Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne

201 views

Published on

Mf0228 3 uf1869

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Mf0228 3 uf1869 analisi del mercat de productes de comunicacions i - alumne

  1. 1. Gestió de xarxes de veu i dades UF1869 Anàlisi del mercat de productes de comunicacions El.laborat per Xavier Castejón 2014
  2. 2.  MF0228_3: Disseny de xarxes telemàtiques (200 hores)  UF1869: Anàlisi del mercat de productes de comunicacions (90 hores)  UF1870: Desenvolupament del projecte de la xarxa telemàtica (80 hores)  UF1871: El·laboració de la documentació tècnica (30 hores) Relació d’unitats didàctiques per mòdul formatiu
  3. 3. 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores. 2. Principis de transmissió de dades. 3. Medis de transmissió guiats. 4. Medis de transmissió sense fils. Contingut
  4. 4. 5. Control d’enllaç de dades. 6. Protocols. 7. Equips d’interconnexió de xarxa. Contingut
  5. 5. 1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions 2. Comunicació a través de xarxes • Classificació de xarxes 3. Protocols i arquitectura de protocols • Definició i característiques • Funcions dels protocols • Model de referència OSI. Funcions i serveis • Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis • Correspondència entre TCP/IP i OSI 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
  6. 6. Definició: TELEMÀTICA 1. 1. Tasques de un sistema de telecomunicacions Telemàtica = Telecomunicació + Informàtica
  7. 7. Definició: TELECOMUNICACIÓ 1. 1. Tasques de un sistema de telecomunicacions Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, imatges, sons o informacions de qualsevol tipus que es transmeten per fils, mitjans òptics, radioelèctrics o altres sistemes electromagnètics.
  8. 8. Definició: INFORMÀTICA 1. 1.Tasques de un sistema de telecomunicacions Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors.
  9. 9. Definició: TELEMÀTICA 1.1. Tasques de un sistema de telecomunicacions S’encarrega de la transmissió de dades entre sistemes de informació basats en ordinadors. Según la R.A.E: “ Aplicación de las técnicas de las telecomunicaciones y de la informática a la transmisión a distancia de información computarizada”.
  10. 10. Fites històriques en la Telemàtica Any Fita històrica 1790 Invenció del Telègraf òptic, desenvolupat per Claude Chappe 1794 S'envia el primer telegrama de la historia utilitzant el telègraf òptic de Lille a París (232 Km) amb 22 torres 1800 S'envia el primer telegrama en Espanya de Madrid a Aranjuez 1833 Desenvolupament del Telègraf elèctric 1837 Desenvolupament del sistema Morse 1844 S’envia el primer missatge telegràfic utilitzant el codi Morse 1851 Es posa en funcionament el primer cable telegràfic submarí entre Dover (Anglaterra) i Calais (França) 1857 Wheatstone patenta un sistema telegràfic que utilitza el codi Morse i es capaç de transmetre70 paraules per minut 1865 Maxwell desenvolupa les lleis de l’electromagnetisme fonamentals per a la radiotransmissió 1876 Alexander G. Bell inventa el telèfon 1897 Es realitzen les primeres transmissions radioelèctriques fetes per Marconi 1901 Es realitza la primera transmissió radioelèctrica que creua l’Atlàntic (Marconi) 1915 Es realitzen les primeres proves radiotelefòniques
  11. 11. Any Fita històrica 1927 S’estableix el primer enllaç radio transatlàntic pera comunicacions telefòniques 1960 Es realitzen les primeres connexions entre ordenadors 1962 Es posen en funcionament els primers satèl·lits repetidors 1969 Es desenvolupa la xarxa ARPANET, precursora d’Internet, per encàrrec del Departament de Defensa d’EEUU 1973 Es desenvolupa en Xerox la primera versió d’Ethernet 1977 Es realitza la primera transmissió telefònica a través de fibra Óptica 1981 S’arriba a la xifra de 213 ordenadors connectats a la xarxa ARPANET perteneixents a universitats i centres d’investigació 1983 El Departament de Defensa de EEUU es deslliga de ARPANET 1984 Comença a utilitzar-se una nova xarxa per a connectar xarxes, coneguda com NSFNET, utilitzant els protocols TCP/IP 1989 TimBerners-Lee desenvolupa el servei WWW (World Wide Web), utilitzant el llenguatge de marcació de hipertext HTML i el protocol HTTP 1990 Desapareix ARPANET i queda completament substituïda per NSFNET 1993 S'estén l'ús del WWW amb l’aparició del navegador Mosaic 1995 Es desmantella la xarxa NSFNET i comença la descentralització del backbone d’ Internet adoptant l’estructura que es mante en l’actualitat
  12. 12. Any Fita històrica 1996 Microsoft entra a Internet. Fins a aquest moment Netscape era el navegador més utilitzat. Fi del monopoli de Telefónica a Espanya 1997 19,5 milions d‘hosts connectats a Internet. A Espanya 1,1 milions d'usuaris d'Internet 1998 Es crea Google 1999 50 milions d’ordinadors. El contingut d’Internet desborda. 2000 Google desbanca a Yahoo! com a principal cercador d’Internet. 2001 S’il.legalitza Napster 2002 Es comença a popularitzar la tarifa plana en Espanya 2004 924 milions d’usuaris d’Internet (13,4 milions en Espanya, 184 milions en Estats Units i 100 milions en Xina)
  13. 13. 1.1. Tasques de un sistema de telecomunicacions Diagrama de un sistema de comunicació
  14. 14. 1.1. Tasques de un sistema de telecomunicacions Diagrama de un sistema de comunicació Font Transmissor Receptor Destí Medi de transmissió
  15. 15. 1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions 2. Comunicació a través de xarxes • Classificació de xarxes 3. Protocols i arquitectura de protocols • Definició i característiques • Funcions dels protocols • Model de referència OSI. Funcions i serveis • Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis • Correspondència entre TCP/IP i OSI 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
  16. 16. És un conjunt d'equips informàtics connectats físicament amb l'objectiu de compartir informació i serveis. Que es una xarxa informàtica?
