Llibret 2021

Llibret del 100enari de Borrull Socors
1
Borrull Socors 2021
borrullsocors.org
Edita: Falla Borrull Socors
Preu de venda: 16 €.
Tirada: 300 exemplars
Impremta: DiseÑarte. Novabernia
Núm depòsit legal: V-424-2012
Publicació periòdica.
Tots els drets reservats
Este llibret ha participat en els premis de les LLetres Falleres
(www.lletresfalleres.info)
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis
de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Cent anys de comissio
'
L Index
Agraïments
(4)
Saluda
de
l’
A
lcalde
de
València.
Joan
Ribó
(7)
Borrull
i
Socors,
cent
anys
d’història
fallera.
Javi
Mozas
(11)
Pupil·les.
Alba
Fluixà
(53)
(amb
poemes
de
diferents
llibrets)
El
carrer
del
Doctor
Peset
Cervera,
antic
del
Socors.
Luis
Fernández
(57)
Borrull
i
el
dret
foral
valencià.
Luis
Fernández
(amb
article
del
Club
de
les
històries)
A
la
comissió
pel
seu
cinquantenari.
Vicent
Ibáñez
(1998)
(65)
Al
voltant
del
foc.
Immaculada
Cerdà
(69)
Sempre
viu
a
la
nostra
memòria.
Peris
i
Celda
(1950)
(1973)
(73)
La
falla,
un
art
que
ha
de
ser
lliure.
Gil
Manuel
Hernández
(2018)
(79)
Em
plante
amb
els
meus
principis:
coentor
envers
pensat
i
fet...
Xavi
Calvo
(2016)
(85)
Quatre
mirades
de
100.
Gio
Artcolor
(Raúl
Puerta)
(93)
Quatre
mirades
de
100.
Socarrat
Studio
(Raúl
Puerta)
(95)
3
II
VII
XI
LIII
LVII
LXV
LXIX
LXXIII
LXXIX
LXXXV
XCIII
XCV
'
'

3
Quatre
mirades
de
100.
Casmic
Lab
(Raúl
Puerta)
(97)
Quatre
mirades
de
100.
Miguel
Hache
(Raúl
Puerta)
(99)
No
sempre
et
conviden
a
una
gran
festa
.
María
Tomás
(101)
L’oblit
que
serem.
Antonio
Pérez
Rodilla
(107)
Història
d’una
falla.
Pepo
Moreno
(131)
Després
de
la
cendra;
el
llibret.
Sebas
Marín
(137)
Les
màximes
representants
(161)
Presidències
de
la
comissió
(171)
Anecdotari
d’honor
(177)
Proposta
gràfica
x
al
100.
Andrea
Oliva
i
Marina
Marín
(189)
Comissió
dels
carrers
Borrull
Socors
(195)
Valencians
en
peu...
(199)
Als
nostres
col·laboradors...
(205)
XCVII
XCIX
CI
CVII
CXXXI
CXXXVII
L’índex
CLXI
CLXXI
CLXXVII
CLXXXIX
CXCV
CXCIX
CCV

'
Agraïments
Marina Marín. Idea original
Freepik.es i la comissió. Imatges
Pepo Moreno i Antoni Monteagudo. Arxius i documentació
sBsmRn. Maquetació
Marcela Peiró i Orozco i, Carmen Marín i Peiró. Correccions
Sebas Marín. Coordinació
Col·laboracions
Joan Ribó, Javi Mozas, Alba Fluixà, Luis Fernández, Vicent Ibáñez, Immaculada Cerdà,
Peris i Celda, Gil Manuel Hernández, Xavi Calvo, Raúl Puerta, María Tomás, Antonio
Péres Rodilla, Pepo Moreno, Andrea Oliva, Marina Marín, Sebas Marín, Nuria Latorre,
Aida Valero, Llorenç Ferrer, Lorenzo Ferrer, Jorge Seguí, Manuel Latorre i Gorrea, M
Amparo Moreno, CArmen Castelló, Desamparados Fernández, Encar Ortín, Cristina
Martínez i Imma Benavent
Ajudants
Monfort i Bonell, Andrea Oliva, Restaurant La Fòrcola, Vegamar, Riu Rau, Loteries El
Buho,ElbaretdeJavi,FlorsLliso,CaféLaPlacita,FruiteriaOlmos,Espinosafood+drink,
Imprempta Bernés, Cafeteria Trànsits, La Bien Pagà, Espolín, Transportes La Paz,
Intecas, EcoGes, Carns Selectes Navarro, Llibreria Soriano, Fruiteria i alimentació
Zaman, Artesania Llobe, Laya Pons, Reformes Mc Cube, PMC, Pescateria Germans
Perona, Tallers Alberotècnic, Caixa Popular, Adela, Reformes Beas, Laboratori Dental
Ciutat Vella, Taller de tapisseria Grimalt, Carpe Diem Bar Cafeteria, Electro agua
València, Vieja escuela Tatoo, Juliana Restautant Bar, Xaranga Tambòlica, Reparació
de calçat Toni, Los Gómez taberna, Puerta del Mar restaurant, Vivers Vitis Penalba,
Videsval, Motoketama, Consum, Disseny i Creació, Cotolinos, Mònica Álvarez, Libreria
2000, DiseÑarte i, AMSTEL
IV
del MCMXXI al MMXX
1oo anys dhistoria
' '

5

7
Salutació
de
l’alcalde
de
València.
Joan
Ribó
V

9

'
No és el pas del temps
que ens porta a créixer:
són els seus cops.

11
Borrull
i
Socors,
cent
anys
d’història
fallera
XIII

'
El context geogràfic i faller
El barri del Botànic pertany al districte d’Extramurs.
El carrer de Quart extramurs era el camí d’entrada i
eixida de la ciutat, i el primer en tindre edificis. Edificis
destacats del barri estaven el desaparegut convent del
Socors, construït per a frares agustins en 1501; l’antic
convent de Sant Sebastià, construït en 1533 i reconvertit
en església parroquial de Sant Sebastià i Sant Miquel; el
Jardí Botànic, promogut per la Universitat de València
en 1802 amb projecte de Cristóbal Sales.
Els carrers del barri començaren a omplir-se d’edificis en
la segona meitat del segle XIX, prenent com a base l’eix
del carrer de Quart. En el segle XVIII apareix el carrer
de la Verónica -denominat de Lepant a partir de 1877-, i
en la segona meitat del XIX el carrer de Borrull -aprovat
per l’
Ajuntament en desembre de 1881- per anar omplint
el barri. El carrer del Socors és posterior -l’
Ajuntament
canvià el nom a Doctor Peset Cervera en juny de 1960-.
Les Falles eren una festa popular i veïnal de carrer de
la ciutat de València que possiblement té el seu origen
en la segona meitat del segle xvii. Als inicis del segle
xx, les falles es plantaven el 18 i es cremaven el 19. En
estos dos dies, es distribuïa el programa de festejos de
les comissions falleres. La falla, arran de la concessió
dels premis, s’amplià en volum, apareixent un remat
i ninots encara vestits i cares de cera en diferents
escenes. Havia nascut la falla artística, i les comissions
començaren a contractar la seua realització a artistes, que
posteriorment han passat a la història de la festa, com
Enric Guillot, Regino Mas, Carmelo Vicent, Amadeo
Desfilis, Carlos Cortina o Tadeo Villalba.
XXII

13
La xifra de falles plantades anà en augment després de la caiguda per la celebració
de les exposicions Regional (1909) i Nacional (1910). En l’any 1921 arribà a 30 falles,
participant totes encara en una sola secció. I a partir de 1922, la corba de creixement
augmentarà de manera considerable, tant per la construcció d’edificis als nous carrers
i places, com la creació del Comité Central Faller per a fomentar la festa. En este
context, es crearan noves comissions falleres en tots els encreuaments del carrer de
Borrull: amb Túria en 1922, amb Doctor Montserrat en 1927, amb la Gran Via en
1935 i amb Botànic en 1935. I també en el paral·lel de Socors amb Lepant un intent de
comissió femenina en 1937 que va ser tallat per la contesa militar.
En este context, els veïns dels carrers Borrull i Socors decidixen plantar una falla
en l’any 1921. Com totes les comissions falleres de certa antiguitat, tenen diferents
etapes. En este cas, podríem dividir la trajectòria de la comissió en quatre etapes. Una
primera entre 1921 i 1930, on plantà cinc falles en dos blocs, entre els anys 1921 i 1923,
i els anys 1929 i 1930. Una segona etapa entre 1942 i 1967, arran del tall provocat
per la guerra civil i la posterior creació de la Junta Central Fallera i la reformulació
municipal de la festa, amb la plantà ininterrompuda de falles des de 1949. Una tercera
entre 1968 i 2007, marcada pel canvi del nom del carrer de Socors a Doctor Peset
Cervera i la creació de la comissió infantil a l’any següent. I el quart entre 2008
i l’actualitat, amb un canvi de concepció dels projectes, tant de la falla, com de la
comissió de manera transversal, que giren entorn a l’argument de la falla, amb un
clar acostament als problemes socials, econòmics i mediambientals.
Els inicis fallers de Borrull i Socors (1921-1930)
L’any 1921 comença la història de les falles plantades a l’encreuament dels carrers
Borrull i Socors. A l’
Ajuntament de València, Esteban Mayordomo Hernández
presentà en l’
Ajuntament -número 5 del registre d’entrada- l’esbós i la sol·licitud per
a poder plantar falla per part de qualsevol col·lectiu de veïns des de l’últim quart del
segle anterior.
Desconeixem si era el president de la comissió o un component de la directiva. En tot
cas, sabem que estava casat amb dos fills xicotets que vivia al carrer Socorro, número
8, baix. Tampoc es coneix la composició de la resta de la directiva d’eixe primer any.

'
Esbós de la falla plantada en Borrull-
Socors en 1921. Arxiu Històric Municipal
de València.
Sol·licitud per a poder plantar la
falla de 1921 en l’encreuament
Borrull-Socors. Arxiu Històric
Municipal de València.

15
Esbós de la falla Borrull-Socors en
1922. Arxiu Històric Municipal de
València.

'
La primera falla plantada portava per lema Gloria a
Valencia i es quedà sense premi. Els versos del llibret
escrits pel poeta Jesús Morante Borrás ens descriuen
l’argument de la falla. Era una falla d’exaltació
valenciana que estava representada per un gran arc
de triomf a l’estil dels de principis de segle i de forma
quadrangular amb pilastres que sostenien al seu cim
quatre escultures que representaven el progrés produït
en la ciutat: el comerç, amb un Hèrcules vestit a la
grega i amb els seus atributs característics assegut sobre
un paquet preparat per al seu enviament; l’agricultura,
una dona asseguda sobre un carro en actitud d’agafar
el gra; la València artística i la València industrial. A la
intersecció dels arcs, un pedestal més alt adornat amb
taronges i altres productes valencians i sobre el que
descansa una dona abillada amb la nostra indumentària
tradicional i que simbolitzaria a València subjectant
una gerra que està sobre un pedestal de base quadrada.
La revista Pensat i Fet va escriure un tercet criticant
enèrgicament als fallers per cremar símbols valencians:
“De valenciáns tenen poc:
planten un ‘Gloria a Valencia’
pa después botarli foc.”
L’esbós anava firmat pel seu constructor, el pintor
Hilario Gimeno Pla, de qui només es coneix esta falla
plantada. Desconeixem quina relació pogué tindre amb
la comissió, ja que va nàixer en 1885 en Campanar i
continuava vivint allí en 1921.
Del programa de festejos, només tenim constància que es
demanà permís per a instal·lar un cadafal per a la banda
de música al carrer que havien contractat. A València,
aprofitant que el 19 era dissabte, la festa s’allargà un dia i
els cadafals es cremaren el dia 20, diumenge de Rams.
XVI

