Document d'anàlisi de les pèrdues en sous i pensions a l'estat espanyol

1. EL QUE HI HEM ANAT PERDENT
I EL QUE PERD
PERDREM
Sous
El passat 9 d’octubre, el ministre espanyol d’Hisenda, Cristobal Montoro va tornar
espanyol
Montoro,
a insultar les treballadores i treballadors –els que poden treballar, és clar negant
els
clar–,
que els salaris hagin baixat a l’Estat espanyol durant la crisi, contradient les dades
,
de l’Instituto Nacional d’Estadística i del Banco de España. I feia pocs dies q el
feia
que
president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, cantava a Tokio les excel·lències
espanyol,
de les retallades en els drets dels treballadors, les facilitats per acomiadar a través
d’expedients de regulació d’ocupació i el barat que resultava acomiadar... Quines
coses, oi?
Justament el dilluns abans, el 7 d’octubre, Santiago Niño Becerra, l’economista
que va predir tota la crisi qu estem patint, havia explicat, a través de gràfics, la
que
pèrdua del poder adquisitiu de les empleades i empleats públics des de 1981 fins
a 2014, tenint en compte que l’any vinent el personal de l’Administració de l’Estat
patirà també congelació de sous. I a Catalunya encara ho tenim pitjor, ja sabem
de què parlem...
El nostre Govern ha dit que es revertirà la nova retallada d’una paga
l
extraordinària per a 2014 si el Govern de l’Estat satisfà la quantitat deixada de
percebre en concepte d’impost de dipòsits bancaris, que el Tribunal Constitucional
ha sentenciat que corresponia recaptar a la Generalitat. A que, una vegada més,
no en veiem ni un duro?
Hem cregut que és de prou interès tenir en compte aquesta evolució dels nostres
sous en relació amb l’incremen de l’IPC (a més, hem de tenir en compte que l’IPC
l’increment
de Catalunya en la immensa majoria de les anualitats és superior al de l’Estat)
l’Estat):
En aquest gràfic s’observa
l’evolució de l’IPC i la de les
nostres retribucions. Donant un
valor 100 a l’any 1981, s’aprec
s’aprecia
que al 2014 l’IPC tindrà un valor
de 429,6 i les retribucions un
277,9. Una diferència de 151,7
punts. Poca cosa més a dir; en
ocasions s’han millorat condicions
laborals,
com els
famosos
moscosos, més dies de lliure
,
disposició a canvi de no
incrementar el sou com tocava.

2. Per acabar, aquest gràfic ens indica clarament l’evolució percentual dels dos
paràmetres en el sector privat
privat:
Aquí podem observar també que hi ha hagut una pèrdua de poder adquisitiu però
no tan fulminant comparada amb la que hem patit els treballadors i treballadores
it
de l’administració pública. Tan sols mirar i observar. Ja pot anar dient el ministre,
que nosaltres una burrada més pobres.
Pensions
Creiem que el que hem perdut ha quedat força clar. El que perdrem ve com a
l
conseqüència de l’última reforma de les pensions amb la Llei reguladora del factor
de sostenibilitat i l’índex de revalorització de les pensions. En els propers anys les
pensions només s’apujaran un 0,25% això suposa que en 5 anys les pensions
an
veuran reduït el seu valor en un 9%. Però el pitjor
és que a partir de 2019 les noves pensions es
reduiran i pot arribar la retallada fins al 20% tal i
com va dir el seu dia el comitè d’experts.
Tot això només per estalviar diners? No podem
deixar de denunciar que darrera d’aquesta operació
hi ha la voluntat d’impulsar el negoci de les
pensions privades de les entitats financeres.
NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA
ATUREM-LA!