Presentació d'una alumna del curs d'Adquisició i aprenentage de la llengua catalana

1. Adquisició i aprenentatge de la llengua
catalana
Grau de llengua i literatura catalanes
UOC
Francina Genovard Caballero

2. Qui sóc?
Em dic Francina Genovard
Caballero, tinc 22 anys,
nascuda el 18 de gener de
l’any 1995 i sóc d’un petit
poble de Mallorca, anomenat
Artà, en el qual estic vivint
amb la meva àvia, els meus
pares i germà.
Sóc molt organitzada i costosa
amb qualsevol tasca, però he
d’esforçar-me molt per
aconseguir el que vull. Vull dir
que no tinc facilitats en treure
bones notes, així doncs,
estudiar ha estat per a mi un
acte una mica dificultós. Tot i
així sempre tinc esperances
per arribar al final i aconseguir
allò que em proposo.

3. Pel que fa als meus estudis,
com que fa uns anys vaig
acabar el batxillerat
humanístic, únicament he
tingut temps per dedicar-me a
aquest grau, Llengua i
literatura catalana. El qual
compagino treballant per
poder ajudar als meus pares a
pagar els estudis. Mai ve
malament!

4. Actualment estic d’auxiliar administrativa en una
empresa de licors: Magatzems i licors Moyà. Com que
és una feina temporal dedico el temps d’hivern
guardant la llar d’uns estrangers i cuidar del seu petit
nen.

5. L’objectiu principal dels meus estudis és poder arribar a
dedicar-me a l’ensenyança d’adolescents o adults, encara
que avui dia no sigui una feina amb moltes oportunitats.
Sempre he pensat que la sort de molts és poder ensenyar als
altres allò que un no sap o bé no entén. Per tant, la il·lusió de
la meva vida sempre ha estat dedicar-me a l’ensenyança. Ser
professora seria el meu somni. I que millor que fer-ho a partir
d’una llengua la qual tinc propera? A partir d’aquest
pensament va sorgir la idea d’estudiar aquest grau.

6. Referent a treballar en
grup, considero que és una
feina útil per a augmentar
els nostres coneixements a
partir de tot allò que ens
poden aportar els altres.
Però, cal afegir que l’hora
de coincidir tots en un
mateix moment és una part
dificultosa de la tasca. Això
sí, només quan és
necessari estar tots reunits.

7. Com he dit abans,
l’estudi és per a mi
una feina per la
qual hi he de
dedicar molt de
temps més del
necessari. I, tot i
que sóc costosa,
no sempre és
suficient. Començo
aquesta
assignatura amb
ganes i amb les
piles ben
carregades.