VI Jornada de Victimologia. Víctimes (in)visibles Hate Crimes. L'estat de la qüestió. Marc Balcells. Consultor UOC Universitat de Barcelona, 7 de maig de 2015

1. Hate Crimes
L’estat de la qüestió
VI Jornada de Victimologia
Marc Balcells
PhD Candidate & Graduate Teaching Fellow, John
Jay College & The Graduate Center, City
University of New York
Consultor, Universitat Oberta de Catalunya

2. Outline de la presentació
• Introducció i objectiu de la presentació
• Com hem arribat fins aquí? Origen, història i evolució del terme
hate crime
• Definició i tipologia dels hate crimes
• La magnitud i capacitat de quantificació del problema
• Hate crimes arreu del món
• Tipologia de l’agressor i de les seves motivacions
• Tipologia i impacte en les víctimes
• Explicacions criminològiques i multidisciplinàries del problema
• Característiques específiques de les polítiques criminals
• La tasca de la policia i la fiscalia
• Conclusions

3. Introducció de la presentació
• Invenció del terme hate crime
• Constructe social
• En una varietat de contextos institucionals
• Amb la finalitat d’invocar l’autoritat de l’estat per a
obtenir un càstig més sever per a aquells que empren la
intolerància en la comissió dels seus actes delictius

4. Objectiu de la presentació
• Obtenir a partir d’una revisió de la bibliografia
científica existent una radiografia d’aquest tipus
tan particular de delinqüència
• Donar una visió internacional del problema,
especialment focalitzada en estats regits per la
common law, i especialment als Estats Units, on
la bibliografia sobre el tema és més abundant

5. Origen, història i evolució del terme hate
crime
• Diferència entre
• Violència basada en odi = exemples al llarg de la història
• Legislació sobre aquesta violència = pertany al nostre passat més recent
• Aparició als EUA (el terme apareix a la segona meitat del s. XX)
• Problema de la llibertat d’expressió garantida a la Constitució
• Dècades dels anys vint i quaranta, s. XX – evitar el linxament de
ciutadans afroamericans
• 1952: el Tribunal Suprem dels EUA admet la constitucionalitat
de lleis estatals que incriminen hate speech
• Dècades dels anys vuitanta i noranta, s. XX – embranzida
• 1990, Hate Crime Statistics Act
• 1994, Hate Crime Sentencing Act
• 2000, Hate Crimes Prevention Act

6. Origen, història i evolució del terme hate
crime
• Canadà – Codi penal
• Section 319 – incitació pública a l’odi
• Section 320 – material de propaganda
• Curiosament, els delictes d’odi motivats per l’orientació sexual no
entren al codi fins al 2004
• 2004 – Cybercrime convention (UE, EUA, Canadà, Sud-
àfrica i Japó)
• 2010 – 30 estats addicionals
• Obliga els estats part a unificar legislació per a la prevenció d’aquest
tipus de delicte
• Protocol suplementari sobre el racisme i la xenofòbia
• Els EEUU no el signen per «xoc frontal» amb el dret a la llibertat
d’expressió
• Prohibició de negació de crims contra la humanitat

7. Origen, història i evolució del terme hate
crime
• Importància dels moviments socials als EUA per a la seva
aparició (previs a l’aparició del terme)
• Manifestacions pels drets civils dels ciutadans afroamericans
• Manifestacions pels drets civils de les dones
• Manifestacions pels drets civils de la comunitat LGBTQ
• Manifestacions pels drets civils de persones amb discapacitats
• Manifestacions pels drets civils de víctimes de crims
• Minories combatent la violència dirigida cap a elles
• Es crida l’atenció sobre
• Costos personals de la victimització que pateixen
• Context polític de la seva victimització
• Com hem vist, a l’inici no hi ha suport de l’estat