  17. 17. Com les xarxes afecten la nostra vida diària
  18. 18. Com les xarxes afecten la nostra vida diària
  19. 19. 2. Comunicacions a traves de xarxes Es poden distingir diferents tipus bàsics: oSistema (Clúster). oXarxa d’àrea local (LAN). oXarxa d’àrea metropolitana (MAN). oXarxa d’àrea estesa (WAN). oInternet. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  20. 20. 2. Comunicacions a traves de xarxes Sistema (Clúster) Un clúster és una associació d’ordinadors interconnectats per mitjà d’una xarxa de connexions molt curtes que actuen com una sola unitat. Un exemple és la del superordinador Mare Nostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  21. 21. 2. Comunicacions a traves de xarxes Mare Nostrum 3 Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  22. 22. 2. Comunicacions a traves de xarxes Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) Són xarxes que abasten una sala, un edifici o un conjunt d’edificis propers, amb unes distàncies de fins a pocs quilòmetres que comprenen una oficina, una empresa, una escola o una universitat, encaminades fonamentalment a compartir recursos i intercanviar informació. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  23. 23. 2. Comunicacions a traves de xarxes Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  24. 24. 2. Comunicacions a traves de xarxes Xarxa d’àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN) Bàsicament és una versió en gran d’una xarxa d’àrea local. Comprèn una ciutat. Una xarxa d’àrea metropolitana pot transportar veu, dades i senyal de televisió per cable. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  25. 25. 2. Comunicacions a traves de xarxes Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) S’estén per una àrea geogràfica extensa, un país o un continent, està composta per subxarxes d’ordinadors, terminals de xarxa i dispositius de commutació, interconnectats mitjançant línies de transmissió. Són oferts per empreses de telecomunicacions que utilitzen enllaços microones, fibra òptica o via satèl·lit. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  26. 26. 2. Comunicacions a traves de xarxes Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  27. 27. 2. Comunicacions a traves de xarxes Internet És una xarxa pública, descentralitzada i global d’ordinadors, formada per la interconnexió de diferents xarxes. De fet, és una xarxa de xarxes d’abast intercontinental, és a dir, planetària. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  28. 28. 2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  29. 29. 2. Comunicacions a traves de xarxes Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen
  30. 30. 1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions 2. Comunicació a través de xarxes • Classificació de xarxes 3. Protocols i arquitectura de protocols • Definició i característiques • Funcions dels protocols • Model de referència OSI. Funcions i serveis • Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis • Correspondència entre TCP/IP i OSI 4. Reglamentació i Organismes d’Estandarització 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
  31. 31. 3. Protocols i arquitectura de protocols 3.1. Definició i característiques A les normes que deuen respetar-se en una comunicació s’anomenen protocols.
  32. 32. 3. Protocols i arquitectura de protocols Un protocol d’una xarxa local estableix les normes que es deuen seguir perquè un determinat servei es realitzi correctament i sense errades. S'utilitzen per permetre una comunicació satisfactòria entre els diferents dispositius. 3.1. Definició i característiques
  33. 33. 3. Protocols i arquitectura de protocols 3.2. Funcions del protocols Un protocol es un conjunt de regles predeterminades
  34. 34. 3. Protocols i arquitectura de protocols Els protocols de xarxa s’utilitzen per a permetre una comunicació satisfactòria entre els diferents dispositius 3.2. Funcions del protocols
  35. 35. 3. Protocols i arquitectura de protocols Varius tipus de dispositius poden comunicar-se mitjançant el mateix conjunt de protocols. Això es deu a que els protocols especifiquen la funcionalitat de la xarxa i no la tecnologia subjacent que suporta. 3.2. Funcions del protocols
  36. 36. Protocols d’una xarxa d’àrea local Va ser creat amb la finalitat d'estandarditzar els productes que s'utilitzen en xarxes de comunicacions de dades. En el passat va existir el gran inconvenient que cada fabricant treballava per separat, i no existia compatibilitat entre equips de diferents marques. Si un client comprava equips a un fabricant quedava compromès a continuar amb aquesta marca en creixements i expansions futures. 3.3. El model de referència OSI 3. Protocols i arquitectura de protocols
  37. 37. Model de referència OSI 3. Protocols i arquitectura de protocols
  38. 38. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis OSI: Nivell físic Es relaciona amb la transmissió de bit. Els estàndards especifiquen nivells de senyal, connectors de cable i el cable. Sobre un cable de comunicació o aire es poden realitzar diferents tipus de comunicacions : - Segons la sincronització - Segons característiques del senyal - Segons el sentit de la comunicació
  39. 39. OSI: Nivell d’enllaç La capa d'enllaç de dades realitza les següents funcions: - agrupa els dígits o caràcters rebuts per nivell físic en blocs d’informació, anomenades trames. - detectar i solucionar errors generats en el canal de transmissió. - evitar saturació del receptor, es a dir, permetre el temps de procés necessari per no perdre cap trama. - identificar uns equips d’altres a través de l’adreçament. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  40. 40. OSI: Nivell de xarxa S’encarrega de portar els blocs de informació desde origen fins el desti. Les funcions principals son: -encaminament -adreçament -control de congestió 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  41. 41. OSI: Nivell de xarxa Protocol no orientat a connexió 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  42. 42. OSI: Nivell de xarxa 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  43. 43. OSI: Nivell de transport Els protocols de la capa de transport supervisen la transmissió de les dades d’extrem a extrem. La capa de transport actua com a lligam entre les capes superiors (sessió, presentació i aplicació) i les capes inferiors (xarxa, enllaç de dades i física). 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  44. 44. OSI: Nivell de transport Els serveis proporcionats pels protocols de la capa de transport es poden dividir en cinc grans categories: 1. Transmissió de missatges d’extrem a extrem 2. Adreçament 3. Fiabilitat de les transmissions 4. Control del flux 5. Multiplexació 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  45. 45. OSI: Nivell de transport
  46. 46. OSI: Nivell de sessió La capa de sessió estableix, administra i finalitza les sessions de comunicació entre dos equips terminals. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  47. 47. OSI: Nivell de presentació La capa de presentació assegura que la informació transmesa per la capa de sessió podrà ser utilitzada per la capa d’aplicació del receptor. L'objectiu és encarregar-se de la representació de la informació, de manera que encara diferents equips puguin tenir diferents representacions internes de caràcters les dades arribin de manera reconeixible. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  48. 48. OSI: Nivell d’aplicació La capa d’aplicació és la més propera a l’usuari. Proporciona serveis de xarxa a les aplicacions de l’usuari, per exemple accés a fitxers, accés a impressores... 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  49. 49. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  50. 50. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  51. 51. 3.3. El model de referència OSI. Funcions i serveis
  52. 52. En 1969 l’ARPA (Advanced Research Projects Agency -Agencia de Projectes de Investigació Avançades ) inicia un programa d’investigació pel desenvolupament de tecnologies de comunicació de xarxes de transmissió de dades. El concurs del programa el guanya BBN. Permeteix a varies universitats que col·laborin en el projecte, i ARPANET s'expandís gracies a la interconnexió d’aquestes universitats (UCLA, Standford, California i Utah). 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  53. 53. El 1972 tenia 40 nodes i a partir d'aquí va anar creixent vertiginosament. El 1973 es realitzen les primeres connexions internacionals d'ARPANET des dels EUA amb Gran Bretanya i Noruega. S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i reben arxius. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  54. 54. Aquest model es nombra després com arquitectura TCP/IP. En 1980, TCP/IP s’inclueix en Unix 4.2 Berkeley i va ser el protocol militar estàndard en 1983. En aquest mateix any neix la xarxa global Internet, que utilitza també aquesta arquitectura de comunicació. ARPANET deixa de funcionar oficialment en 1990. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  55. 55. Es la més utilitzada del món, ja que es la base de comunicació d’Internet. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  56. 56. Els motius de popularitat d’aquesta arquitectura són:  és independent dels fabricants i de les marques comercials.  suporta múltiples tecnologies de xarxes.  és capaç d’interconnectar xarxes de diferents tecnologies i fabricants.  pot funcionar en màquines de qualsevol mida, des d’ordinadors personals a grans computadores. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  57. 57. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  58. 58. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  59. 59. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP.
