Aquest informe constitueix una anàlisi acurada, àmplia i rigorosa de l'educació al nostre país.
En el marc de l'actual conjuntura econòmica i social, en què les reformes, els ajustos i les retallades posen en qüestió les bases del nostre model de benestar social, aquest anuari d'educació situa el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats en el centre del debat.
L'èxit educatiu a catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat AlbaigésFundació Jaume Bofill
Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals.
Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país.
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar d'Aina Tarabini és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de la ESO; com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya. Concretament, l’anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).
Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atreu joves sense gaire qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte pull o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament te a veure amb el sistema educatiu que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte push). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars. Per primera vegada es posa el focus en el rol dels centres educatius per emmarcar, entendre i actuar davant l’AEP.
En concret, s’identifiquen i analitzen tres grans factors explicatius dels processos d’èxit, fracàs i abandonament que operen a l’interior dels centres educatius: la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat: agrupaments de l’alumnat per nivells, programes de diversificació curricular; i les creences i pràctiques dels professionals.
En conjunt, l’estudi ofereix un canvi de mirada per entendre els processos d’èxit, fracàs i abandonament on els centres educatius i els seus agents principals, docents i alumnat, en són els protagonistes.
Aquest informe constitueix una anàlisi acurada, àmplia i rigorosa de l'educació al nostre país.
En el marc de l'actual conjuntura econòmica i social, en què les reformes, els ajustos i les retallades posen en qüestió les bases del nostre model de benestar social, aquest anuari d'educació situa el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats en el centre del debat.
L'èxit educatiu a catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat AlbaigésFundació Jaume Bofill
Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals.
Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país.
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar d'Aina Tarabini és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de la ESO; com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya. Concretament, l’anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).
Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atreu joves sense gaire qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte pull o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament te a veure amb el sistema educatiu que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte push). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars. Per primera vegada es posa el focus en el rol dels centres educatius per emmarcar, entendre i actuar davant l’AEP.
En concret, s’identifiquen i analitzen tres grans factors explicatius dels processos d’èxit, fracàs i abandonament que operen a l’interior dels centres educatius: la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat: agrupaments de l’alumnat per nivells, programes de diversificació curricular; i les creences i pràctiques dels professionals.
En conjunt, l’estudi ofereix un canvi de mirada per entendre els processos d’èxit, fracàs i abandonament on els centres educatius i els seus agents principals, docents i alumnat, en són els protagonistes.
L'èxit educatiu a Catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat AlbaigésFundació Jaume Bofill
Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals.
Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país. Més informació a la pàgina web de publicacions de la Fundació Jaume Bofill
L'èxit educatiu a Catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat AlbaigésFundació Jaume Bofill
Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals.
Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país. Més informació a la pàgina web de publicacions de la Fundació Jaume Bofill
L'estat de l'educació a catalunya. Miquel Martínez. II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
El professor Miquel Martínez presenta els principals resultats de l'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill. El catedràtic de teoria de l'educació de la UB i codirector de l'Anuari 2013 fa una síntesi de les millores del sistema educatiu a Catalunya, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tant transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país.
L'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill està dirigit per Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'educació a la Universitat de Barcelona, i Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació, i ha comptat amb la col•laboració d'un ampli equip d'experts.
L'estat de l'educació a Catalunya. Miquel Martínez - II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
La crisi econòmica dels darrers anys, les reformes estructurals i els canvis al cap del Govern de la Generalitat de Catalunya han estat factors de transformació social i política determinants, als quals han hagut de fer front les institucions educatives. En aquest context, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats, però equitatiu en la seva distribució; aquest estudi qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l'entorn no són tant els resultats com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere).
Més enllà d'un problema de justícia social, l'estudi mostra que les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.
La formació profesional i l'ocupació a Catalunya pretén aportar una nova mirada sobre la formació profesional i la seva relació amb el mercat laboral de Catalunya.
Com les notes condicionen les expectatives educatives de l'alumnat Fundació Jaume Bofill
Les expectatives educatives de l'alumnat estan condicionades pel seu rendiment acadèmic i les qualificacions que obtenen a l'escola, però el fet de ser noi o noia i venir d'un entorn socioeconòmic més o menys privilegiat també juguen un paper fonamental en la formació de la seva meta educativa.
