1. MALALTIES TUMORALS
Mónica Ferrer Juan
Naomi León Cuenca
1º Batx. B
2011/2012

2. ÍNDEX
1.-INTRODUCCIÓ.
2.-CÀNCER DE PELL
2.1.-Definició i aspectes fisiològics.
2.2.-Causes i tipus.
2.3.-Símptomes.
2.4.-Diagnosi.
2.5.-Tractament.
3.- CÀNCER DE LLENGUA
3.1.-Definició i aspectes fisiològics.
3.2.-Causes i tipus.
3.3.-Símptomes.
3.4.-Diagnosi.
3.5.-Tractament.

3. 4.-CÀNCER LIMFÀTIC
4.1.-Definició i aspectes fisiològics.
4.2.-Causes i tipus.
4.3.-Símptomes.
4.4.-Diagnosi.
4.5.-Tractament.
5.- CÀNCER DE PULMÓ
5.1.-Definició i aspectes fisiològics.
5.2.-Causes i tipus.
5.3.-Símptomes.
5.4.-Diagnosi.
5.5.-Tractament.
6.-CONCLUSIONS (Mesures preventives)
7.-BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

4. 1.- INTRODUCCIÓ
Aquest treball tractarà les malalties tumorals.
El tumor és una massa de teixits desorganitzats que es poden
diferenciar entre: tumors benignes i tumors malignes.
· Els tumors benignes són aquells que creixen localment, es a
dir, aquells que es queden en el lloc en el qual s'han format i no es
desplacen. Es poden extirpar per mitjà de cirurgia i no acostumen a posar
en perill la vida del malalt.
· Els tumors malignes són aquells provocats per unes cèl·lules
que es poden desplaçar des del lloc inicial del tumor per fer nous tumors
en altres parts del cos i es caracteritzen per la invasivitat (capacitat de
penetrar i estendre's pels teixits contigus) i la metàstasi (capacitat de
penetrar dins el vasos sanguinis i limfàtics, moure's per la sang i la limfa i
disposar-se en qualsevol part del cos per formar un segon tumor (tumor
metàstasic)
I

5. 2.-CÀNCER DE PELL
2.1.-DEFINICIÓ:
El càncer o tumor maligne de pell és una formació de cèl·lules provinents de les
estructures cutànies que es desenvolupament anormal i adopten
característiques que les diferencien de les cèl·lules normals.
2.2.-CAUSES:
El principal factor relacionat amb l'aparició d'aquesta malaltia és la llum del
sol, el qual actua de manera persistent i repetida. Aquest fet, l'acció dels raigs
ultraviolats, pot arribar a alterar els gens de les cèl·lules de la pell i afavorir
l'aparició d'un càncer.
Altres factors són l'acció irritant que ocasionen uns determinats productes
industrials com l'arsènic, olis minerals i productes de la combustió del carbó i
l'acció intensa o freqüent de les radiacions ionitzants.

6. TIPUS:
·CARCINOMA BASOCEL·LULAR (BASALIOMA O EPITELIOMA
BASOCEL·LULAR): tumor degut a un desenvolupament anòmal de les cèl·lules
components del germen epitelial embrionari, que en la seva evolució donarà lloc
al fol·licle sebaci. Les cèl·lules malignes que el componen tenen un aspecte
similar al de les cèl·lules de la capa basal de l'epidermis. Es presenta desprès
dels 40 anys i afecta a la pell sana. No altera mai les mucoses, ni produeix
metàstasi.
La localització més habitual és la cara.
- CARACTERÍSTIQUES:
Constitueix una placa poc elevada de color vermellós o marró fosc de superfície
escamosa, sovint, damunt aquesta superfície es formen crostes que en
despendre's deixen erosions al descobert. La lesió inicial es petita, però s'esten
de manera progresiva. Es manté sempre a la zona més superficial i no
apronfundeix la pell.