  60. 60. 3.4. L’arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis
  61. 61. 3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
  62. 62. 3.5. Correspondència entre TCP/IP i OSI
  63. 63. 1. Tasques d’un Sistema de Telecomunicacions 2. Comunicació a través de xarxes • Classificació de xarxes 3. Protocols i arquitectura de protocols • Definició i característiques • Funcions dels protocols • Model de referència OSI. Funcions i serveis • Arquitectura de protocols TCP/IP. Funcions i serveis • Correspondència entre TCP/IP i OSI 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores.
  64. 64. -Estàndards de facto - Estàndards per llei 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
  65. 65. Comités d’estandarització:  ITU (International Telecom Union)  ISO (International Standards Organization)  ANSI (American National Standards Institute)  IEEE ( Institute of Electrical and Electronics Engineers)  IETF ( Internet Engineering Task Force) 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
  66. 66. Comités d’estandarització:  ISC ( Internet Systems Consortium)  ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers)  W3C (World Wide Web Consortium)  Open Group 4. Reglamentació i Organismes d'Estandardització
  67. 67.  ITU (International Telecom Union) Organització de les Nacions Unides amb seu en Ginebra i constituïda per les autoritats de correus, telègrafs i telèfons (PTT) dels països membres. S’encarrega de realitzar recomanacions tècniques sobre aquests dispositius. Té 3 sectors principals: sector de radiocomunicacions (ITU-R), sector de desenvolupament (ITU-D) i sector telecomunicacions (ITU-T).
  68. 68.  ISO (International Standards Organization) Organització de caràcter voluntari que agrupa 164 països. Els seus membres han desenvolupat estàndards per les nacions participants. Un dels seus comitès s’ocupa dels sistemes d’informació, que ha desenvolupat el model de referència OSI i protocols per varis nivells d’aquest model.
  69. 69.  ISO (International Standards Organization) ISO també ha desenvolupat altres estàndards en altres camps, com: ISO 216  Mesures de paper , com A4 ISO 639  Codis de llenguatges ISO 3166 Codis de països ISO 9000 Sistema de gestió de qualitat ISO 14000 Gestió ambiental ISO 26000  Responsabilitat social ISO 50001  Gestió de l’energia Normativa: comités d’estandarització
  70. 70.  ANSI (American National Standards Institute) Associació amb fins no lucratius, formada per fabricants, usuaris i companyies que ofereixen serveis públics de comunicacions. És el representant nord-americà d’ISO, que adopta amb freqüència els estàndards ANSI com normes internacionals.
  71. 71.  IEEE ( Institute of Electrical and Electronics Engineers) És la major organització internacional sense ànim de lucre formada per professionals de les noves tecnologies. A més de publicar revistes i preparar conferències, aquesta organització s’encarrega d’elaborar estàndards en les àrees d’enginyeria elèctrica i computació ( com és l’estàndard IEEE 802 per a xarxes d’àrea local o l’estàndard POSIX per sistemes operatius). Normativa: comités d’estandarització
  72. 72.  IETF ( Internet Engineering Task Force) És una organització creada en Estats Units en 1986. El seu objectiu principal consisteix en desenvolupar els estàndards que funcionen en Internet. Formada per tècnics i especialistes que publiquen les recomanacions dels protocols d’Internet. Fent que els fabricants tinguin que adaptar-se a aquestes per evitar-ne problemes de compatibilitat i funcionament entre sistemes.
  73. 73.  IETF ( Internet Engineering Task Force) Els documents que publica l’IETF s’anomenen RFC (Request For Comments o Petició de Comentaris) i són la base pel desenvolupament de totes les tecnologies que funcionen en Internet. Aquests documents, publicats des de 1969, arriben a més de 5000 en l’actualitat.
  74. 74.  IETF ( Internet Engineering Task Force) Exemples d’aquests documents son: RFC 2616  Protocol de transferència d’hipertext o HTTP RFC 959  Protocol de transferència d’arxius o FTP RFC 2821  Protocol simple de transferència de correu o SMTP Normativa: comités d’estandarització
  75. 75.  ISC ( Internet Systems Consortium) És una organització sense ànim de lucre fundada en 1994 que desenvolupa i dona suport a determinats programes que funcionen en Internet. Entre aquests programes es troben alguns tant importants com BIND ( traducció d'adreces de domini en adreces numèriques a través del protocol DNS), DHCP (adreçament automàtic adreces), NTP (sincronització horària), etc.
