Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Els llicenciats de Medicina del Campus de la
Salut de Bellvitge i el seu camí professional
(projecte BELLCOMB)
Informe de ...
2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1-PRESENTACIÓ ............................................................................4
2. METOD...
3
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Nombre titulats per promoció i situació de col legiació ..............5
Taula 2: Nombre de resp...
4
1-PRESENTACIÓ
El present estudi ha estat impulsat pel grup d’innovació docent COMBELL,
grup inserit en el Departament de...
5
2. METODOLOGIA
2.1. Univers
L’enquesta ha estat dirigida a tots els metges i metgesses llicenciats/des
en Medicina que v...
6
de les promocions estudiades.
De les persones contactades, no han contestat l’enquesta el 36,5% pels
següents motius:
- ...
7
3. PERFIL DELS LLICENCIATS
3.1. Gènere i Edat
Es mostra una clara predominança femenina, coherent amb el procés
generali...
8
3.2. Origen i lloc de residència
Més del 80% dels estudiants provenen de la Província de Barcelona. De la
resta d’Espany...
9
4. FORMACIÓ ACADÈMICA
En aquest apartat es descriu el recorregut acadèmic de la formació de
grau i postgrau dels enquest...
10
4.2. Motivació/satisfacció amb la llicenciatura en Medicina
L’aspecte vocacional és, amb molta diferència (79,1%), el m...
11
És molt significatiu el gran nombre de metges que tornarien a fer
medicina: el 77,3%.
Gràfic 6: Tornaries a fer Medicin...
12
4.3. Formació especialitzada i formació continuada
Formació especialitzada
Taula 4: Distribució per especialitat i gène...
13
Pel que fa a les especialitats triades, cal destacar la feminització d’algunes
especialitats, com ara Medicina Familiar...
14
El 26,2% dels enquestats va realitzar la seva formació especialitzada a la
unitat docent de Bellvitge. Entre els altres...
15
Gràfic 9: Unitat docent on es va fer la residència (Medicina Familiar i
Comunitària)
Costa de Ponent
47,5%
Barcelona Ci...
16
Formació continuada
La major part dels metges estan al dia de la pràctica mèdica,
preferentment, a través de l’assistèn...
17
Regne Unit, seguit dels Estats Units.
Taula 6: Destí de les estades formatives
Destí Freqüència %
Unió Europea: Regne U...
18
5. CARRERA PROFESSIONAL
En aquest apartat s’analitzen les característiques del treball i les
condicions laborals dels m...
19
Encara que la majoria dels metges, en l’inici del seu itinerari professional,
tenien una sola feina, era freqüent combi...
20
Sector, àmbits i centres de treball
Més de la meitat dels metges van treballar a la seva primera feina i
continuen treb...
21
Entre els metges que treballen dins l’àmbit hospitalari, s’observa una
distribució prou equivalent entre els que desenv...
22
5.2. Condicions laborals de les feines inicial i actual
Situació professional i relació laboral
La pràctica totalitat d...
23
Gràfic 18: Estabilitat contractual de la feina inicial i actual
Feina inicial Feina actual
Indefinida
36,9%
NC
0,8%
Tem...
24
Nivell d’ingressos
Pel que fa al nivell d’ingressos nets, es pot observar un augment dels
ingressos de metges i metgess...
25
6. RELACIÓ AMB EL CAMPUS BELLVITGE
Tres quartes parts dels llicenciats/des estan interessat en que el Campus
de Cièncie...
26
7. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS DEL COL LEGI DE METGES
En l’evolució temporal s’observa que els enquestats han tendit a util...
27
8. CONCLUSIONS
L’anàlisi de les tres cohorts (1999, 2000, i 2001) estudiades permet fer
un bon retrat de les caracterís...
28
organitzades per la institució: tres de cada quatre hi estan interessats.
En definitiva, es tracta de professionals ben...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els llicenciats de Medicina del Campus de la Salut de Bellvitge i el seu camí professional (projecte BELLCOMB)

2,353 views

Published on

El present estudi ha estat impulsat pel grup d’innovació docent COMBELL, grup inserit en el Departament de Ciències Clíniques del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pretén donar resposta a una clara mancança: la
falta de dades recents de la trajectòria professional que segueixen els alumnes de Medicina un cop finalitzats els estudis de llicenciatura (ara estudis de grau) i seguits durant els períodes subsegüents de la trajectòria professional.
Realitzat pel Gabinet d'Estudis Col·legials del COMB

Published in: Health & Medicine
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Els llicenciats de Medicina del Campus de la Salut de Bellvitge i el seu camí professional (projecte BELLCOMB)

