Downloaded 14 times
Maquiavel
- 1. NICOLÓ MAQUIAVELLI 1469-1527 Èpocai personatges 1- Antropologia 2- Filosofia política 2.1 Societat 2.2 Natura i societat 2.3 Lluita de classes 2.4 Destí i llibertat 3- El mètode 4- La FORTUNA 5- La VIRTÚ 6- El Príncep 7- Lliçó de Maquiavel
- 2. La nit deSant Bertomeu
- 4. Fra Bartolomeo Pietro Soderini Lortenzo II di Medici Girolamo Savonarola
- 5. El Duc CèsarBorgia • Gran Valor • Habilitats • Sentit de resolució • Execució dels seus designis • Confiança amb si mateix. Confià massa i únicament en la Fortuna.
- 6. El papa JuliII (Giuliano della Rovere) • Audàcia • Impetuositat • Autoritat • Temeritat El seu èxit: el temps i les circumstàncies estaven en harmonia amb la seva actuació
- 7. Maximilià Emperador del Sacre Romà Imperi. • Inepte • Negligent • Crèdul • Influenciable • No sap controlar els seus consellers.
- 8. 1. Antropologia La naturalesa de l’home: Pessimisme antropològic • L‘home és malvat per naturalesa. • L‘home és mou pel desig. • L‘home és constant insatisfacció. • Les passions estan per sobre de la raó. • L‘home compleix el fatalisme cosmològic independentment de la seva voluntat. • La tendència natural és corrupció, mal.
- 9. El desig • Dos ressorts de l‘acció de l’home: a) El desig b) La necessitat • El desig forma part de la seva naturalesa, la raó no el pot condemnar. • Cal partir de les passions (no de la raó) per a caracteritzar el desig.
- 10. PASSIONS LAMENTAR-SE DEL MAL FASTIGUEJAR-SE DEL BÉ EFECTES DESIG DE VOLER-HO TOT INSATISFACCIÓ PER NO PODER ACONSEGUIR-HO TOT EL DESIG NO S‘ACABA MAI, ÉS PERMANENT
- 11. Tipus de desig Unstipus de desig: • Desig d’adquirir, tendència a aclaparar. – Béns materials, possessions, riqueses. • Desig de “reconeixement de si” – Honors, glòria, fama. Uns altres tipus de desig: • Desig dels “grans”: – Situar-se per sobre la llei, comandar. • Desig del “poble”: – Situar-se sota la protecció de la llei. Protegir-se.
- 12. Naturalesa de l’home Els homes són: Malvats ingrats volubles simuladors i dissimuladors covards àvids de guanys egoistes …
- 13. Naturalesa de l’home •Els prínceps, els grans i el popolo no són de diferent naturalesa. • La naturalesa dels homes és la mateixa per a tots. Però hi ha diferències. • Maquiavel explica aquestes diferències basant-se amb una teoria anterior (Grècia) però que forma part de l‘època.
- 14. Naturalesa de l’home LaTeoria dels humors (Hipòcrates) CALENTA I SANG HUMIDA SANGUINI FREDA I BILIS SECA MELANCÒLIC NEGRA HUMORS TEMPERAMENTS BILIS CALENTA COL·LÈRIC GROGA I SECA FREDA I FLEMA HUMIDA FLEMATIC
- 15. 2. FILOSOFIA POLÍTICA 2.1. LA SOCIETAT • Concepte de societat basat en el concepte de la polys grega. • El material empíric l‘extreu de Roma. • Pretén la creació d‘una Monarquia o República unificada italiana. • Analitza el procés vital d‘estructures socials relativament aïllades entre si.
