SlideShare a Scribd company logo
COM ENS APROPEM ALS ALUMNES XINESOS,
  QUÈ HEM DE SABER?
  COM ELS AJUDEM A APRENDRE CATALÀ?




Tutora: Carme Bové Romeu
PAC 2                            Maria Rosa BibiloniEspases

UOC Novembre 2012                 Susanna Congost Dalmau
                                  Carles Ayats Garatachea
                                     Anna Daban i Massana
ÍNDEX:
1 INTRODUCCIÓ
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS
     2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants.
     2.2 Escriptura.
     2.3 Propietats tipològiques.
     2.4 Principals diferències gramaticals amb el català.
     2.5 Dificultats que poden tenir els xinesos per aprendre el català.
3 DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
     - FONOLOGIA I FONÈTICA
      - SINTAXI
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
     CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ
     4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya.
     4.2 La figura del company-guia .
     4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana
5. ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT
     XINÈS
     5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos?
     5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament: El mediador. El
                                                                         Maria Rosa BibiloniEspases
     professor
                                                                          Susanna Congost Dalmau
6    CONCLUSIONS                                                          Carles Ayats Garatachea
7    BIBLIOGRAFIA                                                            Anna Daban i Massana
-1 INTRODUCCIÓ
-Objectiu presentar metodologies eines i estratègies per a ensenyar la llengua catalana a
l’alumnat nouvingut xinès.
-Comparació entre les dues llengües per dotar d’una bona competència lingüística oral i
escrita a la comunitat xinesa.


-Dos tipus de continguts per les metodologies didàctiques de l’ensenyament de la llengua
catalana:
  1) Criteris educatius per a ensenyar llengua catalana.
  2) Una proposta concreta de metodologia didàctica de l’ensenyament de la llengua
catalana.
Diferents criteris didàctics dels continguts:
Al primer punt, s’han caracteritzant deu criteris didàctics i principis educatius relacionats
amb les pràctiques educatives en l’ensenyament de la llengua catalana:


                                                                               Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                                Susanna Congost Dalmau
                                                                                Carles Ayats Garatachea
                                                                                   Anna Daban i Massana
• Model pedagògic: centrat en l’ensenyament - centrat en l’aprenentatge.
 • Model psicològic: constructivisme cognitiu - constructivisme sociocultural.
 • Escenari de la formació: escolar - professional.
 • Naturalesa de l’activitat formativa: acadèmica - autèntica.
 • Tecnologies de la informació i la comunicació: baix ús - ús intensiu.
 • Rol del docent: transmissor - facilitador.
 • Rol de l’alumne: passiu -autònom.                                       Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                            Susanna Congost Dalmau
 • Interacció entre els estudiants: individual - cooperació.                Carles Ayats Garatachea
                                                                               Anna Daban i Massana
 • Atenció a la diversitat: estandardització - flexibilitat.
 • Avaluació dels aprenentatges dels alumnes: de resultats - integral.
Al segon punt, s’ha caracteritzat una seqüència didàctica de l’ensenyament d’estratègies
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS
2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants


                          El xinès és una llengua del grup sinotibetà


                          Té més de 1200 milions de parlants


                          Disposa d’un únic sistema d’escriptura, però entre
                          els diferents dialectes que la formen la
                          comunicació oral no és possible


                          El mandarí, que és la llengua estàndard moderna,
                          serà la base del nostre estudi


                          El mandarí el parlen uns 730 milions d’habitants
                          del nord i d’interior de la Xina
                                                               Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                Susanna Congost Dalmau
                                                                Carles Ayats Garatachea
                                                                   Anna Daban i Massana
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS
                              2.2 Escriptura

•El xinès és una llengua conceptual cadascun dels símbols representa una idea



                      •La llengua va lligada a la imatge



               •La majoria dels mots xinesos són monosíl·labs



         •Els caràcters que representar idees o conceptes poden ser:




                                                                       Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                        Susanna Congost Dalmau
                                                                        Carles Ayats Garatachea
                                                                           Anna Daban i Massana
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS

                                      Escriptura


Pictogrames
reprodueixen la forma d’un objecte


Ideogrames
Simbolitzen idees o conceptes abstractes


Compostos lògics
Combinació de pictogrames i ideogrames
que representa la combinació dels
significats de les parts


Compostos fonètics
Combinació de dos caràcters per
representar els trets semàtics i fonètics
                                                   Maria Rosa BibiloniEspases
                                                    Susanna Congost Dalmau
                                                    Carles Ayats Garatachea
                                                       Anna Daban i Massana
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS

                        2.3 Propietats tipològiques

             •Des del punt de vista fonològic és una llengua tonal:

            les síl·labes es pronuncien amb tons i no amb intensitats

            •Des del punt de vista morfològic és una llengua aïllant:

                            no existeix flexió de mots

les relacions gramaticals s’expressen segons l’ordre dels mots o amb l’ús de mots
                                   independents

                        •Des del punt de vista sintàctic

                     combina la forma SVO i la forma SOV
                                                                      Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                       Susanna Congost Dalmau
                                                                       Carles Ayats Garatachea
                                                                          Anna Daban i Massana
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS


     2.4 Principals diferències                 2.5 Dificultats que poden tenir els
     gramaticals amb el català                    xinesos per aprendre el català


   -Inexistència d’articles determinats i     -En la distinció de consonants sordes i sonores
              indeterminats
                                                         -En l’articulació de la “R”
  -No existeix flexió de gènere i nombre
                                                            -En l’ús de l’article
   -No existeixen conjugacions verbals
                                                       -En l’ús dels temps verbals
-No existeixen verbs pronominals, verbs, ni
  pronoms que substitueixin als CD i CI             -En l’ús dels gèneres gramaticals




