newton

1. UNA PETITA APROXIMACIÓ AL GENIAL ISAAC NEWTON
Aquest és el doodle (una poma d’animació caient una i altra vegada) amb què la pàgina
principal de Google va homenatjar Sir Isaac Newton el 4 de gener de 2010, amb motiu del
367è aniversari del seu naixement segons l’actual calendari (encara que segons el calendari
Julià vigent a Anglaterra en aquell moment, fos el 25 de desembre de 1642. Isaac Newton va
ser un científic extraordinari, que va destacar no només en el camp de la física i de les
matemàtiques, sinó també pels estudis de la llum, de química i d'òptica, entre altres.
El científic anglès es va convertir en un gran intel·lectual. Isaac Asimov(1920-1992), un altre
gran científic, en ser preguntat qui era per ell el científic més gran que mai havia existit en la
història de la humanitat, va respondre: “Si la pregunta fos «Qui va ser el segon científic més
gran?» seria impossible de contestar. Hi ha almenys una dotzena d’ homes que, en la meva
opinió, podrien aspirar a aquesta segona plaça. Però com la pregunta és «¿Qui es el més
gran?», no hi ha cap problema. En la meva opinió, la majoria d’historiadors de la ciència no
tindrien cap dubte en afirmar que Isaac Newton va ser el talent científic més gran que
mai ha vist el món. Tenia faltes, alabat sia Déu: era un mal conferenciant, era una mica
covard moralment i un ploraner autocompassiu i de tant en tant era víctima de serioses
depressions. Però com a científic no tenia parangó”.
Newton, va ser un nadó prematur que va néixer tres mesos després de la mort del seu pare,
en un poble d’Anglaterra, anomenat Lincolnshire. Quan tenia tres anys, la seva mare es va
tornar a casar i va deixar el petit Isaac amb la seva àvia. Als disset anys el van treure de
l’escola on estudiava amb la intenció que es dediqués a fer de pagès. Newton ho odiava i el
director de l’escola va convèncer la seva mare que l’hi tornés a enviar. Motivat en part per un
desig de revenja contra l’alumne més problemàtic de l’escola, es va convertir en un excel·lent
estudiant. L’ any 1661, va ser admès a la Universitat de Cambridge en la qual no va brillar
com a estudiant ja que no treia bones notes. No obstant això, la seva personalitat inquieta i
les seves ganes de conèixer i explicar els fenòmens quotidians en termes científics, el van dur
a desxifrar secrets de la natura que han esdevingut fonamentals per al desenvolupament de la
humanitat.
El 1665 la Universitat es va tancar temporalment a causa d'una epidèmia de pesta bubònica, i
Newton va tornar a casa seva, a Lincolnshire, durant dos anys. Va ser llavors, amb tots els
coneixements que tenia, quan la caiguda d’una poma va portar-lo a investigar i a relacionar el
que sabia i el que volia saber d’aquell fet, tan quotidià i tan difícil d’entendre per als científics
de la seva època.
La llegenda diu que Isaac Newton va formular la teoria gravitacional el 1665 o el 1666,
després de veure caure una poma d’un arbre i preguntar-se: “Per què cau la poma cap avall?
Per què no cau cap als costats o cap amunt?”. Isaac Newton va demostrar que la força que fa
caure la poma i que ens manté units a la Terra és la mateixa que manté a la Lluna i els
planetes a les seves òrbites.

2. Després d’inspirar-se en la caiguda de la poma, Newton va desenvolupar les tres lleis
fonamentals de la dinàmica, altrament dites lleis de Newton, que són les següents, d'acord
amb les seves pròpies afirmacions:
• Primera llei de Newton o llei de la inèrcia: Tot objecte persisteix en el seu estat de
repòs o moviment uniforme en línia recta a menys que es vegi obligat a canviar aquest
estat per forces impreses en el mateix.
• Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinàmica: La força és igual a
la variació del moment pel canvi en el temps. Per a una massa constant, la força és igual
a la massa per la acceleració.
• Tercera llei de Newton o principi d'acció i reacció: Per cada acció hi ha una
reacció igual i oposada.
Newton va publicar els seus descobriments el 1687 en un llibre titulat Philosophiae Naturalis
Principia Mathematica (Principis matemàtics de la Filosofia Natural), conegut com els Principia.
Els Principia de Newton, ben aviat conegué la fama. malgrat que poques persones el van poder
llegir, i encara menys, entendre’l, però tothom sabia que es tractava d'una gran obra. La
descodificació de la gravetat és només una part de la contribució de Newton a les
matemàtiques i a la ciència. El nostre científic va desenvolupar eines matemàtiques que
segueixen essent fonamentals per als matemàtics i els científics dels nostres dies.
El seu interès per l'òptica el va portar a descobrir que la llum blanca és en realitat la
combinació de la llum de tots els colors que componen de l'arc de Sant Martí. Newton va
dissenyar un telescopi que fa servir miralls en comptes de les lents de vidre. Aquest nou
aparell, permetia concentrar tots els colors en un sol punt, obtenint com a resultat una imatge
més precisa que la que s'havia obtingut fins aleshores. Fins i tot va idear una manera de saber
de quins elements químics estava format el Sol.
Malgrat la riquesa dels seus descobriments i tenir una ment molt privilegiada com a científic,
Isaac Newton no era un personatge prou valorat en vida, entre altres raons perquè la seva
personalitat no era del tot atractiva. De jove fou una persona introvertida i solitària. En els
seus últims anys de vida actuà com un personatge vanitós i venjatiu, tot tiranitzant la Royal
Society i sabotejant enèrgicament els seus rivals. El seu comportament durant la vellesa
incrementà la seva mala fama. Especialment a partir de les seves accions com a cap de la
Casa de la Moneda Reial de la Gran Bretanya, de les seves funcions en el Parlament i dels seus
escrits sobre religió. Sir David Wallace, director de l'Institut Isaac Newton de Ciències
Matemàtiques a Cambridge, va afirmar: "[Isaac Newton] Era un personatge complex, que
també portà a terme estudis d’'alquímia", la recerca d'un mètode per convertir metalls bàsics
en or". Com a responsable de la Casa de la Moneda, no va mostrar cap clemència pels
falsificadors, bo i condemnant-los a mort, com era habitual a la seva època, per altra banda.
Al 1727, quan comptava amb 84 anys, Sir Isaac Newton va morir mentre dormia. Va ser
enterrat amb gran pompa i cerimònia a l'Abadia de Westminster de Londres. El filòsof Voltaire
(1694-1778), en presenciar l'enterrament i el concorregut funeral de Newton a l’Abadia de
Westminster, va dir meravellat: "Anglaterra honora un matemàtic de la mateixa manera que
els súbdits d’altres nacions honoren un rei". Alexander Pope (1688-1744), pensador anglès i
poeta coetani de Newton, al seu torn, va escriure un epitafi dedicat a la memòria de l'insigne
científic que deia així: “La naturalesa i les seves lleis romanien ocultes en la nit. Déu va dir
"Sigui Newton", i tot va ser llum”. Es tracta, doncs, d'un magnífic epitafi per a una
extraordinària i irrepetible persona en la història del pensament.