Fa molt que la ciutadania es qüestiona que la negació de drets als altres animals, que aquest prejudici especista, siga una justificació ètica. És cert que la major part de la gent només es qüestiona els casos d’ús d’animals més aberrants i criminals, com el maltractament de mascotes, les baralles de gossos, el foie-gras o el linxament i tortura dels bous a la plaça, i això és el que vol explotar la gent com Toni Cantó. Per a defensar una d’eixes formes explícites, posen sobre la taula les que s’oculten a les granges, els escorxadors, els laboratoris de vivisecció, les gàbies dels zoos i els circs, les que es perpetren amb els estris de pesca i les armes de caça…
... Podem extraure una sèrie de característiques comunes a tot l’inframón defensor de l’explotació animal i, més concretament, del que defensa la tortura i matança d’animals per entreteniment-diversió-tradició-negoci:
1. La seua pràctica mai representa abús i maltractament. Es passen la vida negant l’evidència. (...).
2. Sempre es defensen amb la legalitat de les seues pràctiques i, a la vegada, es passen el dia reclamant legalitzacions per a allò que fan… i que no és legal. (...).
3. Tenen per costum tapar els seus fets delictius amb denúncies inverses.
“Pitjor que els animals”. L’evidència mil vegades repetida i mil vegades neg...Jesús Frare Garcia
othom sap que els animals pateixen allò que l’activisme antiespecista descriu amb paraules o mostra amb crues imatges. Tothom sap que “tractar com un animal o pitjor” vol dir tractar de forma inhumana, no tindre consideració per la persona ni respecte a la seua dignitat, no fer cas de les seues necessitats, ni de les seues queixes ni dels seus laments. Vol dir maltractar, i fins i tot esclafar, aixafar, humiliar, menysprear. Vol dir explotar i esclavitzar. Com diuen els testimonis, vol dir torturar i matar. Tothom té al seu cervell la definició de l’especisme que, completa i sense vaguetats, radica en aquesta frase. Tothom sap el que és l’explotació animal, ho sap sense necessitat de veure Earthlings i ho expressa d’aquesta forma una i mil vegades...
Canvi gradual. Criteris cap a l’abolició de l’especisme.Jesús Frare Garcia
Recorde quan vaig llegir Pluja sense trons , de Gary Francione (...). El llibre defensa que la gent del moviment pels drets dels animals pot treballar des de la política per a promoure l’abolició, malgrat que aquesta arribe mitjançant canvis graduals. El que no pot fer és allunyar-se de la lluita pel reconeixement dels animals no humans com a subjectes de drets morals i, encara menys, participar de reformes benestaristes malgrat que es presenten com a avanç a curt termini cap a l’abolició...
Animalització. Talps amb corbata i dromedàries cosint a màquina. Jesús Frare Garcia
El que si que és interessant és el que diu aquest anunci d’una forma tan senzilla: no ets un animal, tens drets, reclama. N’hi ha una forma d’injustícia acceptable, perquè és contra una categoria d’individus que és diferent a nosaltres i, sobre tot, està per sota de nosaltres. A nosaltres no ens poden tractar igual que a eixos individus, perquè nosaltres estem per sobre. Nosaltres no suportem tot el pes que carreguen més a sota i no volem caure-hi fins a eixe nivell.
Així s’entén millor el racisme desesperat, la xenofòbia poruga, el masclisme acomodat, l’homofòbia desubicada i algunes coses més. Hàbilment, ens han gravat al cap eixa por a perdre “privilegis” que ens alliberen de certes càrregues, com si fora un vestigi de les cosmovisions medievals. Nosaltres, per sort, no som animals. Sabem el que significa ser un animal en mans d’éssers humans com nosaltres.
Us vaig a parlar del veganisme. Com que, per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara del que representa pels altres animals no tindre cap altra consideració que la de propietats dels i les humanes, no vaig a utilitzar cap imatge dura. Heu de saber, però, que el que mostren eixes imatges és la realitat de les granges, els escorxadors, els laboratoris, els zoos…
Vull que us fixeu en una cosa: el que jo diré ho diu la pròpia indústria de l’explotació animals. Només cal prestar atenció quan la seua veu ix als diaris, als telenotícies, etc. Quan afronten el debat amb l’animalisme, manipulen aquesta informació amb veritats a mitges, mentires senceres, ocultacions i ornaments. Però, molt sovint, s’obliden d’aquest debat i diuen les coses sense embuts. Jo us mostraré alguns exemples...
