SlideShare a Scribd company logo
LLUM
  DE
CARBÓ
  





       Yvonne Garcia
      Tamar Fernández
El carbó es el principal generador d’electricitat en el nostre país però
    és el combustible fòssil que emiteix més CO2 a l’atmosfera.
    Té uns avantatges i uns inconvenients importants:



    AVANTATGES:
•    És la materia prima combustibles més económica que hi ha.
•    La més extensa en el planeta
•    La seva capacitat calórica, que varia entre els 2000 i els 7000 kcal/kg.
    Això li brinda la cualitat de ser utilitzable en l’industria, en activitats
    doméstiques i en moltes altres com la mobilització a través de la seva
    calor i el vapor.



    INCONENIENTS:


•   Contaminació: Al cremar carbó, es produeix diòxid de carboni entre
    d’altres. Degut a la gran utilitat del carbó, la cantitat de CO2 en
    l’atmosfera terrestre podria augmentar fins el punt de provocar canvis
    en el clima de la terra. També, el sofre y nitrogen del carbó formen
    òxids durant la combustió que poden contribuir a la pluja àcida. La
    mineria subterranea pot provocar silicosis en los miners, hundiments
    del terra   situat sobre las mines i filtracions de àcid als aqÜifers La
    mineria a cel obert exigeix una restauració del entorno per a que la
    terra torni a ser productiva i el paisatge es recuperi.
•   ·No és renovable. Les principals fonts d’energia s’agoten i el seu us en
    el món, sent així de necessària, preocupa. És l’ús del carbó,una font
    d’energia fòssil,que al igual que les seves similars s’agoten amb el pas
    del temps per ser una recurs no renovable,a pesar de això ,al ser
    necessari en moltes activitats de la vida cotidiana,no podem deixar e
    seu us,pel que es calculen les reserves energètiques,y es realitzen a
nivell   mundial,estadístiques que revelen aquesta crisi. Les fonts de
carbó       actualment       es     troben       en      països        com
Espanya,Colòmbia,Indonèsia i altres.


La captura de CO2 consisteix en retirar el c02 dels gasos de
combustió,quan es crema el carbó es produeix vapor d’aigua,es
divideix l’energia i es produeixen altres gasos. I el co2 s’ha de retirar
d’aquell circuit. Després el carbó s’ha de concentrar i colocar-lo en
unes condicions adequades per poder-lo transportar.


El circuit consisteix en:


Es rep carbó en la plataforma i uns camions porten el carbó que el
reben des de la central tèrmica adjacent,hi ha un ‘’silo’’ per a carbó
triturat i un ‘’silo’’ per a carbó pulveritzat,hi ha dues calderes una de
carbó pulveritat i l’altre de ‘’lecho’’ fred circulant. Mentres en una
caldera sols es crema carbó en a l’altre en la de ‘’lecho’’ fluid es pot
calcenar biomassa i d’altres residus industrials,per a la combustió
s’utilitza oxigen que facilita la captura del C02 . Amb un material mol
comú la pedra machacada i calcinada transformada en cal. Han
realitzat una idea per a capturar co2: l’idea es posar en contacte els
gasos de combustió de las centrals tèrmiques amb aquesta mena de
pols en reactors,llavors el co2 desapareixerà dels gasos de s’alimenten
a aquell dispositiu i passarà a formar part de las                partícules
alimentades al sistema. El gas i els sòlids abandonen el sistema i es
separen per un dispositius anomentats ciclons per a obtenir els sòlids i
aconseguir la descomposició d0’aquests sòlids en co2 d’alta puresa i
cal.
Aquest sistema a demes de ser pioner en el mon te l’avantatge de
que és mes econòmic que altres mètodes de captura. Una vegada
cremat el carbó,a traves dels cables i tubs anomentats              ciclons
absorbir el co2 del mineral(pedra machacada).


Un     terreny   ha   de   tenir   unas   caracteristiques   especials   per
emmagatzemar el CO2 extret de la combustió del carbóEn primer lloc
ha     d’haber    una      roca    que    els   investigadors   anomenen
almacenatge,una roca permeable és a dir que tingui porositat,que
estigui intercomunicada(els porus han d’estar comunicats),aquesta
roca ha d’estar aillada del resta per mig d’altres roques que també
siguin impermeables,tot lo contrari que no tinguin porus contectats és
a dir que no permetin passar un fluid a través dels seus porus. També
tendria que estar la formació a 800km sota terra,a questa profunditat
el gas adquireix un caràcter que s’anomena supercrític, en el qual
pateix una reacció substancial de volum passa de mol gran a mol
petit a unas 500 vegades menys aquella superfície que tenia al
principi. També ha de ser una franja allunyada dels terremots.




