Familiar (2 membres)
17
18
11
46
3
49
31,6%
26
37
21
84
4
88
56,8%
Taula 13: Piscines cobertes amb abonament per propietari/gestor
General
41
51
50
142
11
153
98,7%
Jove
20
20
15
55
6
61
39,4%
Infantil
37
49
45
131
11
142
91,6%
Gent gran
39
47
39
125
4
129
83,2%
16
23
23
62
4
66
42,6%
32
48
39
119
5
124
80,0%
Mig abonament
22
27
15
64
0
64
41,3%
Taula 14: Piscines cobertes amb entrada puntual per propietari/gestor
General
38
47
46
131
4
135
87,1%
Jove
14
17
9
40
0
40
25,8%
Infantil
35
42
43
120
1
121
78,1%
Gent gran
25
30
32
87
0
87
56,1%
Familiar
0
3
1
4
0
4
2,6%
Multientrada
7
14
18
39
0
39
25,2%

17 de 35
Gràfic 4: Piscines cobertes amb els diferents tipus de preus per grups d’edats
0
20
40
60
80
100
120
140
160
General Jove Infantil Gent gran
Inscripció
Abonament
Puntual
Tot i que l’aplicació de preus diferents en funció del lloc de residència només afecta a un 15,5% del total de
les piscines observades, totes elles són de propietat pública. Però encara destaca més la dada que una
dues terceres parts de les instal·lacions esportives gestionades directament per l’administració local
apliquen aquesta diferenciació. En tot cas, per aplicar aquesta diferenciació en el preu en funció del lloc de
residència cal tenir en compte que el càlcul de necessitats de piscines cobertes de la xarxa bàsica es veu
condicionat per la seva influència a nivell d’agrupació territorial que normalment supera l’estricte àmbit del
municipi.
Taula 15: Piscines cobertes amb increment de preu per a no empadronats en el mateix municipi
Total general i % sobre total de
Gestor piscines cobertes (155)
Increment per a no empadronats 2 4 18 24 15,5%
Per acabar aquest bloc, un darrer apunt referit a les piscines cobertes que apliquen una bonificació sobre el
preu a les persones amb algun tipus de discapacitat. Aquesta discriminació positiva del 14,2% de les
instal·lacions observades és aplicada gairebé a parts iguals en aquelles que son gestionades directament
per l’administració pública i per les que ho són per una entitat de l’àmbit esportiu empresarial.
Taula 16: Piscines cobertes amb bonificació sobre el preu per a persones amb alguna discapacitat
Total general i % sobre total de
Gestor piscines cobertes (155)
Bonificació per a discapacitats 1 10 11 22 14,2%

18 de 35
5.2. La inscripció.
Per a l’anàlisi del preu de la inscripció, en primer lloc cal tenir en compte la confusió que crea el concepte inscripció a la instal·lació amb la quota de soci a una entitat (club o associació esportiu). És per aquest motiu que la diferència entre els dos tipus de propietaris és d’un 400%. Recordem que aquí es representen aquelles que tenen un preu d’inscripció sense tenir en compte l’11% de les instal·lacions que no cobren cap quantitat per aquest concepte.
En segon lloc, i aquest és un fet que se’ns repetirà en les altres dues anàlisi de preus (abonament i entrada puntual), les instal·lacions esportives de propietat i gestió directa per part de l’administració local tenen una mitjana més barata. Fins i tot, aquelles que estan per sobre de la mitjana d’inscripció a les gestionades per entitats associatives o empreses privades, el preu de l’abonament resultarà per sota del d’aquestes entitats tal com veurem més endavant.
Taula 17: Mitjana preu inscripció general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor
Propietari Administració local Mitjana Administració local Club o associació esportiu Mitjana total àmbit/ comarca Gestor Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública Esportiu associatiu
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
100,00
100,00
100,00
Val d'Aran
50,00
50,00
50,00 Alt Pirineu i Aran Total 100,00 50,00 75,00 75,00
Àmbit de Ponent
Segarra
35,81
35,81
35,81
Urgell
52,55
52,55
52,55 Àmbit de Ponent Total 44,18 22,09 22,09
Àmbit Metropolità
Alt Penedès
47,90
47,55
47,73
47,73
Baix Llobregat
18,15
40,61
29,20
33,20
33,20
Barcelonès
56,06
52,26
31,44
51,56
95,08
53,30
Garraf
56,91
44,38
50,64
240,00
88,51
Maresme
56,15
46,27
58,28
54,23
30,05
52,21
Vallès Occidental
86,40
61,38
20,84
56,21
136,24
72,21
Vallès Oriental
81,80
52,38
49,25
58,95
58,95 Àmbit Metropolità Total 58,76 50,06 35,37 48,88 124,13 53,46
Camp de Tarragona
Alt Camp
25,00
25,00
25,00
Baix Camp
26,50
26,50
90,00
58,25
Tarragonès
0,00
24,52
14,71
113,00
31,09 Camp de Tarragona Total 0,00 25,01 15,63 101,50 32,81
Comarques Centrals
Anoia
17,00
17,00
17,00
Bages
54,85
42,00
48,43
48,43
Berguedà
34,00
34,00
34,00
Osona
57,00
57,00
57,00 Comarques Centrals Total 44,43 42,00 30,33 36,98 36,98
Comarques Gironines
Alt Empordà
42,70
57,05
52,27
52,27
Baix Empordà
60,90
68,00
64,45
64,45
Garrotxa
685,00
685,00
Gironès
69,70
64,85
66,47
321,00
130,10
Selva
64,65
49,50
108,90
74,35
74,35 Comarques Gironines Total 65,08 46,10 60,10 59,01 503,00 122,44
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
42,50
25,00
30,83
30,83
Montsià
19,42
19,42
19,42 Terres de l'Ebre Total 42,50 23,14 27,98 27,98
Mitjana total per propietari/gestor
59,51
46,49
35,35
46,42
188,90
56,53

19 de 35
Si ens centrem en les instal·lacions propietat de l’administració local, els col·lectius d’edat més bonificats son l’infantil i la gent gran seguits de les famílies nombroses. Com veurem després, en aquestes instal·lacions, la mitjana de preu de la inscripció és similar a una mensualitat d’abonament o lleugerament superior.
Taula 18: Mitjana de preu inscripció (€) propietari/gestor
Propietari Administració local Mitjana Administració local Club o associació esportiu Mitjana total Gestor Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública Esportiu associatiu
General
59,51
46,49
35,35
46,42
188,90
56,53
Jove
54,87
44,08
32,08
45,97
70,90
48,46
Infantil
40,79
31,79
29,06
34,05
80,11
38,02
Gent gran
40,72
36,71
29,45
36,14
76,45
38,70
55,68
41,42
32,81
44,63
222,76
55,53
49,22
37,32
27,97
38,67
144,96
43,50
Taula 19: Percentatge rebaixa del preu de la inscripció a les piscines de propietat pública respecte a la mitjana general per grup d’edat.
Grup % de rebaixa
General
-
Jove
1,0%
Infantil
26,6%
Gent gran
22,1%
3,9%
16,7%

