René Descartes (1596-1650)
Casa natal de DescartesDescartes nació el 31 de marzo de 1596 en La Haye, en la Turena francesa. Pertenecía a una familia de la baja nobleza, siendo su padre, Joachin Descartes, Consejero en el Parlamento de Bretaña. La temprana muerte de su madre, Jeanne Brochard, pocos meses después de su nacimiento, le llevará a ser criado en casa de su abuela materna, a cargo de una nodriza a la que permanecerá ligado toda su vida. Posteriormente hará sus estudios en el colegio de los jesuitas de La Flèche, hasta los dieciséis años, estudiando luego Derecho en la Universidad de Poitiers. Según la propia confesión de Descartes, tanto en el Discurso del método como en las Meditaciones, las enseñanzas del colegio le decepcionaron, debido a las numerosas lagunas que presentaban los saberes recibidos, a excepción de las matemáticas, en donde veía la posibilidad de encontrar un verdadero saber.
Va néixer l'any 585 aC a Samos i va morir l'any 500 aC a Metapont va ser apart de filòsof un matemàtic grec, en el món de les matemàtiques va tindre molta importància i és va associar al seu nom a un teorema, el teorema de Pitàgores. Quan era molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i l'Índia on va rebre els seus estudis i va fundar la seva primera escola. Durant. Per problemes polítics va ser obligat a mudar-se i va marxar a Crotona, al sud d'Itàlia on va fundar la seva segona escola.
René Descartes (1596-1650)
Casa natal de DescartesDescartes nació el 31 de marzo de 1596 en La Haye, en la Turena francesa. Pertenecía a una familia de la baja nobleza, siendo su padre, Joachin Descartes, Consejero en el Parlamento de Bretaña. La temprana muerte de su madre, Jeanne Brochard, pocos meses después de su nacimiento, le llevará a ser criado en casa de su abuela materna, a cargo de una nodriza a la que permanecerá ligado toda su vida. Posteriormente hará sus estudios en el colegio de los jesuitas de La Flèche, hasta los dieciséis años, estudiando luego Derecho en la Universidad de Poitiers. Según la propia confesión de Descartes, tanto en el Discurso del método como en las Meditaciones, las enseñanzas del colegio le decepcionaron, debido a las numerosas lagunas que presentaban los saberes recibidos, a excepción de las matemáticas, en donde veía la posibilidad de encontrar un verdadero saber.
Va néixer l'any 585 aC a Samos i va morir l'any 500 aC a Metapont va ser apart de filòsof un matemàtic grec, en el món de les matemàtiques va tindre molta importància i és va associar al seu nom a un teorema, el teorema de Pitàgores. Quan era molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i l'Índia on va rebre els seus estudis i va fundar la seva primera escola. Durant. Per problemes polítics va ser obligat a mudar-se i va marxar a Crotona, al sud d'Itàlia on va fundar la seva segona escola.
Ockham
va ser un Pensador anglès, fundador de l'escola nominalista, va néixer a Surrey en el 1285 i va morir l'any 1349 a Munic Baviera. Va estudiar a la Universitat d'Oxford, en la qual va començar a ensenyar com a professor de batxiller des de 1317; el seu caràcter innovador dels seus ensenyaments va fer que mai se li donés el grau de doctor i que entrés en conflicte amb l'Església.
La seva teoria inductiva del coneixement, propera a l'empirisme, li va portar a una visió contingent del món, en la qual va obrir amplis espais per a la llibertat. D'ella resultava el caràcter merament probable de les afirmacions científiques i la impossibilitat d'una demostració rigorosa de la llei moral i fins i tot de l'existència de Déu. De manera que la seva concepció teològica es fonamentava en la fe en un Déu omnipotent inassequible per la raó (donant començament amb ella la separació entre Teologia i Filosofia).
Ockham ha estat cridat «el major nominalista que mai va viure» va ser considerat una de les ments especulatives més grans de l'Edat Mitjana i un dels metafísics més profunds que mai van viure. En els seus raonaments va fer freqüent ús del principi d'economia. Encara que aquest principi és molt anterior a ell, ja ho utilitzaven els antics grecs i apareix en el Organon aristotèlic.