Aquest informe situa Catalunya en el mapa de països de l'OCDE en matèria d'expectatives educatives, detectant com a principal repte del sistema educatiu català la reducció de l'abandonament escolar prematur.
Informe realitzat per la Fundació Cecot Persona i Treball en col·laboració amb la Fundació Privada Institut Industrial i Comercial sobre els efectes del fracàs escolar sobre la societat.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalització de l'ensenyament, l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesFundació Jaume Bofill
La comunicació als centres Magnet és un element clau per compartir amb l'entorn el projecte d'innovació, i fer que les famílies i el veïnat sàpiguen com treballa el centre i vulguin portar-hi els fills.
La jornada de portes obertes és una gran oportunitat perquè les famílies coneguin el centre en totes les seves dimensions: les instal·lacions i els espais, l'equip docent, el funcionament i la metodologia de treball amb els alumnes.
Per això és important dedicar un temps a pensar bé com volem que sigui aquesta jornada de portes obertes...
En quin horari la farem? Com podem facilitar que les famílies hi puguin assistir?
Què oferirem aquest dia?
Quin paper pot tenir-hi la institució partner?
En aquesta infografia us donem 10 idees per la jornada de portes obertes amb famílies. Esperem que us siguin útils!
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Fundació Jaume Bofill
In the education sector, there is now the conviction that, alongside the “classic” cognitive skills related to curriculum areas such as mathematics and language, there are other vital skills which are of great importance for the personal development and social opportunities of children and youth in the 21st century: namely, on the one hand, the so-called social and emotional skills, and on the other, metacognitive and regulation skills.
Several definitions have been given for both these skills. For example, aspects of awareness and self-management, social awareness and interpersonal skills, or the ability to make responsible decisions would come under the category of social and emotional skills. Regarding metacognitive skills and self-regulation, it is customary to refer to learning to learn strategies and motivational elements, autonomy, planning and critical thinking.
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...Fundació Jaume Bofill
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta para mejorar las competencias del alumnado? / Cómo trabajar la autorregulación y la metacognición en el aula: ¿qué funciona y en qué condiciones?
L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de reptes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
Quins són alguns dels principals reptes de
l’educació a Catalunya? Quin rol té el professorat
en la transformació educativa actual? Quins
efectes ha tingut la reducció dels pressupostos
públics en l’educació? Com caldria aprofundir en
la personalització de l’educació i en la innovació
educativa?
El present Informe Breu resumeix les principals
idees i propostes contingudes a Reptes de l’educació
a Catalunya. Anuari 2015. Així mateix, es presenten
trenta-tres objectius per al sistema educatiu català,
a tall d’agenda transformadora, que haurien de
permetre bastir un sistema educatiu de major
qualitat, més integrador i equitatiu i adaptat
a les necessitats i demandes d’una societat
en canvi constant.
Presentació: Els reptes en matèria de competències de la població adulta
1. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
OCTUBRE 2015
Els reptes en matèria de competències de la
població adulta
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Òscar Valiente i Queralt Capsada (coordinadors), Jorge Calero, Alvaro Choi, Pau
Miret, Rosario Scandurra
2. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
PIAAC
"PISA per a adults” permet avaluar les competències lectora i matemàtica de la
població adulta en edat de treballar (16-64 anys).
Informació recollida de l’1 d’agost del 2011 al 31 de març del 2012, i objecte de
nombroses publicacions des del novembre de 2013 (OECD Skills Outlook).
Temes
•Educació postobligatòria i desigualtat de competències entre els joves
•Desigualtats en el desenvolupament de les competències al llarg de la vida
•Atur i desigualtat en el nivell de competències de la població adulta
•Desigualtat en l’adquisició de competències i retribucions
•Sobreeducació en el mercat de treball
26/10/2015 2
3. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
JOVES
26/10/2015 3
4. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 4
Determinants de la competència lectora
5. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 5
Variància explicada pels determinants de la competència lectora
dels joves (25-34 anys)
6. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 6
Diferència en competència lectora dels joves dels països de
l’OCDE respecte d’Espanya
7. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 8
Desigualtat (ajustada) en competència lectora entre els joves
segons nivell educatiu
200
220
240
260
280
300
320
340
Ed. secundària inf. o menys Ed. secundària superior Educació terciària
8. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Educació postobligatòria i competències dels joves
• Les competències dels joves estan fortament associades al seu nivell
educatiu, però també a:
• l’educació dels seus pares, al nivell de qualificació de la seva ocupació, i a l’ús
de les competències en el lleure.