20 de 35
5.3. La periodicitat de pagament dels abonaments.
Podem reconèixer quatre possibilitats de periodicitat de pagament de l’abonament: mensual, trimestral, semestral i anual (en la mostra de l’any 2007 també apareixia un cas amb possibilitat quadrimestral). La més adoptada és la mensual tot i que cal considerar els descomptes que es poden aconseguir amb els altres tipus de periodicitat de pagament.
Les instal·lacions esportives que són propietat i estan gestionades per la pròpia administració pública son les que ofereixen més possibilitats d’elecció en la periodicitat del pagament.
Taula 20: Períodes de pagament de l’abonament general.
Mensual
41
46
37
124
10
134
86,45%
Trimestral
1
6
22
29
2
31
20,00%
Semestral
0
2
3
5
0
5
3,23%
Anual
2
9
20
31
1
32
20,65%
Taula 21: Oferta d’espais esportius i períodes d’abonament general unificats en mitjana d’unitat mensual (€).
Període abonament Total general anual semestral trimestral mensual
Només espai esportiu d'aigua
Nombre de piscines cobertes
8
8
19
35
Mitjana abonament general
19,71
20,51
29,72
25,29
Diferents espais esportius
18
3
19
105
145
23,71
28,14
22,97
32,57
26,08
Pot escollir només aigua o tots els espais esportius
6
2
4
10
22
21,25
22,80
24,70
27,74
31,56
Total piscines cobertes
32
5
31
134
Total Mitjana abonament general
22,20
26,00
22,60
31,81

21 de 35
5.4. L’abonament mensual.
L’abonament mensual és la forma de pagament més usual en les instal·lacions esportives amb piscina coberta. La mitjana total correspon a aquella quantitat que hem pogut veure en algun eslògan publicitari o escoltar en boca d’alguns consultor o gestors que coincideix amb el preu d’un sopar.
Si comparem els gestors, l’administració pública té una mitjana un terç més barata que la del sector esportiu empresarial.
Taula 22: Mitjana preu abonament mensual general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
15,60
15,60
15,60
Val d'Aran
26,25
26,25
26,25 Alt Pirineu i Aran Total 15,60 26,25 20,93 20,93
Àmbit de Ponent
Noguera
19,00
19,00
19,00
Pla d'Urgell
29,60
29,60
29,60
Segarra
35,81
35,81
35,81
Urgell
42,00
42,00
42,00 Àmbit de Ponent Total 38,91 24,30 31,60 31,60
Àmbit Metropolità
Alt Penedès
30,30
19,05
24,68
24,68
Baix Llobregat
36,30
30,36
24,58
27,74
27,74
Barcelonès
32,16
36,88
27,37
33,33
26,98
33,07
Garraf
36,34
27,93
32,13
46,80
35,06
Maresme
28,98
40,60
25,12
30,74
40,64
31,57
Vallès Occidental
31,32
33,34
15,36
26,67
21,82
25,70
Vallès Oriental
33,17
30,75
22,64
29,32
Camp de Tarragona
Alt Camp
10,00
10,00
10,00
Baix Camp
31,50
31,50
30,80
31,15
Tarragonès
12,00
19,53
16,52
27,45
18,34 Camp de Tarragona Total 12,00 20,02 17,73 29,13 20,26
Comarques Centrals
Anoia
31,48
31,48
31,48
Bages
32,45
32,00
32,23
32,23
Berguedà
34,00
34,00
34,00
Osona
19,00
19,00
Comarques Gironines
Alt Empordà
32,30
32,10
32,17
32,17
Baix Empordà
40,60
21,40
31,00
31,00
Garrotxa
10,00
10,00
Gironès
34,90
59,45
51,27
20,55
43,59
Ripollès
8,65
8,65
8,65
Selva
31,80
33,00
9,35
24,72
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
41,75
28,12
32,66
32,66
Montsià
34,56
34,56
31,83
33,64
25,21
30,15
26,88
29,91

22 de 35
Els col·lectius d’edat amb preus més assequibles són l’infantil i el de la gent gran. Però, tot i que aquest estudi no ho analitza, en molts casos, els infants no poden accedir lliurement a un vas de piscina si no van acompanyats per un adult. Això incrementa el preu que s’ha de pagar en més del doble tot i que aleshores són, com a mínim dos beneficiaris d’aquest servei.
Si analitzem els preus en relació al nombre d’habitants de la població la tendència (tot i les excepcions) sembla apuntar que les més petites ofereixen preus més assequibles.
Taula 23: Mitjana preu abonament mensual (€) per propietari/gestor
Propietari Administració local Mitjana Administració local Club o associació esportiu Mitjana total Gestor Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública Esportiu associatiu
General
31,83
33,64
25,21
30,15
26,88
29,91
Jove
24,25
22,93
17,55
21,92
20,20
21,75
Infantil
17,48
17,28
14,31
16,31
16,95
16,36
Gent gran
21,21
21,01
15,77
19,44
22,94
19,55
26,17
30,00
18,69
24,82
12,99
24,10
25,18
26,72
16,33
22,90
12,75
22,49
Mig abonament
25,83
26,49
18,09
24,39
24,39
Taula 24: Percentatge rebaixa del preu de l’abonament a les piscines de propietat pública respecte a la mitjana general per grup d’edat
Grup Percentatge de rebaixa
General
-
Jove
27,3%
Infantil
45,3%
Gent gran
34,6%
19,4%
24,8%
Mig abonament
18,5%
Taula 25: Mitjana preu abonament mensual general (€) per nombre d’habitants de població
Àmbit Territorial Poblacions per nombre d’habitants (en milers) Mitjana total per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona (1600)
Alt Pirineu i Aran
20,93
20,93
Àmbit de Ponent
31,60
31,60
Àmbit Metropolità
27,40
27,15
33,43
30,21
33,91
30,59
Camp de Tarragona
18,87
31,50
18,85
20,26
Comarques Centrals
27,50
37,95
32,45
30,07
Comarques Gironines
26,84
23,83
46,48
30,40
Terres de l'Ebre
36,54
22,94
33,14
Mitjana total per població
27,43
27,19
35,82
28,11
33,91
29,91

