1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Laura&Omaima
Cròniques d’una motocicleta: Ser una moto no és pas una existència fàcil. No sabeu com
m’agradaria poder expressar-me amb llibertat. Tenir una mínima possibilitat d’explicar com em
sento, les meves emocions i il•lusions, però sobretot els meus neguits. Mai ningú s’havia parat
a escoltar a aquells qui consideren inferiors pel simple fet de que siguin inanimats. No obstant,
aquesta m’ha semblat una magnífica oportunitat per donar-me a conèixer. Són molts aquells
qui adverteixen al jovent sobre els perills d’una moto, de cometre imprudències, d’anar begut...
Tot i això, els que són com jo, tenen una visió més amplia sobre aquest tema. I és que, si
l’orgull d’una mare és tenir un fill educat, l’orgull d’una moto, és pertànyer a una persona amb
seny. Malgrat tot, això no sempre és possible.
En el meu cas, sense anar més lluny, el noi que em conduïa no seguia gaire les normes de
conducció viària. En Jan sempre havia estat un noi prudent, però la seva situació va canviar
considerablement quan començà a ajuntar-se amb la banda de l’Eloi a l’institut. Nombroses són
les vegades que en Jan, tot i saber que no duia el casc, i que ni tan sols era capaç d’albirar el
color dels semàfors de tant carregat d’alcohol com anava, m’havia fet recórrer els carrers de la
metròpoli a tota velocitat, zigzaguejant els cotxes, trepitjant la vorera a cada cantonada... Jo
observava temorosa com els carrers passaven sota meu veloços, com a la gent se li sorprenia
el rostre en veure l’escena. Però en Jan, a causa de l’adrenalina, no advertia res. Encara
recordo els pretextos que s’inventava per justificar les seves infraccions, o els bonys amb els
que jo arribava al garatge. Ja hagués estat a causa d’una corba massa tancada o d’una
patinada sobre el gel de l’asfalt. “És que tenia al cotxe de davant massa arrambat, mare” o “Ho
sento pare, és que se m’ha anat la moto” eren els més freqüents. M’agradaria poder haver-li dit
tantes coses abans d’aquell últim incident davant de la parada de busos. En Jan mai s’hauria
imaginat que totes les excuses donades no li servirien de res en un dia com aquell. Hauria
d’haver sabut que les motos som, ni més ni menys, el que els conductors ens fan ser, uns
titelles en mans d’homes. El conductor és qui realment suposa un perill a la carretera quan
decideix no seguir les normes. Ell és qui escull el seu destí, no la moto, com la majoria tendeix
a pensar. Ser una moto no és pas una existència fàcil...