17
Agradà l’ambient faller de l’any faller anterior, ja que en 1922 tornaren a formar-
se comissió per poder plantar falla per segona vegada. També als nostres veïns de
Borrull i Túria els entrà el cuquet faller eixe any.
Esteban Mayordomo Hernández, la mateixa persona que l’any anterior, presentà
de nou a l’
Ajuntament la documentació (esbós i sol·licitud) per plantar falla. Només
s’especifica que ho fa “en representación de la comisión de la falla de las calles de
Socorro y Borrull”. El diari La Correspondencia de Valencia aporta a més els noms de
Julián Martínez i José Faurell com a components de la comissió.
Tot i el canvi d’ordre dels noms dels carrers a la sol·licitud, tant a l’esbós presentat a
l’ajuntament com els de les revistes, apareix l’ordre de l’any anterior, Borrull i Socors.
I en concret, en el cas de Pensat i Fet en la seua forma valenciana de Socós, com l’any
anterior.
La falla portava per lema Diógenes. El cos central era la part superior del conegut
campanar de la Catedral, el Micalet, on es podiem observar diverses escenes de la vida
quotidiana en referència amb el problema de l’escassesa de vivendes i els alts preus de
les mateixes que fèiem que algunes famílies visqueren en mala situació. Este problema
social es traslladà a la falla per tal d’ironitzar i establir a diverses famílies valencianes
en habitatges improvisats dalt del campanar.
L’esbós conservat en l’arxiu municipal està firmat per Pedro Ibáñez Aguilar, del que
només coneixem que estava casat, tenia una filla i dos fills i vivia a la plaça de Sant
Sebastià, 3, baix. Potser era llander, ja que és la professió que tingueren els seus fills
posteriorment i un gendre. Seria membre de la comissió que dirigí la confecció de la
falla, ja que apareix com a president l’any següent. Amb tot, la falla guanyà el quart
premi de totes les falles dotat amb 200 pessetes.
Del programa de festejos, només coneixem que la banda de música de Mislata va ser
la que acompanyà els fallers als seus actes.
No hi ha dos sense tres, tot i que era estrany en l’època que una comissió fallera
plantara tres anys seguits, i a més d’inici. I això ocorregué en 1923 en Borrull-Socors,
potser reforçada pel premi rebut l’any anterior.

'
Esbós de la falla Borrull-Socors en 1923.
Arxiu Històric Municipal de València.
XVIII

19
Esbós de la falla Borrull-Socors en 1929
publicat a la revista El Buñol o La Falla.

'
En la demarcació de Borrull-Socors, la persona que
presentà la documentació necessària (esbós i sol·licitud)
per a poder celebrar la festivitat és, curiosament qui l’any
anterior signà l’esbós, Pedro Ibáñez Aguilar. A més, posà
el seu nom en l’esbós, sense donar a entendre que fóra
l’artista. El més segur és que pertanyia a la comissió i
foren ells mateixos qui construïren la seua falla. Pel diari
La Correspondencia de Valencia sabem que la comissió
també la composaven Mateo Beso, José Antonio Ayala,
Ramón Montoro, Jesús Gabaldón y Francisco Chillerón.
De la falla plantada desconeixem si realment l’artista
faller va ser Pedro Ibáñez, així com el seu lema. La falla
té la forma típica del moment: un basament quadrat amb
els frontals pintats d’acord amb el tema genèric de la
falla sobre el qual s’alça el cos central format per diverses
peces unes damunt d’unes altres en línia: un pedestal
amb la forma d’un prisma triangular amb la paraula
‘foot...’ a un dels laterals, un tambor posat de costat amb
un dibuix d’una correguda de bous a la pell, i dalt del
tot una dona abillada de valenciana amb una bossa de
diners amb la llegenda ‘100.000’ a la mà dreta i un baló
de futbol a l’esquerra. En les escenes, només podem
vore dos xiquets, l’un amb l’uniforme d’anar a escola
amb la cartera i l’altre amb l’equipatge esportiu com si
estiguera jugant a futbol. És una crítica per l’aparició del
futbol, que és el joc preferit dels xics front a la diversió
dels bous. La de Borrull-Socors fou una de les 20 falles
plantades eixe any que tractaren el tema del futbol, un
fenomen esportiu que criticaren perquè, segons deien,
anava en contra de la festa nacional, els bous.
La falla es quedà sense premi. Del programa de festejos
només sabem per la premsa que hi hagué traques,
tronadors i música.
XX

21
Desconeixem la raó per la qual no es plantà falla a l’encreuament dels carrers de
Borrull i Socors entre els anys 1924 i 1928, ja que durant estos anys sí que trobem
una continuada activitat en la veïna Borrull-Túria, inclús té una aparició puntual la
de Borrull-Doctor Montserrat.
El dia 22 de febrer de 1929 un veí del barri presenta en l’
Ajuntament la documentació
(sol·licitud, esbós i memòria) amb el número 16 de registre d’entrada. En l’arxiu
històric municipal de València només es conserva la sol·licitud, ja que per a eixe any,
ja s’havia creat el Comitè Central Faller i la resta de la documentació anà a parar a
eixa institució, però malauradament tots dos documents han desaparegut.
Esta vegada li toca el torn a Roberto Antonio Giménez com a president de la Junta
de la Falla que a la sol·licitud canvia l’ordre dels seus propis cognoms i inclús en la
seua firma obvia el primer. Este primer president conegut formalment vivia al pis
baix del carrer de Borrull, 32. Estava casat, tenia quatre fills, i desconeixem quina era
la seua professió.
Quant al nom de l’artista faller, els esbossos trobats a les revistes falleres indiquen que
va ser la pròpia comissió, informació que avalaria la hipòtesi que els tres primers anys
també la farien els propis fallers. Eixe any, la falla obtingué un 9é premi (acompanyat
de 50 pessetes) quasi honorífic perquè a més de Borrull-Socors, també s’atorgà el
mateix guardó a altres 36 comissions de València.
La falla portava per lema Canto a Valencia. El llibret, escrit el poeta Vicente Vidal,
ens descobrix l’argument de la falla. Sobre una base formada per escalons, que
accedixen a un nivell on està situada una dona abillada ‘a la valenciana’ asseguda
sobre un tron que representa la identitat valenciana. Als seus costats hi havia dos
lleons empinats que simbolitzaven Espanya, sostenint el remat damunt de la fallera,
format per una bola del món coronada per l’escut de la ciutat de València. Els versos
que aparegueren a les diverses revistes falleres acompanyant l’esbós ens transmet la
importància que tenia la ciutat de València en eixe moment dins del context mundial.
És el primer any que tenim el programa de festejos, gràcies a la seua publicació al
diari El Mercantil Valenciano. El dia 17 de març, a les 11 h. regal d’un llaç a la bandera
de la banda de música La Lira (Cheste) i traca correguda pel barri, a les 18 h. concert

'
Esbós de la falla Borrull-Socors en 1930.
Arxiu Històric Municipal de València.
XXII

23
Memòria en l’explicació i relació de la falla
Borrull-Socors de 1930. Arxiu Històric Municipal
de València.

'
de la banda, a les 22 h. concert de la banda i traca. El
18 a les 6 h. diana i disparà de trons, a les 12 traca, a les
18 bailables, i a les 22 h serenata i traca. I el dia 19 a les
6 diana, a les 12 traca, de 17 a 19 bailables, i de 22 a 24
concert i posterior cremà de la falla amb traca.
L’any 1930 va ser l’últim en què als nostres carrers es
planten falles abans del tall que suposarà la Guerra Civil.
Aquell any, l’
Ajuntament establí un arbitri de 25 pessetes
i si es volia derivació de la llum hi havia que pagar 30
pessetes. Esta vegada s’ha conservat l’esbós i la memòria
firmada pel president, Roberto Antonio Giménez que ja
ho havia sigut també l’any anterior.
Del nom de l’artista faller, hi ha dues informacions
diferents. D’una banda, a l’esbós presentat a l’ajuntament
apareix firmat per un tal Marín, de qui desconeixem la
seua identitat completa, que potser fora algun membre
de la comissió. D’altra banda, a les revistes posen els
noms de M. Arnau i Cortés. De Cortés només tenim esta
referència fallera, no així de M. Arnau, a qui hem trobat
plantant tres falles més molt a prop entre sí com són les
del carrer de l’Estrella al 1928 i a l’encreuament de Luis
Morote-Matemàtic Marzal (actual Convent de Jerusalem-
Matemàtic Marzal) al 1928 i 1930. El seu treball es va
vore recompensat per un premi genèric de 100 pessetes.
La falla portava per lema ¡Oh! La mujer sube i
simbolitzava l’ascens i emancipació de la dona i el seu
paper cada vegada més important dins de la societat,
amb un possible intercanvi de rols socials i que sembla
no caigué molt bé als redactors de la revista El Fallero
que criticaven el tema amb la frase “¡Ni Deu entén este
ball!”, fent referència al ball de rols socials. El cos central
era una escala sobre la qual hi havia una dona amb una
xxIV

25
vara de poder, i dalt del tot una dona advocada en peu sobre un llibre amb lleis amb
la toga judicial. Per davall, diferents escenes que al·ludien a este incipient canvi social:
una portera que entrega al seu marit una granera i un poal per a que netege l’escala;
un home assegut a una cadira amb un xiquet en braços mentres la seua dona se’n va
a treballar a l’oficina; i un home agenollat que sembla està sent castigats per la seua
dona. Les parets del cadafal estaven decorades amb pintures al·lusives al tema central.
L’assesntament de les bases de la comissió actual (1942-1967)
El triangle definit pels carrers de Quart i Lepanto del barri del Botànic s’havia edificat
completament en l’etapa anterior. Només s’urbanitzà en esta etapa els espais deixats
pels enderrocs del tronquet de Juan de Mena i el cine Versalles, i l’antic convent del
Socors per deixar que la Gran Via continuara el seu trajecte.
En quant a la festa de les Falles, el panorama també havia canviat radicalment arran
de la guerra civil. És constituí l’organisme municipal anomenat Junta Central Fallera,
i els artistes fallers s’agruparen el en nou Gremi Artesà d’
Artistes Fallers. La festa
retornà a poc a poc als barris. Només algunes de les comissions que iniciaren el seu
recorregut en l’etapa anterior com Borrull-Socors, Borrull-Botànic o Borrull-Túria,
tingueren la seua continuïtat en esta dècada, ja que la de Borrull-Doctor Monserrat
ja no tornà..
Només passaren dos anys de la represa de la festa fallera, quan els veïns dels carrers
de Borrull i Socors decidiren plantar falla. Este va ser el començament de la comissió
actual. Va ser una primera etapa molt curta de tres anys entre 1942 i 1944 què la
comissió va plantar falles discretes a la secció Segona a càrrec de l’artista Francisco
Máñez Chust, portant-se un accèssit i un cinquè premi els dos primers anys.
En quant a les representants femenines, només tenim constància per a 1942 d’esta
comissió, en que ens apareixen dos noms per al mateix any, María López (segons el
Llibre Faller) i Emilia Guzmán Cuenca (segons el llibret i amb més certesa). Els altres
dos anys posteriors no hi ha constància de falleres majors.
D’altra banda existí una comissió infantil en l’encreuament del carrer Socors i la
Gran Via Ferran el Catòlic els anys 1943 i 1944 que, per a poder plantar, demanà
permís a la comissió veïna de Borrull-Socors. D’ella, només coneixem que va tindre a
Pilarín Solves Contell com a fallera major infantil de l’any 1943.

'
Cavalcada del Ninot de la
comissió Ferran el Catòlic-Socors
(1947). Arxiu: Rosario Pérez
Llorens.
Ofrena de Flors de
la comissió Ferran
el Catòlic-Socors
(1947). Arxiu:
Rosario Pérez
Llorens.
XXVI

27
Presentació de les Falleres Majors de Ferran el Catòlic-Socors i de la infantil
de Socorro-Lepanto (1947). Arxiu: Rosario Pérez Llorens.
Vista aérea del barri (1963). Foto publicada al llibre Botànic-Jesuïtes, un
paisatge compartit.