- 16. EL PAS DELTEMPS CORRUPCIÓ DESTRUCCIÓ D‘UNA societat CULTURA, CIVILITZACI Ó INEVITABLE FASSES CONCRETES EN EL TEMPS I L‘ESPAI ESTATS, DESTRUCCIÓ D‘UNA REPÚBLIQUES, QUE DÓNA PAS A PRINCIPATS D‘ALTRES
- 17. 2.2 La naturai la societat. LA NATURALESA LES SOCIETATS ÉS CÍCLICA- REGULAR SÓN CÍCLIQUES- REGULARS ES AUTORREGULADORA SÓN AUTORREGULADORES DETERMINISTA DETERMINISTA L‘HOME, LA SOCIETAT I LES CULTURES SÓN PART DE LA LA RAÓ NATURALESA
- 18. LA REGLA OLLEI UNIVERSAL: EL DESTÍ REGEIX TOTA LA NATURALESA ELS ASTRES DONEN SENYALS PAS DEL TEMPS - CORRUPCIÓ AFECTA ALS HOMES, LES PER TANT SOCIETATS, CULTURES, CIVILITZACIONS EL DESTÍ: ÉS EL PAS DE MOVIMENT CÍCLIC L‘EXCEL·LENT AL PITJOR ELS HOMES LES SOCIETATS NO PODEN LLUITAR CONTRA EL DESTÍ LES CULTURES ÉS INEVITABLE, FATALISME DETERMINISTA LA HISTÒRIA
- 19. EL MOVIMENT CÍCLISOCIAL ÉS: MONARQUIA FUNDACIONAL MONARQUIA HEREDITÀRIA PRINCIPATS TIRANIA OLIGARQUIA DEMOCRÀCIA O REPÚBLICA POPULAR REPÚBLIQUES REPÚBLICA DEGENERADA
- 20. EL MOVIMENT CÍCLISOCIAL ÉS: DEMOCRÀCIA O REPÚBLICA MONARQUIA POPULAR FUNDACIONAL MONARQUIA HEREDITÀRIA OLIGARQUIA REPÚBLICA TIRANIA DEGENERADA MONARQUIA FUNDACIONAL
- 21. ELS GRANS EL POBLE OPTIMATES POPOLO PRÍNCEPS POBLE PATRICIS PLEBEUS NOBLESA POBLE PLA GENTILSHOMES VILLANS ALTA BURGESIA PROLETARIS ALT CLEGUE BAIX CLEGUE MINORIA MAJORIA
- 22. 2.4 DESTÍ ILLIBERTAT HISTÒRIA DESTÍ FORMACIONS SOCIALS INDIVIDUS CERTA LLIBERTAT QUALITAT DELS TEMPS MOMENT OPORTÚ – L‘OCASIÓ — FORTUNA VIRTÚ + CARÀCTER APROPIAT (TEORIA DELS HUMORS)
- 23. DESTÍ I LLIBERTAT JERARQUIESAXIOLÒGIQUES INTERACCIÓ DOMINI DEL DESTÍ TIPUS DE VIDA L‘HOME QUE DOMINA L‘HOME DEDICAT A BO EL SEU PROPI DESTÍ LA VIDA PÚBLICA L‘HOME QUE NO L‘HOME DEDICAT A DOLENT DOMINA EL SEU LA VIDA PRIVADA O PROPI DESTÍ CÍVICA
- 24. L’HOME QUE DOMINA EL SEU PROPI DESTÍ MITJANÇANT ATREU LA VIRTÚ LA FORTUNA EL CARÀCTER APROFITA APROPIAT DESTÍ L‘OPORTUNITAT LA QUALITAT – L‘OCASIÓ — DELS TEMPS
- 25. 3. EL MÈTODE És el primer que fa ciència política • Utilitza el mètode empíric (experiència). • És també inductiu (de casos particulars a inferències generals) • S‘atén als fets. • No s‘han de confondre les esferes científica (política-social) amb l‘ètica.
- 26. MAQUIAVEL FA NO FA POLÍTICA ÈTICA El que és El que ha de ser FETS, COM ES VIU DEURE, COM S’HAURIA DE SÓN VIURE INDEPENDENTS
- 27. POLÍTICA DE MAQUIAVEL EMPIRISME Parteix de l‘experiència de l‘experiència DIRECTA com de l‘estudi de la a diplomàtic. ACTUALS ANTICS HISTÒRIA Les legacions Història de Roma Tit Livi
- 28. EMPIRISME DE MAQUIAVEL EN TEORIA POLÍTICA OBSERVACIÓ DIRECTA (DIPLOMÀCIA- LEGACIONS) EL SEU TEMPS EXPERIÈNCIA, DADES, LECTURA DE LA HISTÒRIA FETS, OBSERVACIONS ROMA – HISTORIADORS PASSATS. REFLEXIÓ PRÒPIA
- 29. LA POLÍTICA COMA CIÈNCIA AUTÒNOMA I INDEPENDENT PER HAVER-HI CIÈNCIA CALEN : REGULARITATS LA NATURALESA DE L’HOME LES SOCIETATS ES CONSTANT LLEIS ES RESISTEIX AL CANVIS LA HISTÒRIA ELS TEMPS Les CANVIS LES OCASIONS circumstàncies LA FORTUNA
- 30. LA NATURALESA DE L’HOME ELS TEMPS ADAPTAR-SE ALS TEMPS APROFITAR LES OCASIONS LES OCASIONS AVALUAR LES CIRCUMSTÀNCIES Les ACTUAR AMB PRUDÈNCIA: circumstàncies ASTÚCIA (DE RABOSA) I FORÇA (DE LLEÓ) LA FORTUNA VIRTÚ
- 31. LES SOCIETATS ELS TEMPS PRESERVAR L’ESTAT MANTENIR L’ESTAT LES OCASIONS CONTROLAR EL PROPI DESTÍ GUERRA I PAU Les EL GOVERN ADEQUAT SEGONS circumstàncies L’OCASIÓ REPÚBLICA SI ES POT SEGUIR ELS MODELS DE LA FORTUNA LA VIRTÚ DELS FUNDADORS – VIRTÚ DELS POBLES