23 de 35
5.5. L’entrada puntual.
Un altre cop les instal·lacions esportives que gestiona directament l’administració pública ens presenten els preus d’accés més econòmics. Al Camp de Tarragona és on tenim més probabilitat de trobar els preus més baixos, i com era fàcil preveure, dins de l’àrea metropolitana existeix una gran diferència entre el preu més econòmic i el més car.
Ara que ja hem vist abans el preu de l’abonament mensual, podem comprovar com existeixen preus d’entrada puntual que superen el de l’abonament d’altres instal·lacions esportives.
Taula 26: Mitjana preu entrada puntual general (€) per àmbit territorial/comarca i propietari/gestor
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
Val d'Aran
6,50
6,50
6,50 Alt Pirineu i Aran Total 6,50 6,50 6,50
Àmbit de Ponent
Noguera
3,90
3,90
3,90
Pla d'Urgell
4,80
4,80
4,80
Segarra
6,83
6,83
6,83
Urgell
11,80
11,80
11,80 Àmbit de Ponent Total 9,32 4,35 6,83 6,83
Àmbit Metropolità
Alt Penedès
5,56
4,30
4,93
4,93
Baix Llobregat
5,78
6,89
5,79
6,22
6,22
Barcelonès
7,57
9,13
5,71
7,93
3,00
7,83
Garraf
5,84
6,40
6,12
6,12
Maresme
5,43
9,72
4,77
6,64
6,64
Vallès Occidental
6,42
7,77
4,88
6,21
15,00
7,00
Vallès Oriental
5,43
5,12
4,35
5,00
Camp de Tarragona
Alt Camp
3,00
3,00
3,00
Baix Camp
4,50
4,50
4,50
Baix Penedès
2,60
2,60
2,60
Tarragonès
3,00
4,62
3,97
3,97 Camp de Tarragona Total 2,87 4,27 3,74 3,74
Comarques Centrals
Anoia
4,28
4,28
4,28
Bages
4,25
5,75
5,00
5,00
Berguedà
8,00
8,00
8,00
Osona
7,10
7,10
Comarques Gironines
Alt Empordà
5,75
4,93
5,20
5,20
Baix Empordà
8,30
4,80
6,55
6,55
Garrotxa
6,00
6,00
Gironès
6,90
5,35
5,87
11,00
7,15
Ripollès
4,50
4,50
4,50
Selva
6,90
4,00
5,45
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
9,00
6,20
7,60
7,60
Montsià
3,40
3,40
7,01
7,59
5,11
6,55
8,75
6,62

24 de 35
La multientrada, malgrat que només afecta a una de cada quatre piscines cobertes observades, es presenta com una alternativa a l’abonament i a l’entrada puntual amb la que s’assoleixen percentatges de rebaixa importants sobre el preu de l’entrada puntual general (35,6%).
La tendència ens indica que quan més gran és la població, més alt és el preu de l’entrada puntual.
Taula 27: Mitjana preu entrada puntual (€) per propietari/gestor
Propietari Administració local Mitjana Administració local Club o associació esportiu Total general Gestor Esportiu associatiu Esportiu empresarial Administració pública Esportiu associatiu
General
7,01
7,59
5,11
6,55
8,75
6,62
Jove
5,91
5,63
4,73
5,53
5,53
Infantil
4,33
4,61
3,32
4,07
2,10
4,05
Gent gran
5,34
5,54
3,62
4,77
4,77
Familiar
7,04
4,50
6,40
6,40
Multientrada
5,30
4,52
3,65
4,26
4,26
Taula 28: Percentatge de rebaixa en el preu de l’entrada puntual respecte a la mitjana general.
Grup Percentatge de rebaixa
General
-
Jove
16,5%
Infantil
38,8%
Gent gran
27,9%
Familiar
3,2%
Multientrada
35,6%
Taula 29: Mitjana preu abonament mensual general (€) per nombre d’habitants de població.
Àmbit Territorial Poblacions per nombre d’habitants (en milers) Mitjana total per àmbit menys de 25 entre 25 i 50 entre 50 i 100 entre 100 i 300 Barcelona (1600)
Alt Pirineu i Aran
6,50
6,50
Àmbit de Ponent
6,83
6,83
Àmbit Metropolità
5,72
6,26
6,71
6,63
8,48
6,99
Camp de Tarragona
4,11
4,50
3,00
3,74
Comarques Centrals
6,21
4,55
4,25
5,61
Comarques Gironines
5,81
5,45
7,23
6,05
Terres de l'Ebre
6,20
6,20
Mitjana total per població
5,78
5,95
6,65
6,08
8,48
6,62

25 de 35
5.6. La relació entre l’abonament, l’entrada puntual i altres estudis.
Si relacionem les mitjanes de l’abonament general mensual i l’entrada puntual general, aquesta darrera oscil·la entre una quarta i una cinquena part de la primera. És a dir, l’accés un cop per setmana pot tenir un cost econòmic similar tant si és fa per la modalitat d’abonament com per entrada puntual. La diferència entre una i l’altra rau en:
o existència d’alguna barrera d’entrada (inscripció)
o existència de pagament tant si es consumeix el servei com si no
o limitació o llibertat d’accés tants cops com es vulgui sense increment de cost
o limitació a alguns serveis (normalment espais complementaris o d’activitats dirigides)
Una anàlisi individualitzada del percentatge entre els valors absoluts d’abonament i entrada puntual detecta l’existència de 44 de les instal·lacions observades en les que aquest supera el 25%. Això indica que un 28,4% d’aquestes instal·lacions no s’ajusten als requeriments del PIEC per a aquest aspecte de la gestió.
En aquests darrers onze anys la mitjana del preu de l’abonament i l’entrada puntual han pujat en percentatge superior a l’IPC acumulat de Catalunya per a aquest període. La relació entre els dos tipus de preus s’ha mantingut bastant constant sempre per sota del 25% (mitjana de l’entrada puntual respecte a la de l’abonament). Aquest increment econòmic, tot i que aquest estudi no contempla aquesta variable, també ha estat acompanyat per un increment en al quantitat de serveis oferts que volen donar resposta al gran nombre de tipologies de pràctica existents i a un usuari cada cop més expert i exigent.
Taula 30: Evolució de la mitjana del preu de l’abonament general i l’entrada puntual (€) 1998-2008
(IPC Catalunya per a aquest període és del 42,8%)
Enquesta 1998 SEE Estudi 2000 Montserrat, S. Enquesta 2001 SEE Estudi 2006 FCN Estudi SEE 2007 Estudi SEE 2008 increment 1998-2008
Abonament
16,56
16,62
20,82
28,22
27,89
29,91
55,4%
Entrada puntual
3,51
3,83
4,41
5,76
6,46
6,62
53,0%
% mitjana entrada puntual respecte mitjana abonament (general)
21,19%
23,07%
21,18%
20,41%
23,2%
22,1%