  76. 76.  ICANN(Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) Organització sense ànim de lucre fundada en 1998 per assumir les tasques de l’anterior IANA (Internet Assigned Numbers Authority o Agencia de Noms d’Internet).
  77. 77.  ICANN(Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) La seva funció principal consisteix en mantenir un registre central de noms associats amb els protocols d’Internet, a més dels noms de dominis i adreçaments.
  78. 78.  W3C (World Wide Web Consortium) És una organització que apareix en 1994 i que està presidida per Tim Berners-Lee. El seu objectiu es produir estàndards per totes les tecnologies que engloba la World Wide Web (WWW o teranyina mundial). Està integrat per més de 400 membres i uns 60 investigadors, i disposa d’oficines regionals en multitud de països.
  79. 79.  W3C (World Wide Web Consortium) Publica una sèrie de documents oficials, anomenats Recomanacions del Consorci, que conté els nous estàndards i son publicats i distribuïts de forma lliure perquè els fabricants i desenvolupadors es puguin adaptar a elles. Algunes de les recomanacions més importants son HTML, CSS, JavaScript i XML que s’utilitzen pel disseny de pàgines Web i navegadors en Internet.
  80. 80.  Open Group Té com a objectiu oferir estàndards oberts i neutrals per la industria informàtica. Creada en 1996. Els seus membres inclouen empreses, organismes e institucions governamentals, com HP, IBM, departament de defensa dels EUA, etc. Un dels estàndards més coneguts és la Single Unix Specification, que certifica els productes de tipus Unix.
  81. 81. 1. Introducció a les comunicacions i xarxes de computadores. 2. Principis de transmissió de dades. 3. Medis de transmissió guiats. 4. Medis de transmissió sense fils. Contingut
  82. 82. 1. Conceptes 2. Transmissió analògica i digital 3. Codificació de dades 4. Multiplexació 5. Conmutació 2. Principis de transmissió de dades.
  83. 83. 2.1. Conceptes Font Transmissor Receptor Destí Medi de transmissió A la part de la xarxa que s’encarrega de transportar la informació d’origen a destí s’anomena medi de transmissió Medi transmissió   Protocol nivell físic
  84. 84. 2.1. Conceptes De quina forma s’envien les dades pel medi? Com es corregeixen les distorsions i pertorbacions que sofreix la senyal en el seu camí? Quin medi de transmissió resulta més adequat per l’enviament de la informació?
  85. 85. 2.1. Conceptes . Fluxe de dades
  86. 86. 2.1. Conceptes . Fluxe de dades. Activitat SIMPLEX HALF-DUPLEX FULL-DUPLEX
  87. 87. 2.1. Conceptes Modes de transmissió: sèrie i paral·lel
  88. 88. 2.1. Conceptes • Tots els bits d’una dada es transmeten a la vegada. • Son necessàries tantes línees com nombre de bits contingui la data a transmetre. • Tipus: Bus E/S Modes de transmissió paral·lela
  89. 89. 2.1. Conceptes Mode de transmissió paral·lela Emisor Receptor 0 1 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1 Emissor Receptor
  90. 90. 2.1. Conceptes • Es transmeten els bits sequencialment. Modes de transmissió sèrie Emisor Receptor0 1 0 1 1 0 1 10 1 0 1 1 0 1 1Emissor Receptor
  91. 91. 2.1. Conceptes • Problema: Com reconeix el receptor que te un bit vàlid para llegir ? Es necessari conèixer el rellotge amb el que es genera la seqüència de bits • Tipus: Asíncrona Síncrona Modes de transmissió sèrie
  92. 92. 2.1. Conceptes • Transmissor i Receptor tenen el seu propi rellotge. • La senyal permaneix a 1 mentre no es transmeti. • Es delimita l'enviament de 1 caràcter (5- 10bits) amb1 bit de començament (START) i 1 ó 2 bits de parada (STOP). • Transmissor i Receptor deuen estar d’acord prèviament. Mode de transmissió sèrie asíncrona
  93. 93. 2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
  94. 94. 2.1. Conceptes Mode de transmissió sèrie asíncrona
  95. 95. 2.1. Conceptes • Les dades es delimiten per una sèrie de caràcters o bits • Poden ser: Orientada a caràcter Orientada a bit Mode de transmissió sèrie síncrona
  96. 96. 2.1. Conceptes Orientada a caràcter (8 bits) Orientada a bit Mode de transmissió sèrie síncrona
  97. 97. 2.1. Conceptes • Avantatges transmissió sèrie: - número de línees menor - menor cost, sobretot quan augmenten les distancies • Avantatges transmissió paral·lela: - major velocitat - major simplicitat Transmissió sèrie VS paral·lela
  98. 98. 2.2. Transmissió analògica i digital Dades: Entitat capaç de transportar informació Senyals: Representacions elèctriques o electromagnètiques de les dades Transmissió: Comunicació de dades mitjançant la propagació i processament dels senyals Definició dades, senyals i transmissió
  99. 99. 2.2. Transmissió analògica i digital El senyal que transporta les dades entre un emissor i un receptor sempre es propaga a través d’un medi de transmissió. La majoria dels senyals de transmissió de dades tenen el seu origen en dispositius electrònics i, per tant, la seva naturalesa és d’origen elèctric o electromagnètic. Definició dades, senyals i transmissió
  100. 100. 2.2. Transmissió analògica i digital Un senyal qualsevol ve definit per 3 característiques:  Amplitud Freqüència Fase Definició dades, senyals i transmissió
  101. 101. 2.2. Transmissió analògica i digital Definició dades, senyals i transmissió
  102. 102. 2.2. Transmissió analògica i digital Espectre acústic
  103. 103. 2.2. Transmissió analògica i digital
  104. 104. 2.2. Transmissió analògica i digital Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal periòdic completa un patró dintre d’un marc medible (període). L’acabament d’un patró complert s’anomena cicle. Senyals analògics i digitals
  105. 105. 2.2. Transmissió analògica i digital Els senyals analògics i digitals poden ser periòdics i no periòdics. El senyal no periòdic canvia sense exhibir un patró o cicle que es repeteix sobre el temps. Senyals analògics i digitals
  106. 106. 2.2. Transmissió analògica i digital Els senyals periòdics poden ser classificats com simples o compostos. Un senyal analògic periòdic simple, com una ona seno, no potser ser descompost en senyals més simples. Un senyal analògic periòdic compost esta conformat de múltiples ones seno. Senyals periòdics
  107. 107. 2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno   )2(  ftSenAtx x (t) = Valor de la amplitud del senyal en l’instant t. A = Amplitud del senyal en cada instant (V, A, W). f = Número de cicles per segon. Θ = Fase del senyal, desplaçament de l’ona en el temps. T = Temps que tarda un senyal en completar un cicle. λ = Distancia entre dos crestes o valls consecutius Si: θ= Π /2 rad, el mateix senyal es pot expresar com un ona coseno.
