Presentació de l'Organització temporal en les capacitats perceptiu-motrius

2. Capacitats
Perceptiu Motrius

3. Capacitats
Perceptiu Motrius
Organització
Temporal

4. Organització
Temporal

7. 1- Introducció

8. 1- Introducció
1.1-Esquema

9. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)

10. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat

11. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració

12. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració

13. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)

14. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)
2.3-Orientació i conceptes

15. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)
2.3-Orientació i conceptes
3-Evolució

16. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)
2.3-Orientació i conceptes
3-Evolució
4-Situacions motrius

17. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)
2.3-Orientació i conceptes
3-Evolució
4-Situacions motrius
5-exemples

18. 1- Introducció
1.1-Esquema
(aspectes:
funcional,estructural)
2-Temporalitat
2.1-Estructuració
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració
2.2-Organització (ritme)
2.3-Orientació i conceptes
3-Evolució
4-Situacions motrius
5-exemples
6-Bibliografia

20. 1- Introducció

21. 1- Introducció
El temps, entés en el seu sentit objectiu no
coincideix amb el temps en el seu sentit
subjectiu, que depén de la percepció
psicològica individual.
La dimensió temporal pot ser percebuda de
formes molt diferents depenent les persones
i les circunstàncies.
Per exemple:
10 minuts de rellotge pot semblar molt llarg
o molt breu depenent de l’activitat o situació
que realitzem i la forma en la qual es perceb.

23. 1.1-Esquema

24. 1.1-Esquema
CAPACITATS PERCEPTIU MOTRIUS

25. 1.1-Esquema
CAPACITATS PERCEPTIU MOTRIUS

27. (aspectes: funcional,estructural)

28. (aspectes: funcional,estructural)
Aspectes: forman part dels
components bàsics de les
capacitats perceptivo-mortrius
•! FUNCIONAL: fa •! ESTRUCTURAL: es
referencia a la refereix a l’entorn amb
utilització per part de relació a nosaltres en
l’individu de l’espai i l’espai i el temps.
el temps.

30. 2-Temporalitat
L’espacialitat no es pot separar de la
temporalitat, doncs totes les situacions es
donaràn en un espai-temps determinat.
Es pot definir la temporalitat o la percepció
del temps com la presa de consciència dels
canvis que succeixen duran un període de
temps determinat

33. 2.1-Estructuració
A diferència de l’estructuració espacial,
l’estructuració temporal és intangible, invisible.
Hi ha dos components de la percepció temporal:
>L’ordre i la duració.

34. 2.1-Estructuració
A diferència de l’estructuració espacial,
l’estructuració temporal és intangible, invisible.
Hi ha dos components de la percepció temporal:
>L’ordre i la duració.
2.1.a-Ordre

35. 2.1-Estructuració
A diferència de l’estructuració espacial,
l’estructuració temporal és intangible, invisible.
Hi ha dos components de la percepció temporal:
>L’ordre i la duració.
2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració

36. 2.1.a-Ordre
2.1.b-Duració

37. 2.1.a-Ordre
És la succeció que hi ha entre els aconteixaments que es
produeixen qualitativament, aquesta percepció de l’0rdre
només serà possible si els estimuls són suseptibles
d’organitzar-se entre ells.
2.1.b-Duració

38. És la succeció que hi ha entre els aconteixaments que es
produeixen qualitativament, aquesta percepció de l’0rdre
només serà possible si els estimuls són suseptibles
d’organitzar-se entre ells.
2.1.b-Duració

39. 2.1.b-Duració

40. 2.1.b-Duració
És la mida d’interval temporal que separa dos punts de
referència.
Respecta a la percepció de la durada, dependrà, segons Serra
(1991), de tres factors:
>L’edat, el treball i les característiques personals

41. És la mida d’interval temporal que separa dos punts de
referència.
Respecta a la percepció de la durada, dependrà, segons Serra
(1991), de tres factors:
>L’edat, el treball i les característiques personals

43. 2.2-Organització (ritme)
Un cop identificats els elements que conformen l’estructura
temporal, la organització del temps permet contemplar les
següents nocions:

46. 1.- La noció de la seqüencialitat dels “tempos” (sons,
pulsacions, . . .) que es troben un derrere l’altre de
manera lineal.
2.- La noció de la simultaneïtat dels “tempos” (sons,
pulsacions, . . .) que es troben alhora de manera
combinada.
Les dues nocions de la seqüencialitat i simultaneïtat
conformen la noció de regularitat dels tempos i per tant
de les accions motrius.