- 32. LA HISTÒRIA ELS TEMPS SEGUIRÀ EL SEU CICLE INEXORABLEMENT ES CORRUPCIÓ LES OCASIONS LA SUMA TOTAL ÉS Les INDEPENDENT DELS INDIVIDUS circumstàncies S’ANUL·LEN ENTRE SI REPETICIÓ LA FORTUNA HISTÒRIA CÍCLICA AQUÍ ES TRACTA MÉS DELS “CELS” ELS ASTRES I ELS SEUS MOVIMENTS ETERNS I CÍCLICS
- 33. 4. LA DEESADE LA FORTUNA CONCEPCIÓ CLÀSSICA CONCEPCIÓ CRISTIANA PORTADORA DE BÉNS DISPENSADORA DE BÉNS I MALS DEESA DE L‘ABUNDÀNCIA ESTÀ PER SOTA LA PROVIDÈNCIA DEESA DE LA CORNUCÒPIA LA RODA DE LA FORTUNA
- 34. virtú fortuna
- 35. ELS BÉNS DELA FORTUNA HONOR GLÒRIA PODER FAMA RIQUESES SALUT INFLUÈNCIES FORTUNA EXCEL·LÈNCIA I DIGNITAT PORTADORA DE FAVORS ÉS UNA DEESA ‗BONA DEA‘ PRÍNCEP TAMBÉ ÉS DONA ÉS UN PODER O FORÇA DESCONEGUT ARBITRA LA MEITAT DE LES NOSTRES ACCIONS PERÒ ÉS DE NATURALESA VARIABLE PERÒ… INCONSTANT
- 36. L‘ALTRA MEITAT ESTÀSOTA EL NOSTRE CONTROL LLIBERTAT COM ATREURE ELS FAVORS DE LA FORTUNA ? LA FORTUNA ÉS UNA ÉS FÀCILMENT ATRETA PER DEESA, PERÒ TAMBÉ LES QUALITATS VIRILS ÉS DONA FER-SE ALIAT DE LA HOME, VARÓ FORTUNA FORÇA, FOR VIR, VIRI = TALESA APRENENT A OBRAR EN HARMONIA AMB ELS SEUS PODERS VIRILITAT VIRTUS NEUTRALITZANT LA SEVA VERITABLE VIRTUT NATURALESA VIRTÚ
- 37. JUSTÍCIA VIRTUTS 5. VIRTÚ CARDINALS FORTALESA PRUDÈNCIA TEMPERANÇA
- 38. ALTRES VIRTUS PRINCIPESQUES HONESTEDAT MAGNANIMITAT LIBERALITAT VIRTUS TEOLOGALS CRISTIANES FE ESPERANÇA CARITAT
- 39. VIRTÚ PRÍNCEP LLEÓ VALENTIA AUDÀCIA IMPETUOSITAT TEMERITAT CORATGE FORTALESA HONOR GLÒRIA BONS BONES EXÈRCITS ARMES
- 40. VIRTÚ PRÍNCEP REBOSA SAGACITAT ASTÚCIA PRUDÈNCIA PREVISIÓ MANYA ENGANY FLEXIBILITAT CAUTELA ADAPTAR-SE A LES CIRCUMSTÀNCIES ACOMODAR-SE ALS TEMPS FER SEMPRE EL QUE LA APROFITAR LES OCASIONS NECESSITAT DICTA RAÓ CALCULADORA
- 41. 6. EL PRÍNCEP HA DE TENIR ABANDÓ DE TOTA EL PODER DE NO SER BO MORALITAT CONVENCIONAL SABER USAR AQUEST PODER SEGONS LES CIRCUMSTÀNCIES HIPOCRESIA GRAN SIMULADOR I GRAN DISIMULADOR APARENTAR SER BO QUAN REALMENT NO HO ÉS ENGANYAR MENTIR CANVI DE LA MORALITAT PER LA UTILITAT
- 42. FORTUNA VIRTÚ ATZAR – SORT DEL LLEÓ L‘OCASIÓ CIRCUMSTÀNCIES DE LA REBOSA QUALITAT DELS TEMPS MATÈRIA FORMA
- 43. 7. LLIÇÓ DEMAQUIAVEL ELS OBJECTIUS DEL PRÍNCEP SÓN: • Preservar i mantenir l‘Estat. • Protegir els béns dels ciutadans. • Obtenir glòria per a sí mateix. • Protegir els seus interessos.
- 44. REALISME POLÍTIC a) ―EIPríncep‖ planteja un conflicte entre la política i la moral: cal subordinar els principis morals als interessos polítics del Príncep. La religió és un instrument del poder, l'element bàsic de cohesió social. Com a tal ha d'aprofitar-la el Príncep. b) La convicció que la naturalesa humana és essencialment egoista determina la conducta del Príncep. El govern es fonamenta en la insuficiència i debilitat de l'individu.
- 45. REALISME POLÍTIC c) L'Estatés l'única possibilitat d'ordenar la convivència. Estat i individu es necessiten i estableixen entre ells relacions de seguretat i submissió, respectivament. d) La «Raó d’Estat” és el punt de referència constant per al Príncep Prudent. La raó d'estat orienta la conducta del governant i la justifica. e) El fi justifica els mitjans: tot li és permès al Príncep, que és per sobre del bé i del mal; tot, menys el fracàs.
- 46.