8. Definicions
• Hate crime: «conducta criminal motivada o bé en part o
bé en la seva totalitat per una opinió negativa i
preconcebuda respecte d’un grup, basada en la seva raça,
ètnia, religió, gènere, orientació sexual o discapacitat»
(Dept. de Justícia de l’Estat de Califòrnia)
• Sinònim: bias crime
• Hate speech: «paraules emprades com a armes amb la
finalitat d’humiliar, ferir, atemorir o degradar alguna
persona» (Lawrence et al, 1993)
• Ataquen l’individu en la vessant emocional, però també en la dels
seus drets a la llibertat
• Perpetuen l’opressió de determinats grups

9. Tipologia dels hate crimes
• Una tipologia exhaustiva ha d’incloure les
següents motivacions:
• Racials
• Religioses
• Discapacitats
• De gènere
• D’orientació sexual
• Polítiques

10. Motivacions racials
• A qualsevol grup racial
• Estadísticament, als EUA, afroamericans
• Elements històrics i culturals
• Esclavitud (la jurisprudència americana del segle XIX no garantia als esclaus el dret
a la seguretat, integritat física… State v. Mann, 1829)
• Linxaments
• KKK
• Supremacia blanca
• Possibles explicacions teòriques
• Relacionades amb les condicions econòmiques (descartades per recents estudis, com
Green et al, 1998 o Espíritu, 2004)
• Xenofòbia (Perry, 2002)
• 9/11 (Akiyama, 2008): sentiment de legitimació que duu a > d’atacs contra àrabs
i asiàtics residents als EUA
• Causada per l’estat (Patriot Act): la immigració i altres mesures tenen impacte en
generar islamofòbia
• 39 % opinen que els musulmans haurien de dur identificació especial
• 25 % no voldria tenir veïns musulmans (Akiyama, 2008)

11. Motivacions religioses
• Grup més perseguit: comunitat jueva
• Preocupació del Departament d’Estat dels EUA per
l’augment de casos i la seva gravetat (2005)
• A Europa, problemes especialment a França, Alemanya,
el Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos, d’acord amb
l’informe del Centre Europeu per a la Monitorització del
Racisme i la Xenofòbia (2013)
• Possibles explicacions teòriques
• Creences normatives: la violència cap a un grup x és
acceptada (Estudi d’Amjad i Wood el 2009 al Pakistan)
• No oblidar de nou la comunitat àrab

12. Discapacitats
• Tant envers malalties mentals com físiques
• Els estudis indiquen més probabilitat dels discapacitats d’esdevenir
víctimes d’abusos físics, sexuals i emocionals (APA; McMahon et al,
2004)
• Problemes amb la xifra negra
• Creença que dona amb discapacitat no serà un testimoni creïble (Keilty
& Connelly, 2001)
• Legislació específica
• Americans with Disabilities Act, 1990
• Però aquest tipus de hate crime no es computa a les estadístiques fins
al 1994
• Possibles explicacions teòriques
• Utilitarisme, al llarg de la història
• Un sistema de valors que exalta la bellesa, la força…
• Càstig diví

13. Gènere
• De violència contra la dona a hate crime
• Avantatges de fer el delicte més públic i, per
tant, el focus passa a ser social, no individual
• Sorprenentment, no té una aplicació pràctica
• Als EUA, fins al 2005, només dos casos van
ser jutjats sota aquesta perspectiva (McPhail &
DiNitto, 2005)
• Desconnexió entre legisladors i operadors
jurídics

14. Orientació sexual
• La mort de Matthew Shepard a Wyoming (EUA) el 1998
promou la Matthew Shepard Act el 2007
• No es considera, però, hate Crime, a causa de pressions polítiques
(Human Rights Campaign, 2008)
• De tots els tipus, la que rep menys suport
• Policia: negativa a fer informe en un 10 % de casos; fa informe però no
hi ha detenció en un 73 % de casos; detenció en un 17 % de casos
• Principal target: homes gais
• Actes: brutalitat excessiva, mutilació, lesions… causades per armes
de foc, bats de beisbol, bastons, cadenes, cordes (Willis, 2004)
• Atacant: homes joves
• Possibles explicacions teòriques
• Actituds de la societat cap a l’homosexualitat, transsexualitat…
• 59 % del públic americà encara creu que no és una opció correcta