26 de 35
6. CONSIDERACIONS FINALS.
L’accés lliure (individual o familiar) a una piscina coberta de la xarxa bàsica de Catalunya comporta el pagament quantitat econòmica. Però aquesta no és la única forma de gaudir d’una piscina coberta. D’acord amb el PIEC, podem generalitzar tres tipus d’accés a les piscines cobertes segons el tipus d’àmbit: competitiu, escolar i esport per a tothom.
L’ús de les instal·lacions esportives genera unes despeses que han de ser repercutides sobre els seus usuaris. Les piscines cobertes estudiades, per la seva consideració de xarxa bàsica del PIEC, cal que l’usuari, com a mínim, assumeixi el cost d’aquest servei. Les polítiques socials de cada municipi determinaran els ajuts econòmics que destinaran per a que en alguns casos el pagament no recaigui en la seva totalitat o en una part sobre l’usuari (per exemple alguns programes de natació escolar en horari lectiu).
En el cas de les administracions públiques, que són majoritàries en la propietat de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica, l’import per a accedir-hi queda explícit en la taxa o el preu públic aprovat i publicat. El pagament pot tenir diferents components o modalitats. En aquest estudi s’han tingut en compte les tres principals manifestacions: la inscripció, l’abonament i l’entrada puntual.
Figura 3: Mapa conceptual de les formes més habituals d’accés a piscines cobertes de la xarxa bàsica.
Font: elaboració pròpia.

27 de 35
6.1. Sobre les característiques de les piscines cobertes.
L’any 2007 trobem a Catalunya fins a 194 instal·lacions esportives de la xarxa bàsica amb piscina coberta que estan en funcionament. L’any 2008 són 204. Poc més d’una quarta part d’aquestes es concentren a la ciutat de Barcelona i quasi la meitat del total estan repartides en altres municipis de l’àrea metropolitana. Aquesta dada manté relació amb que dues terceres parts de la població catalana viu en aquesta àrea. En global la mitjana és d’una piscina coberta per cada 37.000 habitants.
L’any 2006 es van comparar les piscines cobertes d’ús públic, ja siguin de titularitat pública o privada, de 18 ciutats espanyoles i “destaca la bona dotació de Vitòria (disposa d’una piscina d’accés públic per cada menys de 28.000 habitants), A Coruña, Oviedo i San Sebastian (compten amb una piscina d’accés públic per cada menys de 37.000 veïns). En l’altre costat de la balança es situen Málaga (té només una piscina per cada 137.000 habitants), Zaragoza (només disposa de sis piscines cobertes de titularitat pública per als seus més de 600.000 habitants) y Madrid (la mitja és de més de 75.000 persones per piscina). A Pamplona i a Barcelona hi ha una piscina per cada 65.000 habitants)” (Eroski S. Coop. 2007). Cal advertir que, amb les dades que disposem, Barcelona es situaria en el mateix nivell que A Coruña, Oviedo o San Sebastian. Tot i que podem donar un valor orientatiu a aquest estudi.
Tornant a Catalunya, poc més d’un 80% de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica amb piscina coberta que han estat en funcionament durant l’any 2008 són de propietat pública (administració local) però en gestionen directament menys d’un terç del total. Si bé la propietat recau en dos operadors més (clubs federats i centres educatius privats), la gestió restant queda repartida entre un grup d’operadors de caire associatiu (federacions, clubs, i altres entitats associatives esportives) i operadors de caire empresarial. Aquests dos darrers operadors gestionen una mica més d’un terç del total d’instal·lacions esportives cadascun d’ells.
L’externalització de la gestió de serveis esportius de l’administració local no difereix excessivament de la prestació d’altres “serveis personals (serveis socials, educació, cultura, etc.) que tenen valors que oscil·len entre 2,30 i 3,89 (sobre 5). En aquest àmbit de gestió s’hauria de diferenciar entre el nivell d’externalització global, que és mitjà, i el nivell d’externalització dels serveis de recent creació que és altíssim. La mitjana del nivell d’externalització dels serveis esportius és de 2,89, nivell similar a serveis d’equipaments urbans (3,26) i, d’oci i cultura (2,73)” (Ramió, C. 2007).
Més enllà de la propietat o la gestió d’un equipament esportiu que compti amb una piscina coberta, podem parlar d’un “mercat idèntic i no, com a vegades es vol presentar, de diversos mercats: el de les piscines municipals, el dels clubs de natació federats, el de les piscines escolars, el de les empreses privades de fitness i welness, etc. La mitjana d’abonats a piscina a Catalunya és de 4.798 persones. Entre 7.000 i 11.000 les que més, i uns 2.000 les que menys, xifra generalment baixa per sostenir adequadament els costos de gestió d’un tipus d’instal·lació tan complex (centres aquàtics)” (Prieto, F. 2007).
6.2. Sobre la informació.
En el moment d’accedir a una instal·lació esportiva de la xarxa bàsica, d’acord amb el PIEC, l’usuari ha de tenir al seu abast un seguit d’informacions. La que es troba en menor percentatge es refereix a qui és l’entitat gestora (71,1%). La que més es pot trobar és la que es refereix a les normes d’ús (87,7%) i al programa d’activitats (87,2%). En aquest darrer cas s’alinea amb una tendència ascendent de les dades de les altres dues enquestes del Servei d’Equipaments Esportius dels anys 1998 i 2001 (80%). En el cas de les tarifes i quotes dels diferents serveis, aquests es troben a l’abast dels usuaris d’una forma explícita en un 78,6%.
L’informe de la Fundació Eroski (Eroski S. Coop. 2007) va fer una anàlisi l’any 2006 d’aspectes com la quantitat d’informació (exposada i facilitada a l’usuari) disponible a cada instal·lació, l’estat dels cartells i senyals indicadors, i la ciutat de Barcelona no es trobava entre el grup de les més ben valorades (darrera d’onze del total de divuit ciutats).
Però en aquest apartat, tot i que des de la perspectiva de l’usuari en l’àmbit espanyol, “la imatge col·lectiva de les instal·lacions esportives de caràcter públic ha millorat lleugerament en els últims anys, encara que queda molt marge de millora en termes del personal que les atén, de la informació i publicitat de les seves ofertes, i del grau d’accessibilitat i proximitat” (García Ferrando, M. 2006).

