APADRINEM
EL NOSTRE PATRIMONI
ELS MOLINS DE LA VILA
(MONTBLANC)
Curs 2015/2016
Molins de la Vila - Molins fariners
Els cereals: matèria primera
La feina de plantar els cereals
Al setembre s’ha de preparar la terra: llaurar i desterrossar
A l’octubre i novembre temps de sembrar
Al març birbar (treure les males herbes)
Llaurar
Desterrossar
La sega
Segant amb dallaSegant amb falç
Garberes preparades per portar-les a l’era
Al juny temps de segar
Lligant la garba
Esclop o soqueta per protegir la mà dels talls de la falç
Batre a l’era
Cribant amb la criba Ventar la palla per separar el gra
Al juliol i l’agost la feina del batre (separar el gra de la palla)
Les eines i estris emprats
Arada per llaurar la terra
La dalla i la falç per segar
Esclops o soquetes per protegir la mà del tall de la falç
Rodet per preparar l’era
Corró per separar el gra de la palla
Trill per trillar la palla
Els cereals i la farina
Blat SègolEspelta Civada Ordi
La farina de blat
és la més
comuna.
La seva farina
és blanca
És un altre
tipus de blat
més antic.
Porta més
proteïna i
més fibra
La farina de
sègol és,
normalment,
més rica en fibra
que la farina de
blat. Amb
aquesta farina es
fa el pa negre.
Aquesta farina no
és massa
utilitzada per fer
pa, però té un
tipus de fibra que
ajuda a
estabilitzar el
nivell de
colesterol.
La farina d'ordi no
té bones propietats
per fer pans
esponjosos.
Té poc contingut de
gluten.
L'ordi té un sabor
més intens que el
del blat.
Moldre el gra per fer farina
Per convertir el gra en farina calia moldre'l amb unes moles de pedra
ESQUEMA DEL RECORREGUT DEL
GRA I LA FARINA
1- La Tremuja
2- El canalet
3- la mola volandera
4- El farinal
5- La farinera
Altres energies emprades per moldre
el gra per fer farina
Força manual
Aquesta fou la primera
manera de moldre el gra
abans d’inventar els
molins
Moli de sang
La energia emprada era
la força de l’animal que
feia girar les moles
Molí de vent
Amb aquest sistema
s’aprofitava l’energia
eòlica per fer girar les
moles
L’elaboració del pa amb la farina
Primer s’ha de preparar la massa mare a partir de farina, aigua i llevat (fongs que
s'alimenten del midó i els sucres de la pols de blat mòlt)
Aquesta massa s’elabora el dia abans. Durant la nit el llevat, engreixa fins a formar
la massa mare.
La massa mare reposa damunt d’un taulell de fusta. A la matinada es fa el següent
pas que és dividir la massa mare en porcions mesurades.
Després es fa una segona fermentació (més curta de temps) guardant les porcions
de massa crua embolcallades en draps de fil en calaixos de fusta.
Ara ja és hora de fer la cocció col·locant les porcions dins del forn a través de
l'estreta obertura per la qual s'introdueixen amb pala els pans.
El forn es mante a una temperatura uniforme que no supera els 200 graus.
Al cap d’una hora i mitja els pans ja estan cuits el just perquè la crosta quedi
daurada i l'interior cuit.
Els molins de la Vila en l’actualitat
Els molins de la Vila per la seva singularitat i el seu estat de
conservació van ser declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)
l’any 2003
Els molins de la Vila van convertir-se en Museu l’any 1994. És una
secció que depèn del Museu Comarcal de la Conca de Barberà
En l’actualitat els molins de la Vila es poden visitar com a Museu i
es pot veure la seva maquinaria i el seu funcionament

Presentació Molins de la Vila. Molins fariners

  • 1.
    APADRINEM EL NOSTRE PATRIMONI ELSMOLINS DE LA VILA (MONTBLANC) Curs 2015/2016
  • 2.
    Molins de laVila - Molins fariners Els cereals: matèria primera
  • 3.
    La feina deplantar els cereals Al setembre s’ha de preparar la terra: llaurar i desterrossar A l’octubre i novembre temps de sembrar Al març birbar (treure les males herbes) Llaurar Desterrossar
  • 4.
    La sega Segant ambdallaSegant amb falç Garberes preparades per portar-les a l’era Al juny temps de segar Lligant la garba Esclop o soqueta per protegir la mà dels talls de la falç
  • 5.
    Batre a l’era Cribantamb la criba Ventar la palla per separar el gra Al juliol i l’agost la feina del batre (separar el gra de la palla)
  • 6.
    Les eines iestris emprats Arada per llaurar la terra La dalla i la falç per segar Esclops o soquetes per protegir la mà del tall de la falç Rodet per preparar l’era Corró per separar el gra de la palla Trill per trillar la palla
  • 7.
    Els cereals ila farina Blat SègolEspelta Civada Ordi La farina de blat és la més comuna. La seva farina és blanca És un altre tipus de blat més antic. Porta més proteïna i més fibra La farina de sègol és, normalment, més rica en fibra que la farina de blat. Amb aquesta farina es fa el pa negre. Aquesta farina no és massa utilitzada per fer pa, però té un tipus de fibra que ajuda a estabilitzar el nivell de colesterol. La farina d'ordi no té bones propietats per fer pans esponjosos. Té poc contingut de gluten. L'ordi té un sabor més intens que el del blat.
  • 8.
    Moldre el graper fer farina Per convertir el gra en farina calia moldre'l amb unes moles de pedra ESQUEMA DEL RECORREGUT DEL GRA I LA FARINA 1- La Tremuja 2- El canalet 3- la mola volandera 4- El farinal 5- La farinera
  • 9.
    Altres energies empradesper moldre el gra per fer farina Força manual Aquesta fou la primera manera de moldre el gra abans d’inventar els molins Moli de sang La energia emprada era la força de l’animal que feia girar les moles Molí de vent Amb aquest sistema s’aprofitava l’energia eòlica per fer girar les moles
  • 10.
    L’elaboració del paamb la farina Primer s’ha de preparar la massa mare a partir de farina, aigua i llevat (fongs que s'alimenten del midó i els sucres de la pols de blat mòlt) Aquesta massa s’elabora el dia abans. Durant la nit el llevat, engreixa fins a formar la massa mare. La massa mare reposa damunt d’un taulell de fusta. A la matinada es fa el següent pas que és dividir la massa mare en porcions mesurades. Després es fa una segona fermentació (més curta de temps) guardant les porcions de massa crua embolcallades en draps de fil en calaixos de fusta. Ara ja és hora de fer la cocció col·locant les porcions dins del forn a través de l'estreta obertura per la qual s'introdueixen amb pala els pans. El forn es mante a una temperatura uniforme que no supera els 200 graus. Al cap d’una hora i mitja els pans ja estan cuits el just perquè la crosta quedi daurada i l'interior cuit.
  • 11.
    Els molins dela Vila en l’actualitat Els molins de la Vila per la seva singularitat i el seu estat de conservació van ser declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) l’any 2003 Els molins de la Vila van convertir-se en Museu l’any 1994. És una secció que depèn del Museu Comarcal de la Conca de Barberà En l’actualitat els molins de la Vila es poden visitar com a Museu i es pot veure la seva maquinaria i el seu funcionament