No tot és com sembla... Particular visió dels/les alumnes de l'escola Mare de Déu del Roser (Barcelona) i Immaculada Concepció (Gavà) sobre la llegenda de sant Jordi.
No tot és com sembla... Particular visió dels/les alumnes de l'escola Mare de Déu del Roser (Barcelona) i Immaculada Concepció (Gavà) sobre la llegenda de sant Jordi.
Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
2. Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc ( Tarragona).
3. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund .
4. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de pressa. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada.
5. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
6. Però quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc.
7. La fera va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir.
8. El cavaller, que era Sant Jordi, lliga el monstre pel coll i li donà a la donzella perquè ella mateixa el portes a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. De la sang que va brotar de la ferida de la bèstia, un rosal va néixer i el cavaller amb una rosa va obsequiar a la princesa en senyal d’amor.
