Debat sobre la feminització de la professió en la presentació del Programa de Formació del Centre d'Estudis Col·legials 2012-13. Per la Dra. Pilar Arrizabalaga, Secretària del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Doctora en Medicina Consultora Nefrologia del Hospital Clínic

1. La feminització de la professió mèdica.
¿Una moda o una tendència crònica?
Pilar Arrizabalaga
Secretària del Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona
Doctora en Medicina
Consultora Nefrologia del Hospital Clínic
Presentació del Programa 2012 – 2013 i
entrega de diplomes del curs 2011-12
CEC
25 setembre 2012

2. Incorporación. COMB. 2004.

3. 30.623 col·legiats a 31 de desembre de 2011
Evolució de col·legiacions per origen (%)
(Mitjana d’edat 49,1 anys)
Homes (15.861 metges. 51,9%) Dones (14.731 metgesses. 48,1%)
Mitjana d’edat: 53,6 anys Mitjana d’edat: 44,3 anys
85 anys i més 433 25
80 a 84 anys 411 29
75 a 79 anys 573 61
70 a 74 anys 596 82
65 a 69 anys 1.042 283
60 a 64 anys 1.647 711
55 a 59 anys 2.418 1.542
50 a 54 anys 2.754 2.306
45 a 49 anys 1.452 1.572
40 a 44 anys 1.359 1.845
35 a 39 anys 1.262 2.141
30 a 34 anys 1.294 2.390
Menys de 30 anys 620 1.436
3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000
Homes Dones

4. MÉDICOS COLEGIADOS OMC 1997-2007

6. Punts forts
Punts febles

7. Plantejament
Demanda:
accessibilitat, cultura
Qualitat:
Assistència Investigació
professional, sistema
Recursos Organització
Humans sanitària
Docència
A single mission for academic medicine. Improving health. Ramsey PC, Miller ED.
JAMA 2009; 301: 1475.

8. Habilitats de comunicació i atenció centrada en el
malalt
Departamento de Salud Pública de la Facultad de Medicina Johns Hopkins de
Baltimore

9. PER GÈNERE
TESIS MEDICINA 274
De 1987 a 2008 | n = 673 41%
399
59%
HOME n 398 DONA n 275 TOTAL n 673 HOMES DONES
60 58
50
46
40 41 40 41
36 37 35
30 31 32 32 33 31 30 29
26 24 22 26 28 26
23 23 23 21 21
20 19 19 18 18
17 17
20 20
17 19
14 15 16
15 14 16 16
13 11 13 13 14 12 11 11 12 13
10 9 9 8 10 10
7 9 8 10 10
6
4 4 5 5
2 1 1
0 0
Estimación COMB:
0
?
1984
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2,6 % colegiados
2 % colegiadas
Women physician and health research. A. Alcon, T. Peña, Arrizabalaga, P. Med Clín 2012: 138; 343-348

10. 2006
90%
80%
Ayudas solicitadas
70%
60%
50% HOMES
40% DONES
30%
20%
10%
0%
Predoc Estada- Postdoc- Postdoc- Estada- Coordina
predoc fora Cat postdoc SGR
90%
80% Ayudas concedidas
70%
60%
50% HOMES
40% DONES
30%
20%
10% Gentileza de V. Miquel. Departament
0%
d’Innovació, Universitats i Empresa.
Predoc Estada- Postdoc- Postdoc- Estada- Coordina Generalitat Catalunya
predoc fora Cat postdoc SGR

11. PROYECTOS
INVESTIGACIO
N ISCIII
PROYECTOS
CIBER

12. PRODUCCIÓN BIOMÉDICA CARDIOLOGÍA
Mujeres en la investigación cardiológica española. G. Gónzalez-Alcaidea, A. Alonso-Arroyo, JC.
Valderrama-Zuriána, R. Aleixandre-Benavent. Rev Esp Cardiol 2009; 62: 941-54

13. Hospitales Universitarios Barcelona
Does medicine still show an unresolved discrimination against women? Experience in two European university hospitals.
A. Santamaría, A. Merino,O. Viñas, P. Arrizabalaga. J Med Ethics 2009; 35: 104-106

14. Salut, estils de vida i condicions de treball
dels metges i metgesses de Catalunya
I. Rohlfs, P. Arrizabalaga, L. Artazcoz,
L. Baranda, C. Borrell, M. Fuentes, C.
Valls
nov 2007
www.comb.cat

15. El cansament i la salut mental
Qüestionari (General Health Questionaire´, 12 ítems)
El sexe del metge està relacionat amb diferències relatives al cansament
físic i al risc de patiment psicològic.
Ser dona a la professió mèdica té més cost físic i més risc de patiment
psicològic que l'home, però no està relacionat amb la satisfacció /
insatisfacció laboral.

16. Rol biològic: embarassos
metgesses entre 30 i 54 anys d’edat
Set Cap
0,4% 8,5%
Quatre
U
2,2%
Tres 25,6%
11,2%
Dos
52,2%
més del 90 % de les metgesses embarassades arriben a terme
més del 60 % de les metgesses tenen dos o més fills
índex fertilitat 1,2 fill / metgessa versus índex fertilitat 1,5
fill / dona (estrangeres 1,8, autotòcnes 1,3, Idescat 2005)

17. Risc obstètric
prematurs avortaments Quatre
0,4%
Quatre
0,4%
Dos Tres
Dos Tres 6,8% 2,1%
U
7,1% 2,1%0,7%
U
23,6%
Cap
67,1%
Cap
89,7%
el 10% i escaig de les metgesses el 24% de les metgesses ha
embarassades ha tingut una tingut un avortament i més del
criatura prematura 9 % n’han tingut més d’un
índex prematuritat < 7 %, Pla de Salut de Catalunya 2002-05
índex avortaments < 20 % Ministeri Sanitat i Consum

18. Conclusions - I
1. La raó de la medicina és a l’àmbit assistencial. Si la majoria dels
metges que en fan són dones, la feminització de la medicina és una
oportunitat de continuar la millora de la qualitat de l’acte mèdic
derivada de les habilitats de comunicació més enllà del coneixement
de la patologia, el diagnòstic i el tractament.
2. Fins i tot l’evidència de competència acadèmica, la realitat és que les
metgesses participen menys que els seus col·legues a l’àmbit
investigador. La desigualtat a favor dels metges creix a mida que
s’avança en la carrera professional.
3. L'etapa de major dedicació a la carrera científica que coincideix amb la
maternitat apareix només com un obstacle petit, mentre factors més
complexos, subtils i culturals derivats dels diferents rols socials entre
homes i dones és sentit com obstacles importants.

19. Conclusions - II
4. Donat l’equilibri imperfecte i dinàmic entre la maternitat i les aspiracions
professionals, mai hi ha un temps ideal per tenir fills, però sí hi ha un
temps idoni perquè la gran majoria de les metgesses en tenen.
5. El període maternal és un temps vulnerable per a la salut de les
metgesses. L’entorn laboral i professional exerceixen una influència
significativa a la seva vida.
6. Des de l’entorn professional poden aplicar-se mesures d’avaluació
curricular perquè homes i dones tinguin les mateixes oportunitats de
desenvolupament personal i social sense haver de renunciar a la
maternitat i empobrir el món de nens/nenes i de futur.
Compromís positiu de treball Estimar Treballar Crear