Poster per a la sessió Kick off del projecte SOLPYR (Poctefa 2023-2027) celebrada a Tremp el 29 i 30 d'abril. Breu descipció: Al Juliol de 2015 una gran tempesta (de T~100 anys) va provocar una forta erosió a capçalera de conca, originant laves torrencials (debris flow) que amb el sediment exposat, a partir de llavors, inclusiva amb precipitacions mínimes (> 15 mm), es provocava aturades de la potabilitzadora d'aigües superficials que alimenta a Les Escaldes (15.000 hab.). Calia controlar l’enterboliment de l’aigua superficial.

1. RESEARCH POSTER PRESENTATION DESIGN © 2012
www.PosterPresentations.com
Control de l’erosió i de la terbolesa en aigua superficial a la part superior de la capçalera de conca
del torrent de Claror (Andorra), mitjançant l’aplicació de NBS.
Objectius
El relleu (importants gradients topogràfics), les
condicions geomorfològiques (dipòsits erosionables,
superfícies d’aplanament somitals) imperants al sud del
Principat, així com alguns dels trets característics dels
seus sòls (poc gruix en el vessant i una capa important
de regolit), indiquen que l’erosió de la coberta edàfica
als planells somitals pot ser important i constitueix un
perill real a les poblacions de fons de vall (Figura 5).
Els processos actius i el risc d’erosió
1) Silvagrina SL (sulvagrina@andorra.ad / jdeu@andorra.ad)
2) Fundació Marcel Chevalier (igeofundacio@andorra.ad)
Jordi Deu Pujal (1)
Valentí Turu Michels (2)
MESURES DE REMEDIACIÓ AMBIENTAL CONTRA ELS FENOMENS EROSIUS HÍDRICS
ASSOCIATS ALS PLANELLS SOMITALS DELS PIRINEUS ORIENTALS
(CAMP CLAROR, PRINCIPAT D’ANDORRA)
Atès que la zona és un Paisatge Cultural del Patrimoni Mundial (UNESCO), per al control de l’erosió
es va optar per a l’aplicació de solucions innovadores basades en la natura (NBS). Les principals
biotècnies de restauració ambiental aplicades foren: 1) Treballs d’ovinoremeiació: 1.1)
Regularització de xaragalls i càrcaves per xafoteig amb ramat d’ovelles. 1.2) Fertilització de les
zones a sembrar per apletat del ramat, 2) Sembra a bandes de 1m de zones erosionades amb
Festuca eskia, 3) Construcció de microdics de ramatge d’avellaner per a la retenció de laves
torrencials als xaragalls de capçalera de conca.
La realització d’un assaig experimental al 2015 mitjançant sembra de tardor de Festuca eskia,
amb una parcel·la fertilitzada amb fem d’ovella i l’altra sense, va permetre validar i ajustar la
tècnica per aplicar‐la a gran escala al 2016, quina també ha funcionat molt bé, però la sembra de
primavera al 2022 va fracassar. Els microdics de contenció de laves torrencials han funcionat
correctament fins al 2023 en que se n’ha hagut de fer de suplementaris. El control de l’erosió ha
estat molt satisfactori, des de la brotada al 2017, sense nous talls d’aigua potable. MONCLIMA, en
base a aquests treballs exitosos ens va contractar la redacció de la “Guia de actuación: Mitigación
del impacto del cambio climatico en alta montaña Pirenaica. Control de la erosión hídrica
mediante soluciones basadas en la naturaleza”.
Recomanem continuar investigant aquesta estratègia per millorar‐la, i fer‐ne divulgació. En base a
l’abundant informació experimental i cartogràfica disponible (inclòs vol LIDAR), es proposa que
aquesta zona pugui servir com a zona pilot de referència per a la realització dels estudis
previstos al projecte SOLPYR.
Figura 3: imatge de google-maps on s’identifica
el sector nord afectat.
Al Juliol de 2015 una gran tempesta (de T~100 anys) va provocar una forta erosió a capçalera de
conca, originant laves torrencials (debris flow) que amb el sediment exposat, a partir de llavors,
inclusiva amb precipitacions mínimes (> 15 mm), es provocava aturades de la potabilitzadora
d'aigües superficials que alimenta a Les Escaldes (15.000 hab.). Calia controlar l’enterboliment de
l’aigua superficial.
