SlideShare a Scribd company logo
Albert Einstein i les seues
aportacions a la llum
Índex
1. Portada
2. Índex
3 i 4 Biografia
5 i 6 Aportacions per a la llum
Biografia
Albert Einstein, (14 març 1879-Princeton, Estats Units 18 d'abril de 1955) va ser un físic alemany d'origen jueu,
nacionalitzat després suís i nord-americà. És considerat com el científic més conegut i popular del segle XX.
En 1905, quan era un jove físic desconegut, emprat en l'Oficina de Patents de Berna, va publicar la seva teoria de la
relativitat especial. En ella va incorporar, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes
i fenòmens estudiats abans per Henri Poincaré i per Hendrik Lorentz. Com una conseqüència lògica d'aquesta
teoria, va deduir l'equació de la física més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia. Aquest any va
publicar altres treballs que s'asseurien bases per a la física estadística i la mecànica quàntica.
El 1915 va presentar la teoria de la relativitat general, en la qual va reformular per complet el concepte de
gravedad. Una de les conseqüències va ser el sorgiment de l'estudi científic de l'origen i l'evolució de l'Univers per la
branca de la física anomenada cosmologia. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipse solar van
confirmar les seves prediccions sobre la curvatura de la llum, va ser idolatrat per la prensa. Einstein es va convertir
en una icona popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.
Per les seves explicacions sobre l'efecte fotoelèctric i les seves nombroses
contribucions a la física teòrica, el 1921 va obtenir el Premi Nobel de Física i no per
la Teoria de la Relativitat, doncs el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar no
la va entendre, i van témer córrer el risc que després es demostrés errónea. En aquesta
època era encara considerada una miqueta controvertida.
Davant l'ascens del nazisme, Einstein va abandonar Alemanya cap a desembre de 1932
amb destinació als Estats Units, on es va dedicar a la docència a l'Institute for Advanced
Study. Es va nacionalitzar nord-americà en 1940. Durant els seus últims anys va
treballar per integrar en una mateixa teoria la força gravitatòria i l'electromagnètica.
Einstein havia observat que el detector d'ones electromagnètiques era més sensible si
s'il·luminava amb llum ultraviolada. Va investigar el fenomen realitzant experiments específics,
amb una placa de metall (zinc) connectada a un electroscopi i il·luminada per llum ultraviolada,
observant que es carregava positivament. J.J Thomsom pensar que era degut al fet que la llum
ultraviolada arrenca electrons del metall i Lenard ho va comprovar poc després. A més Lenard va
estudiar el fenomen construint un dispositiu en una ampolla de vidre en què va fer el buit i en 1899
i 1902 va comprovar que:
1) El nombre d'electrons que arrenca la llum incident (és a dir, el corrent elèctric que es
produeix) depèn de la intensitat de la llum i no depèn de la longitud d'ona.
2) L'energia dels electrons arrencats depèn de la longitud d'ona de la llum i no depèn de la
intensitat. Aquest efecte descobert per Hertz i estudiat per Lenard va rebre el nom d'efecte
fotoelèctric per raons evidents.
Aquest estrany comportament de la llum no podia explicar-se amb el model ondulatori ja que,
d'acord amb aquest, els electrons absorbirien energia de les ones, que és proporcional a
l'amplitud de les mateixes i mai a la freqüència o, el que és el mateix , al color.
La seua aportació a la llum
El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte
fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la
llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord
amb el color ( o freqüència ) de la radiació.
L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador
per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència.
Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis
(1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.
El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte
fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la
llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord
amb el color ( o freqüència ) de la radiació.
L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador
per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència.
Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis
(1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.

More Related Content

Similar to Les aportacions de Einstein

Suka
SukaSuka
Presentacion 2
Presentacion 2Presentacion 2
Presentacion 2ainoaperez
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
mosansar
 
Einstein
Einstein Einstein
Conferencia einstein
Conferencia einsteinConferencia einstein
Conferencia einsteinEmma251
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
annalarroy
 
Física de partícules
Física de partículesFísica de partícules
Física de partículesDavid Mur
 
Intro Lhcb Web
Intro Lhcb WebIntro Lhcb Web
Intro Lhcb Web
NinesDeLeonardo
 
Einstein
EinsteinEinstein
Filosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la cienciaFilosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la ciencia
2308199825101998
 
Isaac Newton
Isaac NewtonIsaac Newton
Isaac Newtonfrayluis
 
L'univers
L'universL'univers
Q1 u1models
Q1 u1modelsQ1 u1models
Q1 u1models
Josep Broch
 
La revolucio cosmologica (nou)
La revolucio cosmologica (nou)La revolucio cosmologica (nou)
La revolucio cosmologica (nou)monicapb94
 
Història de l'atom
Història de l'atomHistòria de l'atom
Història de l'atomavazqu23
 

Similar to Les aportacions de Einstein (20)

Suka
SukaSuka
Suka
 
Suka
SukaSuka
Suka
 
E41.odp.
E41.odp.E41.odp.
E41.odp.
 
