3. Bruno Munari neix a Milà en 1907. Amb amb prou feines, als vint
anys adhereix al Moviment futurista milanès de segona generació
i, a partir d'aquí, comença la seva polièdrica activitat en el camp de
la pintura, el disseny, l'experimentació didàctica i cinètica, la
gràfica, la publicitat i la fotografia.
En 1948 funda el Moviment d'Art Concreta (MAC) amb Monnet,
Dorfles i Soldati. Les seves nombroses exposicions personals són
riques d'invencions: en 1949, en la llibreria Salto de Milà, presenta
les "Màquines inútils" i, en 1950, els "Llibres il·legibles"; en 1951,
en la Saletta dell'Elicottero a Milà, exposa la "Col·lecció d'objectes
oposats"; en 1952, en la Galleria Bergamini de Milà, s'exposen els
seus "Quadres quadrats plàstics".
4. En 1950 Munari inicia la sèrie de pintures "Negatiu positiu" que
exposa a París el mateix any.
També participa en nombroses exposicions col·lectives: com
l'exposició de 1952 en la Saletta dell'Elicottero amb "Matèries
plàstiques en formes concretes" amb obres de cel·luloide,
plexiglás i laminats plàstics…
A l'abril de 1954 treballa amb Dorfles en l'exposició "Color per a les
carrosseries d'acte" que té lloc en el Saló de l'Automòbil de Torí.
En el mateix any, Munari és un dels components del grup ESPACE
italià.
En la seva carrera professional també cap assenyalar, per la seva
importància internacional, els seus treballs de disseny i els seus
estudis sobre la identificació de l'art, joc i aprenentatge creatiu
segons la intel·ligència dels nens.
L'artista mor a Milà el 30 de setembre de 1998