15. Motivacions polítiques
• Dos factors importants que actuen com a
catalitzadors
• Creences de caire conspiratori –atac de Timothy
McVeigh a Oklahoma City (1995), basat en
l’actuació del Govern a l’assalt de Waco
• Creences religioses fermament assentades
–atemptats a clíniques que practiquen
avortaments

16. Excurs: indigents
• El Centre Nacional de Legislació sobre les Persones sense
Llar i la Pobresa (NLCHP), així com la Coalició Nacional
per a les Persones sense Llar (NCH), van advocar perquè
la legislació estatal inclogués la manca d'habitatge al seu
estatut de crims d'odi
• Com a resultat, els següents actes són considerats un crim
d'odi motivat per l'estat d'una persona com a indigent:
• Atacs contra la integritat de la persona
• Atacs contra la propietat de la persona
• Mort de la persona
• Qualsevol altre delicte contra la persona indigent

17. Magnitud i capacitat de quantificació
del problema

19. Font: Ministeri de l’Interior (2014)

20. TIPO DE HECHO
LESIONES 179 13,9%
ABUSO SEXUAL 157 12,2%
AMENAZAS 145 11,3%
VEJACIONES LEVES 84 6,5%
AGRESIÓN SEXUAL 77 6,0%
AGRESIÓN SEXUAL CON PENETRACIÓN 74 5,8%
INJURIAS 63 4,9%
58 4,5%
DAÑOS 41 3,2%
RESTO 407 31,7%
Total DELITOS DE ODIO
2014
1.285
DELITOS
DE ODIO
2014
>> Distribución por tipología delictiva
13,9%
12,2%
11,3%
6,5%
6,0%5,8%
4,9%
4,5%
3,2%
31,7%
ACTOS RACISTAS, XENÓF. E INT. DEPORTE
Font: Ministeri de l’Interior (2014)

21. Magnitud i capacitat de quantificació
del problema
• Crítiques de les xifres a la bibliografia existent
• Massa baixes, ergo
• O el problema no és tan seriós com ens volen fer creure (Morgan, 2002)
• O xifra negra de la criminalitat (underreporting): por…
• Problemes a nivell policial
• De les 12.000 agències policials dels EEUU, el 80 % van informar
de 0 hate crimes (King, 2007)
• Correlació negativa amb variables tals com nombre d’afroamericans
• Problemes a nivell d’acusació
• Els problemes entre la coordinació federal i local entre fiscals generen
que les acusacions siguin poques
• Entre 1998 i 2001, la mitjana era de 28,5 acusacions
• 2007: 189 acusacions
• Internet
• Barat, global, anònim, difícil de regular
• De primer web el 1995 a 1002 llocs web el 2010 (Southern Poverty Law
Center, 2010)

22. Hate crimes arreu del món
• Les comparacions internacionals són molt complexes (per
exemple, les de l’Organization for Security and
Cooperation in Europe)
• Les dades ens permeten identificar tendències i patrons,
però manquen detalls qualitatius (que a poc a poc es van
imposant)
• Alemanya a partir dels 90 (Feltes, 2009)
• Regne Unit i la influència dels governs laboristes (Iganski, 2006) =
expansió penal

24. Tipologia de l’agressor d’acord amb les
estadístiques oficials (FBI Hate Crime Statistics,
2013)
Known Offenders1
Known Offender's Race and Age, 2013
Race/Ethnicity/Age Total
Race 5.814
White 3.046
Black or African American 1.410
American Indian or Alaska Native 49
Asian 40
Native Hawaiian or Other Pacific Islander 3
Group of Multiple Races2
407
Unknown Race 859
Age3
2.527
Total known offenders 18 and over 1.719
Total known offenders under 18 808