Plató
Plató va néixer l'any 428 aC i va morir en el 348 aC, va ser considerat un dels millors filòsofs de l'historia i va duu a terme el seu moviment que era el Platonisme, que es basava en una gran persistència. Va ser deixeble de Sòcrates i el mestre d'Aristòtil. La seva obra més important van ser els diàlegs que es poden dividir en quatre apartats, els Diàlegs socràtics, l'Època de transició, l'Època de maduresa i Diàlegs de vellesa. L'any 399, quan va morir Sòcrates, va abandonar Atenes i va viatjar a Mègara, on havia una escola socràtica fundada per Euclides, posteriorment va viatjar a Egipte i després a Itàlia on va trobar-se amb Arquitas de Tarento.
Va fundar una acadèmia a Atenes l'any 388 on s'estudiava tot tipus de ciència i amb una organització semblant a la de les escoles pitagorismes.
Aristotil
va néixer el 384 aC i va morir el 7 de març de 322 aC, se'l considera com un dels filòsofs més importants de la humanitat. La seva forma de pensar és va mantenir aproximadament uns 2000 anys a tota Europa. No solament va ser un gran filòsofs sinó que dominava també les matemàtiques, la biologia i la psicologia. També va ampliar els seus coneixements sobre l'educació de les persones, els costums dels estrangers. Ell veia la seva ètica com una ciència practica, on l'ésser humà volia aconseguir el bé, però per tal d'aconseguir-lo tenia que duu a terme una acció fer algú.
Aristòtil desenvolupa la seva ètica en tres obres, l'ètica Nicòmac, l'ètica a Eudemi i la Magna Moralia
1. Número: 1 Només per: 1,50€
No et perdis:
Entrevista amb
Prometeu
Crims i càstigs de
Sísif i les
Danaïdes.
Article increïble
sobre Tàntal.
Directores de la revista:
Sofía Garcia i Marta
Santamaría.
Utilitza els consells de la deessa Afrodita. Avui: Com mantenir el teu
cabell impecable.
2. Els pitjors càstigs dels...............Pàg. 3/ 4
déus
Ω Sísif i les Danaïdes
Entrevista amb un heroi............Pàg. 5
dels humans
Ω Prometeu i el seu càstig
Article impressionant................Pàg. 6
d’un boig
Ω El malvat Tàntal
Consell de la deessa................Pàg. 7
més maca
Ω Afrodita, la deessa de l’amor
3. Tragèdia en la nit de noses
Les nostres fonts han trobat la resposta a la
pregunta que tots ens estem fent. Perquè han mort
els 49 marits de les Danaides? El pare ens ho
explica tot.
Ell va celebrar una
festa per celebrar la
boda de les seves
filles, les Danaides,
però segons el que ell
ens comunica, elles
no volien fer-ho, no
volien casar-se amb
ells, ja que no els
coneixien. Els seus
cosins d’Egipte van
aconseguir casar-se
amb elles, però en
aquella nit de les
noces... van morir 49
dels 50 marits.
Una de les Danaides
ens explica que en
aquella nit, van fer un
pacte amb el propòsit
de matar-los a tots.
Però una d’elles es
va enamorar i no va
ser capaç de fer-li
mal.
Però el pitjor de tot no
ha passat lectors! Els
deus han castigat a
les 49 Danaides avui
mateix amb un càstig
molt dur, hauran
d’estar per tota
l’eternitat al costat
d’un riu, amb la
missió d’agafar aigua
amb una gerra, però
aquesta estarà
foradada, i per tant,
mai acabaran.
¡Els pare les volia casar amb
els seus 50 cosins que no
coneixien!
4. L’home que va temptar a la
mort
Un home va tornar a la vida volent enganyar a la
mort.
El mag Sísif, va
voler temptar a la
mort enganyant
als déus i va tenir
la idea de dir-li a
la seva dóna que
quan ell morís, no
li fes el ritual
funerari, i haver
de tornar a la vida.