                                                                         Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                           Susanna Congost Dalmau
                                                                          Carles Ayats Garatachea
                                                                            Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL I PRINCIPALS QÜESTIONS
GRAMATICALS PROBLEMÀTIQUES :

3.1 FONOLOGIA I FONÈTICA
     •        L’estructura sil·làbica
     •        El sistema consonàntic i el sistema vocàlic:
     •        El xinès com a llengua monosil·làbica i aïlant
     •        Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa
     •        Verbs i adjectius
     •        Els coverbs;
     •        Els classificadors o mots de mesura:
     •        La inexistència d’articles
     •        La inexistència de pronoms febles
     •        La flexó: flexió nominal i flexió verbal
     •        La formació de mots
     •        La derivació
     •        La composició:
     •        La reduplicació
                                                                       Maria Rosa BibiloniEspases
3.2 SINTAXI                                                             Susanna Congost Dalmau
                                                                        Carles Ayats Garatachea
     –        L’ordre dels elemens a la frase i als sintagmes.             Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL :
3.1 Fonologia i fonètica


  EL TO
                                 •   Per als xinesos, tradicionalment
* El tret més característic de
    la fonologia xinesa és           cada síl·laba es divideix en dues
 l’existència de tons a totes        parts, la inicial ( si hi ha, una
         les síl·labes.              consonant) i la final (la resta).
                                 •          Els parlants xinesos
   * El xinès mandarí, per           tendeixen a simplificar les
 exemple, que és una de les          síl·labes de les paraules catalanes:
varietats que presenta menys               Per-què _ pe- què
  distincions tonals, en té                   plo-ris_ po-ris
           quatre.

                                                          Maria Rosa BibiloniEspases
                                                           Susanna Congost Dalmau
                                                           Carles Ayats Garatachea
                                                              Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
     3.1 Fonologia i fonètica


       El sistema consonàntic i el sistema vocàlic
                                   •   En les varietats més cultes del mandarí
•   No hi ha consonants                existeix una oposició entre sons
    sonores.                           dentoalveolars, retrovlexos i
•   En canvi, tant les                 alveolopalatals.
    oclusives com les              •   La r retrofelxa, però no és vibrant ni
    africades tenen un correlat        bategant com en català (carro, cara),
    aspirat que no té el català.       sinó aproximant, com una fricativa
                                       molt suau (similar a la r inicial del mot
          Ella _ e(j)a                 anglès read) .
        Genoll_ geno (j)                          Arròs_ a(l)òs
     Espanyol_ espa(n)ol                           Terra_ te(l)a
                                               Memòria_ memò (l)ia
                                                                Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                 Susanna Congost Dalmau
                                                                 Carles Ayats Garatachea
                                                                    Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
3.1 Fonologia i fonètica


Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa
                              -   Wŏ xià shān _ jo a baix muntanya “Baixo la
                                   muntanya”
El fet que les paraules en
xinès siguin invariables fa   - Shān xià yŏu rén_ muntanya a baix existeix persona “
                                   Hi ha gent sota la muntanya”
que la seva categoria
                                   A la primera oració xià funciona com un
s’hagi de deduir més per           verb, i en canvi a la segona fa la funció
la seva funció i                   d’una postposició locativa.
distribució a la frase que         Alguns dels trets que més clarament
no pas per la seva                 diferencien el sistema xinès del català
morfologia.                        són la no distinció entre verbs i
                                   adjectius, l’existència dels anomenats
                                   coverbs i dels classificadors i la
                                   inexistència d’articles i de pronoms
                                   febles.                    Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                    Susanna Congost Dalmau
                                                                    Carles Ayats Garatachea
                                                                      Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
     3.1 Fonologia i fonètica

Verbs i adjectius:
 •   En xinès no hi ha cap diferència formal entre verbs i adjectius

 •   És per això que els mots que indiquen qualitats, el que per a nosaltres serien adjectius,
     só considerats un tipus de verbs, concretament es tracten com verbs estatius (formes
     que indiquen un estat, no una situació).

 •   Mă lì hĕn cōng ming_ molly molt intel·ligent “La Molly és molt intel·ligent”

 Els Coverbs:
 •   Una classe de mots pròpia del xinès és el que s’anomenen coverbs.
 •   Els coverbs són mots que es comporten com a preposicions i, com a tals, precedeixen
     un sintagma nominal.

 •   Nǐ zài năr_ tu ser a on “On ets”                                       Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                             Susanna Congost Dalmau
                                                                             Carles Ayats Garatachea
                                                                                Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
3.1 Fonologia i fonètica




                           Maria Rosa BibiloniEspases
                            Susanna Congost Dalmau
                            Carles Ayats Garatachea
                               Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
    3.1 Fonologia i fonètica

    La flexió
•   La flexió nominal: noms i adjectius són invarialbes, tant al singular com al plural.
    Tampoc no varien segons la funció sintàctica que tinguin a la frase.
•   Tipus d’errors detectats:
           Els ciutats
           Un mòmia
           El meu professora
           La senyoreta està (en)fadat…

•   La flexió verbal: els verbs del xinès no canvien de forma per expressar el temps ni la
    persona.
     • Són formes invariables.
     •    La persona es dedueix gairebé sempre pel pronom que apareix fent de subjecte,
         que difícilment es pot elidir. Per indicar temps diferents, es fan servir una sèrie de
         partícules o mots que indiquen temps o aspecte. Una de les més freqüents són le i
         zài, en mandarí. La primera le marca l’aspecte perfectiu, és a dir, aquell que té una
         acció que està acabada, i es col·loca després del verb.
                                                                            Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                             Susanna Congost Dalmau
                                                                             Carles Ayats Garatachea
                                                                                Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
    3.1 Fonologia i fonètica
    La formació de mots
•    La formació de mots si bé els processos de flexió en xinès són pràcticament
     inexistents, els de formació de mots són més habituals. La derivació no és
     gaire productiva, però la composició ho és molt. A continuació veurem alguns
     exemples d’aquest tipus de processos morfològics que formen mots nous
     combinant arrels o arrels i afixos.