7. ·EPITELIOMA ESPINOCEL·LULAR ( CARCINOMA ESCAMÓS):
El tumor es genera a partir d'un desenvolupament anòmal de les cèl·lules de la
capa espinosa epidèrmica i pot alterar tant la pell com les mucoses, es presenta
en persones que superen els 60 anys.
Normalment es localitza en zones exposades al sol, sobretot cara, llavi inferior i
palmells. No es presenta sobre pell sana, sinó sobre lesions cutànies
preexistents. Produeix metàstasi.
- CARACTERÍSTIQUES:
La lesió inicial sol ésser sobreelevada, de color vermellós i superfície berrugosa
on es formen escames o crostes. Pot anar creixent i desenvolupar una
prominència llarga i estreta anomenada banya cutània. D'altres vegades s'inicia
amb una úlcera de vores dures, que pot arribar a sagnar.
2.3.-SÍMPTOMES:
Els símptomes més evidents són:
· L'aparició de noves marques en la pell ( lunars, taques,
protuberàncies i coloracions), el canvi de textura, color i forma de lunars ja
existents, lesions qe sagnen i no curen mai i lunars asimètrics i amb diferència de
color.

8. 2.4.-DIAGNOSI:
Els metges basen la diagnosi del càncer de pell en l'aspecte de les lesions i l'evolució
que presenten.
Quan existeix la sospita de l'existència de càncer, s'extirpa i s'estudia per poder saber
la causa d'aquest tumor. Quan es diagnostica pot caldre efectuar una sèrie de proves,
radiografies o anàlisis per saber si ha fet metàstasi.
2.5.-TRACTAMENT:
El tractament comprèn l'eliminació de la lesió inicial. El mètode més utilitzat és
l'extirpació efectuada quirúrgicament, però també existeix la radioteràpia (destrueix les
cèl·lules canceroses), la quimioteràpia (administració de farmacs que causen la mort
de les cèl·lules canceroses) i l'administració de medicaments citostàtics ( deturen el
creixement cel·lular)

9. ·Epitelioma basocel·lular.
·Epitelioma espinocel·lular.

10. 3.-CÀNCER DE LLENGUA
3.1.-DEFINICIÓ:
És anomenat càncer o tumor maligne de llengua el desenvolupament aòmal
d'un grup de cèl·lules pertanyents a aquest órgan que tendeix a crèixer molt
acceleradament.
El càncer de llengua incideix fonamentalment en els homes d'entre 40 i 60
anys, sol manifestar-se per la presència d'una taca blanquinosa, una placa
vermellosa sobreelevada o una clivella de consistència llenyosa a la llengua
i es fàcilment extirpable en aquestes etapes.
Més endavant, en canvi, tendeix a infiltrar-se pels teixits sans veïns i a
propagar-se cap als gangles limfàtics que es troben al sòl de la boca i, per
mitja de la circulació sanguinia o limfàtica, a d'altres òrgans, on es
produeixen tumors metàstasics, de manera que el pronòstic es greu en
aquesta fase.

11. 3.2.-CAUSES:
L'origen del càncer de llengua no es coneix, però es sap que el consum de tabac
i d'alcohol n'afavoreixen l'aparició, altres causes conegudes són també la irritació
persistent sobre un sector de la llengua, com esdevé en alguns casos per l'ús de
pròtesis dentals mal ajustades o per l'existència de restes d'arrels de dents que no
han estat estretes completament.
El càncer de llengua sol ésser precedit per una lesió anomenada leucoplàsia, la
qual és considerada pre-cancerosa.
La leucoplàsia es presenta com una placa blanquinosa, ben delimitada de
superfície inicialment llisa i apergaminada que amb el pas del temps, adopta un
aspecte rugós i es pot ulcerar.
·Leucoplàsia.