  108. 108. 2.2. Transmissió analògica i digital Ona seno 5 periodos en un segundo  Frecuencia=5Hz T = Periodo = 0.2s t λ
  109. 109. 2.2. Transmissió analògica i digital Longitud d’ona t Es la distancia λ que un senyal seno viatja a través d’un medi de transmissió en un període de temps T.
  110. 110. 2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ? t Es calcula si es coneix el període del senyal i la velocitat de propagació de l’ona (la velocitat de la llum si la propagació es en l’aire). λ = longitud d’ona, en m. c = velocitat de la llum, 300.000 km/s. f = freqüència de l’ona, en Hz.
  111. 111. 2.2. Transmissió analògica i digital Com es calcula la longitud d’ona λ ? t La velocitat de propagació dels senyals electromagnètics depèn del medi i de la freqüència del senyal. Per exemple, en el buit, la llum es propaga a 300.000 km/s. Aquesta velocitat es menor en un cable coaxial o de fibra òptica. λ = longitud d’ona, en m. c = velocitat de la llum, 300.000 km/s. f = freqüència de l’ona, en Hz.
  112. 112. 2.2. Transmissió analògica i digital Una ona seno i de freqüència única no és útil per transmetre dades. Cal utilitzar un senyal compost, un senyal format per múltiples ones seno (senyals periòdics simples). D'acord amb l'anàlisi de Fourier, qualsevol senyal compost és realment una combinació d'ones simples amb diferents freqüències, amplituds i fases. Senyals compostos
  113. 113. 2.2. Transmissió analògica i digital Si el senyal compost és periòdic, la descomposició dóna una sèrie de senyals amb freqüències discretes. En la descomposició generada de senyals, el senyal de freqüència més baixa es denomina freqüència fonamental o primer harmònic. La resta d'harmònics seran múltiples sencers de la freqüència fonamental. Senyals compostos
  114. 114. 2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos periodics
  115. 115. 2.2. Transmissió analògica i digital Senyals compostos aperiòdics
  116. 116. 2.2. Transmissió analògica i digital El senyal de veu creat pel micròfon d’un telèfon es un senyal compost aperiòdic, perquè no es repeteix la mateixa paraula exactament amb el mateix to. Senyals compostos aperiòdics
  117. 117. 2.2. Transmissió analògica i digital Si el senyal es aperiòdic, la descomposició dona una combinació d’ones seno amb freqüències continues. Senyals compostos aperiòdics
  118. 118. 2.2. Transmissió analògica i digital Es el rang de freqüències contingudes en ella. Es la diferencia entre la freqüència més alta i més baixa contingudes en el senyal. Qué es l’ample de banda d’un senyal compost? B = ample de banda del senyal, en Hz. fmáx = freqüència més alta del senyal, en Hz. fmín = freqüència més baixa del senyal, en Hz.
  119. 119. 2.2. Transmissió analògica i digital Ample de banda d’un senyal compost
  120. 120. 2.2. Transmissió analògica i digital Un senyal digital és un senyal en què les magnituds es representen mitjançant valors discrets en lloc de variables contínues. Senyals digitals
  121. 121. 2.2. Transmissió analògica i digital La majoria dels senyals digitals son aperiòdics i, per tant, la periodicitat o la freqüència no son característiques apropiades. Se usen dos nous termes para descriure un senyal digital. Senyals digitals 1 Duració de bit. En lloc del període. Es el temps necessari per a enviar un bit. La seva unitat es el segon (s). 2 Tasa de bit. En lloc de la freqüència. Es el número de bits enviats en 1 segon. La seva unitat es bps.
  122. 122. 2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals Relació entre la duració de bit i la tasa de bit ( velocitat de transmissió) Exemple: Un senyal digital te una tasa de bits de 2000 bps. Calcula el temps de duració de cada bit.
  123. 123. 2.2. Transmissió analògica i digital
  124. 124. 2.2. Transmissió analògica i digital Poden tenir més de 2 nivells Senyals digitals Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
  125. 125. 2.2. Transmissió analògica i digital Poden tenir més de 2 nivells Senyals digitals Si un senyal te M nivells, cada nivell necessita log2 M bits.
  126. 126. 2.2. Transmissió analògica i digital Senyals digitals Exemple: Un senyal digital te 8 nivells. Calcula quants bits per nivell son necessaris. Si un senyal te 8 nivells, cada nivell necessita log2 M bits = log2 8 = log (8)/log (2) = 3 bits.
  127. 127. 2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
  128. 128. 2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital Els senyals analògics poden ser transmesos independentment del contingut. Poden ser dades digitals o analògics. S'atenuen amb la distància. Utilitza amplificadors per reconstruir el senyal. També amplifica el soroll.
  129. 129. 2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital
  130. 130. 2.2. Transmissió analògica i digital Característiques de la transmissió analògica i digital Depenent del contingut del senyal. Distància de transmissió limitada ja que s'atenua o varia pel soroll i la dispersió . Utilitza repetidors, els que reben el senyal, regenera el patró d'uns i zeros i retransmet, evitant l'atenuació. El soroll no s'amplifica i no és acumulatiu.
