2. A CÀRREC DE:
• Martí Pedron
• Martí Vivet
• Sergi Novelles
• Marc Viñas
• Ramón Vilatimó

3. LÍNIA DEL TEMPS:
• http://www.dipity.com/ray31/El-mono-
obeso/#

4. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

5. Entorn geogràfic on evolucionen els nostres ancestres
Est d’Àfrica
Afavoreix Proporciona una font única nutricional,
l’evolució abundant en àcids grassos
Evolució cranial

6. El gènere homo apareix en un entorn ecològic
únic format per:
• Llacs localitzats en les depressions de la vall
del Rift
Vall del Rift
Se sap gràcies
Evidències fòssils
Els llacs en conjunt són considerats un
PROTOOCEÀ
L’evolució no va ser
possible a qualsevol part
del món, era necessari ENTORN AQUÀTIC
un entorn amb
abundància d’àcids
grassos per l’evolució
cerebral

7. L’espècie homo augmenta la capacitat cranial
Habiten a l’oceà Fallit:
- Aquest comprèn tres zones: Excel·lent font de
Proveeixen de
proteïnes de alta qualitat
biològica i àcids grassos
poliinsaturats de llarga
cadena
Evolucionen almenys
2 milions d’anys
- Aquests llacs són alcalins, amb una
abundància en
peixos, mol·luscs, crustacis degut a
l’intens vulcanisme

8. Intens vulcanisme de la Vall del Rift

9. Característiques de l’èxode
Amb un cervell de No són exploradors, són S’aposentaven amb
casi 1L, és capaç nòmades que regions amb abundància
de fabricar persegueixen les seves d’aliment o fugien per
utensilis per caçar preses: cerca aliment evitar catàstrofes naturals
Èxode de l’Homo Ergaster
Abandonament dels boscos africans per colonitzar Àsia i Europa
Presentaven una
Mobilitat mínima.
Individus Homo Desplaçament de l’homínid fins a Xina
Ergaster anaren de
Kenya a Xina en 20000
anys

10. A destacar
L’abandonament del continent africà va tenir
una gran importància:
Necessitat d’adaptació a les noves regions Document històric:
-Els descendents de l’Homo
Ergaster colonitzaren tot el
món excepte Amèrica i
Càlid i Austràlia
Variabilitat -La emigració provocà
segur tròpic estacional i diferències entre els
en quant a falta d’aliment descendents, originant noves
recursos espècies.
-Cap descendent viu
actualment provinent de les
nombroses espècies d' Homo
Ergaster

11. DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
Homo ergaster

12. ASPECTE
• Presenta un crani molt estilitzat i més petit que el nostre.
• Té una estatura semblant a la nostra, però és més robust i de
malucs més amples.
• Aparell mastegador (mandíbula) reduït i ossos components
alleugerats donant espai a la massa cerebral.

13. CARACTERÍSTIQUES
• Termoregulació:
– Té un sistema de refrigeració de l’organisme que li permet recórrer grans
distàncies sense patir hipertèrmia. Ja no necessiten el pèl.
– Sistema de refrigeració cerebral mitjançant el corrent sanguini que passa pel
cervell.
• Les cries naixien amb immaduresa i una gran reserva de grasses, deduït
per la mida del crani i de la pelvis.
• Viatjava per la sabana a buscar aliment o per protegir-se dels perills.
• Un adult posseïa un volum cerebral de 900 cm3.

14. CANVIS GENÈTICS I DIETA:
CAUSES, EFECTES I EVIDÈNCIES

15. CAPACITAT CEREBRAL
• En 2 milions d’anys d ‘evolució el cervell va duplicar la seva
capacitat. Va passar de 450 cm3 del australopitecus afarensis fins als
900 cm3 de l’ homo ergaster.
• En l’actualitat disposem d’una capacitat de 1500 cm3 , i a més una
gran complexitat estructural en la qual no sap com hem arribat .
• El cervell evolucionat a una velocitat molt gran
Homo ergaster Homo sapiens sapiens
australopitecus
(900 cm3 ) ( 1500 cm3 )
afarensis ( 450 cm3 )

16. • El cervell ha evolucionat a una velocitat molt gran respecte el
temps:
• Amb 3000000 d’ anys es va passar de 450 cm3 a 1500 cm3.
• Per tant, va incrementat 30 mm3 per segle, és a dir a cada generació
l’encèfal va incrementar el seu tamany una mitjana de 9 mm3.