• Els joves espanyols presenten nivells de competències inferiors als de
l’OCDE. Aquesta diferència s’explica per:
• Elevat abandonament educatiu
• Baix capital cultural familiar
• Menor accés a ocupacions qualificades
• No s’observa una diferència de qualitat entre l’educació dels joves espanyols
i els de l’OCDE
• Únicament en el cas dels graduats de l’educació superior presenten
competència lectora i matemàtica significativament inferior
26/10/2015 9
9. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
ADULTS
26/10/2015 10
10. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 11
Puntuacions dels adults en competència lectora i numèrica
CA_FR
CA_AN
TX
DI
EST
FI
FR
AL
IR
IT
JA
AU
CO
HO
NO
PO
RU
ESL
ESP
SU
EEUU
AN
IRL_N
FL
240
250
260
270
280
290
300
240 250 260 270 280 290 300
Puntuacióencompetèncianumèrica
Puntuació en competència lectora
11. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 14
Competència lectora per grups d’edat, països seleccionats
200
210
220
230
240
250
260
270
280
290
300
310
320
330
16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 61-65
Competència lectora
Japó Finlàndia
Noruega Itàlia
Espanya
12. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 15
Participació en educació o formació dels adults (35-65 anys)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Rússia Itàlia Polònia Eslovàquia França Japó Espanya Irlanda del
Nord (RU)
Flandes
(Bèlgica)
Txèquia Corea Irlanda Anglaterra Noruega Holanda Suècia Dinamarca Finlàndia
13. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 16
Efectes dels factors determinants del nivell de competències en
lectura de la població adulta. Espanya
14. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
• Els adults a Espanya, i a Itàlia, presenten els nivells de competència més
baixos de l’OCDE.
• Les competències dels adults a Espanya s’expliquen per:
• EDAT: L'edat afecta negativament el nivell de competències.
• GÈNERE: Ser dona està associat negativament amb les competències.
• ÈTNIA: Ser immigrant de primera generació redueix significativament les
competències. Els anys de residència i tenir com a llengua materna una
llengua oficial del país s'associen a les competències positivament.
• CAPITAL CULTURAL: L’educació pel pare i la mare de l'individu té un efecte
positiu significatiu sobre l'adquisició de competències.
• TREBALL: No existeix un efecte dels anys d'experiència en el mercat de
treball sobre el nivell de competències. El sector d'activitat del darrer lloc de
treball sí que repercuteix sobre el nivell de competències adquirides
• FORMACIÓ: La participació en cursos formació en el darrer any incrementa
lleugerament l'adquisició de competències
26/10/2015 17
Desenvolupament de competències al llarg de la vida
15. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
ATUR
26/10/2015 18
16. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 19
Relació entre competència lectora dels adults i taxa d’atur
17. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 20
Taxa d’atur segons quintil de competències en lectura
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Espanya
Irlanda
Itàlia
Eslovàquia
Polònia
França
Irlanda Nord
Rússia
Estònia
Estats Units
Finlàndia
Anglaterra
Dinamarca
Suècia
Alemanya
Canadà (ang.)
Holanda
Japó
Canadà (fr.)
Rep. Txeca
Corea
Bèlgica-Flandes
Àustria
Noruega
quintil 5
quintil 4
quintil 3
quintil 2
quintil 1
18. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 21
Efectes de l’educació formal (anys d’educació) i del nivell de
competències en lectura (PVLIT) sobre la probabilitat d’estar en
situació d’atur
19. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 23
Taxa d’atur segons grup d’edat i nivell (agregat) de competències
en lectura. Espanya
20. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 24
Taxa d’atur de llarga durada (12 mesos o més) segons grup d’edat i
nivell (agregat) de competències en lectura. Espanya
21. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 25
Efecte dels factors determinants de la probabilitat d’estar aturat.