25. Tipologia de l’agressor d’acord amb les
estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Nº %
ESPAÑ 1.‐ ESPAÑOLES 405 79,1%
EXTRAN2.‐ EXTRANJEROS 107 20,9%
U.E. 2.1.‐ AMÉRICA 39 7,6%
Ru Ecuador 9 1,8%
Bu Rep. Dominicana 7 1,4%
Re Resto 23 4,5%
Resto d2.2.‐ ÁFRICA 30 5,9%
Ge Marruecos 18 3,5%
Cr Senegal 5 1,0%
Re Resto 7 1,4%
AMÉRI 2.3.‐ UNIÓN EUROPEA 25 4,9%
Co Rumania 12 2,3%
Ec Portugal 3 0,6%
Res Resto 10 2,0%
ÁFRICA2.4.‐ ASIA 10 2,0%
Ma India 6 1,2%
Ar Pakistán 2 0,4%
Re Resto 2 0,4%
ASIA 2.5.‐ RESTO PAÍSES 3 0,6%
Total 512 100%TOTAL
NACIONALIDAD
>> Nacionalidad de los detenidos / imputados
ESPAÑA
79,1%
AMÉRICA
7,6%
ÁFRICA
5,9%
UNIÓN
EUROPEA
4,9%
ASIA
2,0%
RESTO
0,6%
Porcentaje

26. Tipologia de l’agressor d’acord amb les
estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Re
De 26 a 40 años
De 41 a 50 años
De 51 a 65 años
Mayores 65 años
TOTAL
De 18 a 25 años
Edad de los responsables
Grupo de edad
Edad desconocida
Menores de edad
0%
5%
0%
5%
0%
5%
0%
5%
0%
Edad
desconocida
Menores de
edad
De 18 a 25
años
De 26 a 40
años
De 41 a 50
años
De 51 a 65
años
Mayores 65
años

27. Tipologia de les motivacions dels
agressors
• Estudi de McDevitt et al (2002), basat en un estudi de 169
casos de la policia de Boston
• Emprat encara a les acadèmies policials americanes
• 4 tipus de motivacions:
• 1. Cerca d’emocions
• Desig d’excitació i joves que actuen en grup
• 2. Defensa
• L’atac és necessari des del punt de vista de l’agressor, i perpetrat a prop
de la residència, el lloc de treball o l’escola de la víctima
• 3. Venjança
• Atac en resposta a un incident real o imaginari comès per algú en un
grup odiat, vist com a venjança, generalment per la mort d’algú
• 4. Missió
• Es vol lliurar el món d’un mal, usualment per membres de grups
organitzats

28. Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials
(FBI Hate Crime Statistics, 2013) – Part I
Incidents, Offenses, Victims, and Known Offenders
by Bias Motivation, 2013
Biasmotivation Victims1
Total 7.242
Single-BiasIncidents 7.230
Race: 3.563
Anti-White 754
Anti-Black or African American 2.371
Anti-American Indian or Alaska Native 159
Anti-Asian 164
Anti-Native Hawaiian or Other Pacific Islander 3
Anti-Multiple Races, Group 112
Religion: 1.223
Anti-Jewish 737
Anti-Catholic 75
Anti-Protestant 47
Anti-Islamic (Muslim) 167
Anti-Other Religion 137
Anti-Multiple Religions, Group 53
Anti-Atheism/Agnosticism/etc. 7
Sexual Orientation: 1.461
Anti-Gay (Male) 890
Anti-Lesbian 191
Anti-Lesbian, Gay, Bisexual, or Transgender (Mixed Group) 329
Anti-Heterosexual 24
Anti-Bisexual 27

29. Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials
(FBI Hate Crime Statistics, 2013) – Part II
Ethnicity: 821
Anti-Hispanic or Latino 432
Anti-Not Hispanic or Latino3
389
Disability: 99
Anti-Physical 24
Anti-Mental 75
Gender: 30
Anti-Male 5
Anti-Female 25
Gender Identity: 33
Anti-Transgender 25
Anti-Gender Non-Conforming 8
Multiple-BiasIncidents4
12