La Composició i la Reduplicació
            La Composició:
•    És la unió de dues o més arrels per formar un nou mot.
                             Fàng qì _ deixar- abandonar “deixar córrer”
                                     Pí fá _ cansat- cansat “cansat”
            La Reduplicació:
•    Com a procés morfològic consisteix a repetir un morfema, de manera que dues instàncies del
     morfema juntes formen un altre mot. En xinès es pot reduplicar un verb d’acció per expressar que
     l’acció es fa només una mica.
                               Shuō shuō _ parlar – parlar “parlar poc
                                                                                  Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                                   Susanna Congost Dalmau
                                                                                   Carles Ayats Garatachea
                                                                                      Anna Daban i Massana
3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL

    3.2 SINTAXI

•L’ordre habitual dels elements que formen una frase és com el del català:

                  •SVO, és adir, primer subjecte, després verb i al final els
                               complements exigits pel verb.

Si el verb té un complement directe i un d’indirecte, l’indirecte apareix al davant del directe.

                 Wŏ mà Zhāng Sān_ jo renyar Zhang San “renyo en Zangsan”
                     Wŏ gĕi nǐ qián_ jo donar tu diners “et dono diners”

•Tot i així, per motius relacionats amb l’estructura del discurs, sovint el complement apareix
davant de la frase.
          Wŏ mài gei ta huàr le_ jo vendre ell pintura PERF. “li vaig vendre pintura (s)”



•El xinès té un ordre bàsic (SVO), sovint l’objecte apareix al davant del verb i l’ordre
dels elements que formen els sintagmes molts vegades és el contrari del que trobem
en català. És per això que alguns autors han considerat qu el xinès és Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                         una llengua
SOV.                                                                       Susanna Congost Dalmau
                                                                                 Carles Ayats Garatachea
                                                                                   Anna Daban i Massana
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU

4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya


     Augment de l’arribada d’alumnat procedent de la Xina.
  Barrera en la comunicació verbal entre professorat i alumnat
     xinès: necessitat per trobar instruments per estimular
                        l’aprenentatge.




                                                  Maria Rosa BibiloniEspases
                                                   Susanna Congost Dalmau
                                                   Carles Ayats Garatachea
                                                      Anna Daban i Massana
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU
4.2 La figura del company-guia
   Reforç tasca tutor/a:           Un company/a:
   Col·laboració dels companys i   les primeres setmanes
   companyes voluntaris (a ser     (intèrpret, guia per l’edifici,
   possible també xinès).          explica el funcionament dels
                                   serveis (menjador, biblioteca,
                                   transport...), presenta els
                                   companys/es, escolta les seves
                                   necessitats, orienta a l’aula...




                                                  Maria Rosa BibiloniEspases
                                                   Susanna Congost Dalmau
                                                   Carles Ayats Garatachea
                                                      Anna Daban i Massana
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU


4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana


                           4.3.1. Aprenentatge del vocabulari


                           4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula


                           4.3.3. Interès pels nostres costums




                                                        Maria Rosa BibiloniEspases
                                                         Susanna Congost Dalmau
                                                         Carles Ayats Garatachea
                                                            Anna Daban i Massana
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU
 4.3.1 L’aprenentatge del vocabulari:: aprenentatge amb imatges

   0     1         2      3       4        5      6      7         8         9         10
  zer     un     dos    tres     quatr   cinc    sis    set       vuit     nou        deu
                                  e
   o      一       二     三                 五      六      七          八        九          十
                                  四
  零       yī      èr    sān               wǔ     liù    qī         bā      jiǔ        shí
                                  sì
  líng




                                                                     Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                      Susanna Congost Dalmau
                                                                      Carles Ayats Garatachea
                                                                         Anna Daban i Massana
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU

                    4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula  
    - Proposta per promocionar l’intercanvi cultural a l’aula :
  comentar les notícies d’actualitat del seu país per demostrar el nostre
                       interès per la seva cultura.

                        4.3.3. Interès pels nostres costums  
     -Fomentar el seu interès pels nostres costums per a la seva
       integració: intercanvi de tradicions i costums socials (Nadal,
  castanyada, carnestoltes... preguntar per les seves festes (celebració
     de l’any nou, el menjar, comportament social i interpersonal ...

 -Tot plegat acompanyat d’un respecte als valors fonamentals i al
 diferents estils de vida, la tolerància, la cooperació amb els companys
 i el rebuig a actituds racistes o sexistes.
                                                              Maria Rosa BibiloniEspases
                                                               Susanna Congost Dalmau
                                                               Carles Ayats Garatachea
                                                                  Anna Daban i Massana
5     ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
                L’ALUMNAT XINÈS
              5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos?