'
L’any 1945 hi ha un breu parèntesi sense falles en
Borrull-Socors. I la festa es traslladà al cantó de Gran Via
Ferran el Catòlic-Socors durant els tres anys següents,
entre 1946 i 1948. Va estar presidida per Ricardo Galbis,
i de manera honorífica per les falleres majors Rosarín
Pérez Llorens (1947) i Amparín Badía (1948).
Les falles van passar desapercebudes en no rebre cap
premi. Es plantaren en la secció Segona (1946) i Tercera
(1947 i 1948). Foren plantades, respectivament, per
consagrats artistes com Alfredo García Albarracín,
Manuel Sánchez Calvo, o per Pascual Gimeno que
acabava de començar la seua carrera artística a les dos
falles veïnes. Els cadafals tractaren temes diversos, com
el genèric de la música (Música maestro en 1948) o el
crític de les restriccions que hagué de passar la societat
de l’època (Por la sequía y las restricciones hay líos a
montones en 1947), passant pels bous (Diferencias de
época en 1946).
Es pot considerar una continuació de l’anterior i
un precedent de la posterior Borrull-Socors, ja que
el president de la següent etapa va sol·licitar només
acabar l’exercici anterior, el canvi d’ubicació de la
falla, una altra vegada a Borrull-Socors, per qüestions
climatològiques. Tant el primer com l’últim any de falles
plantades a la Gran Via, la falla se caigué pel fort vent.
A més en 1948 el número de cens (121) és el mateix amb
el dels anys posteriors de Borrull-Socors -fins 1956- en la
primitiva ubicació.
L’exercici faller 1948/49 significà el retorn a
l’encreuament tradicional de Borrull-Socors per a plantar
la falla, amb el conseqüent canvi de denominació de
la comissió fallera. A més, eixe mateix any es funda la
corresponent comissió infantil.
XXVIII

29
Els primers anys, la comissió estigué presidida per Vicente Climent, en concret entre
1949 i 1956, just coincidint que el número de cens atorgat a la comissió va ser el 121.
Baix el seu mandat, el faller José Linares dissenyà en 1953 l’escut i l’estendard, i a
l’any següent José Àngel Estellés donà el primer banderí. Com a anècdota ha quedat
per a la història la constitució en l’any 1950 del grup de falles del Mercat de Sant
Sebastià, format per les comissions de Borrull-Túria, Borrull-Socors, Quart-Túria,
Quart-Nord i Plaça del Botànic, i que podria considerar-se com un clar precedent de
les actuals agrupacions falleres.
La falla es mantingué en secció Tercera els dos primers anys, la majoria en la recent
creada Tercera A, i només dos anys aconseguí pujar fins Segona (1951 i 1953), els únics
exercicis que va un esforç major en quant a la falla (18.000 pessetes costà la falla el
segon any). D’eixos sis primers anys, quatre es quedà sense premi i els altres quatre
obtingué només un accèssit. D’entre la nòmina dels artistes, destaca el veterà José
María Martínez Herrero.
L’any 1949 trobem que la nostra comissió participà per primera vegada en la
Cavalcada del Ninot (major), un concurs amb poques edicions convocades. En esta
primera participació, s’aconseguí el tercer premi de comparsa i el quart de figura
(Ramper). No es tornarà a participar fins a la dècada següent. També es participà en el
concurs de Presentacions de JCF dos anys seguits (1951 i 1952), aconseguint en els dos
casos la Menció d’Honor. La participació en este concurs es reprendrà en la dècada
dels huitanta. També en esta fase, en 1955, s’aconseguix un premi per al llibret que
va escriure el poeta José María Juan García. I per últim, un curiós premi aconseguit
per la comissió infantil en l’any 1950, gràcies al filantrop català Alejo Julbe, que decidí
donar per segon any consecutiu una quantitat de diners entre huit falles infantils,
entre elles la nostra.
També eixe primer any s’encetà una costum al sí de la comissió femenina que durà
només quatre exercicis (segons les notícies de premsa), la de triar a la Reina del Foc,
independentment de la Fallera Major. Les afortunades entre 1949 i 1952 van ser:
Vicentita Climent Matalí, Paquita Vicente, Amparín Castelló Miller i la doble elecció
de l’última any per a Rosarín Campillo i Rosarín Marín. Potser que en 1951, per a que
no hi haguera una disputa en la família de la Fallera Major, a la seua germana Finita
la nomenaren Reina de la Flor, un càrrec que només existí eixe any. Per últim, la
Fallera Major de 1950, passà la primera fase de la preselecció per a la Cort d’Honor.

'
En l’any 1957 es canvià de president, i Honorato Estellés
prengué la coordinació de la comissió per dos anys. JCF
canvià el primer any del seu mandat el número de cens
amb que estava registrada en l’organisme, i a partir d’eixe
moment va ser el número 21 el qual manté actualment.
També baix la presidència d’Estellés es canvià novament
d’artista en les dos ocasions, primer a Modest González i
després a Pasqual Gimeno, i varen obtindre per primera
vegada premis amb numeració. En estos dos anys, a
banda de la fallera major, es nomenà altres càrrecs
honorífics amb denominació diferents, com els casos de
Manolita Gómez Sánchez (Fallera Predilecta i Perpètua
en 1957), Louisse Mugnier (Fallera d’Honor en 1957) i
Carmencín Segura Martínez (Reina de la Barraca en
1958). De l’etapa d’Estellés destacà la participació en la
Cavalcada del Ninot en 1958 on s’aconseguí el 4t premi
pel grup El Encierro. Amb posterioritat ja no es tornà a
aconseguir més premis en la cavalcada.
A continuació vingué una sèrie d’anys entre 1959 i 1965
que començà i tancà com a president Francisco Gandía,
i els anys del mig tornà a la presidència Vicente Climent.
Durant tota l’etapa, la falla milità en secció Tercera A on
no tingué massa sort amb els premis, tot i tindre com a
artistes fallers a l’experimentat Pasqual Gimeno, Federico
Páez -que accedí amb la presidència de Climent- i Miguel
García García, este últim amb poca experiència. Baix esta
època, no es coneixen nomenaments de càrrecs honorífics
femenins fora del tradicional de la fallera major. Durant
esta etapa es confeccionà un segon banderí (1962) i JCF
concedí a la comissió en l’any 1965 el Bunyol d’
Argent
col·lectiu. També en eixe últim any s’aconseguí un altre
premi per al llibret escrit per l’autor novell Ernest Peris
Celda.
XXX

31
I els dos últims anys d’esta segona fase de la comissió de Borrull-Socors, els anys 1966
i 1967, en que Víctor Linares començà la etapa de presidència. En ella, mantingué
a l’artista Miguel García un any, i al segon va decidir canviar per Francisco Ribes.
No destacà tampoc en quant als premis, molt lluny dels primers llocs del pòdium, i
damunt militant en una secció més baixa, la Quarta. En el seu segon any es recuperà
puntualment l’efímer càrrec de 1958, però transformat en la Reina del Casalet, que
recaigué en Pepita Prósper Lis. A més, també en 1967 JCF va atorgar el Bunyol d’Or
col·lectiu i es tornà a aconseguir un altre premi per al llibret, el 7é accèssit, obra també
d’Ernest Peris Celda.
En l’etapa anterior a l’aprovació del Congrés Faller de 1952, les comissions infantils no
estaven totalment baix la tutela directa d’una comissió major, sinó que funcionaven
de manera independent. Només havien de demanar autorització per a plantar en la
demarcació d’una comissió major, com així consta en les sol·licituds conservades en
l’arxiu de JCF.
Per al cas de la nostra demarcació, tenim la comissió infantil de Gran Via Ferran el
Catòlic-Socors, de la que tenim constància en 1942 i 1947 -amb un septim premi de
falla-. Este emplaçament tornarà més avant en conseqüència amb altre, els anys 1954
(tercer premi de falla amb Típicas fiestas valencianas, i primer de llibret), 1956 (segon
premi amb la falla Turismo, de Manuel Giménez Monfort), 1957 (quint premi de falla
amb Noche de Reyes) i 1958 (octau premi de falla amb Cultura y urbanidad).
Posteriorment aparegué la de Lepanto-Socorro-Borrull, que començà a plantar en
1947, i que demanava permís, primer a la de la Gran Via Fernando el Católico-Socorro
i posteriorment a la de Borrull-Socorro. D’este primer any sabem que la seua fallera
major infantil, Emilín Sanchis Marzal, va tindre la seua presentació junt a la de la
major. No tornem a tindre notícies de representants infantils fins a 1951, amb María
Rosa Monleón. En quant als premis aconseguits per les seues falletes, òbviament hi
ha diversitat: premi 7 (1955), premi 8 (1953), premi 10 (1951), premi 11 (1952 i 1954),
premi 15 (1947 i 1949) i dos premis genèrics (1948, 1950). A més, destaca els dos premis
aconseguits pel llibret infantil en 1949 i 1950 (3r). En la premsa de l’època s’indica que
en falles de 1954 es va fer un berenar i jocs infantils per a prop de 300 infantils.

'
MCMXXI
1921
MCMXXII
1922
MCMXXIII
1923
MCMXXIX
1929
MCMXXX
1930
MCMXXI
1942
MCMXXI
1943
MCMXXI
1944
Presidet:
Esteban
Mayordomo
Hernández
*
Artista:
Hilario
Gimeno
Pla
President:
Pedro
Ibáñez
Aguilar
*
Artista:
La
comissió
Presidet:
Esteban
Mayordomo
Hernández*
Artista:
Pedro
Ibáñez
Aguilar
(4t
premi)
Presidet:
Roberto
Antonio
Giménez
Artista:
La
coissió
(9é
premi)
Presidet:
Roberto
Antonio
Giménez
Artista:
M.
Arnau
i
Cortés
Premi:
100
pessetes
Artista:
Francisco
Máñez
Chust
2ona
/
Àccesit
Artista:
Francisco
Máñez
Chust
2ona
/
5é
Artista:
Francisco
Máñez
Chust

33
1949 / Rafael Cucarella
Totes estan de primera pa la Roca Diablera / 3ª
Pepita Aparicio Sapina / Vicente Climent
1950 / Anselmo Bujeda Lahoz
El temps és or / 3ª
Maruja Climent / Vicente Climent
1951 / Anselmo Bujeda Lahoz
Reformes de la ciutat / 2ª / Accèssit
Angelita Pérez Herrero / Vicente Climent
1952 / Anselmo Bujeda Lahoz i Sancho
El gran Mestalla / 3ªA / Accèssit
Mª Carmen Colomer Boquet / Vicente Climent
1953 / José Mª Martínez Herrero
El espill de la veritat / 2ª / Accèssit
Mercedes Requeni Alcoriza / Vicente Climent
Vox populi / 3ªA / Accèssit
Mercedes Requeni Alcoriza / Vicente Climent
Ja s’ha acabat “l’estraperlo”. Hui priva l’art del
“gamberro” / 3ªA
Mila Piris Pérez / Vicente Climent
1956 / Joaquín Navarro Jorge
Turisme / 3ªA / 2on
Manolita Gómez Sánchez / Vicente Climent
Al mateix temps, va coexistir amb una comissió infantil en l’emplaçament de la
major, Borrull-Botànic-Socors que plantà al menys en 1951, 1957, 1958 (quint premi
amb la falla La dama y el vagabundo, de J. Igualada) i 1959 (premi genèric amb El
mono títiritero).
Amb l’any 1967 es tanca una època per a la comissió amb que fou coneguda amb
el nom de Borrull-Socors. Un total de 25 falles grans plantades i 12 falles de tres
comissions infantils que demanaren permís a la comissió major.
Comissió fallera Borrull Socors (major)
Any / Artista:
Lema / Sec. / Premi:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:

'
1957 / Modesto González Latorre
A vore qui puja més / 3ªA / 6é
Josefa García Mulet / Honorato Estellés
1958 / Pascual Gimeno Torrijos
El mon mecanisat / 3ªA / 3r
Carmen Artés Caro / Honorato Estellés
1959 / Pascual Gimeno Torrijos
Modernisme / 3ªA / Accèssit
Pepita Fernández / Francisco Gandía
1960 / Federico Páez Jordá
Retrats d’estiu / 3ªA / Accèssit
Pepita Miralles / Vicente Climent
Satel·lits / 3ªA / 28é
Marí Trini Lluch Grífol / Vicente Climent
Els deus mitológics / 3ªA / 24é
Inma Ferrandiz / Vicente Climent
El món està ple de vitamines / 3ªA
Teresa Gónzalez / Vicente Climent
1964 / Miguel García García
Dona moderna / 3ªA
Concha Miralles Martí / Vicente Climent
Massa sogres / 3ª
Isabel Valiente / Francisco Gandía
Retruc del truc / 4ª / 24é
Mª José Chorro Girbés / Víctor Linares
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
XXXIV

35
1967 / Francisco Ribes Calvet
Conega vosté València / 4ª / 11é
Carmen Castelló Almenar / Víctor Linares
Hi ha que naix amb estrella i qui naix estrellat / Secció A
Ana García / Víctor Linares
Els plats del dia / Secció A
M José Gómez / Víctor Linares
Distintes guerres del dia
Rosalia Centelles / Víctor Linares
Plouen els mil·lions
M Pilar Aguado / Víctor Linares
1972 / Rogelio Algarra
No més comptes / 2A
Virtudes García / Víctor Linares
1973 / V. Giménez
Aprenga la lliçó
Paquita Beltran / Miguel Soler
1974 / Juan M. de la Barrera
Quina monada / 1C
Vicenta Berdejo / Rafael Juan
La pesca / 1C
Paqui Bernet / Rafael Juan
Quan el demoni no té res que fer / 1C
Carmen Faudel / Armando Murgui
La vida és un circ / 1C
Ángeles Benavente / Armando Murgui
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:

'
1978 / José Cebrian
Campanades
Carmen Berlanga / Víctor Linares
1979 / Agustín Pastor
Quants picaran? / 3C
M Lola Soler / Ángel Tudela
1980 / Enrique Viguer
Embolics dèste món / 3C
Amparo Faudel / Ángel Tudela
Poderòs Don Diners / 2C
Juani Tormo / Ángel Tudela
1982 / Ramón Iranzo
Llibertinatge / 3A / 6
Amparo Moreno / Manuel Latorre i Esteve
Viatges / 3A / 10
Amparo Sáez / Manuel Latorre i Esteve
El poder / 2C / 1er
Pilar Bernet / Antonio Llatas
1985 / Enrique García
Arts i oficis / 2C
Marisol Ruiz / Antonio Llatas
1986 / Ramón Espuig
Els fruits valencians
Nuria Latorre / Antonio Llatas
Concerts i desconcerts / 2C / 3er
Rosa Besalduch / Antonio Llatas
Fent l’indi / 2C / 3er
Inés Martínez / Antonio Llatas
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
XXXVI

37
Nits de València
Emilia Botella / Antonio Llatas
Fent coses per València
Pepa Gómez / Antonio Llatas
Espantà flamenca
Sagrario Llatas / Antonio Llatas
1992 / Miguel Santaeulalia
Aventures
Amparo Fernández / Antonio Llatas
1993 / José Bartolomé Navarro
Turisme
Amparo Garrigues / Manuel Latorre Esteve
1994 / José Bartolomé Navarro
El món del demoni
Amparo Gómez / Manuel Latorre Esteve
1995 / Vicente Albert
A menjar-se’l
Gemma Vela / Manuel Latorre Esteve
Contes xinesos
Amparo Martínez / Luis A. Hidalgo
La contaminació
Sara Martínez / Luis A. Hidalgo
1998 / Susana Roda
Totes estan de primera pa la roca diablera II
Noelia Castelló / Luis A. Hidalgo
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:

'
Any / Artista:
FM / Presidència:
1999 / Vicent Tornador
Els colors de la vida
Pepa Calabuig / Luis A. Hidalgo
2000 / Vicent Tornador
Solucions
Gracia Navarro / Luis A. Hidalgo
Mercaderies
Juani Tormo / Antonio Pérez i Rodilla
2002 / Vicente Tornador
Vagabundejar
Rosa Pellicer / Antonio Pérez i Rodilla
Galls de baralla
Paqui Navalón / Antonio Pérez i Rodilla
Jugant amb foc
Pepa Soriano / Antonio Pérez i Rodilla
2005 / Pepo Jarauta
2007... Odisea naval / 7A / 2on
Mónica Fernández / Antonio Pérez i Rodilla
2006 / Pepo Jarauta
Mísiques varies / 6c / 1er
Mar Molina / Lorenzo Ferrer
2007 / Pepo Jarauta
La gastronòmica S.L. / 6C / 4t
Rosa M Guijarro / Lorenzo Ferrer
2008 / Juane Cortell
Excessos fallers / 6C / 2on
Sefa Jorge / Antonio Pérez i Rodilla
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
XXXVIII

39
Any / Artista:
FM / Presidència:
12 mesos, 5 causes / 6A / 3er i 2on I+G
Aida Valero / Sebas Marín
Res no és el que pareix / 4A / 1er I+G i 5é I+E
Ercarn Ortín / Sebas Marín
Foment de l’esport / 4A
Ercarna Gómez / Josep María Moreno
Trenquem la vidriola / 3A
Laura Galindo / Josep María Moreno
2013 / Daniel Jiménez Zafrilla
Valquíries / 3A / 3er I+G
María Gimeno / Manuel Latorre i Gorrea
2014 / Daniel Jiménez Zafrilla
Sigfrido / 6A
/ Manuel Latorre i Gorrea
2015 / Fede Ferrer
Parsifal / 7A / 3er I+G
Blanca González / Josep María Moreno, Lorenzo Ferrer,
Manolo Latorre Gorrea i Sebas Marín
2016 / La comissió
100iments SOStenibles / 7A / 1er I+G
Pepa Gómez / Sebas Marín
2017 / La comissió
#Sense 100iments. Objectiu: Persona / 7A / 3er I+G i 5é I+E
/ Pepa Gómez
2018 / La comissió
#a100ir, #a100art, la galeria / 8C / 1er I+G i 1er I+E
Cristina Oliva / Pepa Gómez
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:

'
2019 / La comissió
Ab100S, Pre100S, Ino100S / 8C / 1er I+G i 1er I+E
Marina Marín / Sebas Marín
2020 / La comissió
#Jesuis100Sible / 7C
Cristina Martínez / Miquel Canela
2021 / La comissió
#Jesuis100Sible / 7C
Cristina Martínez / Marina Marín i Sebas Marín
2022 / Miguel H
Per determinar / Marina Marín i Sebas Marín
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
Any / Artista:
FM / Presidència:
XL
Any / Artista:
FM / Presidència:
del MCMXXI al MMXX
1oo anys dhistoria
' '

41
De Socors a Doctor Peset Cervera... (1968-2007)
Al carrer Borrull, només mantindran la flama fallera les dos actuals comissions, la
de Túria i la de Socors. En la de Borrull-Socors, continuà l’etapa de consolidació
definitiva. Inclús per a la comissió infantil significà la seua consolidació.
L’any 1968 marca l’inici del nostre recorregut per esta etapa, atenent al canvi oficial
de denominació de la comissió, forçada pel canvi del nom del carrer (segons el
Reglament Faller). L’
Ajuntament feia desaparèixer del nomenclàtor, la referència al
derruït convent dels Socors.
Prèviament, en 1966 Víctor Linares començà el seu mandat de presidència. Després de
participar en la secció més baixa fins el moment, la falla gran participarà en seccions
més altes. L’artista Francisco Ribes plantà fins l’any 1971 quatre falles que, a pesar de
pujar el seu cost -i per tant la secció-, només aconseguí premi el primer d’ells. L’etapa
d’este president acabà l’any 1972 amb un canvi d’artista faller, contractant a Rogelio
Algarra Vicente i pujant fins a la secció 2ªA, però amb el mateix resultat que els anys
immediatament anteriors, sense premis.
Entre els anys 1973 i 1981, la comissió fallera entrà en una dinàmica prou irregular,
no tant en artistes fallers com en presidents. Miguel Soler es va fer càrrec de la
comissió en l’any 1973, contractant a l’artista faller Vicente Giménez Sánchez.
Els quatre anys posteriors se’ls repartiren com a presidents Rafael Juan (1974 i 1975)
i Armando Murgui (1976 i 1977), que mantingueren un cicle de quatre anys amb
l’artista innovador Juan Martínez de la Barrera. Les seues falles participaren en les
seccions més altes de tota la història, arribant fins a Primera C de manera puntual i
amb dos premis anecdòtics, un per a cada president.
L’any 1978 marcà un canvi de tendència amb l’arribada de l’efímera presidència de
Víctor Linares. Contractà a Juan José Cebrián. En general, el pressupost es baixà,
plantant falles entre les seccions 2ªC i 3ªC fins al final de la dècada següent. El seu
continuador, Ángel Tudela (1979, 1980 i 1981) també canvià d’artista —Agustín
Pastor, Enrique Viguer i Juan Martínez de la Barrera—, sense que agradara en la
comissió.

'
Per la seua banda, la comissió infantil es fundarà en
l’exercici 1968/69. Començà a plantar en la secció A, la
més alta de les dos, però no tingué sort els primers anys
i baixà de categoria prompte. Primer Vicent Ombuena
i després Agustín Pastor s’encarregaren de plantar les
falletes de la comissió sense molt d’èxit en quant a premis
es referix.
Serà en este període inicial per als infantils quan
es reprèn la participació de la comissió en diferents
concursos que organitzà JCF. Així veiem com es
comença la dels concursos de Laboriositat infantil i
Activitat major en 1976, i on no es passà dels premis 14º
(1977) i 22º (1991) respectivament. Altres dos concursos
infantils en que es començà la seua participació a
finals de la mateixa dècada varen ser els de Betlem i
Pintura, aconseguint en la seua primera participació una
destacada participació amb un 4º (1977) i 3º (1979) premi,
respectivament.
A l’any següent, 1982, serà significatiu per començar la
última subetapa, amb una estabilitat presidencial que mai
havia tingut la comissió fallera. Arribarà a la presidència
Manuel Latorre, un president que va estar en esta
primera part dos anys (1982 i 1983), aconseguint de nou
premis per a les falles plantades per Ramón Iranzo.
Deixà pas a Antonio Llatas, que estigué de president
entre els anys 1984 i 1992, un llarg període de temps en
el que va passar fins per quatre artistes fallers, Ramón
Iranzo, Enrique García, Ramón Espuig i Miguel
Santaeulalia. Va ser amb el tercer amb qui més suc li
tragueren al concurs de falles, ja que aconseguí dos
primers premis de secció (1988 i 1991) i dos primers
d’enginy i gràcia (1986 i 1987).
XLII