17. UN LUXE
• El cervell és un luxe evolutiu, ja que és
la part del nostre organisme més
delicada i precisa que es pot trobar en
la natura.
• Sabent això: QUÈ ENS VA COSTAR
PERMETRE'NS AQUEST LUXE?
• El cervell consumeix una gran quantitat
d’energia degut a la seva alta activitat
metabòlica: entre un 20 i 25%.

18. No es pot utilitzar qualsevol cosa com a combustible del cervell.
En condicions normals
consumeix 100 g de En casos
glucosa cada dia. extrems, però el
cervell pot utilitzar
com a combustible
els àcids grassos dels
Aquesta prové dels greixos.
hidrats de carboni
dels aliments
vegetals ingerits.

19. CERVELL O INTESTÍ? AQUESTA ÉS LA
QÜESTIÓ
L’energia que podem aconseguir dels aliments no és il·limitada
Això és per culpa de la
dificultat que tenim
per aconseguir uns
aliments molts rics
energèticament i que
siguin fàcils de digerir.
Encara que aconseguim molta o
poca energia cada dia, aquestes
calories que aconseguim han de ser
repartides entre els tots els òrgans
per què aquests puguin dur a terme
el seu funcionament.

21. L’ energia que tenim és la mateixa però si un d’aquests n’utilitza
més per força un altre n’ haurà d’utilitzar menys .
La resposta ens la
va donar al
A qui li hem pres
1981, Arthur Keit.
l’energia que utilitzem
per fer servir el cervell?
“Hi ha una relació
inversament
proporcional entre la
mida del cervell i la de l’
intestí”.

22. Hipòtesi de l’ òrgan costós
Això ho corroboren L. Aiello i P. Wheeler a través de la Hipòtesi de
l’òrgan costós.
Aquesta hipòtesi diu: “Ja que el
cervell duu a terme un alt
metabolisme , l’augment dels seu
tamany només hagués set possible El sistema
disminuint l’activitat metabòlica i el digestiu
tamany d’un òrgan semblant a ell”.

23. Com es pot reduir el tamany de l’intestí?
• El tamany pot variar depenent de la qualitat de l’alimentació que
dugui a terme un organisme.
• Una alimentació d’alta qualitat és aquella que és fàcil de digerir i
que proporciona major quantitat de nutrients i energia per unitat
de treball.
Una dieta basada en plantes és de menys qualitat que una dieta
que es basi en menjar carn. Per això una forma senzilla d’augmentar
la qualitat de la alimentació és incrementar el consum de l’aliments
procedents d’ animals. Per exemple insectes i rèptils.

24. També hagués estat possible que el tamany del cervell augmentés
sense que el de l’ intesti disminuís, incrementant el consum d’
aliments energètics
Per què no va ser així?

25. - Al abandonar el bosc l’homo ergaster no disposava de
suficient quantitat d’ aliment diàri:
Va afavorir:
-Va augmentar el consum
d’aliments d’origen animal
-la disminució de
l’intestí
- Va disminuir el consum
-l’estalvi d’energia
de plantes
per dedicar al
cervell

26. QUINS FACTORS VAN PERMETRE DE L’EVOLUCIÓ DEL
CERVELL:
• La Necessitat d’adaptar-se a l’augment de la complexitat social i de les relacions
interpersonals va ser un dels estímuls que va incitar el desenvolupament del cervell.
• L’aportació d’àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena va ser clau.
Són components fonamentals de les neurones, que són les cèl·lules encarregades de transmetre
l’ impuls nerviós.

27. MEDI-DIETA-EVOLUCIÓ
• Durant molts anys els homínids van viure a la vall del Rift: un habitat boscós amb molta
presència de llacs.
• Aquests llacs contenien una alta quantitat d’aliments rics en àcids grassos poliinsaturats de
llarga cadena: peixos, mol·luscos i crustacis que servien d’aliment als homínids.
• Aquests aliments els hi aportaven les proporcions d’àcids grassos ideal per a afavorir el
creixement del cervell .