30. Tipologia de la víctima d’acord amb les
estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
VICTIMIZACIONES POR DELITOS DE ODIO
ANTISEMITISMO
APOROFOBIA
CREENCIAS O PRÁCTICAS RELIGIOSAS
DISCAPACIDAD
ORIENTACIÓN O IDENTIDAD SEXUAL
RACISMO/XENOFOBIA
Total VICTIMIZACIONES
45,64% 54,36%
581
DISTRIBUCIÓN PORCENTUAL DE LAS VÍCTIMAS POR ÁMBITO SEGÚN SEXO ‐ AÑO 2014
692 1.273
438
38 19 57
91 95 186
157 401 558
272 166
16 8 24
7 3 10
Hombre Mujer Total
>> Victimizaciones registradas según sexo
67%
33%
70%
30%
67%
33%
49%
51%
28%
72% 62%
38%
ANTISEMITISMO APOROFOBIA CREENCIA/PRACT. RELIGIOSA
DISCAPACIDAD ORIENT./ IDENTAD SEXUAL RACISMO / XENOFOBIA
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
HOMBRE
MUJER
DISTRIBUCIÓN GLOBAL POR SEXOS

31. Tipologia de la víctima d’acord amb les
estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Víctima
15
326
190
370
213
117
42
1.273
Edad desconocida
Grupo de edad
TOTAL
>> Edad de la víctima
Mayores 65 años
De 51 a 65 años
De 41 a 50 años
De 26 a 40 años
De 18 a 25 años
Menores de edad
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Edad
desconocida
Menores de
edad
De 18 a 25
años
De 26 a 40
años
De 41 a 50
años
De 51 a 65
años
Mayores 65
años
Porcentaje

32. Tipologia de la víctima d’acord amb les
estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Víctimas %
ESPAÑ 1.‐ ESPAÑOLES 917 72,0%
EXTRAN2.‐ EXTRANJEROS 356 28,0%
U.E. 2.1.‐ ÁFRICA 173 13,6%
Ru Marruecos 103 8,1%
Bu Senegal 19 1,5%
Re Resto 51 4,0%
Resto d2.2.‐AMÉRICA 99 7,8%
Ge Colombia 23 1,8%
Cr Bolivia 13 1,0%
Re Resto 63 4,9%
AMÉRI 2.3.‐UNIÓN EUROPEA 52 4,1%
Co Rumania 23 1,8%
Ec Reino Unido 6 0,5%
Do Italia 5 0,4%
Res Resto 18 1,4%
ÁFRICA2.4.‐ ÁSIA 23 1,8%
Ma China 8 0,6%
Ar India 7 0,5%
Re Resto 8 0,6%
ASIA 2 5 RESTO PAÍSES 9 0 7%
NACIONALIDAD
ESPAÑA
72,0%
ÁFRICA
13,6%
AMÉRICA
7,8%
UNIÓN
EUROPEA
4,1%
ASIA
1,8%
RESTO
0,7%
Porcentaje

33. Impacte en les víctimes
• Efectes psicològics més severs que altres tipologies de crim
(Sullaway, 2004)
• Més pensaments intrusius, nivells més alts d’angoixa, ira…
• Si l’atac és físic, es requereix hospitalització en un major nombre de casos
• Més possibilitat de pèrdua de control
• No hi ha capacitat de canvi de color de pell, orientació sexual…
• Víctimes de la comunitat LGBTQ (Herek et al, 1999)
• Prejudicis sexuals molt actius
• Desenvolupament d’identitat sexual en oposició a família, comunitat…
ergo menys suport
• Estudi de 2.259 víctimes: nivells més alts de depressió, ira, ansietat i
PSD
• Impacte en la ciutadania
• Dins del mateix grup atacat
• Relacionat amb la variable resposta policial (Noelle, 2002)