47. 2.3-Orientació i conceptes
La cançó de les quatre
estacions pretén que el nen
les conegui, introduint
algunes peculiaritats
d'aquestes, com per exemple,
que caiguin fulles dels arbres
a la tardor, que caigui la neu
a l'hivern, mostrar l'alegria de
la primavera, jugar i nedar en
la platja a l'estiu.

48. D'aquesta manera,
estem treballant
nocions temporals i el
domini dels conceptes
més significatius per
aprendre a orientar-nos
en el temps.
2.3-Orientació i conceptes
La cançó de les quatre
estacions pretén que el nen
les conegui, introduint
algunes peculiaritats
d'aquestes, com per exemple,
que caiguin fulles dels arbres
a la tardor, que caigui la neu
a l'hivern, mostrar l'alegria de
la primavera, jugar i nedar en
la platja a l'estiu.

49. 3-Evolució de la temporalitat
RIGAL 1987:
La evolució de la temporalitat en un nen;
Pren consiència de matí, tarda i nit
Comença a entedre les nocios de velocitat; ràpid, lent etc.
Pren consiència del seu temps espontani.
En els següents anys el nen anirà augmentant el seu coneixement sobre
el temps.
Evolució de la percepció de la duració de les coses, això li permet
comparar velocitats.
Manifestació de ritmes mitjançant les mans i els peus.
Li és més fàcil diferenciar moviments.

50. Com a últim Rigal va dir que
dels 10 als 12 anys
Adecuar el moviments segons l’espai i el temps
Capacitat per seguir ritmes binaris complexes.
Prendre decisions per adaptarse i poder solucionar
problemes motor

52. 4-Situacions motrius

53. 4-Situacions motrius
· Objectiu motor prioritari → el que s'està treballant
· Aproximació a una situació de joc
· Variables
· Predomini de l'adquisició de conceptes i
estructures
Normes durant el procés d'ensenyament
aprenentatge:
· Bona preparació del professor
· Determinades qualitats físiques, psicològiques i
socials
per part dels alumnes
· Bons mètodes i adequats mitjans d'ensenyament
· Temps d'interiorització de l'hàbit motor → depén de
la
complexitat de les operacions

54. 5-exemples jocs
· LES GRANOTES
Materials: tambors o qualsevol material utilitzat com a
tambor.
Àreas treballades: el pols, coordinació dinàmica general

55. 5-exemples jocs
· PRINCIPI I FI
Materials: cap.
Àreas treballades: principi i fi, coordinació dinàmica general

56. 5-exemples jocs
· CABALLETS
Materials: cinta adhesiva i música.
Àreas treballades: velocitat, coordinació dinàmica general

57. 5-exemples jocs
· ELS GENIS
Materials: caixes de cartró
Àreas treballades: control del cos i del temps.

59. 5-Bibliografia

60. 5-Bibliografia
CASTAÑER I CAMERINO, MARTA. PDF: TEMA 3.2. Capacidades perceptivo-
motrices.
www.urg.es/.../T3%20
CASTRO, U. [et al.] Lecturas: EF y Deportes [En línia]. Buenos Aires, 2001. <http://
www.efdeportes.com/efd33/inicdep1.htm.> [Consulta: 12 novembre 2009]
DIAS BOILO, N. Fantasia en movimiento [En línia]. Limusa Noriega Editores.
<http://books.google.com/booksid=78I3IqDtiL8C&pg=PT90&lpg=PT90&dq=juegos
+organizacion
+temporal&source=bl&ots=xAMiFR4CWN&sig=pc2T5za9Zzxm4D6uCtpilSHhes&h
=es&ei=CJIGSG4OMmr4QaLvcC3Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1
0&vd=0CCoQ6AEwCTgK#v=onepage&q=&f=false.>
J.L. CONDE CAVEDA, C. MARTÍN MORENO, V. VICIANA GARÓFANO; Las
canciones motrices; metodología para el desarrollo de las habilidades motrices en
E.I i E.P a través de la música.
MARTA CASTAÑER I OLEGUER CAMERINO; Manifestaciones básicas de la
motricidad

62. treball realitzat per:

63. treball realitzat per:
romina puig

64. treball realitzat per:
romina puig
sara quiñoy

65. treball realitzat per:
marta pla
romina puig
sara quiñoy

66. treball realitzat per:
marta pla
romina puig
cristina pujol
sara quiñoy

67. marta pla
romina puig
cristina pujol
sara quiñoy

68. marta pla
cristina pujol
sara quiñoy

69. marta pla
cristina pujol

70. cristina pujol

72. Educació Física
2009