2. NEC Corporation ha anunciat la signatura d'un contracte amb PT Indosat a Indonèsia amb l'objectiu d'implantar un sistema de cable submarí en el projecte "JAKABARE", que unirà Indonèsia i Singapur. El "JAKARABE Submarine Backbone Network" tindrà una longitud de 1.300 km i connectarà Jakarta (Java), Pontianak (Kallimatan, Batam i Changi (Singapur) mitjançant un sistema de transmissió òptica basada en la tecnologia DWDM. NEC Corporation Aquest sistema de cable submarí, que quedarà implantat el juny del 2009, tindrà inicialment una capacitat de 160 Gbit / s, amb un potencial de creixement fins a 640 Gbit / s per ser capaç d'oferir al creixent mercat indonesi d'una alta connectivitat mitjançant un robust sistema.
3.
4.
5. ALiX El cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ja connecta la Península amb Tenerife. El Cabildo de Tenerife és un dels promotors d’aquesta iniciativa que pretén dotar les illes d’unes infraestructures alternatives a l’operador dominant preparades per oferir banda ampla d’alta capacitat. Un nou cable submarí de fibra permetrà la liberalització de les telecomunicacions a les illes Canàries El primer cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ha tocat terra al port de Tenerife provinent de les costes de Cadis a la Península Ibèrica. El cable CanaLink pren el seu nom de la societat conformada per l’Institut Tecnològic d’Energies Renovables (ITER) del Cabildo de Tenerife, i de “IslaLink” soci i operador d’operadors de telecomunicacions). Des de l’àrea portuària es desplegarà fins a l’edifici que acull el NAP (Neutral Access Point) que serà el centre de dades que rebrà la resta de cables de fibra òptica ACE, WACS, MainOne i Atlantis, que connectarà les Canàries amb Àfrica i Amèrica. La instal·lació d’aquest cablejat té un pressupost superior als 60 milions d’euros i ha d’estar en funcionament durant el segon semestre del 2011. El projecte global ALiX preveu també el desenvolupament d’un Anell Insular de Telecomunicacions, que discorre a través de xarxes troncals per les carreteres de l'illa. A més, segons han assegurat des d’IslaLink (que ja va estar present en la construcció del primer cable submarí neutre a les Balears) s’està treballant per estendre el cable a les illes de Gran Canària i la Palma.
6. L’Institut Tecnològic i de Telecomunicacions de Tenerife (IT3) va rebre el passat mes d’abril l’autorització de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per a l’explotació d'una xarxa pública de telecomunicacions electròniques de fibra òptica d’acord amb els principis de neutralitat, transparència, no discriminació i acomplint el principi d’inversor privat. Orange, Vodafone i Ono són alguns del operadors de telecomunicacions que participen al projecte i que han anunciat nous serveis basats en la nova infraestructura. Més informació: Proyecto ALiX Cabildo de Tenerife Camino de ser la puerta sur para las telecomunicaciones de Europa Vídeo cable Península - Tenerife
7. LES COMUNICACIONS VIA SATÈL.LIT Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl lit de comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962. La primera transmissió de televisió via satèl lit es va dur a terme el 1964.
8. Els sistemes via satèl.lits poden ser de tres tipus: GEO: amb satèl.lits en òrbites a 36000 Km d'altura que romanen situats sobre un punt de la superfície, ja que esw meouen a la mateixa velocitat de la Terra. MEO: amb satèl.lits situats a una altura entre els 10000Km i els 15000 Km LEO: amb satèl.lits situats a menys de 3000 Km d'altura .
9. Sputnik1 El Sputnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la història. A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7 des de Tiuratam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d'una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat. El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l’Sputnik els americans aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Sputnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, president soviètic després d'Stalin, va comentar irònicament "Bah, només han pogut llançar una taronja". En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.