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Des de la biologia, l’etologia o la veterinària s’estableixen els potencials i les capacitats que han de tindre els animals a utilitzar, en funció de la seua espècie, i es porta a terme el seu ensinistrament. Des de la medicina, la fisioteràpia, la psicologia o la pedagogia es marquen els objectius dels usos i les tècniques i protocols a aplicar mentre es produeix la interacció dels humans amb ells. El ventall d’aquests usos és molt ample: teràpies amb dofins, èquids, gossos i altres espècies per a persones amb diferents transtorns físics, psíquics, cognitius i sensorials; activitats escolars amb animals ensinistrats o a llocs com granges-escola, zoos, aquaris, etc.; animals que ajuden persones sordes a detectar senyals acústics (el telèfon, el timbre), altres que fan accions de suport a persones amb diferents graus de mobilitat (obrir portes, facilitar eines), gossos pigall, gossos policia i de rescat…
Fa molt que la ciutadania es qüestiona que la negació de drets als altres animals, que aquest prejudici especista, siga una justificació ètica. És cert que la major part de la gent només es qüestiona els casos d’ús d’animals més aberrants i criminals, com el maltractament de mascotes, les baralles de gossos, el foie-gras o el linxament i tortura dels bous a la plaça, i això és el que vol explotar la gent com Toni Cantó. Per a defensar una d’eixes formes explícites, posen sobre la taula les que s’oculten a les granges, els escorxadors, els laboratoris de vivisecció, les gàbies dels zoos i els circs, les que es perpetren amb els estris de pesca i les armes de caça…
... Podem extraure una sèrie de característiques comunes a tot l’inframón defensor de l’explotació animal i, més concretament, del que defensa la tortura i matança d’animals per entreteniment-diversió-tradició-negoci:
1. La seua pràctica mai representa abús i maltractament. Es passen la vida negant l’evidència. (...).
2. Sempre es defensen amb la legalitat de les seues pràctiques i, a la vegada, es passen el dia reclamant legalitzacions per a allò que fan… i que no és legal. (...).
3. Tenen per costum tapar els seus fets delictius amb denúncies inverses.
“Pitjor que els animals”. L’evidència mil vegades repetida i mil vegades neg...Jesús Frare Garcia
othom sap que els animals pateixen allò que l’activisme antiespecista descriu amb paraules o mostra amb crues imatges. Tothom sap que “tractar com un animal o pitjor” vol dir tractar de forma inhumana, no tindre consideració per la persona ni respecte a la seua dignitat, no fer cas de les seues necessitats, ni de les seues queixes ni dels seus laments. Vol dir maltractar, i fins i tot esclafar, aixafar, humiliar, menysprear. Vol dir explotar i esclavitzar. Com diuen els testimonis, vol dir torturar i matar. Tothom té al seu cervell la definició de l’especisme que, completa i sense vaguetats, radica en aquesta frase. Tothom sap el que és l’explotació animal, ho sap sense necessitat de veure Earthlings i ho expressa d’aquesta forma una i mil vegades...
Canvi gradual. Criteris cap a l’abolició de l’especisme.Jesús Frare Garcia
Recorde quan vaig llegir Pluja sense trons , de Gary Francione (...). El llibre defensa que la gent del moviment pels drets dels animals pot treballar des de la política per a promoure l’abolició, malgrat que aquesta arribe mitjançant canvis graduals. El que no pot fer és allunyar-se de la lluita pel reconeixement dels animals no humans com a subjectes de drets morals i, encara menys, participar de reformes benestaristes malgrat que es presenten com a avanç a curt termini cap a l’abolició...
Animalització. Talps amb corbata i dromedàries cosint a màquina. Jesús Frare Garcia
El que si que és interessant és el que diu aquest anunci d’una forma tan senzilla: no ets un animal, tens drets, reclama. N’hi ha una forma d’injustícia acceptable, perquè és contra una categoria d’individus que és diferent a nosaltres i, sobre tot, està per sota de nosaltres. A nosaltres no ens poden tractar igual que a eixos individus, perquè nosaltres estem per sobre. Nosaltres no suportem tot el pes que carreguen més a sota i no volem caure-hi fins a eixe nivell.
Així s’entén millor el racisme desesperat, la xenofòbia poruga, el masclisme acomodat, l’homofòbia desubicada i algunes coses més. Hàbilment, ens han gravat al cap eixa por a perdre “privilegis” que ens alliberen de certes càrregues, com si fora un vestigi de les cosmovisions medievals. Nosaltres, per sort, no som animals. Sabem el que significa ser un animal en mans d’éssers humans com nosaltres.