El volum de CO2 es pot aconseguir disminuir d'aquesta manera:
La formació en la que s’emmagatzema el cO2 ha d’estar a 800km
sota    terra,a questa profunditat el gas adquireix un caràcter que
s’anomena supercrític, en el qual pateix una reacció substancial de
volum passa de        mol gran a mol petit a unes 500 vegades menys
aquella superfície que tenia al principi. I passen a treballar amb un
volum de terra molt menys reduït que al principi.

More Related Content

What's hot

La Luz Del CarbóN
La Luz Del CarbóNLa Luz Del CarbóN
La Luz Del CarbóNXalet
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energètics
mjtecno
 
Luz Del CarbóN
Luz Del CarbóNLuz Del CarbóN
Luz Del CarbóNjacki7
 
Luz De Carbón
Luz De CarbónLuz De Carbón
Luz De Carbónuri67
 
La Luz Del Carbon
La Luz Del CarbonLa Luz Del Carbon
La Luz Del Carbonpanajone
 
El carbó
El carbóEl carbó
El carbóMprof
 
Carbó
CarbóCarbó
Fonts d'energia no renovables, El Carbó
Fonts d'energia no renovables, El CarbóFonts d'energia no renovables, El Carbó
Fonts d'energia no renovables, El Carbó
arnaupj
 
Llum De Carbón
Llum De CarbónLlum De Carbón
Llum De Carbónagustina
 
Luz Del CarbóN
Luz Del CarbóNLuz Del CarbóN
Luz Del CarbóNcarlesmx10
 
Llum De Carbó Enric Ramon
Llum De Carbó Enric RamonLlum De Carbó Enric Ramon
Llum De Carbó Enric Ramonenricowen
 
Presentació Carbó
Presentació CarbóPresentació Carbó
Presentació Carbótecnoromana
 

What's hot (20)

La Luz Del CarbóN
La Luz Del CarbóNLa Luz Del CarbóN
La Luz Del CarbóN
 
Els recursos energètics
Els recursos energèticsEls recursos energètics
Els recursos energètics
 
Carbó
CarbóCarbó
Carbó
 
Luz Del CarbóN
Luz Del CarbóNLuz Del CarbóN
Luz Del CarbóN
 
Luz De Carbón
Luz De CarbónLuz De Carbón
Luz De Carbón
 
Carbó
CarbóCarbó
Carbó
 
La Luz Del Carbon
La Luz Del CarbonLa Luz Del Carbon
La Luz Del Carbon
 
Carbo
CarboCarbo
Carbo
 
El carbó
El carbóEl carbó
El carbó
 
Petroli
PetroliPetroli
Petroli
 
Luz de carbón
Luz de carbónLuz de carbón
Luz de carbón
 
Carbó
CarbóCarbó
Carbó
 
Fonts d'energia no renovables, El Carbó
Fonts d'energia no renovables, El CarbóFonts d'energia no renovables, El Carbó
Fonts d'energia no renovables, El Carbó
 
Llum De Carbón
Llum De CarbónLlum De Carbón
Llum De Carbón
 
Luz Del CarbóN
Luz Del CarbóNLuz Del CarbóN
Luz Del CarbóN
 
Llum de carbo
Llum de carboLlum de carbo
Llum de carbo
 
Llum de carbo
Llum de carboLlum de carbo
Llum de carbo
 
El carbó
El carbóEl carbó
El carbó
 
Llum De Carbó Enric Ramon
Llum De Carbó Enric RamonLlum De Carbó Enric Ramon
Llum De Carbó Enric Ramon
 
Presentació Carbó
Presentació CarbóPresentació Carbó
Presentació Carbó
 

Similar to Documento1

Luz De Carbón
Luz De CarbónLuz De Carbón
Luz De Carbónjacki7
 
Llum Del Carbó
Llum Del CarbóLlum Del Carbó
Llum Del Carbó
claudiavtls
 
Recursos energètics
Recursos energèticsRecursos energètics
Recursos energètics
Mireia Llobet
 