12. 3.3-SÍMPTOMES:
En les etapes inicials, el càncer de llengua no causa molesties subjectives i es
manifesta en general per la presència i el creixement d'una leucoplàsia a la
superfície de l'òrgan. Més endavant pot arribar a causar pèrdues de sang.
També es presenten diverses manifestacions com sequedat de llengua o una
dificultat per a moure-la, que provoca una dolenta pronunciació de les lletres ( L, T i
D).
Amb el pas del temps la leucoplàsia sol aungmentar considerablement de tamany i
en les fases més avançades, quan el tumor es propaga als ganglis limfàtics de la
zona sol provocar infeccions a les vies respiratòries causant la mort. La persona
afectada perd pes i el seu estat general empitjora amb l'aparició de febre, malestar i
debilitat.
3.4.-DIAGNOSI:
Se sol inferir la diagnosi d'aquesta malaltia a partir de les característiques que
presenten les lesions, especialment en persones amb antecedents de tabaquisme,
alcoholisme o d'ús de protesis dentals.
Per confirmar la diagnosi hem d'efectuar una biòpsia, és a dir, la extracció d' una
mostra de teixit de la lesió per tal d'analitzar-la al laboratori.

13. 3.5.-TRACTAMENT:
El dos únics tracataments contra el càncer de llengua són: la intervenció
quirúrgica i la radioteràpia per a reduir el tamany.
·Càncer de llengua en fumadors.
·Càncer de llengua.

14. 4.-CÀNCER LIMFÀTIC
Introducció (sistema limfàtic):
El sistema limfàtic és una part de l'aparell circulatori format per conductes similars
al vasos capilars per on circula la limfa. La limfa té com a funcions principals:
formar i activar el sistema inmunitari, recolectar el quil i controlar la concentració de
proteïnes.
4.1.-DEFINICIÓ:
El càncer de la limfa és conegut com limfoma (conjunt de malalties neoplàsiques
que es desenvolupen en el sistema limfàtic). El limfoma és també conegut com
tumors sòlids hematològics.
Una peculiaritat del limfoma és el seu aspecte, es a dir, depenent la zona on es
desenvolupi pot adoptar una aparença o una altra.

15. 4.2.-CAUSES:
La causa del limfoma és, encara avui dia, desconeguda. No s'ha pogut
demostrar la implicació de cap virus ni patògen humà.
TIPUS:
· Limfoma de Hodgkin: és un limfoma maligne del teixit limfàtic que es
troba als ganglis limfàtics.
Aquest limfoma és més freqüent entre els homes de 15 a 35 anys i més endavant
entre els 50 i els 70 anys.
El primer signe o símptoma d'aquest limfoma és la inflamació d'un gangli limfàtic
sense motiu aparent, encara que es sospita del virus Epstein-Barr.
Altres símptomes comuns són: febre, pèrdua de pes, suors freds, fatiga, etc
· Limfoma no-Hodgkin: és un tipus de limfoma que apareix als limfòcits
(un tipus de glòbul blanc de la sang). El símptoma més comú és l'aparició
d'adenopatia (trastorn dels ganglis limfàtics) i altres com la febre, el suor nocturn,
la pèrdua de pes, etc.

16. 4.3.-SÍMPTOMES:
Els símptomes generals del càncer limfàtic són els ja mencionats als dos tipus
anteriors: febre i cansament sense causa aparent, inflació sense dolor al coll, sour
nocturna, pèrdua de pes, dolor de ossos i articulacions, dificultar per a respirar i
dolor de gola.
4.4.-DIAGNOSI:
Per a aconseguir un diagnosi d'aquest càncer és suficient fer-se un examen físic. I
en alguns casos molt rarament donats el malalt demana proves específiques per
trobar el càncer com una linfocintigrafia, una ressonància o un ultrasò doppler.
4.5.-TRACTAMENT:
El tractament de càncer limfàtic varia depenent la causa i la etapa en la que es
trobi.

17. Tres àrees on hi ha ganglis limfàtics.

18. 5.-CÀNCER DE PULMÓ
5.1.-DEFINICIÓ:
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement
maligne de cèl·lules del tracte respiratori. El càncer sol originar-se a partir de
cèl·lules epitelials i pot derivar en metàstasi.
5.2.-CAUSES:
La causa més comú és el tabaquisme sent el 95% de pacients amb càncer de
pulmó fumadors i ex-fumadors. En persones no fumadores, l'aparició del
càncer de pulmó és el resultat de una combinació de factors genètics,
exposició al gas i contaminació atmosfèrica (incloent fum secundari,
fumadors passius).