  131. 131. 2.2. Transmissió analògica i digital  El principal avantatge es la immunitat al soroll.  Es presten millor al seu processament i multiplexat.  L’utilitzar repetidors en lloc d’amplificadors, aconsegueix grans distancies en línees amb menor qualitat. Es més fàcil mesurar i avaluar els errors. Detecció i corregir errors amb més facilitat. Avantatges de la transmissió digital
  132. 132. 2.2. Transmissió analògica i digital En comunicacions de dades, utilitzem comunment senyals periòdics analògics i senyals no periòdics digitals Avantatges de la transmissió digital
  133. 133. 2.2. Transmissió analògica i digital  El senyal rebut potser diferent del transmès.  Senyals analògics: alteracions aleatòries que degraden la qualitat del senyal.  Senyals digitals: bits erronis.  Aquests errors es produeixen per:  Atenuació i distorsió de l'atenuació .  Distorsió de retard .  Soroll. Pertorbacions en la transmissió
  134. 134. 2.2. Transmissió analògica i digital  L'energia del senyal disminueix amb la distància .  Respecte a la potència del senyal rebut: oHa de ser suficient per ser detectada . oPer ser rebuda sense error, ha de ser molt més gran que el soroll .  L'atenuació augmenta en funció de la freqüència. Pertorbacions en la transmissió: atenuació
  135. 135. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
  136. 136. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació
  137. 137. 2.2. Transmissió analògica i digital Si denotem P1 com la potencia del senyal transmès i amb P2 la potencia del senyal rebut, llavors: Atenuació (dB) = 10 log( P2/P1) Pertorbacions en la transmissió: atenuació Transmisor Receptor P1 P2
  138. 138. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació Exemple Un senyal viatja a través d’un medi de transmissió i la seva potencia es redueix a la meitat . Això significa que P2 = 1/2 P1. L’atenuació ( pèrdua d’energía ) potser calculada com: Solució 10 log10 (P2/P1) = 10 log10 (0.5P1/P1) = 10 log10 (0.5) = 10(–0.3) = –3 dB
  139. 139. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: atenuació Exemple En la figura un senyal viatja a una distancia del punt 1 al punto 4. El senyal es atenuat en lo que alcanca el punto 2. Entre el punt 2 i 3, el senyal es amplificat. De nou, entre el punt 3 i 4, el senyal es atenuat . Solució
  140. 140. 2.2. Transmissió analògica i digital L'atenuació del senyal augmenta amb la freqüència i com un senyal està compost d'una gamma de freqüències, això produeix una distorsió en el senyal. Per resoldre això es dissenyen els amplificadors de manera que amplifiquin les diferents freqüències que componen el senyal en graus diferents. També es poden usar equalitzadors per igualar l'atenuació dins d'una banda de freqüències definides. Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
  141. 141. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: distorsió d’atenuació
  142. 142. 2.2. Transmissió analògica i digital A causa de la velocitat de propagació, que varia amb la freqüència, les diverses components de freqüències d'un senyal Interferència entre símbols Pertorbacions en la transmissió: distorsió de retard
  143. 143. 2.2. Transmissió analògica i digital Un senyal indesitjable que s'insereix en algun punt entre l'emissor i receptor i que té un efecte directe en les prestacions d'un sistema de comunicació. Pertorbacions en la transmissió: el soroll Transmissor Receptor Soroll
  144. 144. 2.2. Transmissió analògica i digital És la relació entre la potencia mitja d’un senyal “ S”, i la potencia del nivell de soroll “N” generalment expresada en dB. SNR ó = 10 log (S/N) dB Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll S N
  145. 145. 2.2. Transmissió analògica i digital Pertorbacions en la transmissió: relació senyal-soroll
  146. 146. 2.2. Transmissió analògica i digital Térmic o Blanc  Intermodulació  Diafonía (Crosstalk)  Impulsiu Tipus de soroll:
  147. 147. 2.2. Transmissió analògica i digital Depèn de la temperatura . Produït pel moviment dels electrons en la línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll blanc) No es pot eliminar:  Limita les prestacions  És responsable d'errors de bits aïllats Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
  148. 148. 2.2. Transmissió analògica i digital Depèn de la temperatura . Produït pel moviment dels electrons en la línia de transmissió . Distribució uniforme en freqüència (soroll blanc) No es pot eliminar:  Limita les prestacions  És responsable d'errors de bits aïllats Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
  149. 149. 2.2. Transmissió analògica i digital  Limita les prestacions  És responsable d'errors de bits aïllats Tipus de soroll: Tèrmic o blanc Freqüència A El soroll tèrmic o blanc no es pot eliminar
  150. 150. 2.2. Transmissió analògica i digital Densitat de potencia de soroll: N0 = K T (w/Hz) on: – K: Constant de Boltzmann = 1,3803 10-23 Julios/ºk – T: Temperatura en grados kelvin Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
  151. 151. 2.2. Transmissió analògica i digital  Per tant, el soroll tèrmic present en un ample de banda B Hz: N (w) = K T B N(dbw) = 10 log k + 10 log T + 10 log B = -228,6 dbw + 10 log T + 10 log B Tipus de soroll: Tèrmic o blanc
  152. 152. 2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Tèrmic o blanc Exemple: Quin sería el soroll tèrmic present en un conductor, a temperatura ambient de 17 °C ? T= 17°C + 273.15= 290.15 °K La densitat de potencia del soroll tèrmic No es: No=K T= 1.383x10-23 J/°K x 290.15 °K= 4X10-21 W/Hz = -20,39 dB
  153. 153. 2.2. Transmissió analògica i digital Acoblament elèctric no desitjat entre senyals en un mitjà de transmissió, a causa de la inducció electromagnètica. Tipus de soroll: Diafonia o crosstalk
  154. 154. 2.2. Transmissió analògica i digital Aquesta classe de soroll apareix quan el sistema de transmissió és no lineal, el que provocarà l'aparició de noves freqüències. Les noves freqüències es sumen o resten amb les originals donant lloc a components de freqüències que abans no existien i que distorsionen la veritable senyal. Tipus de soroll: Intermodulació
  155. 155. 2.2. Transmissió analògica i digital Tipus de soroll: Intermodulació
  156. 156. 2.2. Transmissió analògica i digital Fins ara els tres tipus de soroll que havíem vist eren predictibles i es podien modelar. No obstant això aquest últim tipus no és així, es tracta d'un rumor continu format per pics irregulars d'una certa durada que afecten notablement al senyal (aleatoris). Originat per induccions (commutacions electromagnètiques). Tipus de soroll: Soroll impulsiu
  157. 157. 2.2. Transmissió analògica i digital En comunicacions analògiques aquest soroll provoca espetecs breus. En mitjans de transmissió digital aquest soroll transforma ràfegues de bits que perden tota la informació que transportaven. Tipus de soroll: Soroll impulsiu
  158. 158. 2.2. Transmissió analògica i digital Efectes del soroll sobre un senyal digital.
