capitul 6

1. “EL MONO OBESO” "El mono obeso" Capítol 6: El peix i la carronya ens van fer inteligents Didier-Xavier Boguñà Protin Didac Amat Puigsech Josep Corderas Espona Carles Novellas Corretja

2. L'Evolució del volum cerebral El més sorprenent de l’evolució del cervell és la velocitat com ho està fent A passat d’ocupar 450cc dins el crani de l’Australopithecus afarensis a ocupar-ne 1300 dins el nostre cap en només 3 milions i mig d’anys. La qual cosa representa un creixement de 30 mm. cúbics cada segle, i si considerem que entre una generació d’homínids i la següent han de passar 30 anys arribem a la conclusió que entre cada generació i la posterior el volum del nostre cervell augmenta uns 9 mm. cúbics. La selecció natural va afavorir el creixement del volum cerebral dels homínids ja que això els hi proporcionava avantatges respecte la resta de criatures.

4. El cost d'un cervell més gran El cervell d’un adult consumeix entre un 20% i un 25% del total de la seva despesa energètica en repòs. Utilitzant sempre que l'homínid en despongui 100 grams de glucosa procedent dels hidrats de carboni al dia. El cervell d’un lactant però, com que està en fase de creixement, consumeix aproximadament un 70% del total de la seva despesa energètica en repòs.

5. Cervell o intestí Tot i això, la quantitat d'energia que els homínids poden ingerir en forma d’aliments és limitada i per tant,si la selecció natural fa que es destini més energia al cervell, un altre òrgan amb un consum d'energia similar, n’haurà de disposarà menys. El sistema que més s’ajusta a la despesa energètica del cervell és el sistema digestiu.

6. L’any 1891, Sir. Alex Keit enuncià: Relació inversa entre el tamany del cervell i el tamany de l’intestí al llarg de l’evolució dels homínids Completat l’any 1995 per L. Aiello i P. Wheeler que formulen: La hipòtesis de l’òrgan costós: Augmentar la mida i l’activitat metabòlica del cervell només és possible reduint la mida i l’activitat metabòlica de l’aparell amb una despesa energètica més similar, l‘aparell digestiu, que es pot reduir si disposem de una qualitat d’alimentació més alta, que és més fàcil de digerir. Per això, és creu que el creixement del volum del cervell va començar quan els homínids van abandonar la dieta únicament vegetariana, d’una qualitat baixa, i es va introduir la carn d’altres animals en la dieta dels nostres avantpassats.

7. Els maons del cervell L'expansió evolutiva del cervell humà va ser deguda a la necessitat d’adaptació, la complexitat social o les relacions interpersonals entre d’altres. Però l’evolució del cervell no només va ser deguda a aquesta necessitat, sinó que també va ser provocada pels aliments amb àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena. Aquests àcids són abundants en la carn, i sobretot en els aliments aquàtics com peixos o mol·luscs. El 90% d’aquests àcids grassos són araquidònics i docosahexànics.

8. La vall del Rift L’entorn perfecte per desenvolupar el nostre cervell va ser a l’Àfrica, concretament la vall de Rift amb nombrosos llacs al seu voltant. Aquests llacs amb grans profunditats i extensions d’aigua s’omplien gràcies als nombrosos rius que i desembocaven. Als llacs hi trobaven els aliments rics en àcids grassos, els quals proporcionaven altes quantitats d’energia, com els peixos o els mol·luscs El cervell humà es va desenvolupar durant més de dos milions d’anys en aquesta zona de l’Àfrica. El seu entorn únic va accelerar nombrosos canvis evolutius cap al Homo sapiens.

10. La grandària i el greix del nen 25% tamany adult 6 1ers mesos 100% tamany adult 32-34 setmanes cervell encèfal 400cm(3) 23 anys apx. Recent nascut 70% tamany adult 100% Ple desenvolupament cervell encèfal 800cm(3)

11. Aportació nutricional materna El bebè es troba en gestació Pròpies reserves de greix Cervell en creixement, alt consum energètic (50%-60% del consum metabòlic total) El bebè acaba de néixer Nutrients mitjançant la lactància El bebè ja s’alimenta

12. Alimentació adequada 1ers mesos, s’incrementa el dipòsit de greix 9 mesos, s’arriba al pic d’adipositat quan el 25% del pes és greix Entre 0-5 anys, utilitza 40%-80% del met. basal pel cervell Entre 5-7 anys, “nadir prepuberal” patrons de distribució Pot causar Deficiència de l’alimentació a la infància Subnormalitat

13. Atenció i cuidar contínuament Fill Homo ergaster, immaduresa i desvaliament durant 1 any Alletar, lactància Mare Càrrega energètica

14. Conseqüències de la circumstància Especialització de l’alimentació de les cries Aliments d’alta densitat energètica Abandonar els patrons d’alimentació amb vegetals Recórrer als aliments animals

15. Reducció de l’aparell digestiu Immaduresa a la cria Dentició lenta Ajuda constant de la mare per proporcionar l’aliment Això fa que el nen (fill) prengui gran importància a l’evolució de l’espècie: els pares responien més amorosament al desemparament dels seus fills, criant-los amb més eficàcia, assegurant així la propagació dels seus gens inclosos els responsables del comportament amorós als fills

16. Percentatge de greix de les cries al néixer

17. La regulació de la temperatura corporal Per mantenir la nostra temperatura constant s’ha d’eliminar el calor, l’evolució d’aquesta regulació va lligada a la bipedestració que va provocar: - canvi de pelatge - glàndules sudorípares(suor = refrigerant) Teoria del radiador (D. Falk), el cervell es sensible a l’aportació de sang, que li aporta combustible i O2 i el refrigera. El cervell va poder créixer gràcies a un augment de la xarxa de venes cerebrals.

18. El disseny de l'Homo ergaster Per aconseguir un cervell més gran es van tenir que donar una sèrie de situacions: - Van haver-hi canvis en la alimentació. - Una reducció de la mida del aparell digestiu. - Un alleugeriment dels ossos de la mandíbula. - Un espai més gran en el crani. - Una aportació d'àcids grassos poliinsaturats. - Es va potenciar la insulinoresistència i la leptinoresistència. La alimentació carnívora va reduir el dimorfisme sexual

19. L'èxode de l'Homo ergaster L’Homo ergaster era nòmada. Va abandonar Àfrica i es va estendre per Àsia i Europa. I van aparèixer noves espècies. Això va implicar canvis radicals en l’estil de vida dels homínids. Tots els que van abandonar Àfrica es van extingir. Els altres van donar lloc a la única espècie que pobla avui dia la terra, els Homo sapiens sapiens (nosaltres)