28 de 35
Encara que s’escapa del concepte d’informació que disposa l’usuari a la pròpia instal·lació i no és objecte directe d’aquest estudi, hom constata que per als serveis esportius oferts per les administracions públiques “no s’utilitza la publicitat ordinària per a donar a conèixer la manera en que els col·lectius amb menys capacitat adquisitiva poden accedir a subvencions o descomptes. Aquest grup acostuma a ser el menys informat sobre les oportunitats que ofereix el sector públic, amb la qual cosa indirectament es limita l’accés als serveis esportius municipals. Les classes mitges acostumen a estar més ben informades, i amb una major preparació per a obtenir uns serveis de benestar més complets i amb un equivalent monetari més alt” (Montserrat, S. 2006).
6.3. Sobre el(s) preu(s).
Es fa difícil valorar el preu en sí mateix deslligat del servei que s’ofereix. És a dir, el preu com a accés a un servei públic ens ha de fer reflexionar sobre quins són, en general, els serveis esportius públics mínims i essencials, aquells als que hauria de tenir accés qualsevol ciutadà. “És evident que amb una oferta d’activitats tan diversa, resulta difícil, si no impossible, precisar la natura, objecte i continguts dels serveis esportius municipals. Situació que no ajuda precisament a definir amb un mínim rigor el que és realment esport per a tothom o esport popular en l’actual etapa històrica, i quin és el paper de les polítiques esportives municipals en la seva promoció i satisfacció” (García Ferrando, M. 2006).
El concepte d’inscripció no existeix en un 22% de les piscines cobertes de les que és propietària i gestora l’administració pública. D’altra banda, en alguns clubs federats propietaris i gestors, el concepte d’inscripció per a ser abonat esdevé una quota per a obtenir la condició de soci d’aquesta entitat i poder fer ús de les seves instal·lacions esportives (independentment que després pugui o vulgui accedir a competir, per la qual cosa li seria necessari disposar de la llicència federativa corresponent). La diferència entre la mitjana inferior i superior és del 417%.
En les instal·lacions esportives públiques, “el pagament de matrícula (quantitat inicial no retornable) per a ser abonat pot actuar com una barrera d’accés per a aquells grups amb dificultats econòmiques o amb menor consistència en el seu hàbit esportiu” (Montserrat, S. 2006). En principi, aquest import no cobreix cap despesa directa si no és la despesa derivada de la tramitació administrativa del que en podríem anomenar l’obertura d’expedient, el mitjà d’identificació (per exemple carnet) i algun objecte promocional (per exemple, samarreta, bossa,...).
“Els preus públics establerts en la major part de les piscines, fomenten el pagament d’una quota periòdica, tractant de manera residual l’accés puntual. D’aquesta manera es “condueix” al ciutadà a que assumeixi el pagament periòdic de la quota d’abonat i amb això el compromís a assistir de manera continuada, quan no tots els ciutadans tenen aquestes aspiracions. Se’l fa assumir un “risc financer i de temps” que no està a l’abast de tots” (Montserrat, S. 2006). Coincidim en les dades a les que arriba aquesta autora que indiquen que la diferència en l’abonament adult entre gestió directa-indirecta es troba en ambdós estudis lleugerament per sobre del 60,0%.
Tanmateix, no trobem explícit el motiu del preu alt en l’accés a la pràctica esportiva en general i fins i tot el percentatges d’abandonaments de la pràctica esportiva per sota d’un 10% “son molt variats: manca de recolzament i estímul, inexistència d’instal·lacions esportives properes o adients, els amics no feien esport, manca de diners (3%), va deixar d’agradar-me l’esport, no li veia utilitat o beneficis, manca de recolzament familiar, i altres motius” (García Ferrando, M. 2006).
L’entrada puntual, sovint queda amagada a l’usuari, fins i tot entre aquelles que ofereixen informació de tots els altres preus. Sense tenir dades que ho confirmin, es tracta de la modalitat menys emprada entre els usuaris. La Fundació Eroski (Eroski S. Coop. 2007) situava Barcelona, amb 8 euros, amb una de les mitjanes més elevades. En el present estudi la mitjana de la capital catalana és similar, 8,66 euros, amb un màxim de 14 euros.
El PIEC considera un 25% de la quota mensual com a preu màxim de l’entrada puntual. Això es compleix en un 71,6% de les instal·lacions esportives objecte d’aquest estudi.
Finalment, “els sous baixos o la falta de recursos econòmics que afecten les persones en aquestes edats (18-22 anys), com també el pes del grup d’iguals, són elements decisius en la pràctica de l’esport en la joventut” (Moscoso, D. i Moyano, E. 2009).

