Presentació que acompanya a l'acte: Equitat i resultats educactius a Catalunya, a càrrec de Xavier Bonal

1. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
FEBRER 2015
EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA
Una mirada a partir de PISA 2012
Xavier Bonal (direcció)
Alba Castejón, Adrián Zancajo, José Luis Castel

2. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
• Anàlisi de dades de PISA 2012 - Catalunya
• Focus en l’equitat i en principis de justícia distributiva
• Anàlisi amb especial referència a resultats en matemàtiques
• Possibilitat de comparar dades PISA 2003 i 2012
• Obrir la ‘caixa negra’ de les desigualtats educatives a Catalunya
Característiques de l’estudi

3. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
 Catalunya no està tan malament en resultats ni tan
bé en equitat.
 A nivell internacional les millores en equitat milloren
les oportunitats educatives i els resultats educatius.
 Catalunya té un important marge de millora en
equitat educativa.
Tres conclusions destacades

4. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
• Els resultats de matemàtiques a Catalunya entre 2003 i 2012
s’han mantingut estables i a l’entorn de la mitjana de l’OCDE.
• La majoria de països que han millorat la seva puntuació mitjana
en matemàtiques entre 2003 i 2012 han reduït les desigualtats
de rendiment segons nivell socioeconòmic.
• Les desigualtats educatives han empitjorat a Catalunya entre
2003 i 2012. L’estatus social i cultural de les famílies condiciona
un 23% més els resultats l’any 2012 del que ho feia l’any 2003.
• Un 20% dels alumnes de 15 anys a Catalunya no assoleixen les
competències mínimes en matemàtiques.
Resultats I

5. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
• El percentatge d’alumnes en risc de fracàs escolar és més de
cinc vegades superior entre els alumnes de nivell
socioeconòmic baix que entre els de nivell socioeconòmic alt.
• Catalunya, amb 22 punts, lidera la classificació de diferències
de puntuació en matemàtiques entre nois i noies.
• A Catalunya, l’alumnat autòcton obté, de mitjana, uns 70 punts
més que els seus companys d’origen immigrat.
• Les diferències de rendiment entre alumnat autòcton i
immigrat es mantenen en 41 punts després de la detracció del
nivell socioeconòmic de l’alumnat i del centre, i de la llengua
parlada a casa
Resultats II

6. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació mitjana en matemàtiques
  
Singapur 573 Astúries 500 Luxemburg 490
Hong-Kong 561 Rep. Txeca 499 Itàlia 485
Taipei 560 Aragó 496 Espanya 484
Corea 554 Mitjana UE15 496 Eslovàquia 482
Japó 536 França 495 Estats Units 481
Suïssa 531 Mitjana OCDE 494 Suècia 478
Països Baixos 523 Regne Unit 494 Hongria 477
Estònia 521 Catalunya 493 Illes Balears 475
Finlàndia 519 Cantàbria 491 Andalusia 472
Canadà 518 Galícia 489 Múrcia 462
Polònia 518 Noruega 489 Extremadura 461
Navarra 517 Portugal 487 Grècia 453
Bèlgica 515
Alemanya 514
Cast. i Lleó 509
Àustria 506
País Basc 505
Madrid 504
Austràlia 504
La Rioja 503
Irlanda 501
Eslovènia 501
Dinamarca 500

7. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Evolució de les puntuacions mitjanes en matemàtiques 2003- 2012
420
440
460
480
500
520
540
560
2003 2012Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

8. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació en matemàtiques segons diferència de puntuació
per nivell socioeconòmic
Austràlia
Àustria
Bèlgica
Canadà
Rep. Txeca
Dinamarca
Estònia
Finlàndia
França
Alemanya
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Japó
Corea
Luxemburg
Holanda
Noruega
Polònia
Portugal Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Suècia
Suïssa
Regne Unit
Estats Units
Catalunya
450
460
470
480
490
500
510
520
530
540
550
560
60 70 80 90 100 110 120 130
Puntuacióenmatemàtiques
Diferència de puntuació ESCS alt i baix
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012
Alta puntuació
Baixa diferència segons ESCS
Alta puntuació
Alta diferència segons ESCS
Baixa puntuació
Baixa diferència segons ESCS
Baixa puntuació
Alta diferència segons ESCS

9. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Relació entre l’evolució de les diferències de puntuació i de les
diferències de puntuació segons l’ESCS.
Austràlia
Àustria
Bèlgica
CanadàRep. Txeca
Dinamarca
Finlàndia
França
Alemanya
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Japó
Corea
Luxemburg
Holanda
Noruega
Polònia
Portugal
Eslovàquia
Espanya
Suècia
Suïssa
Estats Units Catalunya
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
-30 -20 -10 0 10 20
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012
Les desigualtats segons nivell socioeconòmic s'han
reduït
Les desigualtats segons nivell
socioeconòmic han augmentat
LapuntuacióhaempitjoratLapuntuacióhamillorat

10. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Evolució de l’impacte de l’ESCS en els resultats de
matemàtiques entre 2003 i 2012.
-20%
-16%
-8% -7%
-5% -4% -3% -3% -3% -2%
0%
2% 2%
4% 4% 5% 5% 6%
11%12%13%
20%
23%24%24%
34%
-30%
-20%
-10%
0%
10%
20%
30%
40%
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012
Nota: L’impacte de l’ESCS es calcula a partir de la regressió de la puntuació en matemàtiques (variable
depenent) respecte a l’ESCS (variable independent). L’indicador s’interpreta com la variació de la puntuació
per cada increment de cada unitat d’ESCS

11. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Percentatge d’alumnat de baix rendiment en matemàtiques.
Àmbit internacional i autonòmic.
9
11
11
12
12
14
14
15
17
17
18
19
19
20
20
20
21
22
22
22
23
24
24
25
25
26
27
27
28
36
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Corea
Estònia
Japó
Finlàndia
Suïssa
Canadà
Polònia
Holanda
Dinamarca
Irlanda
Alemanya
Àustria
Bèlgica
Austràlia
Catalunya
Eslovènia
Rep. Txeca
Regne Unit
Noruega
França
OCDE
Espanya
Luxemburg
Itàlia
Portugal
EEUU
Suècia
Eslovàquia
Hongria
Grècia
14
15
16
18
19
20
20
21
22
22
27
27
31
33
0 10 20 30 40
Navarra
Castella i Lleó
País Basc
Madrid
Astúries
La Rioja
Catalunya
Aragó
Galícia
Cantàbria
Illes Balears
Andalusia
Múrcia
Extremadura
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

12. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Percentatge d’alumnat de baix rendiment en matemàtiques
segons el seu nivell socioeconòmic a Catalunya.
6,6%
13,0%
26,7%
35,3%
20,2%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%
Alt
Mitjà-alt
Mitjà-baix
Baix
NivellsocioeconòmicGlobal
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

13. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Diferències de puntuació en matemàtiques segons el sexe de
l’alumnat. Àmbit internacional.
25
22
22
18
18
18
16
15
14
14
13
12
12
12
11
11
10
10
9
9
9
8
5
5
4
3
2
-3
-3
11
12
-10 0 10 20 30
Luxemburg
Àustria
Catalunya
Itàlia
Corea
Japó
Espanya
Irlanda
Dinamarca
Alemanya
Suïssa
Regne Unit
Austràlia
Rep. Txeca
Portugal
Bèlgica
Holanda
Canadà
Eslovàquia
Hongria
França
Grècia
Estònia
Estats Units
Polònia
Eslovènia
Noruega
Suècia
Finlàndia
Mitjana OCDE
Mitjana UE 15
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

14. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Diferències de puntuació en matemàtiques entre alumnat
autòcton i d’origen immigrat. Àmbit internacional.
85
75
70
67
66
63
59
58
57
54
52
51
51
48
46
44
40
34
30
26
13
9
2
2
-31
-26
400 420 440 460 480 500 520 540 560
Finlàndia (3,3)
Bèlgica (15,1)
Catalunya (13,8)
França (14,8)
Dinamarca (8,9)
Suïssa (24,1)
Àustria (16,4)
Suècia (14,5)
Holanda (10,6)
Alemanya (13,1)
Espanya (9,9)
Eslovènia (8,6)
Grècia (10,5)
Itàlia (7,5)
Noruega (9,4)
Portugal (6,9)
Luxemburg (46,4)
Mitjana OCDE (11,2)
Estònia (8,2)
Rep. Txeca (3,2)
Estats Units (21,5)
Regne Unit (12,7)
Canadà (29,5)
Irlanda (10,1)
Hongria (1,7)
Austràlia (22,7)
Diferència significativa Diferència no significativa
Notes. Entre parèntesi percentatge d'alumnat d'origen immigrat de cada país. Japó, Corea, Polònia i Eslovàquia no apareixen perquè l'alumnat d'origen
immigrat no arriba a l'1%. Els valors negatius indiquen que la puntuació de l'alumnat autòcton és menor que la d'origen immigrat.
Font: Base de dades OCDE-PISA 2012.

15. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Diferències de puntuació en matemàtiques entre alumnat
autòcton i d’origen immigrat. Àmbit autonòmic.
86
85
83
75
73
70
68
60
60
59
52
49
43
40
400 420 440 460 480 500 520 540
País Basc (8,7)
La Rioja (18,0)
Aragó (13.2)
Astúries (6,3)
Navarra (15,4)
Catalunya (13,8)
Castella i Lleó (6,9)
Illes Balears (19,0)
Madrid (16,1)
Múrcia (15,4)
Galícia (5,5)
Cantàbria (9,3)
Extremadura (3,4)
Andalusia (3,4)
Diferència significativa
Notes. Entre parèntesi percentatge d'alumnat d'origen immigrat de cada país. En totes les comunitats autònomes la puntuació de l'alumnat
autòcton és major que la d'origen immigrat.
Font: Base de dades OCDE-PISA 2012.

16. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Diferència de puntuació en matemàtiques entre l’alumnat
nadiu i l’alumnat d’origen immigrat amb detracció de l’ESCS i
la llengua parlada a casa.
70
65
49
41
10
20
30
40
50
60
70
80
Sense detracció Amb detracció de la
llengua parlada a casa
Amb detracció de l'ESCS
de l'alumne
Amb detracció de l'ESCS
del centre
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

17. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
El percentatge d’alumnat d’origen immigrat no explica els resultats
en matemàtiques.
Les diferències de rendiment en matemàtiques de l’alumnat que
estudia en centres públics i privats són inexistents si es té en
compte l’origen social dels estudiants.
Assistir a un centre amb elevada concentració d’alumnat
desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la
prova de matemàtiques (equivalent a mig any d’escolaritat).
La despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius,
però sí amb el nivell de desigualtats.
QUÈ EXPLICA I QUÈ NO EXPLICA LES DIFERÈNCIES
SOCIALS EN ELS RESULTATS?

18. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Relació entre la puntuació en matemàtiques i el percentatge
d’alumnat d’origen immigrat en un territori. Àmbit internacional.
AustràliaÀustria
Bèlgica
Canadà
Rep. Txeca
Dinamarca
Estònia
Finlàndia
França
Alemanya
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Holanda
Noruega
Portugal
Eslovènia
Espanya
Suècia
Suïssa
Regne Unit
Estats Units
Catalunya
R² = 0,0783
440
450
460
470
480
490
500
510
520
530
540
0 5 10 15 20 25 30
% d'alumnat d'origen immigrat
Puntuacióenmatemàtiques
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

19. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Relació entre la puntuació en matemàtiques i el percentatge
d’alumnat d’origen immigrat en un territori. Àmbit autonòmic.
Andalusia
AragóAstúries
Illes Balears
País Basc
Cantàbria
Castella i Lleó
Catalunya
Extremadura
Galícia
La Rioja
Madrid
Múrcia
Navarra
R² = 0,0482
440
450
460
470
480
490
500
510
520
530
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0
Puntuacióenmatemàtiques
% d'alumnat immigrat a PISAFont: Bases de dades OCDE-PISA 2012

20. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Diferència de puntuació entre l’alumnat que estudia en centres
públics i privats abans i després de tenir en compte l’efecte del
nivell socioeconòmic.
Diferència
públic/concert
at i privat
Diferència amb
detracció de l'ESCS de
l'alumne i del centre
Andalusia - 28 -8
Aragó - 30 8
Astúries - 32 7
Cantàbria -8 17
Castella i Lleó -12 14
Catalunya - 42 -16
Extremadura - 44 -8
Galícia - 27 -4
Illes Balears - 38 -13
La Rioja - 25 12
Madrid - 46 - 19
Múrcia - 38 -18
Navarra - 26 2
País Basc - 31 -9
Espanya - 39 - 10
Font: Base de dades OCDE-PISA 2012
Nota: En negreta les diferències estadísticament significatives. Els valors negatius indiquen puntuació favorable als
centres privats.

21. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació en matemàtiques de l’alumnat no desafavorit i
desafavorit per presència d’alumnat desafavorit al centre.
Alumnat
desafavorit
Alumnat no
desafavorit
250
300
350
400
450
500
550
Centre <25% alumnat
desafavorit
Centre >25% alumnat
desafavorit
471
441
522
475
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de Dades OCDE PISA 2012
Puntuacióenmatemàtiques

22. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Distribució d’alumnes segons ESCS (exclosos els d’ESCS baix) que
assisteixen a centres amb alta o baixa concentració d’alumnat
desafavorit.
47%
23%
34%
33%
19%
44%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Centresambaltapresència
d'alumnatdesafavorit
Centresambbaixa
presènciad'alumnat
desafavorit
ESCS mitjà-baix ESCS mitjà-alt ESCS alt
Font: Base de dades OCDE-PISA 2012.

23. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació en matemàtiques segons Índex d’Inclusió Social.
Internacional
Austràlia
Àustria
Bèlgica
Canadà
Rep. Txeca Dinamarca
Estònia
Finlàndia
Alemanya
Grècia
Hongria
Irlanda
Itàlia
Japó
Corea
Luxemburg
Països Baixos
Noruega
Polònia
Portugal
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Suècia
Suïssa
Regne Unit
Estats Units
Catalunya
R² = 0,1159
440
450
460
470
480
490
500
510
520
530
540
550
560
60 65 70 75 80 85 90 95
Puntuacióenmatemàtiques
Índex d'inclusió social
Font: Base de dades OCDE-PISA 2012

24. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació en matemàtiques segons despesa acumulada per
estudiant. Primària i secundària.
Austràlia
Àustria
Bèlgica
Canadà
Rep. Txeca
Dinamarca
Estònia
Finlàndia
França
Alemanya
Noruega
Hongria
Irlanda
Itàlia
Catalunya
Estats Units
Regne Unit
Holanda
Polònia
Portugal
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Suïssa
Suècia
R² = 0,0218
460
470
480
490
500
510
520
530
540
550
40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000
Puntuacióenmatemàtiques
Despesa acumulada en $
Nota. Dades no disponibles de Grècia. Luxembourg ha estat exclós perquè les seves dades distorsionen el conjunt de resultats.
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

25. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
Puntuació en matemàtiques entre ESCS alt i baix segons despesa
acumulada per estudiant. Primària i secundària.
Austràlia
Àustria
Bèlgica
Canadà
Rep. Txeca
Dinamarca
Estònia
Finlàndia
França
Alemanya
Noruega
Hongria
Irlanda
Itàlia
Japó
Corea
Holanda
Polònia
Portugal
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Suïssa
Suècia
Regne Unit
Estats Units
Catalunya
R² = 0,1954
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000
DiferènciadepuntuacióenmatemàtiquesentreESCSbaixialt
Despesa acumulada
Nota. Dades no disponibles de Grècia
Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

26. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
En síntesi
1. L’equitat és la millor política: els països que més han millorat a PISA ho
han fet gràcies a reduir les desigualtats de resultats segons l’ESCS.
2. Catalunya té un significatiu marge de millora en aquest terreny. Les
desigualtats de resultats segons l’ESCS han empitjorat entre 2003 i
2012.
3. A Catalunya les diferències entre alumnat autòcton i immigrant són
elevades. Hi ha un ‘efecte net’ derivat de la condició d’immigrant.
4. La segregació escolar segueix essent una barrera molt significativa per
a la millorar de l’equitat i dels resultats educatius.
5. Les diferències de gènere són especialment acusades en matemàtiques.
6. La despesa educativa té relació amb la desigualtat de rendiment.

27. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
1. Elaborar un pla per a l’equitat educativa, amb accions específiques per a
millorar l’escolarització de l’alumnat més desafavorit.
2. Implementar polítiques de finançament dels centres educatius que tinguin en
compte la població escolar que atenen.
3. Adreçar els fenòmens de desigualtat estructural com la segregació escolar.
4. Potenciar la coeducació en els centres de secundària i reforçar els àmbits
científics en les noies.
5. Mantenir i millorar els plans específics de suport a l’alumnat d’origen
immigrant.
6. Fomentar la recol·lecció de dades sobre desigualtats educatives, així com la
recerca i l’avaluació.
PROPOSTES

28. EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA.
Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FJB
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