Espanya
22. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Atur i competències dels adults
• A mesura que augmenten les competències es redueix la taxa d’atur, tant a
nivell individual com de país.
• La probabilitat d’estar a l’atur a Espanya s’explica per:
• COMPETÈNCIES: La competència lectora és un fort “protector” davant l’atur i
té major incidència sobre l’atur que el nivell educatiu.
• GÈNERE: Els homes presenten major risc d’atur (i activitat).
• LLAR: Persones casades o en parella presenten menor atur.
• ÈTNIA: Ser immigrant de segona generació incrementa el risc d’atur.
• CAPITAL CULTURAL: L’educació pels pares té incidència moderada.
• EDAT: El risc d’atur s’incrementa amb l’edat.
• EXPERIÈNCIA: L'experiència en el mercat de treball redueix significativament
la probabilitat d'estar en situació d’atur (insider – outsider)
• SECTOR: Al primari i de la construcció el risc d’atur és major que als serveis.
26/10/2015 26
23. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
SALARIS
26/10/2015 27
24. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 28
Salaris per hora, en euros, per nivell educatiu i característiques
individuals. Adults (16 i 65 anys), Espanya
25. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 29
Salaris per hora, en euros, per nivell educatiu i característiques lloc
de treball. Adults (16 i 65 anys), Espanya
26. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 30
Resultats comparats dels rendiments monetaris de l'educació
entre països
0,00
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0,07
0,08
POL SLK KOR CYP CZE EST IRE Total FRA SPA FIN BEL DNK NET NOR UK JAP ITA RUS
Total Homes Dones
27. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Competències dels adults i desigualtat salarial
• L’educació impacta directament sobre els salaris però també de manera
indirecta via condicions laborals i tipus d’ocupació.
• Els salaris dels adults a Espanya s’expliquen per:
• EDUCACIÓ: Els rendiments monetaris de l'educació es troben molt propers als de la
mitjana internacional.
• GÈNERE: A igualtat d'experiència i educació, les dones obtenen un salari inferior al
dels homes (-1,17 €/h)
• ÈTNIA: No es detecta discriminació salarial pel lloc d'origen. Les diferències salarials
per ètnia es deuen al desigual nivell educatiu i al tipus d’ocupació.
• EXPERIÈNCIA: L’experiència s’associa positivament amb els salaris.
• CONTRACTE: Treballadors amb contractes de duració limitada són penalitzats (vs
contractes indefinits) amb especial duresa a Espanya.
• OCUPACIÓ: Les categories laborals intermèdies tenen rendiments relativament
superiors als internacionals.
• SECTOR: La prima salarial per treballar al sector públic és una de les més altes
d'entre els països estudiats. Sectors amb menors salaris són el primari, transport i
emmagatzematge, hostaleria i restauració, activitats administratives i de suport,
educació, sanitat i serveis socials, i altres serveis.
26/10/2015 31
28. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
SOBREEDUCACIO
26/10/2015 32
29. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 34
Percentatge de treballadors en ocupacions elementals i
qualificades
0 10 20 30 40 50 60
Suècia
Noruega
Federació Russa
Japó
Estats Units
Finlàndia
Àustria
Països Baixos
Xipre
República Txeca
Dinamarca
Alemanya
Polònia
Mitjana de l'OCDE
República Eslovaca
Bèlgica (Comunitat flamenca)
Irlanda
Anglaterra i Irlanda del Nord
França
Corea
Itàlia
Espanya
Ocupacions elementals Ocupacions qualificades
30. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 37
Percentatge de sotaeducació, adequació i sobreeducació
Indicador subjectiu Indicador objectiu
0
10
20
30
40
50
60
70
Finlàndia
Itàlia
PaïsosBaixos
Àustria
Xipre
Suècia
Bèlgica(Comunitatflamenca)
Dinamarca
Alemanya
RepúblicaTxeca
EstatsUnits
Polònia
RepúblicaEslovaca
Mitjanadel'OCDE
Noruega
Irlanda
AnglaterraiIrlandadelNord
Corea
FederacióRussa
Espanya
Japó
França
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Suècia
PaïsosBaixos
RepúblicaTxeca
Alemanya
Dinamarca
Noruega
EstatsUnits
Bèlgica(Comunitatflamenca)
Mitjanadel'OCDE
RepúblicaEslovaca
Itàlia
França
Polònia
Xipre
Irlanda
AnglaterraiIrlandadelNord
Espanya
Japó
Corea
FederacióRussa
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
31. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 38
Percentatge de sotaeducació, adequació i sobreeducació segons
grup d'edat, Espanya
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-65
Percentatge
Grups d'edat
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-65
Percentatge
Grups d'edat
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
Indicador subjectiu Indicador objectiu
32. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 39
Percentatge de sotaeducació, adequació i sobreeducació segons
sexe, Espanya
Indicador subjectiu Indicador objectiu
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Homes Dones
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Homes Dones
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
33. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
26/10/2015 40
Percentatge de sotaeducació, adequació i sobreeducació segons
tipus de contracte, Espanya
Indicador subjectiu Indicador objectiu
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Contracte indefinit Contracte a temps
determinat
ETT Altrescontractes
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Contracte indefinit Contracte a temps
determinat
ETT Altrescontractes
Percentatge
Sotaeducat Adequat Sobreeducat
34. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Sobreeducació en el mercat de treball
• A nivell internacional l’indicador subjectiu presenta percentatges més elevats
(30,31%) que l’objectiu (18,16%).