         -Solen relacionar-se amb persones del seu mateix origen

                -La majoria no entén el català ni el castellà

                 -Normalment són homes entre 30-50 anys

                  -No acostumen a fer activitats lúdiques

             -No acostumen a ser participatius en les classes

    -Un cop passat el primer contacte l’alumne es motiven i es fidelitzen




                                                                Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                 Susanna Congost Dalmau
                                                                 Carles Ayats Garatachea
                                                                    Anna Daban i Massana
5    ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
                   L’ALUMNAT XINÈS

           5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament:

        El mediador                                      El professor

    -Ha de saber mandarí
                                                  -Preferiblement hauria de tenir
 -Fa d’assessor sociocultural                       coneixements de mandarí

-Actua de contacte a l’hora de                 -També hauria de conèixer el mètode
difondre i proposar els cursos                        d’ensanyament xinès

 -Acompanya el professorat i                    -Cal que empatitzi amb els alumnes
      l’alumnat a l’aula                          per captar les seves dificultats

-Col·labora en l’elaboració dels
           materials


                                                               Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                Susanna Congost Dalmau
                                                                Carles Ayats Garatachea
                                                                   Anna Daban i Massana
5   ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
              L’ALUMNAT XINÈS
                                    Material

     A l’hora de dissenyar-lo es poden seguir metodologies diferents


          -Enfocament pràctic, amb exemples de la vida quotidiana

             -Enfocat a la pronunciació i reconeixement de grafies

-Enfocat al reconeixement d’aspectes gramaticals que difereixen més del català

                                     Tipus
          -El material visual ens permetrà establir comparacions entre
           conceptes del català i el xinès per introduir conceptes nous

       -Podem usar recursos de la vida quotidiana com pòsters, imatges
                           o productes envasats
                                                                     Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                      Susanna Congost Dalmau
                                                                      Carles Ayats Garatachea
                                                                         Anna Daban i Massana
5    ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
                 L’ALUMNAT XINÈS
                                        Material

                        Algunes publicacions interessants


      -El llibre de la Nur, versió en català-xinès.

  -El món de la Dúnia, versió en llengües asiàtiques.

                -Diccionari català-xinès

-El xinès, llengua, immigració i ensenyament del català.
 Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del
                   xinès. Lluïsa Gràcia
                . Generalitat de Catalunya.




                                                            Maria Rosa BibiloniEspases
                                                             Susanna Congost Dalmau
                                                             Carles Ayats Garatachea
                                                                Anna Daban i Massana
5    ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
                  L’ALUMNAT XINÈS
              Punts clau

- La figura del mediador és fonamental

-Aquells que tenen més dificultats cal que iniciïn
una formació específica de nivell inicial

-El professorat ha de conèixer les diferències
entre el català i el xinès

-Es treballen aspectes molt pràtics de
pronunciació i de vocabulari




                                                     Maria Rosa BibiloniEspases
                                                      Susanna Congost Dalmau
                                                      Carles Ayats Garatachea
                                                         Anna Daban i Massana
6   CONCLUSIONS
Malgrat la crisi actual: El moviment migratori de població xinesa a Catalunya,,
continua sent molt important degut a l’externalització que està experimentant el
món comercial, l’empresari i les indústries del seu país.
D’entrada: una llengua, hàbits i costums a les antípodes de la seva cultura.

Per ajudar a aprendre català:
- Apropar-nos a la seva llengua i a la seva cultura. Caldrà adquirir
coneixements aproximats sobre la llengua, origens, estructura i principals
diferències gramaticals.
- Conèixer elements de la cultura xinesa, costums i hàbits per poder-nos
identificar millor amb ells i fer més senzilla la relació.
 
Aquest procés ens enriquirà també a nosaltres. És important conèixer com és
la comunitat xinesa a Catalunya: hem d’aconseguir és que els nens s’acostin a
nosaltres, i ens parlin en català, veient la nostra llengua com una cosa normal
i propera.

Tot acompanyat d’un treball de respecte als valors fonamentals i a les
diferents formes de viure, la tolerància, la cooperació i interrelació amb els
companys i el rebuig a actituds racistes o sexistes                   Maria Rosa BibiloniEspases
                                                                             Susanna Congost Dalmau
                                                                             Carles Ayats Garatachea
                                                                               Anna Daban i Massana
6     BIBLIOGRAFIA
Badia i Garganté, Toni, Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensanyament de la llengua catalana.
 
Gràcia, Lluïsa, Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català , núm. 3 el xinès
 
Generalitat de Catalunya. Viure a Catalunya. Aprenem català des del xinès. Secretaria per a la Immigració.
Barcelona (2009)

Generalitat de Catalunya: Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona (2006)
 
Llengua i Ús (2008, 41) «L’experiència del CPNL amb el col·lectiu de xinesos» http://www6.gencat.net/
llengcat/liu/41_04.pdf
 
Associació Cultural La Formiga. Manual: Mètode d’ensenyament de català per a xinesos. (de la web: http://
www.laformiga.org)
 
http://www.gencat.cat/llengua
 
http://www.doredin.mec.es/documentos/1204233REV.pdf
 
http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/xines/
 
http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com.es/
 
http://dl.dropbox.com/u/8814155/xines/Quadern_1.pdf
                                                                                  Maria Rosa BibiloniEspases
http://www.semanda.com/multiple.aspx?ID=4&WordlistID=4                              Susanna Congost Dalmau
                                                                                       Carles Ayats Garatachea
                                                                                         Anna Daban i Massana

More Related Content

What's hot

Presentacions com et_dius
Presentacions com et_diusPresentacions com et_dius
Presentacions com et_dius
M T
 
Descripcions
DescripcionsDescripcions
Descripcions
M T
 
Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2
Escola
 
Experiments amb aigua
Experiments amb aiguaExperiments amb aigua
Experiments amb aigua
plametller
 
Fitxes de lectura per 1r
Fitxes de lectura per 1rFitxes de lectura per 1r
Fitxes de lectura per 1r
Fran Orea
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
M T
 
Dossier llengua 3er
Dossier llengua 3erDossier llengua 3er
Dossier llengua 3er
Sílvia Idoate
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
M T
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oral
Francesc Nadal
 
la descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicialla descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicial
Monica Roige Sedo
 
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
monik3mng
 
Comprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primariaComprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primaria
Santiago Campos zurano
 