43
En la dècada dels 80 continua la participació dels fallers, sobre tot dels infantils, en
els diferents concursos de JCF destinats a ells. Així, el de Betlem es destapà com una
especialitat de la comissió en la primera part de la dècada, aconseguint dos primers
(1983 i 1985), un segon (1981) i un tercer (1984) en la modalitat de Modern B. També
es prova amb una altra especialitat del concurs artístic per excel·lència, el de dibuix,
amb un 2º premi. Arran de l’ímpetu per fer activitat infantil, també es participà
al concurs de Presentacions infantil on només s’aconseguí una menció d’honor al
1986. I per últim, també al de Declamació, amb un destacadíssim primer premi en la
categoria A (1987).
En quant a les falles infantils, l’etapa de Carlos Villanueva va portar molt bons
premis, tot i que no es participà ja en seccions altes com al principi. Un intermedi en
que la pròpia comissió va ser es va fer la falleta, també obtingué un molt bon resultat,
per a donar pas a un trienni amb Ramón Espuig i el millor de falla fins a l’actualitat:
Segon. Miguel Santaeulalia tanca esta segona etapa infantil amb una falleta que pujà
de secció però que no pogué lluitar pels primers.
Per la seua part, els fallers de la comissió major reprengueren la seua participació al
concurs de presentacions, on varen fer una participació modesta amb uns discrets
premis en 1985, 1989 i 1991, segons el juí del jurat... I també destacaren els fallers
en el joc valencià del Truc, aconseguint ser campions del sector Botànic-La Petxina
entres anys (1989, 1990 i 1997), i en l’últim els campions absoluts. I independentment
dels anys en que s’il·luminà la barriada, només un any (1981) consta un premi a la
nostra comissió.
Els dos últims anys d’
Antonio Llatas com a president, la falla baixà algunes seccions
fins a 4ªB, signe que havia que apretar-se el cinturó els anys vinents. Entre 1993 i
1995, torna Manuel Latorre a la presidència per segona vegada, on confia el treball de
la falla gran els dos primers a José Bartolomé, i el tercer firmat per la pròpia comissió.
Al mateix període, la infantil és encarregada a Carlos Berlanga, que aconseguix de
nou un segon premi de falla.
A partir d’eixe moment, la falla gran pren un camí descendent per diferents seccions,
però que lluny del que es pensà, i gràcies al bon quefer de l’artista Vicente Tornador,
li reportà quasi sempre un premi dins del pòdium, destacant el primer premi de

'
secció en 2002 i, el primer d’enginy i gràcia en 2000. A
continuació, entre les presidències de Luis Hidalgo i Toni
“el americano” arreplegà el tèstic José Jarauta “Pepo”,
qui també aconseguí bons guardons, com el primer
premi de la categoria 6C en 2006 (últim 1er premi de
categoria obtingut a la falla gran). Per la seua banda, la
falla infantil no pogué emular-la en reconeiximents i es
conformà amb un parell de pòdiums.
Els infantils espenten la falla.
Pot ser l’inici d’un cicle, pot ser simplement un cas
puntual, però l’entrada de molts xiquets, de colp i
fonamentalment des del mateix col·legi, va fer que la vida
al casal tinguera més color del que ja hi havia en aquell
moment a la falla.
I com és ben sabut que els fills arrosseguen als pares,
des d’aquella entrada fins hui, estos pares i els que
entraren com amics ocupen, més del 50% dels llocs de
responsabilitat de la falla en l’actualitat.
La consolidació de “Los plata”
Amb la presidència de Toni “el americano” acabava una
època fonamental per al present de la falla, amb el seu
estil estalviador que va dotar d’un pressupost econòmic
per poder fer front amb tranquil·litat els exercicis fallers
fins als nostres temps.
Eixe és el moment que noves cares apareixen per
la comissió portant a la generació “de los plata” a
col·laborar des d’altre plànol en les decisions de la falla.
Passant a un segon pla, de descans, que s’ho tenien
merescut.
XLIV

45
L’alumne de Paco Roca
Paco Roca ens plantà la infantil de l’any 2005, provenint de la falla veïna de Pérez
Galdós (després tornaria a plantar el 2013), amb bons resultats. Però va ser el seu
substitut el que protagonitzà esta època des del punt de vista de les falles plantades al
carrer. Juane Cortell entrà en la falla infantil, de la mà de Paco Roca. Debutà al cap i
casal en 2006, plantant fins al canvi de 2011.
La comissió en eixa època comença a implicar-se més amb la temàtica de la falla,
comencem a treballar la crítica de la falla conjuntament amb l’artista i aportant al
guió continguts que ens interessaven. 2007, baix la presidència de Lorenzo Ferrer,
va ser el primer any en què esta tendència es va fer patent, desenvolupant un tema
central de l’exercici, la gastronomia, amb una setmana cultural de continguts
gastronòmics, un betlem realitzat amb elements comestibles, la falla gran de Pepo
Jarauta (l’última que planta) “La Gastronòmica S.L.” i la falleta infantil de Joane
Cortell, que va portar per lema “Menjars bons… Menjars roïns”.
... I tornada a Socors (2008-2021)
L’any 2008, que torna Toni “el americano” un any per deixar pas a Sebas
Marín, Pepo Moreno i Manuel LAtorre i Gorrea (a dos anys casadcun) va ser el
començament d’una nova etapa dins de la història de la comissió. Un període amb
diverses vessants falleres. En primer lloc, l’artista faller Juane Cortell, que ja plantava
la falla infantil, passa a plantar la falla gran des d’eixe any i fins a cinc ocasions,
portant a la comissió a dos pòdiums de premi de secció i altres dos d’enginy i gràcia.
Juane va apostar per una crítica fallera amb un fort component satíric.
Els quatre primer anys d’esta nova fase, estigueren marcats per la consolidació de
la nova filosofia de fer comissió, que consistia a fer activitats al voltant d’un tema
que seria l’eix transversal en cada exercici faller, inclòs sent els temes de les falles
plantades cada any. Així, el primer d’ells va tindre per lema la “SOStenibilitat de la
festa” (2008), amb una setmana cultural al voltant de l’estalvi i l’austeritat en les
falles, acompanyant en desembre l’elaboració d’un betlem.

'
La solidaritat feta falla
2009 s’aprofundí en el tema de la solidaritat, el qual
va donar sentit a tot l’any baix el lema “12 mesos, 5
causes”. Una de les primeres accions que es portaren a
terme va ser la convocatòria, junt a la Fundació Divina
Pastora, de la I edició del concurs de fotografia “Nou
Botànic”, on tota la recaptació econòmica per la venda
de les fotografies va estar destinada a ajudar a l’ONG
PayaSOSpital. El guanyador d’esta primera edició va ser
l’obra “Brooklyn Land Hole” del fotògraf Miguel Orviz,
organitzant-se una exposició amb totes les fotografies
participants en la sala d’exposicions del Jardí Botànic.
En juny es va fer la setmana cultura solidària, cultural i
sostenible amb xarrades sobre falles sostenibles, exhibició
d’esports per a minusvàlids o una exposició d’instruments
tradicionals.
També participarem en els premis de la solidaritat,
organitzant accions al llarg d’este període amb col·lectius
necessitats, com ara enregistrar un CD musical per
traure diners per la fundació MIRA’M de xiquets
autistes o el torneig de bàsquet de Nadal, al pavelló de la
font de Sant Lluis amb la presència tres anys consecutius
de la màxima representant de la festa, les Falleres Majors
de València i destinat a AIXEC, entitat que treballava
en pro dels malalts amb paralisi cerebral. Fruit d’estes
col·laboracions van contactar amb la resta de falles que
feien solidaritat i creàrem el grup Units x a Molts.
Tant va arrelar el fet d’ajudar, que en l’any 2010 torna a
ser l’eix principal de l’exercici la solidaritat, baix el lema
“Res és el que pareix”, intentant demostrar als veïns
que les falles són més que festa i diversió. En gener es
convocà la II edició del concurs fotogràfic “Nou Botànic”
de SOStenibilitat, amb la corresponent exposició benéfica
“MostraSOS” en febrer en favor de PayaSOSpital i la
Fundació Aixec (com anècdota del concurs NouBotànic
XLVI

47
de fotografia Sostenible va quedar la cercavila per la Gran Via de Madrid, amb motiu
de l’exposició que muntarem a la casa de València en la capital de l’Estat, coincidint
en el Centenari de la mítica via madrilenya).
Amb el concurs NouBotànic la notorietat de la comissió Borrull Socors, pot ser, va
arribar al seu moment més elevat (almenys en esta època), el que ens va animar a
idear més activitats i generar més moviment dins de les falles, de la cultura i entre els
veïns en general. Com ara, la proposta de fer un concurs de llums de baix consum
que acabaria en les antigues llums, en totes les demarcacions falleres.
Tornem al cant de l’estoreta
I tornàrem a l’estoreta, com es feia a l’antigor... En esta època també s’han intentat
recuperar activitats que antigament havien tingut certa repercussió a la demarcació
borrulera, com ara la xocolatà per al barri que continuem fent a la setmana fallera.
Així com la participació en el cant de l’estoreta, organitzada per la falla Pl. de l’
Arbre,
on el 2010 tinguérem el primer premi de cant i nombrosos premis de figura i escena al
llarg de totes les últimes participacions.
El lema de l’any 2011 va ser “Que no et conten històries”. En juny es va realitzar la
setmana cultural prenent com a eix el lema de l’exercici, on el plat fort va ser el I
“Club de les Històries” on hi hagué monologuistes d’històries, a més de combinar-
ho amb esports (pels temes de les dos falles), amb olimpíades d’esport fallers com
el truc o dominó. En octubre es convocà la III edició del concurs fotogràfic “Nou
Botànic” de SOStenibilitat de l’aigua. En desembre tingué lloc la II edició del “Club
de les Històries” amb gent variada de la política i el fútbol. En gener es tornà a fer
l’exposició MostraSOS amb les fotos premiades i seleccionades per poder vendre-
les i destinar la recaptació a la Fundació Maides. I es convocà la II edició del premi
Parotet de Cresol.
De la paraula a l’escrit, el llibret
Les relacions que proporcionen la participació en fòrums, en equips de treball, en
altres espais fallers, donen l’oportunitat de més relacions i de realitzar més projectes
que van omplint l’estil d’una comunitat. L’aposta pel llibret com a plasmació de
totes les activitats de la falla que estan relacionades amb la temàtica de la falla, junt
a l’explicació de la mateixa falla, és la guinda del pastís d’un projecte de falla de la
qual podem estar orgullossos. Els diferents premis al nostre llibret per part de la
Generalitat Valenciana, i la creació d’una plataforma de les lletres falleres junt altres

'
falles que també aposten pel llibret, són la concreció
d’este tipo de treball. De la mateixa manera que la creació
del premi mestre Ortifus, de portada i de coherència als
llibrets, van ficar a la falla Borrull Socors a l’èlit de les
falles de la Comunitat Valenciana.
L’any 2012 va obrir una nova subetapa al si de
la comissió. És creà la Wagner Brother - Borrull
Corporation, una productora fictícia d’idees que per
estos últims quatre anys hauria de celebrar poc a poc
les 75 falles plantades en l’any 2015. L’equip estava
composat per l’artista faller Juane Cortell, Joan Castelló,
Javi Mozas, Xavi Serra, Sebas Marín, Aida Valero,
Ángeles Hernández, Boro Císcar, Ortifus i Antoni Lluís
Martínez. Cada exercici es pren com a eix argumental
una adaptació d’una obra de Wagner. En este primer any
de la tetralogia va ser “L’or del Rhin”, que va donar peu
a les temàtiques de les falles, el despilfarro per a la gran
(la falla gran va ser la més llarga mai plantada en esta
o qualsevol comissió fins al moment) i l’estalvi per a la
infantil, i dels continguts del llibret.
També es programaren dos sessions de “El Club de les
Històries”, sent la III edición l’11 de maig amb monòlegs
de polítics de diversos partits valencians, i la IV edició
el 5 de novembre amb la economia i la prima de risc
com a estrela. També es va fer en decembre un torneig
solidari de bàsquet, i el 15 de maig la festa sòlidària
“Ara i ací”, amb diversos jocs i activitats en favor de la
Fundació Aixec. I per últim, en la presentació del llibret
es donaren els premis Mestre Ortifus a la millor portada i
al contingut, convocats per en la seua primera edició per
esta comissió.
XLVIII

