El poble mapuche i la seva gent.

1. Maputxes (gent de terra)

2. Situació El poble maputxe és un poble sud-americà que viu als Andes. Vivien de l'agricultura, la recol·lecció i la caça. Aquest poble, en el segle XVI, habitava entre la vall Aconcagua i l'illa de Chiloé. Aquest territori s'anomena Araucània, també anomenada Aucan Mapu (Terra dels Rebels). Cap al segle XVII es van estendre per Argentina. Avui en dia, aquest territori es troba enmig d'aquests dos països. A Xile, es troben en les regions de IX Región, Los Lagos i Los Ríos. A Argentina, es troben a la regió de Chubut, Neuquén, i Río Negro.

3. Clima i paisatge ·Aquest territori es troba a la zona temperada, en diferents tipus de paisatges: paisatge oceànic, mediterrani, de muntanya i continental. -Paisatge oceànic: s'estén al llarg d'una estreta franja de terres situades prop dels oceans de la zona temperada afectades per vents carregats d'humitat procedent del mar. A les zones del clima oceànic les muntanyes tenen forma ondulada. Les temperatures suaus i pluges regulars donen lloc a un paisatge verd amb rius molt cabalosos. Els arbres del bosc són alts, i tenen la fulla caduca. El castanyer i el faig són alguns exemples dels arbres d'aquest bosc.

4. · Paisatge mediterrani: situat a les zones de la costa del domini climàtic temperat. Els estius del paisatge mediterrani són calorosos i els hiverns són suaus. Per tant la vegetació està adaptada a un clima sec. La fauna del paisatge mediterrani està formada per conills, senglars i rèptils. · Paisatge de muntanya: Són zones amb una altitud notablement superior al seu voltant. Estius suaus i hiverns freds, i les precipitacions són més abundants que a la plana. A causa del fred, a partir dels 2.300 metres no hi ha vegetació i els boscos que hi ha a un nivell inferior estan adaptats al fred com els avets. En aquestes muntanyes hi habiten guineus, isards, llebres...

5. · El paisatge continental: ocupa extenses àrees d'Europa, Àsia i Amèrica Els seus rius són cabalosos. A les parts baixes hi ha tres tipus de vegetació: la taigà, l'estepa i la praderia, però els maputxes sols viuen a la praderia. A la praderia fa força fred durant l'hivern i calor a l'estiu. Les precipitacions són escasses. La vegetació de la praderia està formada per herbes altes. Hi viuen bisons, cavalls i ocells rapinyaires.

6. Vivien en unes cases de mida gran (d'entre els 120 metres2 i els 240). Estaven fetes de canya, fang i branques. Els maputxes vivien de l'agricultura (blat de moro, carbassa, quinoa, papa) i també de la caça, així com de la pesca a les zones costaneres. En territori argentí van desenvolupar el pasturatge, adaptant-se a la vida nòmada, així com l'orfebreria i la confecció de teixits. En els nostres dies viuen en reserves on conreen blat, blat de moro i altres plantes. Costums

7. A les cases vivien l'home, les seves dones i els fills. Els homes havien de comprar les dones per poder casar- s'hi :és a dir, les dones que tenia un home representava el grau de riquesa que tenia l'home.

8. La roba: La seva roba es caracteritzava pel ponxo i botes de cuir. Les dones, generalment, portaven els cabells recollits en dues trenes i se subjectaven mantes a la cintura amb franges de colors vius. El «palín»: El seu esport tradicional és el “palín” un joc molt semblant al hockey.

9. · Creació dels Andes La religió maputxe, es basa en la tradició oral, és a dir explicant llegendes com: ·Una llegenda important que destaca dintre de la tradició és la llegenda de la creació de la geografia del sud de Xile, en la historia de Cai Cai y Tren Tren o Ten Ten.

10. Cai Cai i Tren Tren Aquestes dues serps serien originalment els fills dels pillanes més poderosos, que com a càstig haurien estat convertits en aquests éssers. Així que el fill de Peripillán va ser convertit en una immensa serp que seria Caicai i el fill de Antu convertit en una immensa serp que seria Trentren. Caicai hauria estat manada a viure en el mar per ajudar a cuidar-ho al costat dels Ngen-ko, i Trentren hauria estat manada a viure a la terra per ajudar a cuidar al costat dels altres Ngen a la terra, i per ajudar a l'ésser humà; Sent així com aquestes dues colobres són usades com un instrument a través del com també es compleix la voluntat dels antics esperits maputxes.