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxoDori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
M T
 
Projecte els oficis
Projecte els oficisProjecte els oficis
Projecte els oficis
ElColomer
 
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
M T
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Júlia Allès
 
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjarCaaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
M T
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
M T
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
M T
 

What's hot (20)

Presentacions com et_dius
Presentacions com et_diusPresentacions com et_dius
Presentacions com et_dius
 
Descripcions
DescripcionsDescripcions
Descripcions
 
Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2
 
Experiments amb aigua
Experiments amb aiguaExperiments amb aigua
Experiments amb aigua
 
Fitxes de lectura per 1r
Fitxes de lectura per 1rFitxes de lectura per 1r
Fitxes de lectura per 1r
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
 
Dossier llengua 3er
Dossier llengua 3erDossier llengua 3er
Dossier llengua 3er
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oral
 
Llengua 4t
Llengua 4tLlengua 4t
Llengua 4t
 
la descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicialla descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicial
 
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
 
Comprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primariaComprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primaria
 
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxoDori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
 
Projecte els oficis
Projecte els oficisProjecte els oficis
Projecte els oficis
 
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
 
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
Per practicar la cal·ligrafia en lletra d' impremta.
 
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjarCaaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
Caaco dos 1213_mt032_r1_primer_quadern_inicial_el_menjar
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
 

Viewers also liked

Activitats escriptura xifres_amb_model
Activitats escriptura xifres_amb_modelActivitats escriptura xifres_amb_model
Activitats escriptura xifres_amb_model
M T
 
Alfabet barça 2011
Alfabet barça 2011Alfabet barça 2011
Alfabet barça 2011
M T
 
El Cap
El CapEl Cap
El Cap
MAICA CIMA
 
Extremitats
ExtremitatsExtremitats
Extremitats
MAICA CIMA
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
M T
 
ELS ÒRGANS
ELS ÒRGANSELS ÒRGANS
ELS ÒRGANS
MAICA CIMA
 
Roba tot any
Roba tot anyRoba tot any
Roba tot any
M T
 
El cuerpo-humano
El cuerpo-humanoEl cuerpo-humano
El cuerpo-humano
Elisabet Urrutia
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
M T
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos Humà
Irisat
 
Targetes construcció paraules sil.labes
Targetes construcció paraules  sil.labes Targetes construcció paraules  sil.labes
Targetes construcció paraules sil.labes
Laia Lila
 

Viewers also liked (11)

Activitats escriptura xifres_amb_model
Activitats escriptura xifres_amb_modelActivitats escriptura xifres_amb_model
Activitats escriptura xifres_amb_model
 
Alfabet barça 2011
Alfabet barça 2011Alfabet barça 2011
Alfabet barça 2011
 
El Cap
El CapEl Cap
El Cap
 
Extremitats
ExtremitatsExtremitats
Extremitats
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
 
ELS ÒRGANS
ELS ÒRGANSELS ÒRGANS
ELS ÒRGANS
 
Roba tot any
Roba tot anyRoba tot any
Roba tot any
 
El cuerpo-humano
El cuerpo-humanoEl cuerpo-humano
El cuerpo-humano
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos Humà
 
Targetes construcció paraules sil.labes
Targetes construcció paraules  sil.labes Targetes construcció paraules  sil.labes
Targetes construcció paraules sil.labes
 

Similar to Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

Ensenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oralEnsenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oral
Esther Montesinos Anton
 
L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oral
esther_montesinos
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1
Conxita Julià
 
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptxREUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
escolalesfonts
 
Seqüència didàctica El medi ambient
Seqüència didàctica El medi ambientSeqüència didàctica El medi ambient
Seqüència didàctica El medi ambient
LauraRomeu
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Toni Gomez
 
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
REUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptxREUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptx
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
Escola
 
El monstre de colors
El monstre de colorsEl monstre de colors
El monstre de colors
Olga Polo Vila
 
Reunió pares 4rt
Reunió pares 4rtReunió pares 4rt
Reunió pares 4rt
Elturo
 
Lletres colors present pòwer....
Lletres colors present pòwer....Lletres colors present pòwer....
Lletres colors present pòwer....
LletresdeColors
 
Lletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present PòwerLletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present Pòwer
Alpha-Diallo
 
AULA 1 2021
AULA 1 2021AULA 1 2021
AULA 1 2021
ceiplesfonts1
 
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativaLa sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
Lydia Jaramillo
 
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdfEl Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
EULALIASALAZARCIUDAD
 

Similar to Com ajudar amb el català a alumnes xinesos (20)

Ensenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oralEnsenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oral
 
L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oral
 
U.d. sant jordi presentació 1
U.d. sant jordi  presentació 1U.d. sant jordi  presentació 1
U.d. sant jordi presentació 1
 
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptxREUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
REUNIÓ DE MARES I PARES DE SEGON.pptx
 
Continguts de 2n
Continguts de 2nContinguts de 2n
Continguts de 2n
 
Seqüència didàctica El medi ambient
Seqüència didàctica El medi ambientSeqüència didàctica El medi ambient
Seqüència didàctica El medi ambient
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
REUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptxREUNIÓ 1r  INICI CURS  23-24.pptx
REUNIÓ 1r INICI CURS 23-24.pptx
 
El monstre de colors
El monstre de colorsEl monstre de colors
El monstre de colors
 
Reunió pares 4rt
Reunió pares 4rtReunió pares 4rt
Reunió pares 4rt
 
Lletres colors present pòwer....
Lletres colors present pòwer....Lletres colors present pòwer....
Lletres colors present pòwer....
 
Lletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present PòwerLletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present Pòwer
 
U.d. sant jordi
U.d. sant jordiU.d. sant jordi
U.d. sant jordi
 
AULA 1 2021
AULA 1 2021AULA 1 2021
AULA 1 2021
 
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativaLa sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
 
Dic Xines Catala
Dic Xines CatalaDic Xines Catala
Dic Xines Catala
 
pera
perapera
pera
 
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdfEl Llenguatge i el Simbolisme.pdf
El Llenguatge i el Simbolisme.pdf
 
1 llibre definitiu
1 llibre definitiu1 llibre definitiu
1 llibre definitiu
 

Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

  • 1. COM ENS APROPEM ALS ALUMNES XINESOS, QUÈ HEM DE SABER? COM ELS AJUDEM A APRENDRE CATALÀ? Tutora: Carme Bové Romeu PAC 2 Maria Rosa BibiloniEspases UOC Novembre 2012 Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 2. ÍNDEX: 1 INTRODUCCIÓ 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS 2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants. 2.2 Escriptura. 2.3 Propietats tipològiques. 2.4 Principals diferències gramaticals amb el català. 2.5 Dificultats que poden tenir els xinesos per aprendre el català. 3 DESCRIPCIÓ GRAMATICAL - FONOLOGIA I FONÈTICA - SINTAXI 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ 4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya. 4.2 La figura del company-guia . 4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana 5. ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS 5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos? 5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament: El mediador. El Maria Rosa BibiloniEspases professor Susanna Congost Dalmau 6 CONCLUSIONS Carles Ayats Garatachea 7 BIBLIOGRAFIA Anna Daban i Massana
  • 3. -1 INTRODUCCIÓ -Objectiu presentar metodologies eines i estratègies per a ensenyar la llengua catalana a l’alumnat nouvingut xinès. -Comparació entre les dues llengües per dotar d’una bona competència lingüística oral i escrita a la comunitat xinesa. -Dos tipus de continguts per les metodologies didàctiques de l’ensenyament de la llengua catalana: 1) Criteris educatius per a ensenyar llengua catalana. 2) Una proposta concreta de metodologia didàctica de l’ensenyament de la llengua catalana. Diferents criteris didàctics dels continguts: Al primer punt, s’han caracteritzant deu criteris didàctics i principis educatius relacionats amb les pràctiques educatives en l’ensenyament de la llengua catalana: Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 4. • Model pedagògic: centrat en l’ensenyament - centrat en l’aprenentatge. • Model psicològic: constructivisme cognitiu - constructivisme sociocultural. • Escenari de la formació: escolar - professional. • Naturalesa de l’activitat formativa: acadèmica - autèntica. • Tecnologies de la informació i la comunicació: baix ús - ús intensiu. • Rol del docent: transmissor - facilitador. • Rol de l’alumne: passiu -autònom. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau • Interacció entre els estudiants: individual - cooperació. Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana • Atenció a la diversitat: estandardització - flexibilitat. • Avaluació dels aprenentatges dels alumnes: de resultats - integral. Al segon punt, s’ha caracteritzat una seqüència didàctica de l’ensenyament d’estratègies
  • 5. 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS 2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants El xinès és una llengua del grup sinotibetà Té més de 1200 milions de parlants Disposa d’un únic sistema d’escriptura, però entre els diferents dialectes que la formen la comunicació oral no és possible El mandarí, que és la llengua estàndard moderna, serà la base del nostre estudi El mandarí el parlen uns 730 milions d’habitants del nord i d’interior de la Xina Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 6. 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS 2.2 Escriptura •El xinès és una llengua conceptual cadascun dels símbols representa una idea •La llengua va lligada a la imatge •La majoria dels mots xinesos són monosíl·labs •Els caràcters que representar idees o conceptes poden ser: Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 7. 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS Escriptura Pictogrames reprodueixen la forma d’un objecte Ideogrames Simbolitzen idees o conceptes abstractes Compostos lògics Combinació de pictogrames i ideogrames que representa la combinació dels significats de les parts Compostos fonètics Combinació de dos caràcters per representar els trets semàtics i fonètics Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 8. 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS 2.3 Propietats tipològiques •Des del punt de vista fonològic és una llengua tonal: les síl·labes es pronuncien amb tons i no amb intensitats •Des del punt de vista morfològic és una llengua aïllant: no existeix flexió de mots les relacions gramaticals s’expressen segons l’ordre dels mots o amb l’ús de mots independents •Des del punt de vista sintàctic combina la forma SVO i la forma SOV Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 9. 2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS 2.4 Principals diferències 2.5 Dificultats que poden tenir els gramaticals amb el català xinesos per aprendre el català -Inexistència d’articles determinats i -En la distinció de consonants sordes i sonores indeterminats -En l’articulació de la “R” -No existeix flexió de gènere i nombre -En l’ús de l’article -No existeixen conjugacions verbals -En l’ús dels temps verbals -No existeixen verbs pronominals, verbs, ni pronoms que substitueixin als CD i CI -En l’ús dels gèneres gramaticals Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 10. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL I PRINCIPALS QÜESTIONS GRAMATICALS PROBLEMÀTIQUES : 3.1 FONOLOGIA I FONÈTICA • L’estructura sil·làbica • El sistema consonàntic i el sistema vocàlic: • El xinès com a llengua monosil·làbica i aïlant • Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa • Verbs i adjectius • Els coverbs; • Els classificadors o mots de mesura: • La inexistència d’articles • La inexistència de pronoms febles • La flexó: flexió nominal i flexió verbal • La formació de mots • La derivació • La composició: • La reduplicació Maria Rosa BibiloniEspases 3.2 SINTAXI Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea – L’ordre dels elemens a la frase i als sintagmes. Anna Daban i Massana