Les energies renoables i No renoables!
Les energies renoables i No renoables!Les energies renoables i No renoables!
Les energies renoables i No renoables!classe161
 
Energies
EnergiesEnergies
Energies
classe161
 
Energies
EnergiesEnergies
Energies
Mestre Tomeu
 
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
Annapujolo
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticssmartinselles
 
El Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTicEl Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTic
INS de Terrassa
 
El canvi climàtic
El canvi climàticEl canvi climàtic
El canvi climàtic
INS de Terrassa
 
Combustibles fosils
Combustibles fosilsCombustibles fosils
Combustibles fosilspaula96x
 

Similar to Documento1 (16)

Llum De Carbó
Llum De CarbóLlum De Carbó
Llum De Carbó
 
Llum de carbó
Llum de carbóLlum de carbó
Llum de carbó
 
Cmc
CmcCmc
Cmc
 
Luz De Carbón
Luz De CarbónLuz De Carbón
Luz De Carbón
 
Llum Del Carbó
Llum Del CarbóLlum Del Carbó
Llum Del Carbó
 
Recursos energètics
Recursos energèticsRecursos energètics
Recursos energètics
 
Les energies renoables i No renoables!
Les energies renoables i No renoables!Les energies renoables i No renoables!
Les energies renoables i No renoables!
 
Energies
EnergiesEnergies
Energies
 
Energies
EnergiesEnergies
Energies
 
Llum Del Carbó
Llum Del CarbóLlum Del Carbó
Llum Del Carbó
 
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
L'Efecte Hivernacle - LS Manlleu 1r ESO 2016
 
Treball química copia203
Treball química   copia203Treball química   copia203
Treball química copia203
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energètics
 
El Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTicEl Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTic
 
El canvi climàtic
El canvi climàticEl canvi climàtic
El canvi climàtic
 
Combustibles fosils
Combustibles fosilsCombustibles fosils
Combustibles fosils
 

More from yvonne2

Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socialsyvonne2
 
Efecte Hivernacle
Efecte HivernacleEfecte Hivernacle
Efecte Hivernacleyvonne2
 
Biocombustibles
BiocombustiblesBiocombustibles
Biocombustiblesyvonne2
 
L'ÀRTIC
L'ÀRTICL'ÀRTIC
L'ÀRTICyvonne2
 
L'ÀRTIC
L'ÀRTICL'ÀRTIC
L'ÀRTICyvonne2
 
Llum de carrbó
Llum de carrbóLlum de carrbó
Llum de carrbóyvonne2
 
L'artic cmc
L'artic cmcL'artic cmc
L'artic cmcyvonne2
 
Biocombustibles cmc
Biocombustibles cmcBiocombustibles cmc
Biocombustibles cmcyvonne2
 

More from yvonne2 (10)