49
El segon any de la tetralogia va ser el 2013. En esta ocasió, l’òpera de Wagner triada
va ser la Valquiria, dedicant l’any a la dona. El 6 de juny es produí la firma de
contractes amb Daniel Jiménez Zafrilla i Paco Roca, i es va fer la V edició del Club
de les Històries, òbviament amb participació de dones de diversos camps de les Falles.
Es convocà la II edició dels premis Mestre Ortifus, els quals es feren públics durant
la presentació del llibret dedicat també a les dones. Al mateix temps, la “Wagner
Brother” finalitza la seua activitat com a col·lectiu en la nostra comissió.
2014, tercer any de la tetralogia wagneriana, va tindre per lema “Sigfrido”, l’heroi
mitològic, parella i complement de la valquíria. Un exercici clarament marcat pels
efectes de la prolongada crisi (econòmica, social i fins i tot emocional) que patim
des de fa anys, efectes als quals la comissió no és aliena i que serví de trànsit cap al
següent, centre de l’aniversari. Parsifal...ta alguna serà la falla número 75 en este
emplaçament des que va ser la primera en l’any 1921. És el lema elegit per a enguany
com a tancament de la tetralogia wagneriana que ha servit per a commemorar este
aniversari el 2015. Per a esta efemèride, s’ha contat amb el disseny del logo per part
dels artistes fallers Ceballos i Sanàbria.
Sempre amb el cadafal
Al 2015, amb la tetralogia de presidents (Lorenzo, Sebas, Pepo i Manolo) el cadafal
va tindre el seu propi espai en el monument, valga la redundància. Encara que no
ho parega, el fum d’activitats realitzades des de que en aquella falla infantil portada
de Carcaixent fins ara, tot ha estat fonamentat en el cadafal que es crema el 19 de
març. El cadafal i la crítica a la seua temàtica, ha estat el eix vertebrador de totes les
activitats, des de la creació de falles I+E quan la innovació era part important del
monument, fins a l’organització de jocs tradicionals al carrer quan el lema era esports.
La participació en concursos i campionats fallers tornà en la primera dècada de
l’actual segle. Primer a l’esport tenis de taula, on destacà l’equip a la categoria 1ª amb
un 3º i 4º lloc; a continuació a pàdel, amb un destacat 2º i, després de participar en
maquetes, s’acabà participant més recentment a futbol 7 on s’aconseguí el primer lloc
en 2ªB (2011) i un segon en 1ªA.
Una vegada finalitza la tetralogia wagneriada, el 2016 i tornant a la presidència
Sebas Marín, la comissió comença el camí cap al centenari amb els projectes girant al

'
voltant del 100 i jugant amb la sonoritat d’este aniversari.
A partir d’este exercici les temàtiques són clarament més
socials i sempre inclouen els números, com ara 100iments
SOStenibles, que plantariem a l’unison en infantil i gran
i fetes ambdues cadafals per la comissió. També eixe any
comença la participació dels infantils, fent-los partíceps
tant de la contrucció de la falla com integrant-la com un
joc visitable durant tota la setmana fallera, aconseguint el
sentiment d’implicació amb el seu cadafal.
Comencen quatre anys de treball, implicació i motivació
dels integrants de la comissió per pensar, projectar,
executar i plantar les falles cada 15 de març, on la
joventut comença a despuntar i a assumir lideratge
que ens durà a la presidència de la falla en l’actualitat.
Marina Marín junt a Andrea Oliva, Pepa Gómez i Sebas
Marín, en un principi i, amb l’incorporació d’altres
components joves, seran el grup de treball des d’on
partiran els projectes de cada exercici. 2017, #Sense
100Timents en infantil i #Sense 100Timents. Objectiu:
Persona en gran, #A100Ir, #A100Art, L´Espai Infantil
per la infantil 2018 i la gran, #A100Ir, #A100Art, la
Galeria. Ja en el 2019 els dues lemes tornen a coincidir
Ab100S, Pre100S, Ino100S. I per últim, al 2020 teniem
previst plantar #Jesuis100Sible #Con100im per la xicalla
i, #Jesuis100Sible per al cadafal major.
Tenim un Pla B
La falla gran del 2016 contemplava dins del cadafal altre
escenari, vist l’èxit de l’any anterior, on actuarien grups
animant les vesprades i nits de la plaça Sant Sebastià. Va
ser una crida a la sostenibilitat representada per arbre
separats pel carrer, esta vegada fóra de l’ubicació habitual
i cap a la placeta, que es convertiria en focus principal
a partir d’eixe moment amb actuacions musicals que
L

51
han anat atraent a la nostra demarcació cada vegada més gent. El plan B, amb la
col·laboració de Distrito 008 (entitat cultural del barri) i el patrocini de AMSTEL
ofereix un plantell d’artistes cada setmana fallera, que s’han consolidat en el
panorama faller i, aporten a la comissió recursos per fer front a cada exercici.
La concienciació social
Va ser al 2017, baix la presidència de la primera dona, Pepa Gómez, la falla que ens
va tocar la fibra i ens va situar com una falla compromessa i crítica. Degut a l’èxit de
públic i les diferents aportacions mediatiques de la comissió ens atreviren a denuciar
la propia societat, que percep les notícies més inhumanes a cada telediari i continua
sopant com si no passarà res. Va ser el cas de Sense 100iments, dues falles projectades
a partir del xiquet siri refugiat que van trobar a una platja de Túrquia i, la seua foto
va dornar la volta al món (la mort d’
Aylan Kurdi al 2015). En la infantil férem una
barca on conscienciàvem als xiquets i a les xiquetes de la realitat de les persones
refugiades.
La falla gran va ser un laberint començant en una tele amb la imatge d’
Aylan i
després de molts entrebancs pels que havien de passar els visitants eixiem per l’escena
de l’accident del metro a València i la denúncia dels seus zero responsables.
Arrepleguem estoreta
L’any 2018 - 2019, este últim amb la presidència de Miquel Canela, continua la
creació de la comissió esta vegada amb l’alicient d’arreplegar els materials per la
contrucció del cadafal dels contenidors, primer de cadires i a l’any següent de portes
i plantant falles amb doble crítica, la del lema i la de la concienciació mediambiental
i de recuperació de les tradicions. També al 2020, amb presidència compartida per
Marina Marín i Peiró i, Sebas Marín, la falla la realitza la comissió amb materials
reciclats i un lema social i molt reinvindicatiu.
DOCUMENTACIÓ CONSULTADA
Arxiu Històric Municipal de València. Secció Falles. Expedients des de 1921.
Arxiu Històric Municipal de València. Padró d’Habitants dels anys 1915 i 1920.
Diaris El Mercantil Valenciano, Las Provincias, La Correspondencia de Valencia, El Pueblo, i La Voz Valenciana.
Llibrets de les falles de Borrull-Socors.
Revistes falleres Pensat i Fet, El Fallero i El Turista Fallero.
Agraïments: Arxiu Històric Municipal de València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València, Biblioteca
Valenciana, Hemeroteca Municipal de València, Manolo Vilaplana Lluch, Ramón Estellés Feliu i Kepa Llona.
L’última part de l’article ha estat complementat per Sebas Marínn amb les valuoses aportacions de Cendra Digital i
BDFallas
Javier Mozas Hernando
Premi Roure 2019 de l’Agrupació de Falles del
Botànic)

'
De vegades passen coses
en una hora que no han
passat en mil anys.

53
Pupil·les
LIII

'
LIV
A la Fallera Major
Guapa, regina fallera
d’un barri antic i artesà
El faller, content està
per mostrar-te tan riallera.
De tu tot el barri espera
de Borrull i de Socors,
que triomfes entre els honors
d’unes festes de primavera.
D’un jardí de flors molt belles
com fallera sobirana
regnarà entre poncelles.
Com Fallera Valenciana
amb esclats de canterelles
d’una festa, que agermana.
La comissió
El llibret ja està fet
A dures penes
ja està acabat;
jo les escenes
bé he detallat;
lliçons prou bones
ací han donat.
És prou distret?
Això no ho sé.
Si no és distret...
fins a l’any que ve.

55
A Alba no cal demanr-li una col·laboració per al centenari de la comissió més d’una
vegada. “Bon dia! T’envie un poema que crec que podria encaixar bé. Un abraçada!”
Moltes gràcies a esta artista plàstica, gestora cultural i poeta, per la seua facilitat...
Centenars de pupil·les àvides de flama
es reuneixen a la plaça,
transformant-se en negres siluetes
retallades contra el foc ataronjat
i ancestral que contemplen
enlluernades, encara,
per l’atàvica màgia
de la lluita que lliuren,
una vegada més,
el foc i l’aigua.
Milers d’ulls miren atents
la dolça dansa de les flames
que, presumides, s’enlairen
envoltant, sinuoses, les gotes
que intenten acaçar-les.
Del llibre Geografies de l’atzar (Edicions Bromera)
Alba Fluixà Pelufo
Recuperem per a esta edició centenària alguns articles de llibrets que d’alguna
manera han marcat el nostre temps, com ara estos versos de diferents llibrets
on podem trobar com els poetes dedicaven les seues millors línies a les nostres
representants i fins i tot al mateix llibret.

'
Cinc minuts basten per
a somiar tota una vida,
així de relatiu és el temps
(Mario Benedetti)

57
El
carrer
del
Doctor
Peset
Cervera,
antic
del
Socors
LVII
Borrull
i
el
dret
foral
valencià

'
Fins a l’any 60 del segle XX, el carrer dedicat al Dr. Peset
Cervera en el barri del Botànic portava el nom del desa-
paregut Convent del Socors, un topònim que fins i tot va
arribar a donar nom a la Gran Via.
El convent de monges agustines del Socors, conegut
popularment com el Socós per venerar-se allí a la nostra
Senyora del Socors, es trobava en el solar que hui ocu-
pa el Col·legi Jesús i María, en la Gran Via de Ferran el
Catòlic. Va ser fundat pel cavaller valencià Joan de Ex-
archs en 1501 i va estar en actiu més de tres segles, fins
que en el segle XIX els seus fonaments es van trontollar,
primer durant la Guerra del Francés en 1808, on va ser
saquejat i incendiat, i posteriorment després de la Desam-
ortització de Mendizábal, quan va patir l’exclaustració i
els motins anticlericals. El que va quedar del convent del
Socors va ser comprat per les religioses de Jesús i María
per a alçar sobre ell el seu complex educatiu, que ampliat
i reformat a mitjan segle XX ha arribat fins als nostres
dies.
Una vegada desamortitzat, el convent del Socors va pas-
sar a ser història de la ciutat, i tan sols l’antic camí que
portava des de la pròxima església de Sant Sebastià, al
carrer Quart, fins a les portes de l’extint Socors, i la plaça
que s’obria enfront de la seua façana, van conservar el
topònim homònim que el vulgo li havia imposat: el camí
i la plaça del Socors. Esta partida extramurs es va anar
urbanitzant i sobre les seues vores es van construir les
primeres cases a la fi del segle XIX, després de l’operació
urbanística de l’hort de Sant Felip i l’obertura dels veïns
carrers de Borrull, Túria, Botànic i Dr. Monserrat. Però
els vetustos traçats del carrer i la plaça del Socors no
van aguantar el projecte de la segona ronda de la ciutat,
Peset Cervera
LVIII

59
les amples, modernes i rectilínies avingudes que batejades com a grans vies estaven
destinades a dotar a la ciutat d’una nova circumval·lació. Per a l’obertura de la futu-
ra Gran Via de Ferran el Catòlic es van haver d’enderrocar moltes cases i travessar
desenes de camins i horts, entre ells els del Socors. Per això, durant la seua urban-
ització, que es va dilatar dècades, hi havia trams de Gran Via inconnexos que van
rebre temporalment noms diversos. Un d’ells, el corresponent a la ja desapareguda
plaça del Socors, enfront del Col·legi Jesús i María, va ser denominat com a Gran Via
del Socors.
Un extracte del plànol de
1924 on es veu la Gran Via
del Socorro.