  1. 1. Els llicenciats de Medicina del Campus de la Salut de Bellvitge i el seu camí professional (projecte BELLCOMB) Informe de resultats NOVEMBRE 2013
  2. 2. 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS 1-PRESENTACIÓ ............................................................................4 2. METODOLOGIA ..........................................................................5 2.1. UNIVERS...................................................................................5 2.2. TREBALL DE CAMP ........................................................................5 2.3. EQUIP DE TREBALL I AGRAÏMENTS ......................................................6 2.4 EXPLOTACIÓ I ANÀLISI DE DADES........................................................6 3. PERFIL DELS LLICENCIATS ........................................................7 3.1. GÈNERE I EDAT ...........................................................................7 3.2. ORIGEN I LLOC DE RESIDÈNCIA .........................................................8 4. FORMACIÓ ACADÈMICA .............................................................9 4.1. OPCIÓ EN ACABAR LA LLICENCIATURA EN MEDICINA .................................9 4.2. MOTIVACIÓ/SATISFACCIÓ AMB LA LLICENCIATURA EN MEDICINA................. 10 4.3. FORMACIÓ ESPECIALITZADA I FORMACIÓ CONTINUADA ............................ 12 Formació especialitzada .............................................................. 12 5. CARRERA PROFESSIONAL........................................................18 5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES FEINES INICIAL I ACTUAL.............................. 18 Sector, àmbits i centres de treball................................................ 20 5.2. CONDICIONS LABORALS DE LES FEINES INICIAL I ACTUAL ......................... 22 Situació professional i relació laboral ............................................ 22 Jornada de treball ...................................................................... 23 6. RELACIÓ AMB EL CAMPUS BELLVITGE .....................................25 7. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS DEL COL LEGI DE METGES ............26 8. CONCLUSIONS .........................................................................27
  3. 3. 3 ÍNDEX DE TAULES Taula 1: Nombre titulats per promoció i situació de col legiació ..............5 Taula 2: Nombre de respostes............................................................5 Taula 3: Distribució per edats ............................................................7 Taula 4: Distribució per especialitat i gènere comparada amb oferta de places MIR..................................................................................... 12 Taula 5: Distribució de lloc de realització del MIR en altres centres docents ......................................................................................... 14 Taula 6: Destí de les estades formatives............................................ 17 Taula 7: Àmbit de treball actual per gènere ....................................... 20 Taula 8: Centre de treball inicial i actual dels metges en l’àmbit hospitalari ..................................................................................... 21 ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1: Distribució per gènere..........................................................7 Gràfic 2: Origen i lloc de residència.....................................................8 Gràfic 3: Opció en acabar la llicenciatura .............................................9 Gràfic 4: Motivacions per fer la carrera de Medicina ............................ 10 Gràfic 5: Satisfacció amb la formació rebuda a la llicenciatura en medicina ....................................................................................................10 Gràfic 6: Tornaries a fer Medicina?.................................................... 11 Gràfic 7: Distribució per gènere de les especialitats agrupades............. 13 Gràfic 8: Unitat docent on es va fer la residència (especialitats hospitalàries) ................................................................................. 14 Gràfic 9: Unitat docent on es va fer la residència (Medicina Familiar i Comunitària).................................................................................. 15 Gràfic 10: Motivacions en l’elecció de l’especialitat.............................. 15 Gràfic 11: Forma de mantenir actualitzada la formació mèdica ............. 16 Gràfic 12: Estades formatives a l’estranger i durada ........................... 16 Gràfic 13: Temps en trobar la primera feina després d’acabar la carrera/MIR ................................................................................... 18 Gràfic 14: Nombre de feines segons gènere a l’inici de la carrera professional i actualment................................................................. 19 Gràfic 15: Sector en feina inicial i actual............................................ 20 Gràfic 16: Servei on es desenvolupa la feina en l’àmbit hospitalari........ 21 Gràfic 17: Situació professional actual............................................... 22 Gràfic 18: Estabilitat contractual de la feina inicial i actual ................... 23 Gràfic 19: Hores de treball en feina inicial i actual .............................. 23 Gràfic 20: Evolució dels ingressos nets mensuals per gènere ............... 24 Gràfic 21: Interès en activitats del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge per a antics alumnes.......................................................... 25 Gràfic 22: Tipus d’activitats en què estarien interessats ...................... 25 Gràfic 23: Evolució de l’ús de serveis del Col legi de Metges................. 26