Presentacion 2
Presentacion 2Presentacion 2
Presentacion 2
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
Einstein
Einstein Einstein
Einstein
 
Conferencia einstein
Conferencia einsteinConferencia einstein
Conferencia einstein
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
 
Física de partícules
Física de partículesFísica de partícules
Física de partícules
 
Intro Lhcb Web
Intro Lhcb WebIntro Lhcb Web
Intro Lhcb Web
 
La relativitat
La relativitatLa relativitat
La relativitat
 
Einstein
EinsteinEinstein
Einstein
 
Filosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la cienciaFilosofia: Dones en la ciencia
Filosofia: Dones en la ciencia
 
Isaac Newton
Isaac NewtonIsaac Newton
Isaac Newton
 
L'univers
L'universL'univers
L'univers
 
S.XVII
S.XVIIS.XVII
S.XVII
 
Q1 u1models
Q1 u1modelsQ1 u1models
Q1 u1models
 
Q1 u1models
Q1 u1modelsQ1 u1models
Q1 u1models
 
La revolucio cosmologica (nou)
La revolucio cosmologica (nou)La revolucio cosmologica (nou)
La revolucio cosmologica (nou)
 
Història de l'atom
Història de l'atomHistòria de l'atom
Història de l'atom
 

More from Cristina Ibáñez Sarrió

D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
Cristina Ibáñez Sarrió
 
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
Cristina Ibáñez Sarrió
 
#La Historia es noticia
#La Historia es noticia#La Historia es noticia
#La Historia es noticia
Cristina Ibáñez Sarrió
 
De Arabia a Sarq Al-Andalus
De Arabia a Sarq Al-AndalusDe Arabia a Sarq Al-Andalus
De Arabia a Sarq Al-Andalus
Cristina Ibáñez Sarrió
 
Peregrinos de las estrellas 2ºeso
Peregrinos de las estrellas 2ºesoPeregrinos de las estrellas 2ºeso
Peregrinos de las estrellas 2ºeso
Cristina Ibáñez Sarrió
 
El diario de un colono griego
El diario de un colono griegoEl diario de un colono griego
El diario de un colono griego
Cristina Ibáñez Sarrió
 
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la MolaLa Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
Cristina Ibáñez Sarrió
 
Charles K Kao
Charles K KaoCharles K Kao
Arquitectura gótica - 2º ESO-B
Arquitectura gótica - 2º ESO-BArquitectura gótica - 2º ESO-B
Arquitectura gótica - 2º ESO-B
Cristina Ibáñez Sarrió
 
Arquitectura gótica - 2º ESO-C
Arquitectura gótica - 2º ESO-CArquitectura gótica - 2º ESO-C
Arquitectura gótica - 2º ESO-C
Cristina Ibáñez Sarrió
 
Arquitectura gótica - 2º ESO-A
Arquitectura gótica - 2º ESO-AArquitectura gótica - 2º ESO-A
Arquitectura gótica - 2º ESO-A
Cristina Ibáñez Sarrió
 

More from Cristina Ibáñez Sarrió (11)

D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
D'Arábia a Saq Al-Andalus para #MásRadioMola de Cristina Ibáñez y Mº Carmen S...
 
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
Les primeres civilitzacions: Mesopotamia i Egipte para #MásRadioMola de Abrah...
 
#La Historia es noticia
#La Historia es noticia#La Historia es noticia
#La Historia es noticia
 
De Arabia a Sarq Al-Andalus
De Arabia a Sarq Al-AndalusDe Arabia a Sarq Al-Andalus
De Arabia a Sarq Al-Andalus
 
Peregrinos de las estrellas 2ºeso
Peregrinos de las estrellas 2ºesoPeregrinos de las estrellas 2ºeso
Peregrinos de las estrellas 2ºeso
 
El diario de un colono griego
El diario de un colono griegoEl diario de un colono griego
El diario de un colono griego
 
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la MolaLa Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
La Europa feudal - Proyecto Alia2 en la Mola
 
Charles K Kao
Charles K KaoCharles K Kao
Charles K Kao
 
Arquitectura gótica - 2º ESO-B
Arquitectura gótica - 2º ESO-BArquitectura gótica - 2º ESO-B
Arquitectura gótica - 2º ESO-B
 