'
Però la vida d’aquella inaudita gran via va ser efímera, i
el carrer del Socors va arribar a mitjan segle XX, ja sec-
cionat a la meitat, com l’únic supervivent d’aquell entra-
mat de carrers i camins ja desapareguts que convergien
en la plaça del Socors, com el carrer de Sant Clement, el
camí de Salavert o, més recentment, el carrer de Tara-
zona. No obstant això, a l’últim vestigi toponímic del
Socors li esperava un final encara més injustificat. En
1960, el Delegat d’Estadística de l’
Ajuntament de València
va considerar que encara hi havia en el nomenclàtor de
carrers denominacions obsoletes que generaven confusió,
entre elles
la del carrer
del Socors,
i va decidir
rebatejar-la
amb el nom
del metge
Vicente Pe-
set Cervera,
mereixe-
dor, d’això
no hi ha
dubte, d’un
reconeix-
ement en
l’espai públic
valentí.
El doctor Pe-
set Cervera,
pertanyent
a una saga
d’il·lustres
Vicente Peset Cervera
LX

61
metges valencians – pare del malmés Juan Bautista Peset Aleixandre- va nàixer a
València en 1855 i va estudiar medicina i ciències fisicoquímiques en la Universitat de
València, on va rebre la influència de dos científics eminents com Rafael Cisternas i
José Monserrat, tots dos també recordats en el nomenclàtor de la ciutat, l’últim molt
prop del carrer dedicat al doctor Peset Cervera. Es va doctorar a Madrid en 1875, va
ser Professor de Química, Catedràtic de la Facultat de Medicina i íntim col·laborador
del Dr. Ferran en la històrica vacuna anticolèrica de 1885. Es tracta sense cap dubte
d’un dels representants més excel·lents de l’edat de plata de la medicina i la ciència
a València, per les seues contribucions en el camp de la farmacologia, la química i la
història de la Medicina, de la qual va ser un gran divulgador. Com a anècdota en el
seu currículum quedarà haver realitzat en 1896 les primeres radiografies que es van
fer a València.
Vicente Peset Cervera va morir en 1945, quatre anys després que el seu fill Juan Bau-
tista Peset Aleixandre fóra executat a Paterna, víctima de la repressió franquista. El
carrer del Dr. Peset Cervera, antiga del Socors, va ser retolada segons acord de l’
Ajun-
tament dirigit pel falangista Adolfo Rincón de Arellano, el 3 de juny de 1960.
Polític defensor del dret foral valencià en les Corts de Cadis de 1812
L’escarit rètol del carrer Borrull fa referència al doctor en dret, polític, literat i
col·leccionista Francisco Javier Borrull i Vilanova (València, 1745-1837), un ferri de-
fensor del dret foral valencià. De família acomodada, Borrull va departir amb May-
ans i Pérez Bayer en cercles il·lustrats i va ser triat diputat a les corts de Cadis, on
va defensar vehementment els furs i les institucions tradicionals valencianes com el
Tribunal de les Aigües.
Borrull va ser catedràtic de la Universitat de València, Diputat, Acadèmic d’honor de
l’
Académia de Sant Carlos, soci de mèrit de la Reial Societat Econòmica d’
Amics del
País i Arxiver del Regne de València. Un home erudit i generós, que va donar tota la
seua biblioteca, la més completa que existia sobre els Furs d’
Aragó i València i cancon-
ers llemosins, així com la seua col·lecció numismàtica, a la Universitat de València,
on actualment es conserven.
Borrull

'
Luis Fernández
Entre 1837 i 1839, el convent de Sant Felipe, que feia
cantonada entre el carrer de Quart i la ronda de Guillem
de Castro, va ser desamortitzat i subhastat com molts
altres de la ciutat. El seu comprador, l’industrial d’origen
francés Santiago Dupuy de Lome, va derrocar el cenobi,
va vendre a pes els materials i va utilitzar els solars resul-
tants amb interessos urbanístics i especulatius. D’aquell
vast hort i de l’acció urbanística posterior van sorgir els
actuals carrers de Borrull, Turia, Botànic i doctor Mon-
serrat, retolades d’aquesta manera segons dictamen de la
Comissió d’Estadística de desembre de 1881.
LXII

63
M’abellia parlar en este famós Club de les històries, sempre demanant col·laboracions
i sense poder expressar-me jo mateix. Ja en l’altra edició, alguns amics que vingueren
es sorprengueren que jo no parlara i, hui ací estic... No seré massa original en esta
ocasió, de fet va ser una col·laboració del programa radiofònic “Veu fina i fallera” del
passat 3 de maig, però continua vigent i sempre va bé reivindicar si és per a les falles,
però per a les falles que es planten al carrer.
Al Facebook per aquella època hi havia una plana amb un nom molt interessant “Jo
també sóc fans de Fèlix Crespo, el millor regidor del món” i jo no dic tant... De fet,
no em vaig fer fan, però sí que em va agradar, i molt, el discurs que va pronunciar en
l’acte d’entrega dels primers premis als artistes fallers amb motiu de la festa del Gremi
al Consistori de València, un divendres 30 d’abril.
I em consta que li va eixir del cor, almenys això ens va dir personalment, quan li
vàrem donar l’enhorabona per les seues paraules. Paraules carregades de senyals a
les comissions perquè treballem més pels monuments, que és el fonament de la festa.
Va faltar, des del meu punt de vista, un compromís més enllà perquè s’arribara a un
acord per destinar un mínim percentatge del pressupost de cada comissió al monu-
ment. Era un bon auditori per dir-ho i fer-lo doctrina.
Parlar que el monument és l’essència de la nostra festa no és dir res si no va en fets,
que per difícils que siguen, cal intentar-los. Des de la proposta de destinar una quarta
part, que ell mateix va fer ja més de tres anys i, fins hui, ha passat el temps suficient
perquè estiguera ben assolit pels fallers. Per a dur a terme esta proposta caldria fis-
calitzar a cada comissió i, pot ser, no estaríem tots d’acord... Així, es podria estructu-
rar un 33% per al monument obligatòriament, SÍ, la tercera part dels diners que una
comissió destina a fer festa fallera.
Sebas Marín (la veu fina i fallera 2011)
manera han marcat el nostre temps, com ara este article del llibret de 2011 on podem
trobar l’article de la veu fina i fallera (Sebas Marín) reflexionant al voltant de la del
percentatge del pressupost destinat a la falla.

'
Només els arqueòlegs
saben què és el temps

65
A
la
comissió
pel
seu
cinquantenari
LXV

'
Els records del cinquanta aniversari
tornaran a eixir del vell armari
evocat per veïns i falles
mig segle es compleix d’aquells fallers
que un grup de majors i jovenalla
planta en nostres carrers.
Cinquanta anys mantenint nostra festa
qu’enguany gloriosament manifesta
este mig segle complit
cinquanta anys i sense pausa
puix nostra festa és la causa
que el bon faller ha escollit.
Naix la falla com tendra criatura
d’un amor que encara hui perdura
i anirà amunt sense parar
la comissió constant pensa en ella
i veïnat com a recte sentinella
perquè res puga faltar.
Heu tingut amor, pesars, penes i rialles
normal en nostra festa de les falles
què és un món especial,
i tot per amor a l’art, generosa,
festa gran i esplendorosa
que en el món no té rival.
LXVI

67
Vicent Ibáñez (1998)
Llancem al vol les campanes,
que en les terres valencianes
podem dir sense rubor,
que la falla és treball i sacrifici
que auna a un poble al servici
d’una festa per amor.
Hui rebossem de goig i alegria
puix hem aplegat al dia
seguint llarg itinerari,
que tants majors com menuts,
veïns, fallers, coneguts
celebrem, el cinquanta aniversari.
“L’autor amb tot respecte
a la comissió diria:
Que se’n recorden de mi
si n’hi ha alguna llepolia”
manera han marcat el nostre temps, com ara este article del llibret de 1998
on podem trobar elpoema de Vicent Ibañez dedicat a la comissió pel seu
cinquantenari*.
*Fins fa uns anys teniem constància que l’any d’inici de la comissió era el 1949
i, tras la investigació feta per Javi Mozas, explicat en l’article Borrull i Socors, el
començament d’una història fallera, trobem documentació per assegurar que l’any
d’inici és el 1921

'
En les ales del temps,
la tristesa vola

69
Alvoltant
del
foc
LXIX

'
Costa de trobar motius per a celebrar enmig d’una crisi
mundial; però, alhora, quin moment millor per a agrair
a la vida la meravellosa oportunitat de ser i de conviure
amb els altres: l’ésser social. Igual que el nostre cervell
està preparat per a ser éssers parlants -les neurones
s’activen amb el llenguatge, inclús amb el terrible
llenguatge amb què ens adrecem a les criatures, ple
d’onomatopeies i de paraules formades per repeticions.
Igualment, els éssers humans som socials per naturalesa.
És en la vida en comú, en la tribu, on hem pogut
evolucionar i ho hem fet gràcies a la transmissió de
coneixements: la creació dels records i la projecció dels
futuribles.
Ara que s’escolten amb més impudícia els crits dels qui
demanen la supervivència dels forts, que qualifiquen
de llast els dèbils i els diferents, convé recordar que
allò que ens ha permés superar l’estadi animal ha sigut
la compassió i la solidaritat, ben barrejades amb el
mestissatge.
En les fosques nits de la humanitat, la paraula transmesa
al voltant d’una foguera permetia recordar els temps
passats per extraure’n lliçons de saviesa, exemples vàlids
per a situacions actuals i futures. El fum que s’alçava
-ja sabem que els déus s’alimenten d’aromes- permetia
a l’ànima intentar trobar respostes als enigmes amb
l’ajuda dels esperits dels qui foren o de les divinitats que
inventàrem. Al recer de l’escalfor d’una foguera, totes
les generacions tenien un paper en la conversa: els uns,
els vells, el passat, parlant; els altres, els jóvens, el futur,
escolant i els la resta, els adults, el present, dialogant.
Hem viscut per a molts l’any més estrany de la nostra
vida, per a alguns, el més trist; per a tots, el que mai no
oblidarem. La muntanya russa de sentiments, la sotsobra,
LXX

71
Immaculada Cerdà
l’ansietat encara no ha passat; però convé treballar perquè tant de patiment no siga
en va. Treballar per a desfer la crispació, per a recuperar espais de calma i de reflexió.
En el confinament, moltes famílies han recuperat temps en comú, temps compartits,
espais de diàleg, com la tribu davant de la foguera. No, tot no ha sigut patir. Les
fogueres virtuals, les trobades davant de la pantalla... amics, companys, parents... tan
lluny i tan prop i la vida social en suspens.
En una història de cent anys, hi ha moments per a l’eufòria, per a la tristesa, per a
l’alegria i, ara, per a la reflexió. Al voltant d’un foc, una comissió fallera s’emociona,
plora i sospira; recorda com foren els últims dies i ja imagina com seran les falles
de l’any següent. Fa un any que estem recreant un escenari segur, lamentant
oportunitats perdudes i anhelant trobar-nos en un temps cada vegada més pròxim.
Mentrestant, hem de vigilar perquè cap de nosaltres es quede arrere. La festa ens
necessita a tots. Com vosaltres sabeu bé, no arribes als cents anys si no eres de la
pasta amb què es couen els bons socarrats.