34. Explicacions criminològiques al
problema
• Byers i Crider (2002)
• Crims d'odi contra els amish utilitzant la teoria de les activitats rutinàries
• Les dades qualitatives van donar suport a la teoria: els delinqüents estaven
motivats; els amish van ser considerats objectius adequats; i hi havia una percepció
que els guardians estaven absents
• Waldner i Berg (2008)
• S'aplica una revisió de la teoria de les activitats rutinàries a la violència antigai
• Es té en compte diverses característiques personals dels individus que possiblement
podrien augmentar la seva vulnerabilitat a la victimització per la seva congruència
amb les necessitats i motivacions dels delinqüents
• Per tant, certs delinqüents se senten atrets a tipus particulars de víctimes o les seves
característiques
• Plumm et al (2010) sobre percepció individual dels altres
• Implementació d'un model de simulació del jurat: exploraven un hate crime contra
una persona homosexual
• Van arribar a la conclusió que diversos factors poden ser tinguts en compte pels
membres del jurat en aquest tipus de casos: que no sigui un hate crime; victim
blaming...

35. Explicacions criminològiques al
problema
• Altres marcs teòrics emprats dins la criminologia inclouen
• Anòmia (Hopkins-Burke & Pollock, 2004)
• Tensió (Perry, 2001)
• Associació diferencial, subcultures o deriva (McDevitt et al, 2002;
Hopkins-Burke & Pollock, 2004)
• Teories estructurals (Perry, 2001)
• Teories integrades (Walters, 2011)

36. Explicacions multidisciplinàries
al problema
• Explicacions provinents de
• Psicologia
• Història
• Estudis culturals
• Geografia
• Economia
• Teologia
• Ciències polítiques
• Sociologia
• Tema molt complex
• Dificultats per a teoritzar sobre la matèria (Craig, 2002)
• No hi ha explicació que serveixi per a tots els hate crimes
• Es inútil la cerca d’un factor causal únic i universal

37. Característiques específiques de les
polítiques criminals
• Aquest tipus de lleis són «manifestacions simbòliques
demanades per grups activistes per raons simbòliques i
materials, i donades pels polítics per raons polítiques»
(Jacobs & Potter, 1998)
• La tendència és que el legislador cedeixi la seva tasca a
grups d’interès (Haider-Markel, 1998)
• Funció expressiva d’aquest tipus de lleis, per la capacitat
d’influir en el públic (Beale, 2000)
• Símbols poderosos, però… poden operar canvis?

38. La tasca de la policia
• Evolució
• A mitjan dècada dels 80, s. XX: l’actitud era «mirar cap a una altra
banda» (Wexler & Marx, 1986)
• Canvi des del moment que es creen unitats especialitzades (Walker
& Katz, 1995)– estudi de 16 unitats
• Considerable variació entre els diferents departaments
• Ús de la discrecionalitat
• Variable important: tenir guies de com procedir
• Fora de les unitats especialitzades, tenen una especial importància
les manifestacions i ordres donades per oficials d’alt rang (Jenness
& Grattet, 2005; Grattet & Jenness, 2005)
• Diferents mitjans d’aproximació al fenomen
• Community based
• De caire més tradicional, investigador

39. La tasca de la fiscalia
• Bibliografia científica sobre el tema menys desenvolupada
que la relativa a la tasca policial
• Alguns fiscals no apliquen lleis relatives a hate crimes
perquè les consideren o inútils o inaplicables (Lawrence,
2006); altres les apliquen i les segueixen (McPhail &
Jenness, 2006)
• Les agències governamentals als EUA han creat
publicacions periòdiques per a incentivar els fiscals
• Algunes fiscalies també han creat manuals per incentivar
la persecució d’aquest tipus de delicte

40. Conclusions
• Reptes
• Caminar junts
• Hate studies
• Establir ponts entre el món acadèmic i els legisladors
• Donar prioritat a la politització dels hate crimes
• Extremes dretes, extremismes…
• Internet
• A manera de corol·lari
• Quin, quan, on, quant, qui, per què?
• Com millorar el problema?
• Seguir amb la recerca

41. Moltes gràcies per la
vostra atenció
Qüestions?
mbalcellsmagrans@jjay.cuny.edu
mbalcells_i@uoc.edu