Us vaig a parlar del veganisme. Com que, per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara del que representa pels altres animals no tindre cap altra consideració que la de propietats dels i les humanes, no vaig a utilitzar cap imatge dura. Heu de saber, però, que el que mostren eixes imatges és la realitat de les granges, els escorxadors, els laboratoris, els zoos…
Vull que us fixeu en una cosa: el que jo diré ho diu la pròpia indústria de l’explotació animals. Només cal prestar atenció quan la seua veu ix als diaris, als telenotícies, etc. Quan afronten el debat amb l’animalisme, manipulen aquesta informació amb veritats a mitges, mentires senceres, ocultacions i ornaments. Però, molt sovint, s’obliden d’aquest debat i diuen les coses sense embuts. Jo us mostraré alguns exemples...
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Des de la biologia, l’etologia o la veterinària s’estableixen els potencials i les capacitats que han de tindre els animals a utilitzar, en funció de la seua espècie, i es porta a terme el seu ensinistrament. Des de la medicina, la fisioteràpia, la psicologia o la pedagogia es marquen els objectius dels usos i les tècniques i protocols a aplicar mentre es produeix la interacció dels humans amb ells. El ventall d’aquests usos és molt ample: teràpies amb dofins, èquids, gossos i altres espècies per a persones amb diferents transtorns físics, psíquics, cognitius i sensorials; activitats escolars amb animals ensinistrats o a llocs com granges-escola, zoos, aquaris, etc.; animals que ajuden persones sordes a detectar senyals acústics (el telèfon, el timbre), altres que fan accions de suport a persones amb diferents graus de mobilitat (obrir portes, facilitar eines), gossos pigall, gossos policia i de rescat…
La indústria d’explotació animal s’ha a declarat innocent, altra vegada. Ho han fet a Anglaterra. Ho ha fet la mateixa granja Escobar, que s’ha agafat a la teoria conspirativa de la revenja per conflictes laborals. I ho ha fet ElPozo Alimentación, la gran empresa connectada a la granja per la cadena de producció, que diu que qualsevol forma de patiment animal és aliena a la seua forma d’actuar i que no té res a veure amb els fets que apareixen als vídeos. “ElPozo Alimentación té, com a principal factor diferencial, la seua voluntat ferma de servei al consumidor i, per aquest motiu, des de la seua creació compta amb un control integral de procés (CIP) pioner, que consisteix en un sistema de traçabilitat que li permet supervisar directament tota l’activitat i que permet assegurar tota la cadena productiva, controlant des de les matèries primeres (sic) fins a la solució final (sic) que arriba al consumidor”...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
En el debat sobre “l’eficiència de les estratègies animalistes”, ens enfrontem a quelcom de semblant. La crítica al neobenestarisme arriba des d’un abolicionisme sense fissures, defensor de manera clara del veganisme com a alternativa a l’explotació animal. Es considera neobenestarisme a l’acceptació i la defensa de millores en el tracte que reben els altres animals dins del sistema d’explotació, millores que poden ser fins i tot assumides per aquest. Una gàbia més gran continua sent una forma d’esclavitud, una mort més “compassiva” continua sent una matança. Els animals continuen sent víctimes de l’explotació amb el beneplàcit de qui es suposa que els ha de defensar, ni que siga com a forma de generar gradualment consciència a favor d’un objectiu final comú: la fi de l’especisme i l’abolició de totes les formes d’explotació...
Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.Jesús Frare Garcia
La gran majoria de les víctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida. Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…
Des de mitjans del 2004 llegia, a les editorials de la seua rutilant revista, que era possible fer una gestió de les protectores fonamentada en el principi de Sacrifici zero i sense sobrecàrregues ni saturacions, només amb eficiència en la gestió. La pàgina web i la revista d’aquesta protectora foren claus de pel meu pas al veganisme. A la vegada, a partir de elles formí la meua primera i simplista opinió respecte al rescat de gossos i gats: gestionar eficientment i no sacrificar mai...
L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic...
Catarroja Lliure de maltractament animal?. El canvi que no canvia res. Jesús Frare Garcia
Catarroja és altre municipi valencià que ha aprovat una declaració de “municipi lliure de maltractament animal”, sense la voluntat política d’acomplir-la per part de qui governa (...). La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà a el que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”...
... Relaciona la conducta amb consum de drogues, crisi d’ansietat generalitzada, transtorns obsessius compulsius, de conducta i de personalitat greus, narcisisme patològic, depressió greu, suïcidi. No es deixa l’esquizofrènia i, fins i tot, parla de la malaltia dels “sentiments crònics de no ser masculí” (unmasculinity) generadora d’antimasculinitat i heterofòbia. Perquè, a més, troba que és un problema els xiquets no facen “jocs i esports violents i masculins” que els identifiquen amb els del seu sexe i els permet desenvolupat habilitats per a defensar-se, de fer-se homes com cal.
