3. INTRODUCCIÓ
Són éssers femenins de la mitologia catalana, que habiten als
indrets d'aigua dolça.
Com a habitants de l’aigua posseeixen totes les seves virtuts
Tendeixen a ajuntar-se en petits grups.
Defensen fermament el seu territori.
Procuren no tenir cap mena de relació amb els mortals.
Poden aparèixer i desaparèixer en un moment.
4. ORIGEN
El seu origen el trobem en el paganisme romà, més
concretament en la mitologia grega i la mitologia romana.
5. CARACTERÍSTIQUES
Presenten ulls blaus o verds maragda i sovint amb llargs
cabells rossos o pèl-rojos.
Van vestides amb robes fines i sedoses.
Algunes estan dotades d’unes ales, de gran diversitat de
colors, que les fan ser encara més especials.
Moltes posseeixen una vareta màgica i virtuosa, per als
encanteris.
Psicològicament són innocents, però amb una alta
autoestima i orgull per la seva extraordinària bellesa.
6.
7. ÀMBITS GEOGRÀFICS
Les dones d’aigua les trobem en diverses zones de
Catalunya, però tenen preferència per les zones més altes
del Pirineu.
Comarques del Pallars, l´Alt Urgell, la Cerdanya, el
Berguedà, la Vall d'Aran i Andorra on acostumen a viure a
coves properes als rius i llacs.
A més també les podem trobar a Jafre de Ter(Pou de les
Goges) i a Sant Julià de Ramis (Cau de les Goges).
8.
9. LLEGENDES
Les llegendes normalment parlant d’històries d’amors i
casaments entre goges i éssers humans.
En són exemples: “La dona d’aigua de cal Nis”, “La
llegenda del Montnegre“ i "La llegenda del Cau de les
Goges de Sant Julià de Ramis”.