19. TIPUS:
Hi ha dos tipus de càncer de pulmó: càncer pulmonar de cèl·lules petites (microcític)
i de cèl·lules no petites (no microcític).
· Microcític: aquest tipus de càncer de pulmó s'origina amb grànuls
densos a les cèl·lules tumorals. Es pot diagnosticar mitjançant un examen físic o
amb un estudi dels antecedents clínics dels familiars i algunes proves físiques com
una radiografia de tòrax, un TAC del cervell, una broncoscòpia, una biòpsia i una
citologia. El tractament depèn de la etapa
en la que es troba el càncer: si es troba en
la etapa limitada s'utilitza una combinació de
fàrmacs de quimioteràpia (cisplatí i
etopòsid) durant sis mesos, també s'utilitza
radioteràpia i cirurgia, i si el càncer està molt
avançat el tractament és quimioteràpia.

20. · No microcític: constitueix entre un 85% i un 90% dels càncers de
pulmons i la causa principal és el tabaquisme, encara que hi han altres causes com
el radó (gas radioactiu que s'origina en la descomposició d'una roca) i l'asbest en les
persones que treballen en mines, molin y llocs os s'ha utilitzat material aïllament en
general.

21. 5.3.-SÍMPTOMES:
Alguns dels símptomes són tos i dolor al tòrax, falta d'alè i só en la respiració,
epsuts amb sang, ronquera i inflació a la cara i el coll i sensació de falta d'aire.
5.4.-DIAGNOSI:
Solament el 15% dels casos de càncer de pulmó es diagnostiquen en la seva etapa
inicial.
Una biopsia del teixit pulmonar serveix per confirmar o desmentir el diagnòstic i a
més determina el tractament adequat i l'estat del càncer. També es fan moltes altres
proves com un estudi de l'historial mèdic del pacient, uns estudis radiològics, una
tomografia computada, una ressonància magnètica, una tomografia però emissió de
positrons, una citologia de l'esput, una broncoscòpia, una mediatinoscòpia, diverses
proves de sang i biòpsia de la medul·la óssa.

22. 5.5.-TRACTAMENT:
El tractament depèn de l'etapa del càncer, del tamany del tumor i del tipus de càncer
que sigui.
Hi ha tres possibles tractaments: la cirurgia (s'utilitza en les primeres etapes de la
malaltia i consisteix en extirpar el tumor y part del teixit de la zona propera), la
quimioteràpia (és l'ús de fàrmacs per eliminar les cèl·lules canceroses) i per últim,
la radioteràpia (consisteix en l'ús de raigs X d'alta energia per eliminar les cèl·lules
canceroses i reduir el tamany del tumor).

24. 6.-CONCLUSIONS
Depenent de cada càncer es tenen que utilitzar diferents mesures preventives.
En el cas del càncer de pell les mesures preventives són: una exposició baixa als
raigs del sol, la utilització de cremes protectores als raigs i dur roba ajustada.
En el cas del càncer de llengua es recomana no beure alcohol, fumar tabac i
evitar una mala posició de les pròtesis dentals com una correcta extracció de les
dents arrancades.
Respecte al càncer de pulmó la mesura preventiva més comú a la que es troba a
mà de tothom és no fumar.
Altres càncers són causats per l'herència genètica i l'historial familiar, factors que
no es poden controlar ni prevenir.
Aquests càncers mencionats són en molts casos evitables, així que cal posar de
la nostra mà i evitar aquelles malalties que podem.
L'únic consell és: viu sabent els límits del teu cos!

25. 7.-BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB
Informacióobtinguda de: "Enciclopèdia de medicina i salut" d'Enciclopèdia
catalana, volums nº1 i 4 i Vikipedia.
Imatges obtingudes de internet.