Es el cinisme del privilegi, que no dubta en utilitzar els efectes de la seua injustícia per a justificar-se. L’heteropatriarcat, definit per aquest personatge amb una sola frase (Allò substantiu del matrimoni és la diferència de les persones com a home i dona) ha esclafat molta gent amb el seu jou carregat d’exclusió, de condemnes, d’amenaces, d’agressions i de mort. L’heteropatriarcat, que es reprodueix a través d’homes ensinistrats en la violència al costat dels seus “iguals”, arracona les persones que sotmet i les imposa vides que no es poden viure. És l’origen d’eixa infelicitat i d’eixes malalties que el cínic atribueix a la identitat desobedient.
L’animalisme també ha de respondre a aquest tipus de manipulacions. Per exemple, quan des de posicions taurines atempten constantment la llibertat d’expressió i el dret de reunió i manifestació, mentre apel·len constantment a la seua llibertat per a gaudir amb la tortura i matança d’animals. Així ho fan a Algemesí cada any, quan prohibeixen la manifestació als Quatre Cantons , i així ho van a fer als Sanfermins...
Este documento trata sobre el maltrato animal en la industria de la moda. Explica que aunque la conciencia ecológica ha cambiado la mentalidad sobre el uso de pieles, la industria de la moda sigue utilizando pieles de animales. Cada año, la industria de las pieles mata a más de 140 millones de animales salvajes y criados en granjas para obtener sus pieles. El documento concluye dando consejos para oponerse al uso de pieles auténticas.
Este documento trata sobre el maltrato animal. Define el maltrato animal y explica que incluye desde la negligencia hasta el asesinato intencional. También discute cómo el maltrato animal está relacionado con la violencia social y cómo presenciar o infligir crueldad puede dañar el desarrollo psicológico de las personas. Finalmente, resalta la importancia de establecer valores éticos que protejan el bienestar de los animales.
El documento trata sobre el maltrato animal. Explica que el maltrato animal incluye comportamientos que causan dolor o estrés innecesario al animal, como la negligencia en los cuidados básicos o el asesinato malicioso. También describe ejemplos de maltrato como el abandono, mantenerlos en condiciones inadecuadas, o mutilarlos. Finalmente, menciona algunas organizaciones que luchan contra el maltrato animal como El Refugio y PETA.
La indústria d’explotació animal s’ha a declarat innocent, altra vegada. Ho han fet a Anglaterra. Ho ha fet la mateixa granja Escobar, que s’ha agafat a la teoria conspirativa de la revenja per conflictes laborals. I ho ha fet ElPozo Alimentación, la gran empresa connectada a la granja per la cadena de producció, que diu que qualsevol forma de patiment animal és aliena a la seua forma d’actuar i que no té res a veure amb els fets que apareixen als vídeos. “ElPozo Alimentación té, com a principal factor diferencial, la seua voluntat ferma de servei al consumidor i, per aquest motiu, des de la seua creació compta amb un control integral de procés (CIP) pioner, que consisteix en un sistema de traçabilitat que li permet supervisar directament tota l’activitat i que permet assegurar tota la cadena productiva, controlant des de les matèries primeres (sic) fins a la solució final (sic) que arriba al consumidor”...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
En el debat sobre “l’eficiència de les estratègies animalistes”, ens enfrontem a quelcom de semblant. La crítica al neobenestarisme arriba des d’un abolicionisme sense fissures, defensor de manera clara del veganisme com a alternativa a l’explotació animal. Es considera neobenestarisme a l’acceptació i la defensa de millores en el tracte que reben els altres animals dins del sistema d’explotació, millores que poden ser fins i tot assumides per aquest. Una gàbia més gran continua sent una forma d’esclavitud, una mort més “compassiva” continua sent una matança. Els animals continuen sent víctimes de l’explotació amb el beneplàcit de qui es suposa que els ha de defensar, ni que siga com a forma de generar gradualment consciència a favor d’un objectiu final comú: la fi de l’especisme i l’abolició de totes les formes d’explotació...
Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.Jesús Frare Garcia
La gran majoria de les víctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida. Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…
Des de mitjans del 2004 llegia, a les editorials de la seua rutilant revista, que era possible fer una gestió de les protectores fonamentada en el principi de Sacrifici zero i sense sobrecàrregues ni saturacions, només amb eficiència en la gestió. La pàgina web i la revista d’aquesta protectora foren claus de pel meu pas al veganisme. A la vegada, a partir de elles formí la meua primera i simplista opinió respecte al rescat de gossos i gats: gestionar eficientment i no sacrificar mai...