29 de 35
6.4. Sobre el futur.
Un cop contrastada la realitat actual del preu que ha de pagar un usuari per a accedir a una piscina coberta, proposem un seguit de reflexions en clau de futur per a poder ser tinguts en compte en el moment de prendre la decisió de fixar un preu.
En primer lloc, i encara que sembli obvi, cal conèixer al màxim detall el cost real del funcionament de la instal·lació. L’experiència en la gestió de les piscines cobertes i l’aparició de nous equipaments i noves eines de control ens aporten dades més precises per aproximar-nos al consum real d’un usuari.
En segon lloc el preu no ha de suposar una “barrera econòmica per a les persones amb menor capacitat adquisitiva, i que pot condicionar l’accés a la pràctica esportiva”. Cal incentivar la “pràctica d’una política compensatòria, aplicant una discriminació positiva per a poder atendre als més necessitats, prioritzant la participació dels més desafavorits” (Montserrat, S. 2006).
En tercer lloc, la innovació en nous serveis esportius i la forma de comercialització és evident en aquest sector. Si no fa molts anys bàsicament es parlava d’inscripció, abonament i entrada puntual aplicades a variables d’edat i franja horària, actualment s’adapten a diferents realitats i contínuament van variant. Entre les que hem observat en destaquem:
 Multientrada: o paquet d’entrades puntuals a un preu més avantatjós que si es paguessin individualment. S’ha anat ampliant el seu ús. Si els primers estudis gairebé no se’n parlava actualment es detecta una major implantació. Altres àmbits on trobem fórmules similars són les targetes multiviatge dels transports públics, la tarificació per minuts dels aparcaments o la tarificació per segons de la telefonia mòbil.
 Tarifa integrada o abonament vàlid per a més d’una instal·lació esportiva. Això permet amb un únic pagament, accedir a diferents espais esportius tot i que no estiguin en el mateix recinte. En aquests casos l’usuari no és abonat a una instal·lació concreta sinó al servei d’esports del seu municipi. En l’àmbit del transport públic, aquest tipus de tarifa permet agafar el mitjà més adient per a cada moment i, fins i tot, fer transbordaments entre ells.
 Pagament per servei consumit en el que l’usuari pugui accedir a serveis esportius bàsics (primer caldria definir què podem considerar un servei esportiu públic bàsic) a un preu assequible i després tingués l’opció d’accedir a altres serveis complementaris (sempre sota el paraigües de la consideració de servei esportiu públic bàsic) assumint el cost que això comporta. Té un símil amb la pràctica actual a internet del pagament per consum (“pay per play”) de productes com la música, pel·lícules, jocs... Altres àmbits on trobem fórmules similars és la tarificació per minuts dels aparcaments o la tarificació per segons de la telefonia mòbil.
 Suspensió o disminució temporal del pagament de l’abonament. Quan un usuari es troba amb la impossibilitat temporal de gaudir del servei esportiu del que és abonat (per exemple per malaltia) pot sol·licitar la suspensió del pagament sense haver de donar-se de baixa. De la mateixa manera, una situació laboral d’atur pot fidelitzar la continuïtat de l’usuari si se li facilita un preu més assequible a una situació econòmica que s’espera que sigui limitada en el temps.
Per acabar, tot i que haurà de ser l’inici per plantejar el futur, cal una anàlisi i consens sobre les activitats fisicoesportives en el medi aquàtic actuals que recolzi la prospectiva d’aquestes en els propers anys en quatre eixos: educació, salut, oci i rendiment esportiu. Però que hauran de passar pel filtre de concepte de servei públic posat a l’abast dels ciutadans. Això ens ha de portar a ser coherents amb les limitacions pressupostàries i concretar què és essencial del que no ho és. La col·laboració privada en el finançament de la construcció d’aquestes instal·lacions esportives i en la seva gestió s’alinea en la tendència de gestió pública actual. Però també en el concert d’instal·lacions existents de propietat privada. Tot això sense perdre de vista la definició i abast de la propietat del servei (pública) i per tant, de tots els ciutadans. És important fer aquesta reflexió perquè aquesta afectarà a quin cost ha d’assumir directament l’usuari (activitat considerada “bàsica i essencial”) i, si s’escau, les bonificacions que es considerin necessàries i sostenibles pressupostàriament. L’activitat fisicoesportiva regular no és un cost, és una inversió.

30 de 35
7. REFERÈNCIES CONSULTADES I ALTRES RECURSOS.
Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Els hàbits esportius dels espanyols. Àmbit Catalunya. Estudi núm. 2.599. Publicació fora de col·lecció CIS 37. Encàrrec Consejo Superior de Deportes (CSD), 18 de març de 2005. http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios (Consulta: abril 2009).
Eroski S. Coop. En unas capitales, mucha mayor insfraestructura deportiva que en otras. Revista Consumer Eroski, any XXV, època III, núm. 18. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, gener 1999. http://revista.consumer.es/web/es/19990101/actualidad/tema_de_portada/31705.php. (Consulta: abril 2009).
Eroski S. Coop. Unes ciutats inverteixen en esport i el promouen més que altres. Revista Consumer Eroski, any XXXII, època III, núm. 96, pàg. 4-8. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, febrer 2006. http://revista.consumer.es/web/ca/20060201/actualidad/tema_de_portada/70193.php. (Consulta: abril 2009).
Eroski S. Coop. Poques piscines per a tants nedadors. Revista Consumer Eroski, any XXXIII, època III, núm. 107, pàg. 30-37. Elorrio (Vizcaya): Eroski Publicaciones, febrer 2007. http://revista.consumer.es/web/ca/20070201/actualidad/tema_de_portada/71291.php. (Consulta: abril 2009).
Federació Catalana de Natació (FCN). Diagnosi del Pla Estratègic de la Natació Catalana (PENC). Anàlisi de la realitat i escenaris pel futur. Federació Catalana de Natació (FCN), Barcelona, 15 març 2007.
Garcia Ferrando, M. “8.3. La temàtica de las instalaciones deportivas” i “10. Una reflexión final: los condicionantes de las prácticas deportivas en los comienzos del siglo XXI”, a Posmodernidad y Deporte: Entre la Individualización y la Masificación. Encuesta hábitos deportivos de los españoles 2005. Consejo Superior de Deportes (CSD), Madrid, 23 gener 2006. http://www.csd.mec.es/csd/sociedad/encuesta-de-habitos- deportivos/encuesta-de-habitos-deportivos/?set_language=ca&cl=ca (Consulta: abril 2009).
Montserrat, S. Els Preus de les piscines cobertes de Catalunya. Lleida: Diputació de Barcelona, Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP) i Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), novembre 2000.
Montserrat, S. “Conclusions finals”, a La gestió indirecta de les piscines cobertes a l’Administració pública local. Anàlisi comparativa de l’oferta a Catalunya (tesi doctoral). Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Centre de Lleida, desembre 2006 (no publicat).
Moscoso, D. i Moyano, E. “4.5. Barreres en la pràctica de l’esport i l’exercici” a Esport, salut i qualitat de vida. Col·lecció Estudis Socials núm. 26. Barcelona: Fundació la Caixa (Obra Social), 2009. http://obrasocial.lacaixa.es/estudiossociales/vol26_ca.html (Consulta: abril 2009).
Prieto, F. i Farrés, J. Estudi sobre la situació de mercat i l’oferta de serveis i activitats de les piscines de Catalunya. Pla Estratègic de la Natació Catalana. Federació Catalana de Natació (FCN), Barcelona, maig 2007, pàg. 13-16 (no publicat).
Ramió, C., Salvador, M. i Garcia, O. “Conclusions” a Els determinants i la gestió de l’externalització a Catalunya. Món local i món autonòmic. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), juny 2007, pàg. 117-141. http://www.eapc.cat/publicacions/estudis/estud25sum.htm (Consulta: abril 2009).

