La maledicció
del
Comte Arnau
Quadre I
Es diu que el seu nom era
Arnau de N’Hug, senyor
de Mataplana i de
Montgrony , i que va ser un
dels soldats més esforçats en
la guerra contra els sarraïns.
Tot un heroi.
Però va tornar de la
guerra als dominis dels
seus avantpassats i el
poble va veure que el seu
cor s’havia endurit, i que
fer matança al camp de
batalla l’havia convertit
en un salvatge.
La seva besàvia , la senyora
Blanca de N’Hug, era
descendent de les famílies
més antigues i diuen que
remuntant-se al passat
s’hagués trobat que els seus
antecessors eren valents
caçadors de mamuts.
Era molt bona i generosa, fins
al punt que els seus vassalls no
pagaven impostos.
Però en arribar
el Comte Arnau
tot això es va acabar
i va obligar a tothom
a pagar més del que podia,
i la gent va començar a passar fam.
Les dones ploraven,
els homes estaven desesperats,
i els nens demanaven
menjar pels carrers , com gossos perduts.
Hi va haver qui lluità
contra aquella injustícia,
Però ja no hi era la bona senyora Blanca
per a protegir-los.
El comte Arnau va anar a casa de cada
família que no volia pagar i
va torturar i matar
a tothom que es negava
a satisfer la seva supèrbia
de senyor feudal.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quadre II
El Comte va descobrir una
cova que connectava el seu castell i el de les
Dames, que era una
abadia de monges
dedicades a l’oració
i al servei
de Déu.
Va fer arreglar el pas,
tot assegurant els
passadissos, i va posar
torxes per tot, per poder
caminar amb la
seguretat de la llum.
Es va dedicar a espiar les
monges sense ser reconegut.
I diuen que es va enamorar d’una
de les monges, de nom Adelaida.
La tragèdia va ser que l’Adelaida, tan jove i bella
se la va endur Déu d’una malaltia
misteriosa. Va morir als braços
del Comte , que va clamar
venjança contra
Déu.
I va passar que el comte i els seus soldats,
llops sense pietat, van traspassar els
passadissos fins al
Castell de les Dames.
I van violar les
esposes del Senyor i
les van torturar i les van assassinar.
I el comte Arnau va dir, davant l’altar :
- Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc totes les
teves meuques.
Així comfirmo
el meu pacte
amb Llucifer,.
Només a ell
dec obediència.
I diuen que en aquell precís
instant es va desfermar una
tempesta amb una violència mai
vista , amb trons i llamps
esfereïdors.
I que tota la tropa infernal del Comte va morir
a dins del passadís , quan intentaven tornar,
perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre.
Només el Comte Arnau va sobreviure.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quadre III
I
Cura amb la negra nit,
Cura amb el comte Arnau
No escoltis el seu crit
O et portarà al seu cau.
Nit fosca. Aneu en compte.
Lluna plena. Quin horror!
Ja l’Arnau puja a la torre
Tot buscant la seva mort.
El comte Arnau havia esclavitzat el seu poble
i presumia de ser més poderós que el Sol
i tan tenebrós com la Lluna.
Jurava que pujaria a dalt del cel i des d’allà
vigilaria totes les muntanyes del voltant
i fins i tot podria
veure Sant Joan
de les Abadesses
per cridar grolleries
a les monges.
Va fer venir l’arquitecte
més famós del país
i li va encarregar
que construís
la torre més alta de totes
i així demostrar el seu poder vanitós.
Però el mestre, bon professional,
anava a poc a poc.
I el comte no sabia
tenir paciència
Volia la torre de seguida.
Per això,
el Comte va
segrestar el fill
de l’arquitecte i
va amenaçar
amb matar-lo si no feia
la torre més poderosa
de la cristiandat en
tres mesos.
Per tal que anés més ràpid,
el Comte va obligar
els seus vassalls
a deixar terres i ramats
i els va esclavitzar
per fer d’obrers
a la torre.
La torre va
créixer i
créixer molt
ràpidament,
per gust del
Comte i
disgust de
l’arquitecte.
Al final,
va arribar el dia
de posar l’última pedra.
I l’arquitecte estava trist
i el Comte estava alegre.
- Per què estàs trist?
No és aquesta la torre
més alta i poderosa?
No vols que alliberi
el teu fill?
- M’agenollo davant vos,
Comte. Estic content
de tornar a veure
el meu fill.
- Primer pugem a
dalt de la torre.
Van pujar graons i
graons.
Més de mil.
I al final van
arribar a dalt de
tot.
Allà el comte va dir a l’arquitecte:
- El teu fill està mort.