L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic...
Catarroja Lliure de maltractament animal?. El canvi que no canvia res. Jesús Frare Garcia
Catarroja és altre municipi valencià que ha aprovat una declaració de “municipi lliure de maltractament animal”, sense la voluntat política d’acomplir-la per part de qui governa (...). La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà a el que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”...
... Relaciona la conducta amb consum de drogues, crisi d’ansietat generalitzada, transtorns obsessius compulsius, de conducta i de personalitat greus, narcisisme patològic, depressió greu, suïcidi. No es deixa l’esquizofrènia i, fins i tot, parla de la malaltia dels “sentiments crònics de no ser masculí” (unmasculinity) generadora d’antimasculinitat i heterofòbia. Perquè, a més, troba que és un problema els xiquets no facen “jocs i esports violents i masculins” que els identifiquen amb els del seu sexe i els permet desenvolupat habilitats per a defensar-se, de fer-se homes com cal.
Es el cinisme del privilegi, que no dubta en utilitzar els efectes de la seua injustícia per a justificar-se. L’heteropatriarcat, definit per aquest personatge amb una sola frase (Allò substantiu del matrimoni és la diferència de les persones com a home i dona) ha esclafat molta gent amb el seu jou carregat d’exclusió, de condemnes, d’amenaces, d’agressions i de mort. L’heteropatriarcat, que es reprodueix a través d’homes ensinistrats en la violència al costat dels seus “iguals”, arracona les persones que sotmet i les imposa vides que no es poden viure. És l’origen d’eixa infelicitat i d’eixes malalties que el cínic atribueix a la identitat desobedient.
L’animalisme també ha de respondre a aquest tipus de manipulacions. Per exemple, quan des de posicions taurines atempten constantment la llibertat d’expressió i el dret de reunió i manifestació, mentre apel·len constantment a la seua llibertat per a gaudir amb la tortura i matança d’animals. Així ho fan a Algemesí cada any, quan prohibeixen la manifestació als Quatre Cantons , i així ho van a fer als Sanfermins...
Este documento trata sobre el maltrato animal en la industria de la moda. Explica que aunque la conciencia ecológica ha cambiado la mentalidad sobre el uso de pieles, la industria de la moda sigue utilizando pieles de animales. Cada año, la industria de las pieles mata a más de 140 millones de animales salvajes y criados en granjas para obtener sus pieles. El documento concluye dando consejos para oponerse al uso de pieles auténticas.
Este documento trata sobre el maltrato animal. Define el maltrato animal y explica que incluye desde la negligencia hasta el asesinato intencional. También discute cómo el maltrato animal está relacionado con la violencia social y cómo presenciar o infligir crueldad puede dañar el desarrollo psicológico de las personas. Finalmente, resalta la importancia de establecer valores éticos que protejan el bienestar de los animales.
El documento trata sobre el maltrato animal. Explica que el maltrato animal incluye comportamientos que causan dolor o estrés innecesario al animal, como la negligencia en los cuidados básicos o el asesinato malicioso. También describe ejemplos de maltrato como el abandono, mantenerlos en condiciones inadecuadas, o mutilarlos. Finalmente, menciona algunas organizaciones que luchan contra el maltrato animal como El Refugio y PETA.
2. Descripció i tipus de maltractament
animal
I. El maltractament animal comprèn comportaments
que causen dolor innecessari o estrès a l'animal.
I. Hi ha dos tipus de crueltat animal, el maltractament
directe, que consta de la manca intencional a
proporcionar les cures bàsiques, la tortura, la
mutilació o l'assassinat d'un animal, i el
maltractament indirecte.
3. Conseqüencies
I. Desaparició de la fauna.
I. Trastorns psicològics als animals
maltractrats.
I. Problemes a nivell mundial.
4.
5. Casos de maltractament animal
Domitian va ser un dels micos mantinguts en una
cadira d'immobilització en 1981.
PETA ( és una associació pels drets del animals) va
contactar amb la policia, que va aplanar el laboratori
l'11 de setembre de 1981. Es va acusar a Taub de 119
càrrecs per crueltat animal.
7. Antecedents del
maltractament animal
El passat 26 de març de 2012, després de les
59 manifestacions simultànies en las que van
participar-hi més de 100.000 persones,
representants de la Iniciativa van lliurar al
Congrés prop de 400.000 signatures
sol·licitant, en virtut del Dret de Petició
reconegut en la Constitució.