  159. 159. 2.2. Transmissió analògica i digital Efectes del soroll sobre l’èsser humà
  160. 160. 2.2. Transmissió analògica i digital La velocitat de les dades depen de tres factors: l’ample de banda. els nivells de senyal que s’usen. la qualitat del canal (el nivell de soroll). Capacitat del canal
  161. 161. 2.2. Transmissió analògica i digital Per mesurar la velocitat màxima d’un medi de transmissió s’utilitzen dos mesures fonamentals: els bauds. els bits per segon (bps). Capacitat del canal
  162. 162. 2.2. Transmissió analògica i digital Diferencia entre bauds i bps: La velocitat en bits per segon és simplement la quantitat de bits que es transmeten per segon. En canvi, els "bauds" es refereixen a nombre de canvis d'estat en la línia de transmissió en un segon. Capacitat del canal
  163. 163. 2.2. Transmissió analògica i digital Capacitat del canal
  164. 164. 2.2. Transmissió analògica i digital Harry Nyquist (1928) formula la velocitat màxima de transmissió de dades en bps en un medi ideal com: C = 2 W log2 (M) Sent M nombre de nivells possibles del senyal i W ample de banda expressat en Hz Capacitat del canal sense soroll: Teorema de Nyquist
  165. 165. 2.2. Transmissió analògica i digital Claude Shannon (1948) va extendre al cas d’un canal subjecte a un soroll aleatori, formula la velocitat màxima de transmissió de dades en bps en un medi amb soroll com: C = W log2 [(1 + S/N)] Sent W ample de banda expressat en Hz i S/N relació senyal-soroll en watts(lineal no en dB) Nota: loga b = (log b)/(log a) Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
  166. 166. 2.2. Transmissió analògica i digital Exemple: Canal telefònic amb 30 dB de senyal-soroll 30dB = 10 log (S/N )  log (S/N) = 3 S/N = 103 watts C = W log2 [(1 + S/N)] C= 3100 log2(1+1.000)= 3100 [log (1001) /log (2)] C= 30,898 kbps Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
  167. 167. 2.2. Transmissió analògica i digital El teorema de Shannon només considera soroll blanc, no considera el soroll impulsiu, l'atenuació ni la distorsió de retard, de manera que en la pràctica s'aconsegueixen raons molt menors. Capacitat del canal amb soroll: Teorema de Shannon
  168. 168. 2.2. Transmissió analògica i digital  La capacitat de Shannon ens dona el límit superior.  La fórmula de Nyquist ens diu quants nivells de senyal son necessaris. Capacitat del canal: Consideracions Nyquist i Shannon
  169. 169. 2.3. Codificació de dades En la transmissió de dades hi ha 4 combinacions possibles: Dada analògica – Senyal analògic Dada digital – Senyal analògic Dada analògica – Senyal digital Dada digital – Senyal digital
  170. 170. 2.3. Codificació de dades Tècniques de codificació de dades digitals amb senyals digitals Unipolar Polar Bipolar
  171. 171. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals
  172. 172. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals
  173. 173. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals
  174. 174. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals bipolars AMI B8ZS HDB3
  175. 175. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals AMI (Bipolar amb Inversió de marca alternada)
  176. 176. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
  177. 177. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals B8ZS (Bipolar amb substitució de 8 zeros)
  178. 178. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals HDB3 (Bipolar d’alta densitat) Si el nombre de 1s entre violacions és imparell Si el nombre de 1s entre violacions és parell
  179. 179. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals
  180. 180. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics  Un senyal analògic es caracteritza per una expressió : Les dades digitals es transmeten modulant un senyal portador.  Modulació: Variació de cert parámetre d’un senyal en función d’un altre. oSeñal portadora oSeñal moduladora oSeñal modulada )···2cos()(   tfAtS
  181. 181. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics  Exemple: Sistema de Telefonia tradicional • 300 Hz a 3400 Hz • Usa modem (modulador-demodulador)
  182. 182. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics Tipus de modulació: ASK: modulació d’amplitud FSK: modulació de freqüència PSK: modulació de fase
  183. 183. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics Modulació ASK
  184. 184. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics Modulació FSK
  185. 185. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics Modulació PSK
  186. 186. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics Modulació multibit: Consisteix en utilitzar varis d’aquests mètodes simultaneament, el que permet inserir més d’un dígit binari en un mateix interval de temps. Un exemple es la modulació QAM ( Modulació d’amplitud en quadratura)
  187. 187. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics QMA: 4QAM (4 fases i una amplitud) 8QAM (4 fases i dos amplituds)
  188. 188. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics
  189. 189. 2.3.1. Tècniques de codificació de dades digitals usant senyals analògics QMA: 16QAM (hi ha varis tipus: 3 amplituds i 12 fases, 4 amplituds i 8 fases, 2 amplituds i 8 fases) 32QAM 64QAM
  190. 190. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals
  191. 191. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals Teorema del mostreig: Si un senyal es mostreja a intervals regulars a un ritme major que el doble de la component de freqüència més alta, les mostres contenen tota la informació del senyal original.
  192. 192. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals Les dades de veu están limitades a 4000 Hz Es necesiten 8000 mostres per segon. A cada mostra se li assigna un codi digital
  193. 193. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals Tipus de modulació: PCM ( codificació d’impulsos) Delta
  194. 194. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals
  195. 195. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals digitals
  196. 196. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics La modulació consisteix en variar l’amplitud, freqüència o fase de la portadora en funció de f(t).