Arquitectura gótica - 2º ESO-C
Arquitectura gótica - 2º ESO-CArquitectura gótica - 2º ESO-C
Arquitectura gótica - 2º ESO-C
 
Arquitectura gótica - 2º ESO-A
Arquitectura gótica - 2º ESO-AArquitectura gótica - 2º ESO-A
Arquitectura gótica - 2º ESO-A
 

Recently uploaded

Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (7)

Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 

Les aportacions de Einstein

  • 1. Albert Einstein i les seues aportacions a la llum
  • 2. Índex 1. Portada 2. Índex 3 i 4 Biografia 5 i 6 Aportacions per a la llum
  • 3. Biografia Albert Einstein, (14 març 1879-Princeton, Estats Units 18 d'abril de 1955) va ser un físic alemany d'origen jueu, nacionalitzat després suís i nord-americà. És considerat com el científic més conegut i popular del segle XX. En 1905, quan era un jove físic desconegut, emprat en l'Oficina de Patents de Berna, va publicar la seva teoria de la relativitat especial. En ella va incorporar, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per Henri Poincaré i per Hendrik Lorentz. Com una conseqüència lògica d'aquesta teoria, va deduir l'equació de la física més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia. Aquest any va publicar altres treballs que s'asseurien bases per a la física estadística i la mecànica quàntica. El 1915 va presentar la teoria de la relativitat general, en la qual va reformular per complet el concepte de gravedad. Una de les conseqüències va ser el sorgiment de l'estudi científic de l'origen i l'evolució de l'Univers per la branca de la física anomenada cosmologia. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipse solar van confirmar les seves prediccions sobre la curvatura de la llum, va ser idolatrat per la prensa. Einstein es va convertir en una icona popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.
  • 4. Per les seves explicacions sobre l'efecte fotoelèctric i les seves nombroses contribucions a la física teòrica, el 1921 va obtenir el Premi Nobel de Física i no per la Teoria de la Relativitat, doncs el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar no la va entendre, i van témer córrer el risc que després es demostrés errónea. En aquesta època era encara considerada una miqueta controvertida. Davant l'ascens del nazisme, Einstein va abandonar Alemanya cap a desembre de 1932 amb destinació als Estats Units, on es va dedicar a la docència a l'Institute for Advanced Study. Es va nacionalitzar nord-americà en 1940. Durant els seus últims anys va treballar per integrar en una mateixa teoria la força gravitatòria i l'electromagnètica.
  • 5. Einstein havia observat que el detector d'ones electromagnètiques era més sensible si s'il·luminava amb llum ultraviolada. Va investigar el fenomen realitzant experiments específics, amb una placa de metall (zinc) connectada a un electroscopi i il·luminada per llum ultraviolada, observant que es carregava positivament. J.J Thomsom pensar que era degut al fet que la llum ultraviolada arrenca electrons del metall i Lenard ho va comprovar poc després. A més Lenard va estudiar el fenomen construint un dispositiu en una ampolla de vidre en què va fer el buit i en 1899 i 1902 va comprovar que: 1) El nombre d'electrons que arrenca la llum incident (és a dir, el corrent elèctric que es produeix) depèn de la intensitat de la llum i no depèn de la longitud d'ona. 2) L'energia dels electrons arrencats depèn de la longitud d'ona de la llum i no depèn de la intensitat. Aquest efecte descobert per Hertz i estudiat per Lenard va rebre el nom d'efecte fotoelèctric per raons evidents. Aquest estrany comportament de la llum no podia explicar-se amb el model ondulatori ja que, d'acord amb aquest, els electrons absorbirien energia de les ones, que és proporcional a l'amplitud de les mateixes i mai a la freqüència o, el que és el mateix , al color. La seua aportació a la llum
  • 6. El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord amb el color ( o freqüència ) de la radiació. L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència. Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis (1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.
  • 7. El 1905 Albert Einstein va publicar un treball en el qual oferia una explicació per a l'efecte fotoelèctric , per la qual li va ser concedit anys després el premi Nobel. D'acord amb Einstein la llum està composta per petites partícules (de nou la teoria newtoniana ) de diferent energia d'acord amb el color ( o freqüència ) de la radiació. L'energia és , exactament h · f on h és la constant de Planck , introduïda per un altre investigador per explicar la radiació emesa per un cos quan s'escalfa, i f la freqüència. Aquests corpuscles de la llum van ser anomenats " fotons " en 1926 per Gilbert Newton Lewis (1875 - 1946) nom que han conservat fins ara.