Trabajo realizado por un alumno de 2º ESO del Ies La Mola de Novelda desde la materia de Lengua Valenciana.

1. Albert Einstein i les seues
aportacions a la llum

2. Índex
1. Portada
2. Índex
3 i 4 Biografia
5 i 6 Aportacions per a la llum

3. Biografia
Albert Einstein, (14 març 1879-Princeton, Estats Units 18 d'abril de 1955) va ser un físic alemany d'origen jueu,
nacionalitzat després suís i nord-americà. És considerat com el científic més conegut i popular del segle XX.
En 1905, quan era un jove físic desconegut, emprat en l'Oficina de Patents de Berna, va publicar la seva teoria de la
relativitat especial. En ella va incorporar, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes
i fenòmens estudiats abans per Henri Poincaré i per Hendrik Lorentz. Com una conseqüència lògica d'aquesta
teoria, va deduir l'equació de la física més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia. Aquest any va
publicar altres treballs que s'asseurien bases per a la física estadística i la mecànica quàntica.
El 1915 va presentar la teoria de la relativitat general, en la qual va reformular per complet el concepte de
gravedad. Una de les conseqüències va ser el sorgiment de l'estudi científic de l'origen i l'evolució de l'Univers per la
branca de la física anomenada cosmologia. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipse solar van
confirmar les seves prediccions sobre la curvatura de la llum, va ser idolatrat per la prensa. Einstein es va convertir
en una icona popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.

4. Per les seves explicacions sobre l'efecte fotoelèctric i les seves nombroses
contribucions a la física teòrica, el 1921 va obtenir el Premi Nobel de Física i no per
la Teoria de la Relativitat, doncs el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar no
la va entendre, i van témer córrer el risc que després es demostrés errónea. En aquesta
època era encara considerada una miqueta controvertida.
Davant l'ascens del nazisme, Einstein va abandonar Alemanya cap a desembre de 1932
amb destinació als Estats Units, on es va dedicar a la docència a l'Institute for Advanced
Study. Es va nacionalitzar nord-americà en 1940. Durant els seus últims anys va
treballar per integrar en una mateixa teoria la força gravitatòria i l'electromagnètica.

5. Einstein havia observat que el detector d'ones electromagnètiques era més sensible si
s'il·luminava amb llum ultraviolada. Va investigar el fenomen realitzant experiments específics,
amb una placa de metall (zinc) connectada a un electroscopi i il·luminada per llum ultraviolada,
observant que es carregava positivament. J.J Thomsom pensar que era degut al fet que la llum
ultraviolada arrenca electrons del metall i Lenard ho va comprovar poc després. A més Lenard va
estudiar el fenomen construint un dispositiu en una ampolla de vidre en què va fer el buit i en 1899
i 1902 va comprovar que:
1) El nombre d'electrons que arrenca la llum incident (és a dir, el corrent elèctric que es
produeix) depèn de la intensitat de la llum i no depèn de la longitud d'ona.
2) L'energia dels electrons arrencats depèn de la longitud d'ona de la llum i no depèn de la
intensitat. Aquest efecte descobert per Hertz i estudiat per Lenard va rebre el nom d'efecte
fotoelèctric per raons evidents.
Aquest estrany comportament de la llum no podia explicar-se amb el model ondulatori ja que,
d'acord amb aquest, els electrons absorbirien energia de les ones, que és proporcional a
l'amplitud de les mateixes i mai a la freqüència o, el que és el mateix , al color.
La seua aportació a la llum

6. El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte
fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la
llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord
amb el color ( o freqüència ) de la radiació.
L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador
per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència.
Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis
(1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.

7. El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte
fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la
llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord
amb el color ( o freqüència ) de la radiació.
L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador
per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència.
Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis
(1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.