I ara tu també has de morir
per tal de no repetir mai
una obra com aquesta.
I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quadre IV
I
El comte Arnau, l’assassí,
va cridar contra Déu
i contra els homes,
que eren uns covards
i no gosaven aconseguir
els seus desitjos per la força.
Només ell era capaç
de trencar qualsevol
norma per satisfer la seva voluntat.
El vent va agafar aquestes paraules
i les va escampar.
I el cel es va omplir de núvols
i els llamps i els trons
van començar
a fer tremolar
la terra.
De sobte ,
va venir com una sacsejada gegantina,
com si el món s’ensorrés
i s’escapés de sota els peus.
Era la torre
que s’esquerdava
de dalt a baix .
I el comte la va veure obrir-se entre les seves
cames com si una espasa l’hagués tallat en dos.
L’esquerda es va anar fent cada vegada més ample.
I la torre es va enfonsar
en mig
d’un terratrèmol
horríson.
I la terra, com un
monstre, se la va empassar
sencera.
I el forat, fet de terra i roques, semblava una
mandíbula carnívora que mastegava, i es va tancar
sobre el comte Arnau,
i se’l va menjar
com a un
cuc fastigós.
Maleït sia per sempre
el comte Arnau…
Vosaltres…
Sabieu
qui era
el comte Arnau?
Narradors
Aina Xicota
Víctor Quevedo
Alba Rodríguez
Joan Gorina
Quadre I / III
Cristian Baños
Dasha Malevych
Laura Martí
Alba Martínez
Cristina Romero
Mar Santamaria
Sílvia Álvarez
Clàudia Àvila
Aroa Ballesteros
Dídac Bedoya
Andrea Delgado
Cristina Olmedo
Quadre II / IV
Ainoha Becerra
Jennifer Conforme
Ainhoa Díaz
Vera Medina
Paula Moreno
Sara Muiña
Widad Alaoui
Ana Carbonero
Aaron Cidoncha
Maria López
Sergi Bedoya
Ruben Bothazi
Aitor Cid
Andrea López
Text original
Juan Manuel Pereira
Direcció coreografia
Adrià Gomis
Coordinació
Magda Riba i Montserrat Reverter
La maledicció del comte Arnau

La maledicció del comte Arnau

  • 1.
  • 2.
  • 3.
    Es diu queel seu nom era Arnau de N’Hug, senyor de Mataplana i de Montgrony , i que va ser un dels soldats més esforçats en la guerra contra els sarraïns. Tot un heroi.
  • 4.
    Però va tornarde la guerra als dominis dels seus avantpassats i el poble va veure que el seu cor s’havia endurit, i que fer matança al camp de batalla l’havia convertit en un salvatge.
  • 5.
    La seva besàvia, la senyora Blanca de N’Hug, era descendent de les famílies més antigues i diuen que remuntant-se al passat s’hagués trobat que els seus antecessors eren valents caçadors de mamuts.
  • 6.
    Era molt bonai generosa, fins al punt que els seus vassalls no pagaven impostos.
  • 7.
    Però en arribar elComte Arnau tot això es va acabar i va obligar a tothom a pagar més del que podia, i la gent va començar a passar fam.
  • 8.
    Les dones ploraven, elshomes estaven desesperats, i els nens demanaven menjar pels carrers , com gossos perduts.
  • 9.
    Hi va haverqui lluità contra aquella injustícia, Però ja no hi era la bona senyora Blanca per a protegir-los.
  • 10.
    El comte Arnauva anar a casa de cada família que no volia pagar i va torturar i matar a tothom que es negava a satisfer la seva supèrbia de senyor feudal.
  • 11.
    Malhaja lo cavallnegre, benhaja lo cavall blanc.
  • 13.
  • 14.
    El Comte vadescobrir una cova que connectava el seu castell i el de les Dames, que era una abadia de monges dedicades a l’oració i al servei de Déu.
  • 15.
    Va fer arreglarel pas, tot assegurant els passadissos, i va posar torxes per tot, per poder caminar amb la seguretat de la llum.
  • 16.
    Es va dedicara espiar les monges sense ser reconegut. I diuen que es va enamorar d’una de les monges, de nom Adelaida.
  • 17.
    La tragèdia vaser que l’Adelaida, tan jove i bella se la va endur Déu d’una malaltia misteriosa. Va morir als braços del Comte , que va clamar venjança contra Déu.
  • 18.
    I va passarque el comte i els seus soldats, llops sense pietat, van traspassar els passadissos fins al Castell de les Dames. I van violar les esposes del Senyor i les van torturar i les van assassinar.
  • 19.