31 de 35
Servei d’Equipaments Esportius. “Anàlisi econòmica de la gestió”, a Enquesta sobre l’ús de les piscines cobertes a Catalunya, 1998. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, octubre 1999, pàg. 23-24.
http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009).
Servei d’Equipaments Esportius. “Condicions d’accés”, a Enquesta sobre l’ús i la gestió de les piscines cobertes a Catalunya, 2001. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, desembre 2002, pàg. 21-28.
http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=987793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009).
Servei d’Equipaments Esportius. “Gestió i ús dels equipaments esportius”, a PIEC. Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, maig 2005, pàg. 140-143.
http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.497764a246a472ca21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c14793508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009).
Servei d’Equipaments Esportius. Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya.
http://www20.gencat.cat/portal/site/sge/menuitem.fa8dda5bedfb984a21740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fbb893508962f110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Consulta: abril 2009)
Servei d’Equipaments Esportius. Proposta d’actualització dels estudis de localització de les inatal·lacions de la xarx bàsica del PIEC. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, maig 2008.
http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/arees%20dactuacio/Equipaments%20esportius/Pla%20Director%20(PIEC)/PIEC_ProLoc_08.pdf (Consulta: abril 2009)
Servei d’Equipaments Esportius. Estudi de l’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya (2007). Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, abril 2008 (no publicat)
Servei d’Equipaments Esportius. Estudi de l’accés lliure a les piscines cobertes de les instal·lacions esportives de la xarxa bàsica de Catalunya (2008). Esplugues de Llobregat: Consell Català de l’Esport (CCE) de la Generalitat de Catalunya, abril 2009 (no publicat)
DECRET LEGISLATIU 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport. (DOGC núm. 3199 publicat el 07/08/2000).
DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. (DOGC núm. 3887 publicat el 28/04/2003).
REIAL DECRET LEGISLATIU 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. (BOE núm. 59 publicat el 09/03/2004 i BOE núm. 63 publicat el 13/03/2004)
Institut d’Estadística de Catalunya (idescat). Projeccions de llars. Per escenaris d’evolució. Barcelona: Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
http://www.idescat.net/cat/poblacio/poblprojeccions.html (Consulta: abril 2009).
Institut Nacional d’Estadística (INE). Índex de preus al consum. Variació de preus segons sistema IPC base 2006 des de gener de 1998 fins a desembre de 2007. Madrid: Ministeri d’Economia i Hisenda.
http://www.ine.es/cgi-bin/certi?L=0&PI=01&AI=1998&PF=12&AF=2008&TP=C (Consulta: abril 2009).

32 de 35
8. ANNEX.
8.1. Piscines cobertes de la mostra.
Taula 31: Piscines cobertes de la mostra
Àmbit Territorial Comarca Municipi Instal·lació
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
Puigcerdà
PISCINES I PISTA DE GEL MUNICIPAL
Àmbit de Ponent
Noguera
Balaguer
PISCINA MUNICIPAL DE BALAGUER
Pla d'Urgell
Mollerussa
PISCINA COBERTA MUNICIPAL
Segarra
Cervera
Segrià
Lleida
PISCINA COBERTA SICORIS CLUB
Urgell
Tàrrega
Àmbit Metropolità
Alt Penedès
Sant Sadurní d'Anoia
PISCINES MUNICIPALS
Vilafranca del Penedès
COMPLEX AQUÀTIC MUNICIPAL
Baix Llobregat
Abrera
Castelldefels
COMPLEX POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN ROCA
Cervelló
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL "CERAQUA"
Cornellà de Llobregat
PARC ESPORTIU DEL LLOBREGAT
Esparreguera
PISCINA COBERTA CAN PASQUAL
Esplugues de Llobregat
PAVELLÓ LA PLANA
Gavà
NOVA PISCINA MUNICIPAL
PISCINA MUNICIPAL CAN TINTORER
Martorell
COMPLEX ESPORTIU LA VILA
Molins de Rei
PISCINA MUNICIPAL - CLUB NATACIÓ MOLINS DE REI
Olesa de Montserrat
PISCINA COBERTA LES PLANES
Papiol, El
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL
Prat de Llobregat, el
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL ESTRUCH
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL SAGNIER
Sant Boi de Llobregat
COMPLEX ESPORTIU BALDIRI ALEU
COMPLEX ESPORTIU PAU GASOL
POLIESPORTIU MUNICIPAL LA PARELLADA
Sant Esteve Sesrovires
COMPLEX ESPORTIU
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
POLIESPORTIU MUNICIPAL FRANCESC CALVET
POLIESPORTIU SALVADOR GIMENO
Sant Just Desvern
PAVELLÓ I PISCINA LA BONAIGUA
Sant Vicenç dels Horts
PISCINA MUNICIPAL MONTSERRAT CANALS
Vallirana
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL "PISCINES"
Viladecans
ATRIUM VILADECANS ESPORTS
PISCINA MUNICIPAL JOAN MASGRAU
Barcelonès
Badalona
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL SISTRELLS
PISCINA CENTRE
PISCINA COBERTA DE LLEFIÀ
Barcelona
CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL BAC DE RODA
CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL CAN FELIPA
CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VERNEDA
CENTRE ESPORTIU MUNICIPAL VINTRÓ
CENTRE MUNICIPAL D´ESPORTS OLIMPICS
CLUB ESPORTIU MEDITERRANI - INSTAL·LACIÓ JOSEP VAL
CLUB ESPORTIU MEDITERRANI - REGENT MENDIETA
CLUB NATACIÓ SANT ANDREU - FABRA
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL ARTESANIA
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BANYS DE SANT SEBASTIÀ