'
No és que sigua curt el
temps de què disposem;
però és que n’hem perdut
molt

73
En
Josep
Ernest
Peris
i
Celda,
sempre
viu
a
la
nostra
memòria.
LXXIII

'
Josep Ernest Peris i Celda va náixer a València (11 de
desembre de 1882 - 14 de novembre de 1960) és un autor
teatral en valencià. Va créixer en una família aficionada
al món del teatre. De fet, el seu pare li va transmetre
molts coneixements sobre el món artístic, i el va
empènyer a inscriure’s, ja als 9 anys, a una companyia de
sarsuela.
Va escriure també llibrets de falla (més de seixanta), amb
els quals va obtenir diversos premis, entre els quals el
premi «Dobló d’a quart en or» el 1919, i «Dobló i plat de
glòria» el 1926, ambdós de Lo Rat-Penat. El seu llarg
recorregut dins de Lo Rat-Penat —on havia ocupat el
càrrec directiu de la seua Secció de Teatre i de l’Escola
teatral— el portaren a ser homenatjat amb el Premi
Extraordinari de l’entitat.
Al complir-se les bodes d’argent de la nostra falla, està
comissió no pot deixar de tindre un respetuós record de
gratitud i admiració, en memòria d’un dels més destacats
escriptors valencians del nostre segle. En Josep Ernest
Peris i Celda, que més a més d’haver-nos honrat amb la
seua amistat, fón col·laborador desinteressat de la nostra
falla quntes vegades li ho demanarem, tant de valuosos
treballas surgits per a nosaltres de la seua inspirada
ploma, com amb la seua presència física, deleitant-
nos amb la simpàtica socarroneria, humor i gràcia,
característiques de la seua personalitat i gran valenciania.
LXXIV

75
I pera que siguen els seus versos qui nos els recorden, tot seguit publicarem un
treball que fón escrit per a la nostra falla l’any 1950 i que figura imprés en la revista
“estumul faller” editat conjuntament amb el que llavors era “Grup de falles del
mercat de Sant Sebastià”
En Josep Ernest Peris i Celda, sempre viu a la nostra memòria.
Com veu les falles, amic Peris Celda?
Vaja una pregunta que m’han “arreat”...!
Que com veig les falles a la meua edat?
Pensant-ho em tremole i encà no m’avinc
A ningú l’importa l’edat que jo tinc!
I encara que puga donar un consell,
tinc hui nets… i pico… però no sóc vell.
Faç versos pa xales, menge i em passege,
i si es presenta encà galanege…
Faç una conquista… i si fóra precís,
faria els possibles en tal compromís.
Sóc caldera vella que ja no s’adoba…
Absteniu-se xiques… No em poseu a prova,
perquè bé podria donar-se eixe cas,
que els dos s’enduguérem enorme fracàs…

'
LXXVI
Més… tinguem paciència i anem en “cuidado”,
puix ningú em lleva el que tinc “bailao”
En fi, conformem-se, si açò es desconjunta,
i anem cara al tema que du la pregunta.
Que com veig les falles a la meua edat?
Com les he de vore? Puis desesperat!
No tenen les falles aquella alegria
que quan jo era jove tanta ne tenia.
Hui van dedicades a diversos fins
i llavors tenien la sal dels veïns.
Allí es criticaven assumptes del carrer
que no els comprenia ningun foraster…
Llavors per a fer-les passaven “apuros”
i hui hi han artistes a força de duros.
Els veïns no ajuden, gastant enganyifes,
i sols es recapta amb lotos i rifes,
“És la meua falla” diuen els veïns…
Ara igual són totes de fora i de dins…
Que són millors estes? Això és compte a part…
El que es perd en gràcia, es guanya en més art.
Més tinc por que fetes amb tanta elegància
acaben les falles de tindre importància.

77
trobar un homenatge a Peris Celda amb un dels poemes que va publicar al 1950,
parlant de falles amb la seua manera crítica.
Josep Ernest Peris i Celda (1950)
Tot el que no tinga sabor popular
tan alt se’n puja… que es pot matar.
I si així seguiren posant-li valor,
mataran la festa de tanta “finor”
Que com veig les falles...? Com veig les falleres,
que no en guipe una si no em pose ulleres.
Ja ho sap, periodista. Ja li he contestat
com veig jo les falles a la meua edat.

'
La meua veritat bàsica és
que tot temps és un ara
en expansió
(Severo Ochoa)

79
La
falla,
un
art
que
ha
de
ser
lliure
LXXIX

'
“Per a poder parlar d’innovació,
prèviament s’hauria de parlar sobre allò
en què es pretén innovar, per a la qual
cosa cal primer explicitar quin és el model de falla
dominant”
Sovint, en taules redones, fòrums i tertúlies diverses,
reapareix el debat sobre la innovació en les falles. Els uns
i els altres s’afanyen a intentar definir en què consistix
la innovació, amb el resultat final que poques coses
resten aclarides. Perquè per a poder parlar d’innovació,
prèviament s’hauria de parlar sobre allò en què es pretén
innovar, per a la qual cosa cal primer explicitar quin
és el model de falla dominant. Històricament parlant,
s’han succeït tres models de falla que s’establixen a partir
de dos variables combinades: la disposició formal dels
elements que constituïxen la falla (estètica) i el tipus de
tractament temàtic que aquella porta associat (ideologia).
El primer model és el model primitiu, exemplificat per
la foguera de trastos vells, que es cremava a València i
els voltants fins a mitjan segle XIX. La falla primitiva,
amb escassos ninots i amb una orientació festivosatírica,
reflectix un mode de representació popular tolerat, però
de vegades també perseguit per les noves institucions
burgeses, que aposten per una ciutat neta, ordenada i
sense ‘contaminació’ carnavalesca.
El segon model és el model frontal, caracteritzat per
la falla teatral, composta per una escena temàtica
essencialment satírica, amb ninots dalt d’un cadafal,
de lectura frontal i horitzontal. Este tipus de falla va
romandre actiu fins al començament del segle XX, i en
ocasions també va ser perseguit per les institucions locals,
alarmades davant el seu ús transgressor, especialment en
el tractament desimbolt de temes polítics o morals.
LXXX

81
Precisament per controlar la transgressió satírica fallera, al començament del segle
XX l’establishment municipal va fomentar allò que podríem anomenar model
vertical-rodat-monumental, plasmat en la falla piramidal, de disposició ascensional, de
lectura rodada, triple articulació (repeus, cos central i coronament) i amb pretensions
artístiques. Este tipus de falla més complex es va associar progressivament a una
temàtica de caràcter apologètic, que guanyava legitimitat oficial com a expressió
políticament correcta de la identitat regional valenciana en ascens. Naixia, així, un
model de falla reformat pels valors burgesos, que prompte es consolidà amb
la institucionalització de premis, l’aparició de les seccions i el foment de la falla
artística monumental, un model que de seguida començà a presentar-se com a
‘natural’ i canònic, és a dir, com allò que ha de ser una falla. Es tracta d’un model de
representació institucional amb caràcter prescriptiu i normatiu, que des d’aleshores
fins a hui ha actuat com a metadiscurs ideològic respecte a la definició ortodoxa de la
falla canònica. D’eixa manera, s’ha constrenyt un art, el faller, que necessita de plena
lliberat en l’espai públic per fer realitat totes les seus potencialitats.
Els dos primers models, que es corresponen a la imatge del cadafal, entronquen més
amb la cultura fallera tradicional lligada al carnaval, mentre que el tercer model, el
del monument, entronca clarament amb la cultura fallera moderna, que, centrada en
l’exaltació de la comunitat identitària, està més propera a la festa major patronal, la
qual celebra l’ordre i la unanimitat social.
A la vista de l’existència del tres models, en què consistiria una ‘falla innovadora’?
Esta pregunta cal fer-se-la des del moment en què el metadiscurs ideològic que
sustenta la ‘falla autèntica’ s’imposa als potencials continguts satírics més corrosius
mitjançant tres mecanismes que faciliten esta desactivació: el conreu de la falla
apologètica, el foment de la falla ‘blanca’ o asèptica i el desenvolupament de la
sàtira reaccionària, tres moviments que podem apreciar especialment en les ‘falles
de la democràcia’. Atesa esta situació, la falla estrictament innovadora consistiria
en aquella que proposara un canvi o transgressió del model dominant, que és tant
estètic com politicoideològic. De fet, es podria adduir que una falla feta amb el model
ortodox pot plantejar una crítica progressista, cosa certa, respectable i legítima, tot i
que en el fons l’opció pel model formal canònic, inseparable del sistema de premis i
seccions, acaba aigualint la benintencionada aposta ideològica.

'
Això significa que la innovació total, a l’hora de plantar
una falla, no consistiria només en el canvi de model
estètic, sinó que hauria d’anar acompanyada pel canvi de
model ideològic, en última instància polític.
Això implicaria, curt i ras, la renúncia a participar en
un sistema de premis que es caracteritza per un tarannà
antiartístic, ja que eixe sistema, a més de classificar les
falles en seccions segons el seu cost econòmic -una cosa
que no passa en la resta de camps artístics- està clarament
més al servici del reconeixement de la identitat de les
comissions que no de la tasca creadora dels artistes.
També podria donar-se el cas que un artista o comissió
volguera tornar al primer o segon model històric,
però això no seria una veritable innovació, sinó una
diferenciació del model imperant apel·lant al record
nostàlgic dels models anteriors. Com hem suggerit,
la innovació real consistiria en la proposta d’un nou
model estètic i polític, ja que estes dues qüestions sempre
van lligades. I diem açò perquè podria ocórrer que
l’experimentalitat buscara una innovació radical a partir
de les dissidències estètiques respecte al model dominant,
flexibilitzant-lo i dissolent-lo progressivament. Però
la qüestió és que, si es deixa sense tocar o reformar el
sistema polític -el model imperant de premis i seccions-,
seria ben lògic que el poder instituït intentara fer seua
la ‘innovació’ a fi de neutralitzar la possible deriva
transgressora en un sentit integral, encara que també
podria servir per a estimular innovacions més sistèmiques
en el món faller.
En tot cas, per a completar la reflexió, podríem servir-
nos d’una metàfora a l’hora d’avaluar els tres models de
representació institucionals esmentats.
LXXXII

83
Així, si imaginem que el mode de representació institucional establit de falla
piramidal-rodada-monumental-barroca és una superfície circular, trobaríem, en la
part més central, un cercle interior més dur i inflexible, la part més “canònica” del
model, on estan les falles i els artistes més premiats i “clàssics”.
Per contra, i a mesura que ens allunyem del cercle central cap a la perifèria del cercle
gran, ens endinsem en un territori més fluid i flexible, que es torna quasi líquid en les
vores del cercle. Com més entra un artista faller en este esvarós territori i s’allunya
del cercle central, és a dir, quan més utilitza la seua llibertat creataiva, més innova, ja
que de manera arriscada intenta flexibilitzar el model imperant, apostant per diverses
variants dissidents d’este model.
Dins del sector fluid del model de representació dominant (institucional, recordem-
ho, perquè està instituït i salvaguardat per les institucions de l’
Ajuntament, la Junta
Central Fallera, el jurat, els crítics, el Gremi d’
Artistes Fallers i el sistema de premis i
seccions), un artista o comissió pot experimentar per innovar dins del sistema. Però
en este cas la innovació és relativa, ja que no qüestiona radicalment el model on es
mou, perquè deixa incòlume la part política, tot i que el força a adaptar-se. Però si
algun d’estos artistes o comissions s’interna massa cap als límits del model, i es dirigix
clarament més enllà dels límits flexibles del sistema, de segur que rebrà el càstig
implacable d’este, especialment si qüestiona la vessant política del sistema, és a dir,
el mecanisme dual de premis i seccions. Sols en el concurs de falles innovadores i
experimentals, amb un jurat composat per experts en art i si hi ha voluntat política
de generar transformació, és possible eixir-se’n del mecanisme dominant i generar
altres sensibilitats artístiques dins el col·lectiu faller. També fora de qualsevol concurs
o connectant amb artistes de fora de l’àmbit faller per a generar noves propostes i
expectatives. En última instància sols la plena llibertat de l’art faller li confereix total
realització.
Gil-Manuel Hernández (2018)
trobar l’article de Gil Manuel Hernández reflexionant al voltant de la innovació en les
falles.

'
El temps és la cosa més
valuosa que una persona
pot gastar
(Theophrastus)

85
Em
plante
amb
els
meus
principis:
coentor
envers
pensat
i
fet...
LXXXV

Llibret 2021

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Llibret 2021

Similar to Llibret 2021 (20)

Llibret 2021