11. La tradició maputxe diu que en l'antiguitat el territori de Xile havia sigut una franja de terra plana unida completament al continent americà; Però a causa de la lluita llegendària que van tenir aquests dos déus es va crear l' actual geografia de Xile, amb molts arxipèlags i illes al sud d'aquest país, com l'arxipèlag de Chiloé, sent també responsables de les muntanyes, volcans, i llacs de Xile i algunes regions d'Argentina.

12. Costums Religiosos Una de les cerimònies més importants és el machitún, una cerimònia de sana cio,on s'invocaven els avant-passats que controlen l'art de diagnosticar els mals i les malalties. Los chemamüll (del mapudungun: che, persona y mamüll, fusta persona de fusta) son estàtues maputxes de fusta. S'utilitzen en ritus funeraris. Eren estàtues de fins a 4 mestres d'altura. Sembla mentida que persones de menys de metre 70 faci aquestes construccions.

13. El món espiritual La seva religió es basa en que el món espiritual està lligat al món terrestre. S'ha de respectar tot el que està relacionat al món espiritual: s'ha de fer el culte als avant-passats i als esperits, a la mare naturalesa. Antigament creien en “Guenupillán” (ànima del cel), ésser suprem considerat com a Gran Toqui del món invisible.

14. . Creien que el maligne anomenat “Huecub” o “Vekufu”, autor de totes les malifetes i causant de totes les malalties. També creien que les “pillán” (ànimes) dels originaven la direcció del vent, les tempestes, etc. També creien en la vida futura; per als bons, una terra fèrtil amb bones collites i dones boniques, i pels dolents, una terra àrida. Els xamans creien que les malalties es produïen quan “Vefuku” robava l'ànima del malalt

15. La música La música tradicional maputxe és principalment religiosa, que acompanyen amb cants la dansa, però també hi han cançons amoroses i cançons sobre els fets de la seva terra natal. Aquesta última pot estar cantada o acompanyada per algun instrument musical, com per exemple el cultrún, un instrument popular maputxe.Sobrela membrana tenien la bandera maputxe.

16. Guerra d’ Araucània A finals del segle XVI a l’arribada dels soldats espanyols el poble maputxe habitava entre la vall d’aconcagua i la illa de Chiloé. Les poblacions del nord del riu Biobío estaven sota el domini inca, però el territori del sud eren totalment independents i els espanyols l’anaren a conquerir, però el poble maputxe, que era un poble de guerrers va defensar els seus territoris. I aquest conflicte va durar tres segles, de diferent intensitat, per això l’últim segle s’anomena pacificació d’araucània. Aquesta segle va durar de la guerra de la costa de Marihueño fins a la ocupació del territori maputxe. Va acabar amb un acord pacífic. A la imatge veiem el Cornelio Saavedra negociantamb loncos mapuches en 1869, durant les primeres fases de l'Ocupació de la Araucanía.

17. Conflicte amb «Microsoft» El poble maputxe, està en “guerra” contra la companyia Microst d’ordinadors perquè, en el sistema operatiu Windows XP van fer-hi la traducció al mapudungun, idioma maputxe sense que el poble maputxe ho consentis. Diuen que la traducció és per fer negoci a partir d'un recurs lliure. De fet, ja han fet manifestacions i han iniciat accions legals en contra de Microsoft que de moment no han prosperat. No es tracta d'un conflicte nou i força abans que s'acabés la traducció, a l'agost de l'any passat, els maputxes ja van enviar una carta a Bill Gates on exposaven els seus arguments i rebutjaven l'ús purament folklòric del mapudungun.

18. El poble maputxe a part d’estar implicats en un conflicte amb Microsoft també tenen un conflicte més violent amb la companyia elèctrica Endesa que, vol construir centrals elèctriques en territori sagrat maputxe. I el poble maputxe defensa el seu territori, però reben molta pressió de part de la companyia Endesa i la policia que reprimeix les manifestacions maputxes amb violència. Conflicte amb «Endesa»

19. F