  • 11. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL : 3.1 Fonologia i fonètica EL TO • Per als xinesos, tradicionalment * El tret més característic de la fonologia xinesa és cada síl·laba es divideix en dues l’existència de tons a totes parts, la inicial ( si hi ha, una les síl·labes. consonant) i la final (la resta). • Els parlants xinesos * El xinès mandarí, per tendeixen a simplificar les exemple, que és una de les síl·labes de les paraules catalanes: varietats que presenta menys Per-què _ pe- què distincions tonals, en té plo-ris_ po-ris quatre. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 12. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica El sistema consonàntic i el sistema vocàlic • En les varietats més cultes del mandarí • No hi ha consonants existeix una oposició entre sons sonores. dentoalveolars, retrovlexos i • En canvi, tant les alveolopalatals. oclusives com les • La r retrofelxa, però no és vibrant ni africades tenen un correlat bategant com en català (carro, cara), aspirat que no té el català. sinó aproximant, com una fricativa molt suau (similar a la r inicial del mot Ella _ e(j)a anglès read) . Genoll_ geno (j) Arròs_ a(l)òs Espanyol_ espa(n)ol Terra_ te(l)a Memòria_ memò (l)ia Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 13. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa - Wŏ xià shān _ jo a baix muntanya “Baixo la muntanya” El fet que les paraules en xinès siguin invariables fa - Shān xià yŏu rén_ muntanya a baix existeix persona “ Hi ha gent sota la muntanya” que la seva categoria A la primera oració xià funciona com un s’hagi de deduir més per verb, i en canvi a la segona fa la funció la seva funció i d’una postposició locativa. distribució a la frase que Alguns dels trets que més clarament no pas per la seva diferencien el sistema xinès del català morfologia. són la no distinció entre verbs i adjectius, l’existència dels anomenats coverbs i dels classificadors i la inexistència d’articles i de pronoms febles. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 14. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica Verbs i adjectius: • En xinès no hi ha cap diferència formal entre verbs i adjectius • És per això que els mots que indiquen qualitats, el que per a nosaltres serien adjectius, só considerats un tipus de verbs, concretament es tracten com verbs estatius (formes que indiquen un estat, no una situació). • Mă lì hĕn cōng ming_ molly molt intel·ligent “La Molly és molt intel·ligent” Els Coverbs: • Una classe de mots pròpia del xinès és el que s’anomenen coverbs. • Els coverbs són mots que es comporten com a preposicions i, com a tals, precedeixen un sintagma nominal. • Nǐ zài năr_ tu ser a on “On ets” Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 15. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 16. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica La flexió • La flexió nominal: noms i adjectius són invarialbes, tant al singular com al plural. Tampoc no varien segons la funció sintàctica que tinguin a la frase. • Tipus d’errors detectats: Els ciutats Un mòmia El meu professora La senyoreta està (en)fadat… • La flexió verbal: els verbs del xinès no canvien de forma per expressar el temps ni la persona. • Són formes invariables. • La persona es dedueix gairebé sempre pel pronom que apareix fent de subjecte, que difícilment es pot elidir. Per indicar temps diferents, es fan servir una sèrie de partícules o mots que indiquen temps o aspecte. Una de les més freqüents són le i zài, en mandarí. La primera le marca l’aspecte perfectiu, és a dir, aquell que té una acció que està acabada, i es col·loca després del verb. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 17. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.1 Fonologia i fonètica La formació de mots • La formació de mots si bé els processos de flexió en xinès són pràcticament inexistents, els de formació de mots són més habituals. La derivació no és gaire productiva, però la composició ho és molt. A continuació veurem alguns exemples d’aquest tipus de processos morfològics que formen mots nous combinant arrels o arrels i afixos. La Composició i la Reduplicació La Composició: • És la unió de dues o més arrels per formar un nou mot. Fàng qì _ deixar- abandonar “deixar córrer” Pí fá _ cansat- cansat “cansat” La Reduplicació: • Com a procés morfològic consisteix a repetir un morfema, de manera que dues instàncies del morfema juntes formen un altre mot. En xinès es pot reduplicar un verb d’acció per expressar que l’acció es fa només una mica. Shuō shuō _ parlar – parlar “parlar poc Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 18. 3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL 3.2 SINTAXI •L’ordre habitual dels elements que formen una frase és com el del català: •SVO, és adir, primer subjecte, després verb i al final els complements exigits pel verb. Si el verb té un complement directe i un d’indirecte, l’indirecte apareix al davant del directe. Wŏ mà Zhāng Sān_ jo renyar Zhang San “renyo en Zangsan” Wŏ gĕi nǐ qián_ jo donar tu diners “et dono diners” •Tot i així, per motius relacionats amb l’estructura del discurs, sovint el complement apareix davant de la frase. Wŏ mài gei ta huàr le_ jo vendre ell pintura PERF. “li vaig vendre pintura (s)” •El xinès té un ordre bàsic (SVO), sovint l’objecte apareix al davant del verb i l’ordre dels elements que formen els sintagmes molts vegades és el contrari del que trobem en català. És per això que alguns autors han considerat qu el xinès és Maria Rosa BibiloniEspases una llengua SOV. Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 19. 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU 4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya Augment de l’arribada d’alumnat procedent de la Xina. Barrera en la comunicació verbal entre professorat i alumnat xinès: necessitat per trobar instruments per estimular l’aprenentatge. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 20. 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU 4.2 La figura del company-guia Reforç tasca tutor/a: Un company/a: Col·laboració dels companys i les primeres setmanes companyes voluntaris (a ser (intèrpret, guia per l’edifici, possible també xinès). explica el funcionament dels serveis (menjador, biblioteca, transport...), presenta els companys/es, escolta les seves necessitats, orienta a l’aula... Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 21. 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU 4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana 4.3.1. Aprenentatge del vocabulari 4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula 4.3.3. Interès pels nostres costums Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 22. 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU 4.3.1 L’aprenentatge del vocabulari:: aprenentatge amb imatges 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 zer un dos tres quatr cinc sis set vuit nou deu e o 一 二 三 五 六 七 八 九 十 四 零 yī èr sān wǔ liù qī bā jiǔ shí sì líng Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 23. 4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU 4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula   - Proposta per promocionar l’intercanvi cultural a l’aula : comentar les notícies d’actualitat del seu país per demostrar el nostre interès per la seva cultura. 