1. Moviments migratoris externs
Són els moviments de població fora
de les fronteres del propi país. Podem difer
enciar dos tipus: transoceàniques i la
realitzada a Europa.

2. La emigración transoceánica
• Entre 1914-1945, l'emigració transoceànica va
decaure a causa de la paralització ocasionada per les
guerres mundials.
• Entre 1950 i 1960,el corrent ultramarina es recupero. La
procedència dels emigrants seguia sent gallec sobretot s
eguidade la canària i la destinació: Veneçuela, Argentina
o Brasil
• Des de
1960, l'emigració transoceànica descendir, en iniciar el
declivi de l’economia
llatinoamericana i entraren competència amb
l’emigració a Europa

3. La emigración europea (1950 –70)
• Fins a mitjans del s. XX es va
dirigir principalment a França.
• Els anys compresos entre la dècada de
1950 i 1973:L'emigració permanent estava
integrada per adults homes, poc qualificats.
• A partir de 1973, l'emigració a Europa va
decaure. L'emigracióespanyola a Europa es
manté en xifres baixes. Actualment, és
una emigració de temporada i temporal.

4. Immigració a Espanya
Espanya ha passat de ser un país emissor de
emigrants a ser un receptor de flux
migratori:
Procedeixen d'Europa Occidental, Europa de l'
Est, de Llatinoamèrica, de l'Àfrica .... i la seva
destinada principalment Catalunya, Madrid,
Andalusia, la Comunitat Valenciana i
Canàries.