33 de 35
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BON PASTOR
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CAN CARALLEU
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL D'HORTA
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL JÚPITER
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL LES CORTS. EURÓPOLIS.
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL MARESME
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL PAU NEGRE - CAN TODA
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL TRINITAT VELLA
COMPLEX POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN CUIÀS
PARC ESPORTIU MUNICIPAL CAN DRAGÓ
PISCINA COBERTA MUNICIPAL LA BORDETA
PISCINA MUNICIPAL SANT ANDREU
PISCINA MUNICIPAL SANT JORDI
PISCINA MUNICIPAL TURÓ DE LA PEIRA
PISCINES MUNICIPALS BERNAT PICORNELL
POLIESPORTIU LLARS MUNDET
POLIESPORTIU MUNICIPAL AIGUAJOC BORRELL
POLIESPORTIU MUNICIPAL CLAROR
POLIESPORTIU MUNICIPAL ESTACIÓ DEL NORD
POLIESPORTIU MUNICIPAL EURÓPOLIS - SARDENYA
POLIESPORTIU MUNICIPAL GUINARDÓ - TORRENT D'EN MELIS
POLIESPORTIU MUNICIPAL JOAN MIRÓ
POLIESPORTIU MUNICIPAL L´ESPANYA INDUSTRIAL
POLIESPORTIU MUNICIPAL MARÍTIM
POLIESPORTIU MUNICIPAL PERILL
POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DEL RAVAL-CAN RICART
Hospitalet de Llobregat, l'
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE L´HOSPITALET NORD
PISCINA COBERTA MUNICIPAL DEL CENTRE
PISCINA COBERTA POLIESPORTIU SANTA EULÀLIA
PISCINES MUNICIPALS - CLUB NATACIÓ L´HOSPITALET
POLIESPORTIU FUM D'ESTAMPA
POLIESPORTIU MUNICIPAL LES PLANES
POLIESPORTIU MUNICIPAL SERGIO MANZANO
Sant Adrià de Besòs
PISCINA COBERTA POLIESPORTIU MARINA-BESÒS
POLIESPORTIU MUNICIPAL DE BESÒS
POLIESPORTIU MUNICIPAL RICART
Santa Coloma de Gramenet
CENTRE ESPORTIU CAN ZAM
CENTRE ESPORTIU RAVAL
PICINA MUNICIPAL DE LA RAMBLA DEL FONDO
Garraf
Sant Pere de Ribes
ESPAI BLAU
Sitges
CLUB NATACIÓ SITGES
NOU POLISPORTIU MUNICIPAL DE SITGES
Vilanova i la Geltrú
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL PARC DEL GARRAF
PISCINA MUNICIPAL
Maresme
Alella
POLIESPORTIU MUNICIPAL CAN VERA
Arenys de Mar
PISCINA MUNICIPAL FONS DE LES CREUS
Cabrera de Mar
PAVELLÓ I PISCINES MUNICIPALS
Calella
Masnou, el
POLIESPORTIU MUNICIPAL
Mataró
CENTRE NATACIÓ MATARÓ
CENTRE POLIESPORTIU EL SORRALL
PISCINA MUNICIPAL
Pineda de Mar
PISCINA COBERTA
Premià de Mar

34 de 35
Tiana
POLIESPORTIU MUNICIPAL JORDI MARÍ - DUET SPORT
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vallès Occidental
Badia del Vallès
COMPLEX ESPORTIU AV. DE LA PLATA
Barberà del Vallès
COMPLEX ESPORTIU CAN LLOBET
Castellar del Vallès
COMPLEX MUNICIPAL PUIGVERD
Cerdanyola del Vallès
GUIERA PARC ESPORTIU MUNICIPAL
Montcada i Reixac
MONTCADA AQUA
Ripollet
POLIESPORTIU MUNICIPAL
Rubí
PISCINES CAN ROSÉS
Sabadell
CLUB NATACIÓ SABADELL "CAN LLONG"
CLUB NATACIÓ SABADELL (Montcada)
PISCINES MUNICIPALS JOAN SERRA
Sant Cugat del Vallès
ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL RAMBLA DEL CELLER
Santa Perpètua de Mogoda
PISCINES MUNICIPALS
Terrassa
ATLÈTIC TERRASSA HOCKEY CLUB CAN SALAS
CLUB NATACIÓ TERRASSA
TERRASSASPORTS
Vallès Oriental
Caldes de Montbui
CLUB NATACIÓ CALDES
Cardedeu
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CARDEDEU
Franqueses del Vallès, les
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL - PISCINES
Granollers
PISCINES MUNICIPALS - CLUB NATACIÓ GRANOLLERS
Llagosta, la
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL EL TURÓ
Mollet del Vallès
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL CA NÁRIMÓN
Montornès del Vallès
PAVELLÓ D'ESPORTS I PISCINA COBERTA MUNICIPAL
Parets del Vallès
PISCINA MUNICIPAL CAN BUTJOSA
Roca del Vallès, la
PISCINA MUNCIPAL
Sant Celoni
Camp de Tarragona
Alt Camp
Valls
PISCINA COBERTA MUNICIPAL "EL FORNÀS"
Baix Camp
Cambrils
PALAU MUNICIPAL DÉSPORTS - PAVELLÓNS I PISCINES
Reus
CLUB NATACIÓ REUS PLOMS
PISCINA COBERTA REUS DEPORTIU
Baix Penedès
Arboç, l'
PISCINA COBERTA DE L'ARBOÇ
Vendrell, el
PISCINA COBERTA MUNICIPAL Camp d'Esports
PISCINA COBERTA MUNICIPAL Dr. Robert
Tarragonès
Salou
Tarragona
CLUB NATACIÓ TARRACO
COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL BONAVISTA
PAVELLÓ I PISCINES DE CAMP CLAR
PISCINA COBERTA ST. PERE I ST. PAU
PISCINA MUNICIPAL PART BAIXA I SERRALLO
Vila-seca
PISCINES VILA-SECA
Comarques Centrals
Anoia
Igualada
COMPLEX ESPORTIU LES COMES (PAVELLÓ I PISCINA)
Piera
Bages
Manresa
PISCINA MUNICIPAL
Navàs
LÉIX LLEURE SALUT ESPORT
Berguedà
Berga
EL TOSSALET PISCINA MUNICIPAL COBERTA DE BERGA
Osona
Manlleu
PISCINES MUNICIPALS
Comarques Gironines
Alt Empordà
Escala, l'
PISCINA COBERTA MUNICIPAL LÉSCALA
Figueres
Roses
Baix Empordà
Palafrugell
Sant Feliu de Guíxols
PISCINA COBERTA MUNICIPAL LA CORXERA
Garrotxa
Olot
CLUB NATACIÓ OLOT

35 de 35
Gironès
Girona
GE I EG SANT PONÇ
PAVELLO MUNICIPAL D´ESPORTS DE PALAU
PISCINA COBERTA SANTA EUGÈNIA - CAN GIBERT DEL PLA
Salt
Pla de l'Estany
Banyoles
CLUB NATACIÓ BANYOLES
Ripollès
Ripoll
PAVELLÓ I PISCINA COBERTA MUNICIPAL
Selva
Anglès
POLIESPORTIU MUNICIPAL - PISCINES I PAVELLÓ
Sant Hilari Sacalm
Tossa de Mar
PISCINA COBERTA ZONA ESPORTIVA ANNA ESTEVE LLACH
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Deltebre
PISCINA COBERTA I PAVELLÓ MUNICIPAL
Roquetes
PISCINA COBERTA MUNICIPAL AQUA
Tortosa
PISCINES MUNICIPALS
Montsià
Amposta
PISCINA MUNICIPAL D´AMPOSTA

Preus pco 2007 2008 no oficial

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Preus pco 2007 2008 no oficial

Similar to Preus pco 2007 2008 no oficial (20)

More from Marc Moreno Tarragó

More from Marc Moreno Tarragó (13)

Preus pco 2007 2008 no oficial