Apple
AppleApple
Apple
 
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
 
Efecte Hivernacle
Efecte HivernacleEfecte Hivernacle
Efecte Hivernacle
 
Biocombustibles
BiocombustiblesBiocombustibles
Biocombustibles
 
L'ÀRTIC
L'ÀRTICL'ÀRTIC
L'ÀRTIC
 
L'ÀRTIC
L'ÀRTICL'ÀRTIC
L'ÀRTIC
 
Llum de carrbó
Llum de carrbóLlum de carrbó
Llum de carrbó
 
L'artic cmc
L'artic cmcL'artic cmc
L'artic cmc
 
Biocombustibles cmc
Biocombustibles cmcBiocombustibles cmc
Biocombustibles cmc
 
ÀRTIC
ÀRTICÀRTIC
ÀRTIC
 

Documento1

  • 1. LLUM DE CARBÓ 
 Yvonne Garcia Tamar Fernández
  • 2. El carbó es el principal generador d’electricitat en el nostre país però és el combustible fòssil que emiteix més CO2 a l’atmosfera. Té uns avantatges i uns inconvenients importants: AVANTATGES: • És la materia prima combustibles més económica que hi ha. • La més extensa en el planeta • La seva capacitat calórica, que varia entre els 2000 i els 7000 kcal/kg. Això li brinda la cualitat de ser utilitzable en l’industria, en activitats doméstiques i en moltes altres com la mobilització a través de la seva calor i el vapor. INCONENIENTS: • Contaminació: Al cremar carbó, es produeix diòxid de carboni entre d’altres. Degut a la gran utilitat del carbó, la cantitat de CO2 en l’atmosfera terrestre podria augmentar fins el punt de provocar canvis en el clima de la terra. També, el sofre y nitrogen del carbó formen òxids durant la combustió que poden contribuir a la pluja àcida. La mineria subterranea pot provocar silicosis en los miners, hundiments del terra situat sobre las mines i filtracions de àcid als aqÜifers La mineria a cel obert exigeix una restauració del entorno per a que la terra torni a ser productiva i el paisatge es recuperi. • ·No és renovable. Les principals fonts d’energia s’agoten i el seu us en el món, sent així de necessària, preocupa. És l’ús del carbó,una font d’energia fòssil,que al igual que les seves similars s’agoten amb el pas del temps per ser una recurs no renovable,a pesar de això ,al ser necessari en moltes activitats de la vida cotidiana,no podem deixar e seu us,pel que es calculen les reserves energètiques,y es realitzen a
  • 3. nivell mundial,estadístiques que revelen aquesta crisi. Les fonts de carbó actualment es troben en països com Espanya,Colòmbia,Indonèsia i altres. La captura de CO2 consisteix en retirar el c02 dels gasos de combustió,quan es crema el carbó es produeix vapor d’aigua,es divideix l’energia i es produeixen altres gasos. I el co2 s’ha de retirar d’aquell circuit. Després el carbó s’ha de concentrar i colocar-lo en unes condicions adequades per poder-lo transportar. El circuit consisteix en: Es rep carbó en la plataforma i uns camions porten el carbó que el reben des de la central tèrmica adjacent,hi ha un ‘’silo’’ per a carbó triturat i un ‘’silo’’ per a carbó pulveritzat,hi ha dues calderes una de carbó pulveritat i l’altre de ‘’lecho’’ fred circulant. Mentres en una caldera sols es crema carbó en a l’altre en la de ‘’lecho’’ fluid es pot calcenar biomassa i d’altres residus industrials,per a la combustió s’utilitza oxigen que facilita la captura del C02 . Amb un material mol comú la pedra machacada i calcinada transformada en cal. Han realitzat una idea per a capturar co2: l’idea es posar en contacte els gasos de combustió de las centrals tèrmiques amb aquesta mena de pols en reactors,llavors el co2 desapareixerà dels gasos de s’alimenten a aquell dispositiu i passarà a formar part de las partícules alimentades al sistema. El gas i els sòlids abandonen el sistema i es separen per un dispositius anomentats ciclons per a obtenir els sòlids i aconseguir la descomposició d0’aquests sòlids en co2 d’alta puresa i cal. Aquest sistema a demes de ser pioner en el mon te l’avantatge de
  • 4. que és mes econòmic que altres mètodes de captura. Una vegada cremat el carbó,a traves dels cables i tubs anomentats ciclons absorbir el co2 del mineral(pedra machacada). Un terreny ha de tenir unas caracteristiques especials per emmagatzemar el CO2 extret de la combustió del carbóEn primer lloc ha d’haber una roca que els investigadors anomenen almacenatge,una roca permeable és a dir que tingui porositat,que estigui intercomunicada(els porus han d’estar comunicats),aquesta roca ha d’estar aillada del resta per mig d’altres roques que també siguin impermeables,tot lo contrari que no tinguin porus contectats és a dir que no permetin passar un fluid a través dels seus porus. També tendria que estar la formació a 800km sota terra,a questa profunditat el gas adquireix un caràcter que s’anomena supercrític, en el qual pateix una reacció substancial de volum passa de mol gran a mol petit a unas 500 vegades menys aquella superfície que tenia al principi. També ha de ser una franja allunyada dels terremots. El volum de CO2 es pot aconseguir disminuir d'aquesta manera: La formació en la que s’emmagatzema el cO2 ha d’estar a 800km sota terra,a questa profunditat el gas adquireix un caràcter que s’anomena supercrític, en el qual pateix una reacció substancial de volum passa de mol gran a mol petit a unes 500 vegades menys aquella superfície que tenia al principi. I passen a treballar amb un volum de terra molt menys reduït que al principi.