  197. 197. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics Tipus de modulació:  Modulació en Amplitud (AM) Modulació en freqüència (FM) Modulació en fase (PM)
  198. 198. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics: Modulació AM
  199. 199. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics: Modulació FM
  200. 200. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics: Modulació PM
  201. 201. 2.3.2. Tècniques de codificació de dades analògiques usant senyals analògics
  202. 202. 2.4. Multiplexació És el conjunt de tècniques que permet la transmissió simultània de múltiples senyals (canals) a través d'un únic enllaç de dades. En tota transmissió multiplexada es te un multiplexor (en Transmissor) i un demultiplexor (en Receptor)
  203. 203. 2.4. Multiplexació Tècniques de multiplexació:  FDM (Multiplexació per divisió en freqüències) WDM (Multiplexació per divisió d’ona) TDM (Multiplexació per divisió en temps)
  204. 204. 2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació per divisió en freqüències) • Generalment per a senyals analògiques. • Es pot aplicar quan l‘ample de banda d'un enllaç és més gran que els amples de banda combinats del senyal a transmetre. • S'usen diferents freqüències portadores per transmetre (que no han d'interferir amb les freqüències de les dades originals).
  205. 205. 2.4. Multiplexació FDM (Multiplexació per divisió en freqüències)
  206. 206. 2.4. Multiplexació WDM (Multiplexació per divisió d’ona) • Conceptualment igual que FDM, però la multiplexació i demultiplexació involucren senyals lluminosos a través de fibra òptica (bandes de longituds d'ones).
  207. 207. 2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació per divisió en el temps) • Generalment per a senyals digitals. • Es pot aplicar quan la capacitat de taxa de dades de la transmissió és major que la taxa de dades necessària requerida pels dispositius transmissors i receptors. • Es divideix l'enllaç en el temps i no en freqüència.
  208. 208. 2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació per divisió en el temps) • Tipus: Síncrona: el multiplexor sempre assigna exactament la mateixa ranura de temps per a cada dispositiu, independentment que els dispositius tinguin o no de transmetre. Asíncrona o estadística: el multiplexor fa servir reserva dinàmica sota demanda de les ranures. Amb un enllaç d'igual velocitat, aquesta multiplexió pot donar més serveis que la síncrona.
  209. 209. 2.4. Multiplexació TDM (Multiplexació per divisió en el temps)
  210. 210. Interfaz RS-232 •Noms oficials: ANSI/TIA-232F o ITU-T V.24. •Es compon de diverses especificacions: mecànica: ISO 2110 elèctrica: V.28 funcional i procedural: V.24 •Descriu les característiques mecàniques, elèctriques, funcionals i procedimentals que permeten l'intercanvi d'informació binària entre un DTE i un DCE, amb transmissió sèrie . •Maneres half-duplex i full-duplex .rmet transmissió síncrona i asíncrona
  211. 211. Interfaz RS-232
  212. 212. Interfaz RS-232 •Connector DB-25 (síncrona i asíncrona) Connector DB-9 (asíncrona)
  213. 213. Interfaz RS-232. Característiques electriques •El estándard defineix: Velocitat màxima: 20 kbps (típiques:300, 1200, 2400, 4800, 9600 y 19200 bps)  Distancia máxima: 15 m  Codi NRZ-L Transmissió no balanceada Referencies a 0V Limitació de corrent a 0.5 A Capacitat màxima 2500 pF 1 lógico = [-3,-15] voltios 0 lógico = [15,3] voltios
  214. 214. Interfaz RS-232. Caract. funcionals • Es descriuen les funcions de cada un dels circuits d'intercanvi, així com la posició d'aquests circuits en el connector (pin). • Línies de dades oTxD i RxD • Línies de control de flux oRequest to send (RTS) oClear to send (CTS) oData Carrier Detected (CD o DCD) • Línies d'establiment de connexió oData Terminal Ready (DTR) oData setembre Ready (DSR) oRing Indicator (RI) • Línies de referència oMassa (GND) oMassa de protecció (SGH)i asíncrona
  215. 215. Interfaz RS-232. Característiques funcionals
  216. 216. Interfaz RS-232. Característiques funcionals
  217. 217. Interfaz RS-232. Característiques procedimentals Especifiquen la seqüència d'esdeveniments que s'ha de produir en la transmissió de dades, basant-se en les característiques funcionals de la interfície. Exemple de crida:
  218. 218. Interfaz RS-232. Característiques procedimentals
  219. 219. Interfaz RS-232. Característiques procedimentals
  220. 220. 2.5. Commutació Commutació és la connexió que realitzen els diferents nodes que hi ha en diferents llocs i distàncies per aconseguir un camí apropiat per connectar dos usuaris d'una xarxa de telecomunicacions. Existeixen 3 mètodes per la transmissió de la informació i la habilitació de la connexió:  Commutació de circuits  Commutació de paquets  Commutació de missatges
  221. 221. 2.5.1. Commutació de circuits S’estableix un camí únic dedicat. Aquest camí permaneix actiu durant la comunicació entre els usuaris, alliberant-se al finalitzar la comunicació. El seu funcionament passa per les següents etapes:  Establiment de la connexió  Transferència de la informació  Alliberament de la connexió
  222. 222. 2.5.1. Commutació de circuits
  223. 223. 2.5.1. Commutació de circuits Com funciona? L’ample de banda disponible es multiplexa (TDM , FDM) Ample de banda disponible es divideix entre el numero d’usuaris: ineficient amb baixa carrega.
  224. 224. 2.5.3. Commutació de missatges Mètode utilitzat pels medis telegràfics. Per transmetre un missatge a un receptor, l'emissor ha d'enviar primer el missatge complet a un node intermedi el qual ho encola a la cua on emmagatzema els missatges que li són enviats per altres nodes. Després, quan arriba el seu torn, el reenviarà a un altre i aquest a un altre i així les vegades que siguin necessàries abans d'arribar al receptor.
  225. 225. 2.5.3. Commutació de missatges El missatge ha de ser emmagatzemat per complet i de manera temporal al node intermedi abans de poder ser reenviat al següent, de manera que els nodes temporals han de tenir una gran capacitat d'emmagatzematge. Això és el que s'anomena funcionament "store and forward" ("emmagatzemar i reenviar").
  226. 226. 2.5.3. Commutació de missatges
  227. 227. 2.5.2. Commutació de paquets L'emissor divideix els missatges a enviar en un nombre arbitrari de paquets de la mateixa mida, on s'adjunta una capçalera i l'adreça origen i destinació així com dades de control que després seran transmesos per diferents mitjans de connexió entre nodes temporals fins a arribar al seu destí. Aquest mètode de commutació és el que més s'utilitza en les xarxes d'ordinadors actuals.
  228. 228. 2.5.2. Commutació de paquets

×