• En el cas espanyol:
• Espanya presenta nivells més elevats de sobreeducació respecte la mitjana
de l’OCDE tant en l’indicador subjectiu com l’objectiu.
• El fenomen de la sobreeducació afecta en major mesura a aquells
treballadors d’edats més joves (menors de 40 anys).
• Tant en l’indicador subjectiu com en l’objectiu les dones presenten un
percentatge lleugerament superior de sobreeducació que els homes.
• En el cas de l’indicador subjectiu, són els que tenen un nivell d’educació
intermedi els que se senten sobreeducats/es, mentre que segons l’indicador
objectiu són els que treballadors/es que tenen educació superior.
• A nivell subjectiu, la sobreeducació és més elevada per contractats per ETTs,
aquells en contractes poc comuns (pràctiques en empreses, en contracte de
formació), i els que tenen un contracte a temps determinat.
26/10/2015 41
35. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
26/10/2015 42
36. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Conclusions
Formació
•Dèficits en la formació de competències insuficient assoliment educatiu i
elevades necessitats de desenvolupament de competències.
•Competències depenen tant de l’oferta com de la demanda.
Rendiments
•Elevats rendiments econòmics de les competències: gran capacitat
protectora respecte de l’atur i incidència sobre els salaris, fins i tot, en
temps de crisi.
Utilització
•Baixa utilització de les competències: incapacitat de les empreses per
absorbir el capital humà ofert pel sistema educatiu.
Desigualtats
•Gran capacitat estructuradora de les competències: les desigualtat socials
es reprodueixen principalment mitjançant l’educació.
26/10/2015 43
37. Els reptes en matèria de competències de la població adulta.
Una comparativa internacional a partir de les dades PIAAC
Presentació FJB
Recomanacions
Formació inicial
Cal una agenda ambiciosa d'universalització de l'assoliment d'estudis
secundaris superiors
Al llarg de la vida
Els agents socials han de garantir l’efectivitat de la formació per a l’ocupació i
l’accés als treballadors més vulnerables
Regulació laboral
L’aprofitament de les competències implica millorar les condicions dels
treballadors temporals i conciliació entre vida familiar i laboral
Coordinació estratègica
Impulsar un cercle virtuós en el mitjà i llarg termini entre millora dels llocs de
treball i millores de les competències
Avaluació
El sistema nacional d’avaluació hauria d’incloure proves de competències als
estudis postobligatoris i a la formació al llarg de la vida
26/10/2015 44
38. @FundacioBofill
Un model de formació professional dual per a
Catalunya?
+ informació
Infografia: La formació professional i l’ocupació a
Catalunya
+ informació
Òscar Valiente – Quin és el futur de l’FP a
Catalunya?
+ informació
39. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
OCTUBRE 2015
Els reptes en matèria de competències de la
població adulta
Una comparativa internacional a partir de les dades de l’enquesta PIAAC
Òscar Valiente i Queralt Capsada (coordinadors), Jorge Calero, Alvaro Choi, Pau
Miret, Rosario Scandurra