28. EVOLUCIÓ DEL CERVELL EN EL
CREIXEMENT:
32-34
6 mesos
setmanes
70% del
CERVELL tamany adult
100 %
DEL desenvolupa
XIMPANZÉ ment
(400 cm3)
Acabat de
néixer 23 anys
28% del
100%
desenvolup
tamany adult ament
CERVELL DE
L’HOMO
ERGASTER
(900 cm3)

29. EVIDÈNCIES:
-Tamany del crani
-Tamany de la pèlvis

30. PAPER DE LA MARE:
El fill homo ergaster tenia l’aparell digestiu petit, el seu procés de dentició
era lent i era inmadur. No es podia valdre per ell mateix durant un any
Havia de cuidar el nadó
continuament
La mare Havia d’ alletar-lo
Havia de suportar la càrrega
energètica que li suposava
cuidar-lo i alletar-lo

31. Càrrega energètica de la mare
Epecialització en la dieta de
les cries:
Aliments d’alta densitat energètica
Aliments fàcils de mastegar Aliments
animals
Aliments fàcils de digerir

32. PLOR DELS NADONS :
• Quina importància va tenir el plor de les cries ergaster per
permetre l’evolució de l’ espècie?
Els nadons necessitaven l’atenció dels pares per tal de poder subsistir.
Doncs els pares que tenien uns gens que els feien ser més afectius amb els
seus fills, els criarien amb més eficacía, assegurant la seva supervivència i
la propagació dels seus gens.

33. NUTRICIÓ DELS NADONS:
-Per què els nens quan néixen són tan grassos?
Abans de néixer Es nodreixen
gràcies a la mare
Es nodreixen
gràcies a les seves
Recent nascuts
pròpies reserves
de grasses
Quan el cervell es troba en
creixement consumeix entre
un 50 i un 60% del consum
metabòlic total
Quan ja es poden Obtenen nutrients
alimentar: gràcies a la lactància

34. ALIMENTACIÓ ADEQUADA PER MANTENIR EL
CERVELL:
-PRIMERS MESOS: El dipòsit de grassa s’incrementa.
-9 MESOS: el contingut de grassa d’un nen arriba fins un 25% del seu pes
corporal
EN ELS 5 PIMERS 5 ANYS: el nen utilitza entre un 40 i un 80% del seu
metabolisme basal per mantenir i desenvolupar el cervell.”
ENTRE ELS 5 I ELS 7 ANYS: El nen arriba al “nadir prepuvertal”
Si un nen no porta una alimentacio adequada SUBNORMALITAT

35. PERCENTATGE DE GREIX AL NÉIXER
PORC
GAT
XAI
BABUÍ
LLEÓ MARÍ
BALENA
HUMÀ
0 2 4 6 8 10 12 14 16

36. REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CORPORAL
-Els homínds van canviar de medi vital:
Selva Sabana
humida càlida
Va sorgir la necessitat de mantenir la temperatura corporal
constant

37. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI DE MEDI
Canvi en
Desenvolupament de les Teoria del Radiador:
el
membranes sudorípedes “Qualsevol especie que
pelatge
canvia la seva postura i
sistema de locomoció ha
de desenvolupar
transformacións en el
seu sistema circulatori a
causa de l’efecte que es
produeix en el flux i la
Canvi de pressió sanguinea”
postura i
Bipedestació
sistema de D.Falk
locomoció

38. El cervell necessita refrigerar-se a causa de l’elevada energia que
consumeix.
Els canvis en l’aparell circulatori van permetre la creació d’una xarxa de
venes petites que funcionaven com a radiadors, refredant el cervell.
Quan aquesta xarxa va començar a funcionar el cervell va poder
créixer lliurement sense por al sobreescalfament.

39. POTENCIACIÓ DE L’INSULINORESISTÈNCIA I
LEPTINORESISTÈNCIA
• Els homo ergaster al viure a la sabana tenia la necessitat de recórrer
llargues distàncies per a aconseguir menjar. Aquest fet els hi va crear la
necessitat de conservar l’energia dels aliments durant un llarg temps. Per
aquest motiu es van desenvolupar l’ insulinoresistència i al
leptinoresistència.

40. EFECTES DELS CANVIS GENÈTICS
EN L’ ACTUALITAT

41. Tots els canvis genètics que va patir l’ homo ergaster d’una
manera o d’una altra ens han influenciat.
Els canvis genètics més significatius i que es veuen reflectits avui
en dia en la nostra imatge van ser:
-Canvis en l’alimentació
-Reducció de l’aparell digestiu
-Alleugeriment dels òssos de la mandíbula
- Disposició d’ un espai més gran en el crani

42. -Canvis en la nutrició dels nadons
-Canvis en el paper de la mare
-Actitud afectiva entre pares i fills
-desenvolupament de membranes sudorípedes
-Bipedestació
-Canvis en l’aparell circulatori

44. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