Sísif, el primer escapista
de la història.
Va morir-se i ho va aconseguir, va tornar a la
vida i va seguir-la normal com la feia abans
de morir de “mentida”, amb la seva dona,
fent les seves coses... Fins que al cap d’uns
anys, la segona vegada que va morir, els
déus van recordar que els hi havia enganyat
i van buscar un càstig per a ell:
Com a càstig, els déus el van posar al peu d’una muntanya
lligar a una roca molt gran. Aquest va haver de pujar la roca
fins al cim, i quan arribava a dalt, aquesta queia per l’altra
banda i llavors havia de tornar a pujar-la, i així hauria d’estar
tota la seva vida: pujant una roca gegant cada dia.
5. Promoteu, un home que Prometeu
se la va jugar pel poble,
perquè era un defensor
dels homes davant dels déus, un home que pensava les
coses abans de fer-les. Avui l’entrevistem per saber totes
les coses que va passar i que no en sabíem.
Entrevistadora: Bon dia. Explica’ns, perquè
vas enganyar al déus donant-los la pila dels
ossos i la grassa?
Prometeu: Jo, sempre e estat un defensor
dels humans, llavors em semblava molt lleig
això d’haver de donar el bou als déus i no
poder aprofitar-los els humans que som els
que ho necessitem de veritat.
Entrevistadora: Quan els déus us van deixar sense foc,
com va reaccionar el poble a la gesta que vas fer?
Prometeu: La gent va reaccionar molt malament; al
principi no passava res, però als cap d’una setmana o
així, la gent va començar a trobar-lo en falta, per fer el
menjar, per escalfar-se... Llavors, la gent es va posar
en contra meva i va ser bastant dur, perquè jo volia fer
coses per ells i m’ho van agrair així, però tot es va
arreglar.
Entrevistadora: Després, els déus et van posar un
càstig bastant cruel i que després va venir Hèrcules i et
va salvar d’aquell mal moment; que vas sentir en el
moment que el vas veure i va decidir ajudar-te?
Prometeu: Doncs, jo ho estava passant molt malament
amb lo de l’àliga menjant-me el fetge cada dia i jo sofria
molt, llavors quan vaig veure que s’apropava un home i
en adonar-me que era l’heroi Hèrcules, vaig sentir una
satisfacció, perquè només veure’m, em va dir: Tranquil, ja
vinc a ajudar-te. Em va deslligar d’aquella roca i vaig poder fugir per fi
d’aquell lloc que li havia agafat molt temor. Sempre estaré en deute amb
aquest gran home.
Entrevistadora: Molt bé, gracies per aquesta entrevista. ¡Fins aviat!
Prometeu: De res, ha sigut un gust. Adéu.
6. Tàntal era un home amic dels deus.
Un dia, pensava que seria capaç
d’enganyar als deus, ja que es creia que era
més important que ells. Llavors, els va convidar a un sopar, i va fer un gran
banquet. Va cuinar carn d’olla, però aquesta carn, era del seu mateix fill.
Tàntal comença a repartir el menjar, i pensa que ha lograt enganyar-los,
però s’equivocava, tots els deus se n’ha donen de que allò, era carn
humana. Menys una deessa, que s’havia menjar un tros.
Els deus reconstrueixen al fill, però com la deessa s’havia menjat un tros,
faltava una part, i van decidir posar marfil.
Com a conseqüència, castiguen a Tàntal. Van portar-lo a un llac i van fer
que tingues gama i set per tota l’eternitat.
En la meva opinió, Tàntal es un
home que es creu superior als
altres, i això es una gran
defecte. També sembla que
apart de ser un mal pare (per
matar al seu fill), és un home
incapaç de sentir empatia.
A demès, els deus confiaven
en ell i tampoc ho ha apreciat.
Òbviament, estic en contra
d’aquest home. Veig just que
els deus l’hagin castigat
d’aquesta manera, però
sincerament, el càstig que li
han imposat hem sembla molt
cruel, ja que es per tota
l’eternitat.