espriu

1. Salvador espriu: la història
He mirat aquesta terra ,he mirat aquesta terra...
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.......(continua)
Nurit Gironès Tell
Català
1rA eso

2. index
●
1 Biografia (vida)
●
2 Obres
●
3 Obres II
●
4 Obres III
●
5 El meu poema
●
6 Premis obtinguts
●
8 Fotos
●
9 Fi

3. Biografia
●
Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de
Farners, fou un poeta, dramaturg i novel·lista català,
considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i
Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules
noucentistes.El jove Salvador era un nen que se'l descriu
com entremaliat i juganer. Va realitzar els pàrvuls a
l'Escola Montessori i l'educació primària a l'Escola
alemanya. A principis de la dècada del 1920 la casa dels
Espriu va sofrir una profunda sotragada: els cinc germans
van agafar alhora el xarampió i Maria Isabel en morí
després d'una terrible complicació neurològica. També
Salvador en patí una greu complicació pulmonar - un
empiema-, amb una recuperació molt lenta i una

4. Obres
●
1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
●
1931: El Dr. Rip
●
1932: Laia
●
1934: Aspectes
●
1935
●
Ariadna al laberint grotesc
●
Miratge a Citerea
●
1938

5. Obres II
●
1951
●
Mariàngela l'herbolaria
●
Tres soreres
●
1952
●
Anys d'aprenentatge
●
Les hores
●
Mrs Death
●
1954: El caminant i el mur
●
1955

6. obres III
●
1960
●
La pell de brau
●
Sota la fredor parada d'aquests ulls
●
1963
●
Obra poética: Antologia dels seus poemes
●
Llibre de Sinera
●
1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs
●
1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de
Pla Narbona

7. El meu poema
LA ROSSADA
I, veure, sobre la fulla del rosser,
aquella petita gota de rossada,
que tansols vol el bé,
que l'hi doni s'ha estimada.
I espera, ella, desolada,
mentre, pacientment passen les hores,
que algú l'hi dongui una mica d'amor,
contra el gelid vent del nord.

8. Premis obtinguts
●
1956 - Premi Lletra d'Or.
●
1971 - Premi Montaigne.
●
1971 i 1983 - Candidat al Premi Nobel de Literatura.
●
1972 - Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
●
●
●
1972 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per
Setmana Santa
1980 - Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
[4]
1980 - Doctor honoris causa per la Universitat de

9. fotos