1. Friedrich Nietzsche: Genealogia de la moral Segona dissertació: culpa, mala consciència i aspectes similars Albert Guerrero Barbero 2n Batxillerat A

2. L’home actual és format per dues característiques oposades: oblit i memòria. La primera estigué dins nostre des del començament l’altra la desenvolupà el mateix home per voluntat propia Aquesta voluntat es donà a arrel de les nostres creences i costums. Com més cruels i dolentes eren aquestes creences més “bones” eren per a la societat

3. L’home però a mesura que avançava i patia un procés evolutiu va desenvolupar unes noves característiques: l’autonomia i sobirania d’ell mateix i per a ell mateix Però, aquesta sobirania i autonomia pròpia, li va comportar una carrega nova: la responsabilitat de les seves tries

4. Aquest sorgiment de càrregues, característiques, aptituds... va comportar l’elaboració d’una consciència del deute i la culpa, basada en la relació de càstig ira – fet

5. Intrínsecament, s’agafaren de la mà a aquest nou concepte d’altre com ara patiment o venjança També cal dir que aquesta venjança i aquest patiment són qualitats de l’home per a fer pagar el deute dels seus deutors. Més endavant veurem quina relació divina hi ha amb aquests dos sentiments

6. Com ja hem anticipat abans, aquests sentiments tenen una arrel mitològica o divina. Aquesta arrel serveix de justificació del “mal” que l’espècie humana s’autoinfligeix L’origen d’aquestes divinitats els trobem en el deute cap als nostres avantpassats i en conseqüència aquests últims es converteixen en “Déus”. Com més temps passa més gran es fa el deute amb els nostres avantpassats i més respecte adquireixen

7. Aquests canvis en l’home provoquen alhora i indefectiblement canvis en la societat, la qual també evoluciona en relació amb l’individu i els seus actes (positius i negatius) Ara bé, aquests canvis també evolucionen, i les actituds que prendrà la societat també. Així per exemple, una societat que evolucionés molt, deixaria de perseguir els malfactors i en tindria cura, i al revés

8. Segons la situació doncs, la societat aplicarà els càstigs pertinents. Això comporta la concepció d’una mala consciència (opressió i regularitat que coarten la llibertat). Tot i així cal saber acceptar aquests càstigs pacíficament com un fet enriquidor i no revoltar-se contra aquests

9. La concepció de l’Estat també fou un tema tractat. L’Estat és un estadi creat per persones diferents a la resta, mancades de mala consciència i amb espectatives més ambicioses

10. La llibertat i la voluntat són algunes de les eines de les quals l’home, després de reconèixer l’utilitat, va valer-se per allunyar-se de l'egoisme destructiu

11. La santedat de Déu (creditor), que tot ho paga al seu deutor, també provoca un sentiment envers l’home (deutor). Aquest és l’anomenat sentiment d’indignitat humana

12. Finalment Nietzsche arribà a tres preguntes clau: S’ha establert un ideal o bé l’hem suprimit? Algú es capaç d’agermanar la mala consciència que calumnia el món amb aquelles accions que no ho fan? A qui ens hem de dirigir? Aquestes preguntes conformen el misteri de l’home que ha de venir.