Es un treball on s'explica la vida dels estels d'una manera resumida i clara d'entendre.

1. La Vida d’un Estel
 Naixement:
Un estel neix quan en les nebuloses que són uns núvols de gasos i quan aquests
comencen a encongir-se per la seva pròpia gravetat es formen uns petits
nuvolets de gasos però molt densos que aquests comencen a girar sobre si
mateixos el que fa que l’hidrogen es concentri al mig del núvol aleshores la
temperatura augmenta per efecte de la gravetat i la densitat, una vegada
s’arriben al 10 milions de graus aquests núvols ja són considerats protoestels,
aquí l’hidrogen es comença a fer reaccions amb el deuteris que es el que se’n
diu reaccions termonuclears i aquests hidrògens es converteixen en helis i aquí
es dóna una quantitat de energia i calor que l’estel s’encén i ja s’ha format.
Aquí comença la seqüència principal que ocupa més o
menys el 90% de la vida d’un estel la seqüència és la fase
on es consumeix tot l’ hidrogen. El nostre Sol encara es
troba en aquesta fase i el científics preveuen que encara
seguirà en aquesta fase uns 4.500 milions d’anys abans
de que tot l’hidrogen s’acabi. Per tant el nostre Sol haurà
estat 9.000 milions d’anys en seqüència principal.
NEBULOSA
1

2.  Evolució::
L’evolució d’un estel ve determinat per la massa solar que tenen aquests estels
per tant, hi ha diferents tipus d’estels per tant diferent tipus d’evolucions:
1. Massa Solar entre M (Aquesta és la massa del Sol) i
9M ( Massa 9 vegades més gran que el Sol):
Una vegada a consumit tot l’hidrogen del nucli l’estel comença a
consumir el que té al voltant això fa que l’estel s’infli i la temperatura
baixi aquí comença la fase de Gegant Vermell, en aquesta fase l’estel
arriba un moment en que la temperatura arribi a un valor crític i
augmenta ràpidament la seva lluminositat i l’estel segueix inflant-se fins
arribar al fer uns 100 milions de km. El nostre Sol arribarà a aquesta fase
ens uns 5 mil milions d’anys aleshores serà tant gran que s’empassarà a
Mercuri, Venus i pot ser fins i tot La Terra i Mart. En aquesta fase també
per corrents de convecció surtin a la superfície materials que s’havien
format a l’interior de la estrella. Aleshores aquestes estrelles tindran
una mort d’acord amb la seva massa que explicaré més abaix.
2. Massa Solar entre 9M i 30M
Aquests estels són molt diferents dels anteriors ja que són molt més
grans i tenen més temperatura aleshores aquestes estrelles duren molt
menys temps que les altres, ja que cremen més ràpid l’hidrogen i l’heli
aquí també es formen altres elements de la taula periòdica que arriben
fins al Fe aleshores aquests elements es disposen en formes de capes en
l’estel on els més pesants es queden al nucli i els menys pesants a la
superfície. Una vegada se’ls comença a acabar l’hidrogen aquestes
estrelles comencen a perdre temperatura molt ràpid i passen per dos
fases en pocs milers d’anys, aquestes dos fases són la de supergegant
2

3. blava que perd una part important de calor i després passa per la fase
de supergegant groga que encara perd més temperatura, aquestes fases
es donen en molt pocs milers d’anys.
Aleshores una vegada han consumit tot l’heli aquest estel es converteix
en una Supergegant Vermella que són super estels i són les més grans
de l’univers. En aquesta fase l’estel es capaç de cremar metalls fins al
ferro, i aquí l’estrella ja mor explotant en forma de supernova.
3. Massa Solar més gran de 30M
Aquests estels són tan grans que no el dóna temps de fer una
Supergegant Vermella perquè tenen una alta pèrdida de massa i per
tant no poden arribar fins aquesta fase.
Aquests estels també es converteixen en supergegants blaves, i aquí es
converteixen en variables lluminoses blaves durant aquesta fase l’estel
es desprèn de les seves capes externes.
I entren en el que se’n diu estrelles Wolf-Rayet que tenen emissions de
carboni, nitrogen, etc.. molt intenses, al finalitzar la fase de Wolf-Rayet
l’estel mor i produeix una forta emissió de rajos gamma.
3

4.  Mort d’ una estrella

La mort d’una estrella depèn de la seva massa.
1) Les estrelles de M fins 9M:
Aquestes es moren lentament, el seu procés és, ja que la seva massa és
molt petita aquestes no poden fer reaccionar l’heli, es a dir, fusionar-lo,
perquè no arriben mai a la temperatura per a fer aquesta reacció, i es van
apagant lentament.
2) Les estrelles de massa mitjana:
Aquestes la seva mort ve donada perquè quan l’heli ja ha reaccionat amb l’
hidrogen, i com que aquest es l’últim reactiu que li queda, es van fent grans
i més grans fins que s’acaben refredant del tot i el vent estel·lar les va
desfent mica en mica fins arribar a formar una nebulosa que aquest procés
donarà lloc a una altra estrella, i aquestes acaben formant una nana
blanca.
3) Les estrelles de massa molt gran:
Els estels d’aquest tamany acaben explosionant espectacularment formant
una supernova.
El procés comença igual que en els altres tipus de masses, l’estrella esgota
l’hidrogen del seu nucli i comença a reacciona am l’heli, aquest passa a ser
oxigen i carboni, es contrauen, com que la massa d’aquestes és tan gran,
que l’hidrogen no té temps de reaccionar i això provoca una gran explosió
que coneixem com a supernova.
4