4.3.3. Interès pels nostres costums   -Fomentar el seu interès pels nostres costums per a la seva integració: intercanvi de tradicions i costums socials (Nadal, castanyada, carnestoltes... preguntar per les seves festes (celebració de l’any nou, el menjar, comportament social i interpersonal ... -Tot plegat acompanyat d’un respecte als valors fonamentals i al diferents estils de vida, la tolerància, la cooperació amb els companys i el rebuig a actituds racistes o sexistes. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 24. 5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS 5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos? -Solen relacionar-se amb persones del seu mateix origen -La majoria no entén el català ni el castellà -Normalment són homes entre 30-50 anys -No acostumen a fer activitats lúdiques -No acostumen a ser participatius en les classes -Un cop passat el primer contacte l’alumne es motiven i es fidelitzen Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 25. 5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS 5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament: El mediador El professor -Ha de saber mandarí -Preferiblement hauria de tenir -Fa d’assessor sociocultural coneixements de mandarí -Actua de contacte a l’hora de -També hauria de conèixer el mètode difondre i proposar els cursos d’ensanyament xinès -Acompanya el professorat i -Cal que empatitzi amb els alumnes l’alumnat a l’aula per captar les seves dificultats -Col·labora en l’elaboració dels materials Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 26. 5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS Material A l’hora de dissenyar-lo es poden seguir metodologies diferents -Enfocament pràctic, amb exemples de la vida quotidiana -Enfocat a la pronunciació i reconeixement de grafies -Enfocat al reconeixement d’aspectes gramaticals que difereixen més del català Tipus -El material visual ens permetrà establir comparacions entre conceptes del català i el xinès per introduir conceptes nous -Podem usar recursos de la vida quotidiana com pòsters, imatges o productes envasats Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 27. 5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS Material Algunes publicacions interessants -El llibre de la Nur, versió en català-xinès. -El món de la Dúnia, versió en llengües asiàtiques. -Diccionari català-xinès -El xinès, llengua, immigració i ensenyament del català. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. Lluïsa Gràcia . Generalitat de Catalunya. Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 28. 5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT XINÈS Punts clau - La figura del mediador és fonamental -Aquells que tenen més dificultats cal que iniciïn una formació específica de nivell inicial -El professorat ha de conèixer les diferències entre el català i el xinès -Es treballen aspectes molt pràtics de pronunciació i de vocabulari Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 29. 6 CONCLUSIONS Malgrat la crisi actual: El moviment migratori de població xinesa a Catalunya,, continua sent molt important degut a l’externalització que està experimentant el món comercial, l’empresari i les indústries del seu país. D’entrada: una llengua, hàbits i costums a les antípodes de la seva cultura. Per ajudar a aprendre català: - Apropar-nos a la seva llengua i a la seva cultura. Caldrà adquirir coneixements aproximats sobre la llengua, origens, estructura i principals diferències gramaticals. - Conèixer elements de la cultura xinesa, costums i hàbits per poder-nos identificar millor amb ells i fer més senzilla la relació.   Aquest procés ens enriquirà també a nosaltres. És important conèixer com és la comunitat xinesa a Catalunya: hem d’aconseguir és que els nens s’acostin a nosaltres, i ens parlin en català, veient la nostra llengua com una cosa normal i propera. Tot acompanyat d’un treball de respecte als valors fonamentals i a les diferents formes de viure, la tolerància, la cooperació i interrelació amb els companys i el rebuig a actituds racistes o sexistes Maria Rosa BibiloniEspases Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana
  • 30. 6 BIBLIOGRAFIA Badia i Garganté, Toni, Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensanyament de la llengua catalana.   Gràcia, Lluïsa, Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català , núm. 3 el xinès   Generalitat de Catalunya. Viure a Catalunya. Aprenem català des del xinès. Secretaria per a la Immigració. Barcelona (2009) Generalitat de Catalunya: Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. Secretaria de Política Lingüística. Barcelona (2006)   Llengua i Ús (2008, 41) «L’experiència del CPNL amb el col·lectiu de xinesos» http://www6.gencat.net/ llengcat/liu/41_04.pdf   Associació Cultural La Formiga. Manual: Mètode d’ensenyament de català per a xinesos. (de la web: http:// www.laformiga.org)   http://www.gencat.cat/llengua   http://www.doredin.mec.es/documentos/1204233REV.pdf   http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/xines/   http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com.es/   http://dl.dropbox.com/u/8814155/xines/Quadern_1.pdf   Maria Rosa BibiloniEspases http://www.semanda.com/multiple.aspx?ID=4&WordlistID=4 Susanna Congost Dalmau Carles Ayats Garatachea Anna Daban i Massana

Editor's Notes

  1. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  2. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  3. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  4. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  5. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  6. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  7. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  8. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  9. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  10. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  11. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  12. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  13. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  14. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  15. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  16. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  17. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  18. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  19. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  20. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  21. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  22. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  23. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  24. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  25. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  26. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  27. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  28. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012
  29. Adquisició i Aprenentatge de la Llengua Catalana UOC-Novembre 2012