Molins de laVila - Molins fariners
Els cereals: matèria primera
3.
La feina deplantar els cereals
Al setembre s’ha de preparar la terra: llaurar i desterrossar
A l’octubre i novembre temps de sembrar
Al març birbar (treure les males herbes)
Llaurar
Desterrossar
4.
La sega
Segant ambdallaSegant amb falç
Garberes preparades per portar-les a l’era
Al juny temps de segar
Lligant la garba
Esclop o soqueta per protegir la mà dels talls de la falç
5.
Batre a l’era
Cribantamb la criba Ventar la palla per separar el gra
Al juliol i l’agost la feina del batre (separar el gra de la palla)
6.
Les eines iestris emprats
Arada per llaurar la terra
La dalla i la falç per segar
Esclops o soquetes per protegir la mà del tall de la falç
Rodet per preparar l’era
Corró per separar el gra de la palla
Trill per trillar la palla
7.
Els cereals ila farina
Blat SègolEspelta Civada Ordi
La farina de blat
és la més
comuna.
La seva farina
és blanca
És un altre
tipus de blat
més antic.
Porta més
proteïna i
més fibra
La farina de
sègol és,
normalment,
més rica en fibra
que la farina de
blat. Amb
aquesta farina es
fa el pa negre.
Aquesta farina no
és massa
utilitzada per fer
pa, però té un
tipus de fibra que
ajuda a
estabilitzar el
nivell de
colesterol.
La farina d'ordi no
té bones propietats
per fer pans
esponjosos.
Té poc contingut de
gluten.
L'ordi té un sabor
més intens que el
del blat.
8.
Moldre el graper fer farina
Per convertir el gra en farina calia moldre'l amb unes moles de pedra
ESQUEMA DEL RECORREGUT DEL
GRA I LA FARINA
1- La Tremuja
2- El canalet
3- la mola volandera
4- El farinal
5- La farinera
9.
Altres energies empradesper moldre
el gra per fer farina
Força manual
Aquesta fou la primera
manera de moldre el gra
abans d’inventar els
molins
Moli de sang
La energia emprada era
la força de l’animal que
feia girar les moles
Molí de vent
Amb aquest sistema
s’aprofitava l’energia
eòlica per fer girar les
moles
10.
L’elaboració del paamb la farina
Primer s’ha de preparar la massa mare a partir de farina, aigua i llevat (fongs que
s'alimenten del midó i els sucres de la pols de blat mòlt)
Aquesta massa s’elabora el dia abans. Durant la nit el llevat, engreixa fins a formar
la massa mare.
La massa mare reposa damunt d’un taulell de fusta. A la matinada es fa el següent
pas que és dividir la massa mare en porcions mesurades.
Després es fa una segona fermentació (més curta de temps) guardant les porcions
de massa crua embolcallades en draps de fil en calaixos de fusta.
Ara ja és hora de fer la cocció col·locant les porcions dins del forn a través de
l'estreta obertura per la qual s'introdueixen amb pala els pans.
El forn es mante a una temperatura uniforme que no supera els 200 graus.
Al cap d’una hora i mitja els pans ja estan cuits el just perquè la crosta quedi
daurada i l'interior cuit.
11.
Els molins dela Vila en l’actualitat
Els molins de la Vila per la seva singularitat i el seu estat de
conservació van ser declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)
l’any 2003
Els molins de la Vila van convertir-se en Museu l’any 1994. És una
secció que depèn del Museu Comarcal de la Conca de Barberà
En l’actualitat els molins de la Vila es poden visitar com a Museu i
es pot veure la seva maquinaria i el seu funcionament