Aquest es un treball sobre el carbó, anomenat: LLUM DE CARBÓ

2. Què és el
carbó?
o El carbó és una substància sòlida, lleugera, negra,
combustible, que s’ obté destil·lant o cremant
incompletament llenya i altres matèries orgàniques.
o Està format per carboni, aigua, la pirita, la matèria mineral,
minerals carbonatats (siderita, calcita i aragonita), metalls
com el ferro, urani, cadmi i or, també el metà en forma de
gas.
o Hi ha quatre tipus:
‐ Torba: Roca sedimentària d’estructura fibrosa, de color
negre o marró i d’aspecte esponjós.
‐ Lignit: Carbó de pedra més recent que l’hulla, poc
madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils
‐ Hulla: Carbó fòssil que conté matèries volàtils i un tant
per cent de carboni, de color negre, mat o brillant.
‐ Antracita: Carbó mineral ric en carboni, homogènia,
lluent, fràgil, de color negre o gris de ferro.
2

3. 1. Avantatges i inconvenients del carbó com a font d’energia.
Avantatges Inconvenients
• Entre 15 i 20% de generació • És el material que més CO2
de l’ energia electrica. emet a l’ atmosfera.
• El poden extreure gràcies a un • És el combustible fòssil més
aparell: truman, cada vegada que contaminant.
toca les parets consegueix treure • S’ ha d’ importar més de la
unes 650 tonelades de mineral. meitat del que és consumeix,
• Va ser el principal generador ja que no hi ha suficient en el
d’ electricitat en 2009 nostre país (només el
• És econòmic: el Quilobat produït produeixen set comunitats
amb carbó té un cost de 0.05€, autònomes).
mentre que un quilobat generat • S’ han d’ importar el 80%
per energia eòlica costa entre 0.12 dels combustibles.
i 0.15€. • La vida dels miners que és
preocupen per extreure el
carbó, està en perill
continuament.
3

4. 2. En el vídeo s’explica un mecanisme per capturar el CO2
generat en la combustió del carbó de l’atmosfera. Expliqueu-lo
breument.
La captura consisteix en retirar el CO2 dels gassos de combustió, es crema
el carbó i produeix vapor, s’ allibera energia i es produeixen altres gassos,
com el CO2.
Si es crema el carbó amb l’ oxigen, encara és més senzill: el procés de
separació d’ altres gassos no te gaire importància, s’ ha de concentra el CO2,
colocar- lo en unes condicions adequades per poder transportar-lo.
En l’ Insitut del Calvo, a Oviedo, ens demostren com és possible capturar
CO2 en un futur, ja que actualment el prototip que tenen és molt petit.
Utilitzen un material: la pedra picada i la converteixen en cal, possen en
contacte els gassos de combustió de les centrals tèrmiques amb un pols en
reactors. Això provoca que el CO2 desaparegui dels gassos i passi a ser
carbonat en les partícules de cal alimentades al sistema.
El gas i els sòlids abandonen el sistema i es separen per uns dispositius, els
ciclons, per obtenir els sòlids i conseguir la seva descomposició, sent cal i
CO2 d’ alta puresa, retornant al sistema.
Per passar d’ aquest prototip a la realitat en una central tèrmica, no calen
grans descubriments.
4

5. 3. Quines característiques ha de tenir un terreny per
emmagatzemar el CO2 extret de la combustió del carbó?
• Una roca permeable, porosa i esquerdada coberta de capes
• Una roca aïllada de la resta mitjançant altres roques que siguin
impermeables, per a que no permetin passar fluids a través dels seus
porus.
• Una profunditat considerable, seria bona uns vuit-cents metres sota
terra.
• Un terreny sense perill de terratrèmols
• Llocs on hi hagi possibilitat d’ escapament, com ha succeït amb
altres materials com el petroli, gas natural i fins i tot, aigües
subterrànies.
4. Com es pot aconseguir la disminució de volum del CO2?
Es pot aconseguir almacenant el CO2 a uns vuit- cents metres sota terra , a
aquesta profunditat el gas adquereix un caràcter anomenat: supercrític,
d’ aquesta manera pateix una reducció de volum.
Per exemple el volum que ocupa una tonelada de CO2 en aquestes
quantitats de pressió pot ocupar fins a cinc- centes vegades menys, de
manera que es passa a treballar d’ un volum molt més reduït del que seria
quan es treballa al natural i s’ emet el CO2 a l’ atmosfera.
5

6. 5. Persones implicades que apareixen en el documental
José Ángel Azuara: director general fundació ciutat de l’ energia.
Heikki Willstedt: expert en el canvi climàtic Adena
Alfredo García: director central Compostilla
Raquel Montón: canvi climàtic i energia Greenpeace
Miguel Ángel Zapatero: investigador institut geològic i miner
Pedro Casero: investigador Elcogas
Pedro Otero: director tècnic fundació ciutat de l’ energia
Carlos Abanades: investigador institut del carbó
Cecilio Quesada: cap de gabinet de l’ instituto geològic i miner
Pedro Ibarra: geofísic
Samuel Gutierrez: vocal carbunió
Ramiro Ramos: comité empresa hullas CC
6