SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
.
LECTURA 10-10-2014
ELS 100 REFRANYS MÉS POPULARS
Víctor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions
D’ON NO N’HI HA, NO EN POT RAJAR
Significa que és inútil esperar resultats d’una cosa o d’una persona que no té mitjans ni
enteniment per a produir-los.
És un refrany molt popular i amb un ús força habitual. Mostra d’això és que arriba a actuar
com una frase feta i admet igualment una versió que n’estalvia a un verb, i és usual doncs
sentir-lo en la variant. D’on no n’hi ha, no en raja.
En castellà ho diuen de manera semblant i amb el mateix sentit: De donde no hay no se
puede sacar o Donde no hay, no hay. En francès una imatge ben diferent: On ne saurait
tirer du sang de pierres (“No es pot treure sang de les pedres”), que coincideix amb
l’anglès: You can’t get (o draw) blood from a stone. En portugués ho diuen d’una manera
molt més sintètica: De nada , nada se faz (“De no res, no se’n fa res), o bé Ninguém pode
dar o que nao tem (“Ningú pot donar allò que no té”). I en italià : Dove non c’è non ne
toglie neanche la piena (“D’on no n’hi ha, no en traurà ni la riuada”).
El refranyer usa recurrentment fòrmules més o menys estereotipades o recursos més o
menys amanits, cercant aquesta memorització i pervivència. Així l’expressió “On no n’hi
ha” la podem trobar en molts diversos refranys per expressar una condició inevitable per
aconseguir una determinada cosa. Vegem-ne uns quants exemples: A casa del meu veí,
quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi; On no hi ha sang, botifarres no s’hi fan; Allà on
no n’hi ha a dalt, no en salta a baix; Allà on no n’hi ha que no n’hi cerquin o De jutges i
d’advocats, no n’hi ha gaires de salvats, entre molts d’altres.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 1
de
Tot està viu, gent, electrons,
rius, puigs i cel, i el savi diu
que d’on no n’hi ha no en pot rajar.
Jo dic que raja i doncs que n’hi ha
Ell diu que calli el nom del niu:
és que no en té, no es toca fons,
Iide mel en raja, germà,
la rosa s’obre a tot arreu,
l’abriga tot, la vida en beu,
som dos, sóc un, no som ningú
Iiun de tots dos resulta que es diu tu.
Qui s’atraveixi i vol, aquesta feu.
Enric Casases, Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Barcelona:
Edicions62, 2007)
Els vailets reien, es posaven l’índex al front i deien:
-Ets ben boja, Joana! Leri, leri!
-Estàs tocadeta! Te’n falta una bona bullida!
I corrien a contar-ho als grans. La Salut se’n dolia:
_Per què ho dius, això Joana?
Jo feia l’orni. La Raurella ni em mirava. Un dia exclamà, només:
Deixeu-la dir. Tan n’hi ha i bon pes! D’allà on no n’hi ha, no en raja. De petita va
tenir una malaltia al cap i d’ençà d’aquells dies no toca ni quarts ni hores, aquesta.
Emili Teixidor. “La meva germana és ben boja”, dins Sic transit Flòria Swanson
(Barcelona: Edicions 62, 1988)
Etimologia de rajar – Del llatí radiare, “emetre raigs de llum”, derivat de radius , “raig”.
Altres mots de la mateixa família són irradiar, rajada, radiador i rajolí
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 2
de
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 3
de

More Related Content

More from mosansar

More from mosansar (20)

L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleu
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roques
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperatura
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergia
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
La força
La forçaLa força
La força
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxe
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arc
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedors
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnat
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15
 
El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15El montseny 09.10.15
El montseny 09.10.15
 

Lectura 10 10-2014 don no nhi ha, no en pot rajar

  • 1. . LECTURA 10-10-2014 ELS 100 REFRANYS MÉS POPULARS Víctor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions D’ON NO N’HI HA, NO EN POT RAJAR Significa que és inútil esperar resultats d’una cosa o d’una persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los. És un refrany molt popular i amb un ús força habitual. Mostra d’això és que arriba a actuar com una frase feta i admet igualment una versió que n’estalvia a un verb, i és usual doncs sentir-lo en la variant. D’on no n’hi ha, no en raja. En castellà ho diuen de manera semblant i amb el mateix sentit: De donde no hay no se puede sacar o Donde no hay, no hay. En francès una imatge ben diferent: On ne saurait tirer du sang de pierres (“No es pot treure sang de les pedres”), que coincideix amb l’anglès: You can’t get (o draw) blood from a stone. En portugués ho diuen d’una manera molt més sintètica: De nada , nada se faz (“De no res, no se’n fa res), o bé Ninguém pode dar o que nao tem (“Ningú pot donar allò que no té”). I en italià : Dove non c’è non ne toglie neanche la piena (“D’on no n’hi ha, no en traurà ni la riuada”). El refranyer usa recurrentment fòrmules més o menys estereotipades o recursos més o menys amanits, cercant aquesta memorització i pervivència. Així l’expressió “On no n’hi ha” la podem trobar en molts diversos refranys per expressar una condició inevitable per aconseguir una determinada cosa. Vegem-ne uns quants exemples: A casa del meu veí, quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi; On no hi ha sang, botifarres no s’hi fan; Allà on no n’hi ha a dalt, no en salta a baix; Allà on no n’hi ha que no n’hi cerquin o De jutges i d’advocats, no n’hi ha gaires de salvats, entre molts d’altres. PC2 Ensenyament - Aprenentatge D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 1 de
  • 2. Tot està viu, gent, electrons, rius, puigs i cel, i el savi diu que d’on no n’hi ha no en pot rajar. Jo dic que raja i doncs que n’hi ha Ell diu que calli el nom del niu: és que no en té, no es toca fons, Iide mel en raja, germà, la rosa s’obre a tot arreu, l’abriga tot, la vida en beu, som dos, sóc un, no som ningú Iiun de tots dos resulta que es diu tu. Qui s’atraveixi i vol, aquesta feu. Enric Casases, Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Barcelona: Edicions62, 2007) Els vailets reien, es posaven l’índex al front i deien: -Ets ben boja, Joana! Leri, leri! -Estàs tocadeta! Te’n falta una bona bullida! I corrien a contar-ho als grans. La Salut se’n dolia: _Per què ho dius, això Joana? Jo feia l’orni. La Raurella ni em mirava. Un dia exclamà, només: Deixeu-la dir. Tan n’hi ha i bon pes! D’allà on no n’hi ha, no en raja. De petita va tenir una malaltia al cap i d’ençà d’aquells dies no toca ni quarts ni hores, aquesta. Emili Teixidor. “La meva germana és ben boja”, dins Sic transit Flòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988) Etimologia de rajar – Del llatí radiare, “emetre raigs de llum”, derivat de radius , “raig”. Altres mots de la mateixa família són irradiar, rajada, radiador i rajolí PC2 Ensenyament - Aprenentatge D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 2 de
  • 3. PC2 Ensenyament - Aprenentatge D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014 Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 3 de