Context
Resultats
La tempesta esdevinguda el 21 de juliol de 2015, de 71
l/m2 en 1 hora, va iniciar un intens procés erosiu als
vessants del Camp de Claror que va ocasionar
problemes de subministrament d'aigua potable a dues
viles del Principat d’Andorra. Anteriorment, una
tempesta similar (1 d'agost de 2008) va afectar la
mateixa zona de capçalera però més al sud (Camp
Rabassa), i va deixar el País incomunicat temporalment
durant 3 hores per inundació del riu Runer amb origen
als planells somitals del sud del Principat. En aquella
ocasió la tempesta va desplaçar-se cap al nord produint
més inundacions a la vila de Sant Julià de Lòria. El
xàfec fou de 65 litres per metre quadrat en poc més
d’una hora de pluja. Set anys després un nou episodi de
pluja "excepcionals” afectà la zona.
La tempesta de 2015 va provocar una forta erosió a
capçalera de conca, afectant a les dues vessants amb
producció de laves torrencials (Figura 3) que en dies
posteriors provocava aturades en el subministrament
d’aigua potable per la població de Les Escaldes. Al
vessant sud, va destruir completament la captació
d’aigües potables de la Peguera (Figura 4) i va afectar
la vila de Sant Julià de Lòria amb el desbordament dels
torrents amb origen al Camp de Claror (Figura 5).
Per tal de determinar quines zones de capçalera de
conca són les més vulnerables a l’erosió, s’ha efectuat
una cartografia basada en l’exposició i pendent dels
vessants de Claror, Camp Ramonet i La Rabassa (Sant
Julià de Lòria) seguint el diagrama de flux de la Figura
7. Fem notar que com actuen només tres factors en
l’elaboració del mapa, el valor màxim que es pot donar
és 30 (sumatori de 10 per als tres mapes).
Metodologia
L’event desencadenant
Figura 5: Afectació a la població de Sant Julià
de Lòria situada al sector sud de Claror.
Figura 4:
Figura 6: Canalització dels xaragalls erosius
en capçalera (planell somital del Camp de
Claror) que afecten al vessant de la Peguera
Com a resultat es poden distingir a grans trets les
següents zones (Figura 8): al SW de la zona d’estudi,
l’àrea de La Peguera, on predominen els colors grogs i
verds (poca vulnerabilitat a l’erosió); i la zona nord-
oriental, sobretot els vessant dels planells somitals, on
la vulnerabilitat d’erosió és major (colors taronja-
vermells). Una gran part de la vulnerabilitat d’erosió
molt alta (color vermell) es troba als dos vessants del
Camp de Claror, amb un elevat pendent i format per
terregalls, condicions més que favorables per a que es
donin fenomens erosius.
Figura 7: Avaluació de la vulnerabilitat a
l’erosió amb la suma de tres factors.
Figura 8: Cartografia de la vulnerabilitat a l’erosió amb les afectacions
indicades
https://www.fundaciomarcelchevalier.org
INTERREG - POCTEFA
SEMBRA EXPERIMENTAL 2015
SEMBRA 2016
PROVA EN BLANC
Figura 1: Notar el contrast de la zona sembrada a bandes de 1m amb Festuca Eskia,
sense haver fet manteniment, amb la zona reservada com a prova en blanc, en la que
8 anys desprès de la torrentada, continua erosionable en estar encara nua de
vegetació.
Figura 2: Microdics d’avellaner
pel control de laves torrencials.
Figura 9: Identificació de dipòsits sedimentaris
antics (Faucellers) relacionats amb l’acció de
laves torrencials provinents del vessant sud de
Claror. Els dipòsits de Faucellers han estat datats
utilitzant la tècnica d’Optical Stimulated
Luminiscence en grans de quars (OSL) amb una
edat de 810 ± 50 anys.
Les evidències d’episodis erosius similars han estat
identificats al fons de vall del torrent d’Aubinyà (Figura
9), sediments torrencials agradants originaris dels
segles X-XI, es creu que associats a una intensa acció
erosiva provocada per les activitats ramaderes del
moment (Gascón com. Pers. 2016).