    I el comteArnau va dir, davant l’altar : - Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc totes les teves meuques. Així comfirmo el meu pacte amb Llucifer,. Només a ell dec obediència.
  • 20.
    I diuen queen aquell precís instant es va desfermar una tempesta amb una violència mai vista , amb trons i llamps esfereïdors.
  • 21.
    I que totala tropa infernal del Comte va morir a dins del passadís , quan intentaven tornar, perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre. Només el Comte Arnau va sobreviure.
  • 22.
    Malhaja lo cavallnegre, benhaja lo cavall blanc.
  • 24.
  • 25.
    Cura amb lanegra nit, Cura amb el comte Arnau No escoltis el seu crit O et portarà al seu cau. Nit fosca. Aneu en compte. Lluna plena. Quin horror! Ja l’Arnau puja a la torre Tot buscant la seva mort.
  • 26.
    El comte Arnauhavia esclavitzat el seu poble i presumia de ser més poderós que el Sol i tan tenebrós com la Lluna.
  • 27.
    Jurava que pujariaa dalt del cel i des d’allà vigilaria totes les muntanyes del voltant i fins i tot podria veure Sant Joan de les Abadesses per cridar grolleries a les monges.
  • 28.
    Va fer venirl’arquitecte més famós del país i li va encarregar que construís la torre més alta de totes i així demostrar el seu poder vanitós.
  • 29.
    Però el mestre,bon professional, anava a poc a poc. I el comte no sabia tenir paciència Volia la torre de seguida.
  • 30.
    Per això, el Comteva segrestar el fill de l’arquitecte i va amenaçar amb matar-lo si no feia la torre més poderosa de la cristiandat en tres mesos.
  • 31.
    Per tal queanés més ràpid, el Comte va obligar els seus vassalls a deixar terres i ramats i els va esclavitzar per fer d’obrers a la torre.
  • 32.
    La torre va créixeri créixer molt ràpidament, per gust del Comte i disgust de l’arquitecte.
  • 33.
    Al final, va arribarel dia de posar l’última pedra. I l’arquitecte estava trist i el Comte estava alegre.
  • 34.
    - Per quèestàs trist? No és aquesta la torre més alta i poderosa? No vols que alliberi el teu fill? - M’agenollo davant vos, Comte. Estic content de tornar a veure el meu fill.
  • 35.
    - Primer pugema dalt de la torre. Van pujar graons i graons. Més de mil. I al final van arribar a dalt de tot.
  • 36.
    Allà el comteva dir a l’arquitecte: - El teu fill està mort. I ara tu també has de morir per tal de no repetir mai una obra com aquesta. I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.
  • 37.
    Malhaja lo cavallnegre, benhaja lo cavall blanc.
  • 39.
  • 40.
    El comte Arnau,l’assassí, va cridar contra Déu i contra els homes, que eren uns covards i no gosaven aconseguir els seus desitjos per la força. Només ell era capaç de trencar qualsevol norma per satisfer la seva voluntat.
  • 41.
    El vent vaagafar aquestes paraules i les va escampar. I el cel es va omplir de núvols i els llamps i els trons van començar a fer tremolar la terra.
  • 42.
    De sobte , vavenir com una sacsejada gegantina, com si el món s’ensorrés i s’escapés de sota els peus.
  • 43.
    Era la torre ques’esquerdava de dalt a baix . I el comte la va veure obrir-se entre les seves cames com si una espasa l’hagués tallat en dos.
  • 44.
    L’esquerda es vaanar fent cada vegada més ample. I la torre es va enfonsar en mig d’un terratrèmol horríson. I la terra, com un monstre, se la va empassar sencera.
  • 45.
    I el forat,fet de terra i roques, semblava una mandíbula carnívora que mastegava, i es va tancar sobre el comte Arnau, i se’l va menjar com a un cuc fastigós.
  • 46.
    Maleït sia persempre el comte Arnau…
  • 47.
  • 48.
  • 49.
    Quadre I /III Cristian Baños Dasha Malevych Laura Martí Alba Martínez Cristina Romero Mar Santamaria Sílvia Álvarez Clàudia Àvila Aroa Ballesteros Dídac Bedoya Andrea Delgado Cristina Olmedo
  • 50.
    Quadre II /IV Ainoha Becerra Jennifer Conforme Ainhoa Díaz Vera Medina Paula Moreno Sara Muiña Widad Alaoui Ana Carbonero Aaron Cidoncha Maria López Sergi Bedoya Ruben Bothazi Aitor Cid Andrea López
  • 51.
    Text original Juan ManuelPereira Direcció coreografia Adrià Gomis Coordinació Magda Riba i Montserrat Reverter