  4. 4. 4 1-PRESENTACIÓ El present estudi ha estat impulsat pel grup d’innovació docent COMBELL, grup inserit en el Departament de Ciències Clíniques del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pretén donar resposta a una clara mancança: la falta de dades recents de la trajectòria professional que segueixen els alumnes de Medicina un cop finalitzats els estudis de llicenciatura (ara estudis de grau) i seguits durant els períodes subsegüents de la trajectòria professional. L’estudi ha estat encarregat al Gabinet d’Estudis Col legials del Col legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que té com a una de les seves missions la investigació i la posterior divulgació dels temes professionals i d’organització del sistema de salut que afecten al col lectiu mèdic. Els objectius de l’estudi han estat aportar dades sobre la contribució del Campus de la Salut de Bellvitge (Facultat de Medicina i Hospitals) formant llicenciats i especialistes per a la societat catalana, i estudiar la tendència professional (activitat professional) dels metges formats a l’HUB-UB (campus de Bellvitge) en el context de la població col legiada a la província de Barcelona. Amb aquesta finalitat, l’estudi analitza les característiques demogràfiques (procedència i destí), sexe i formació prèvia dels estudiants i dels especialistes i segueix la seva evolució com a professionals, a partir de preguntes sobre la primera feina, i la feina actual. Per a això, a més de les dades sobre la seva trajectòria professional, també es pregunta sobre les motivacions i la satisfacció en la seva formació, així com sobre els seus interessos en l’organització d’activitats en el Campus de Bellvitge, així com en l’ús de serveis del col legi professional. L’estudi, en definitiva, ofereix un ampli ventall de dades de la situació basal d’aquestes promocions, que poden ser subjectes en un futur de seguiment longitudinal i comparació.
  5. 5. 5 2. METODOLOGIA 2.1. Univers L’enquesta ha estat dirigida a tots els metges i metgesses llicenciats/des en Medicina que van acabar els seus estudis els anys 1999, 2000 i 2001 al Campus de Salut de Bellvitge. La font de dades utilitzada prové del Registre de la Facultat de Medicina UB-Campus Bellvitge i el Registre de metges col legiats del COMB. L’univers a estudiar estava format per 208 metges i metgesses, dels quals 172 són col legiats i 22 no ho han estat mai. Taula 1: Nombre titulats per promoció i situació de col legiació Any de les promocions Llic. Medicina Campus Bellvitge Col legiats COMB actuals Han estat col legiats COMB 1999 64 61 6 2000 72 61 4 2001 72 50 4 Total 208 172 14 2.2. Treball de Camp L’enquesta s’ha fet sobre la base d’un qüestionari precodificat, adjuntant una carta de presentació explicant l’objectiu de l’estudi, que s’ha enviat per email a contestar on-line. En aquells casos de manca de resposta o d’email invàlid es va fer un seguiment telefònic (fins a 5 trucades per qüestionari) on als metges se’ls donava l’opció de contestar l’enquesta telefònicament o corregir l’adreça e-mail i reenviar-li el qüestionari perquè el contestessin. Taula 2: Nombre de respostes Promocions Llic. Medicina Campus Bellvitge Llic. que han respost l’enquesta 1999 64 37 (57,8 %) 2000 72 48 (66,7 %) 2001 72 47 (65,3 %) Total 208 132 (63,5%) De la totalitat de l’univers 208 metges han respost a l’enquesta 132, això representa un 63,5% del total, una mostra molt àmplia i representativa
  6. 6. 6 de les promocions estudiades. De les persones contactades, no han contestat l’enquesta el 36,5% pels següents motius: - Nº telèfon no te línea/mòbil erroni/no té mòbil ni telèfon (40,8%) - No contesta el número marcat (39,5%) - No han volgut contestar l’enquesta (19,7%) 2.3. Equip de treball i agraïments L’estudi ha estat fruit d’una feina conjunta entre la Facultat de Medicina del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge i el Gabinet d’Estudis Col legials del Col legi de Metges de Barcelona. El nostre agraïment als serveis de Secretaria de la Facultat, així com a la Unitat de Recursos d’Informàtica del Col legi de Metges. La direcció tècnica de l’estudi ha estat a càrrec del Dr. Ramon Pujol. L’equip tècnic del Gabinet d’estudis -Berenguer Camps i Empar Gil- han treballat en el disseny i l’elaboració del qüestionari, l’anàlisi de dades i l’elaboració de l’informe. El treball de camp ha estat fet per la tècnica Hana Ortega, també del Gabinet d’estudis. 2.4 Explotació i anàlisi de dades Per a l’explotació estadística de les dades s’han utilitzat els programes SPSS i Excel.
  7. 7. 7 3. PERFIL DELS LLICENCIATS 3.1. Gènere i Edat Es mostra una clara predominança femenina, coherent amb el procés generalitzat de feminització de la professió mèdica: els homes representen menys d’una quarta part de les promocions estudiades. Gràfic 1: Distribució per gènere Dona 76,5% Home 23,5% S’observen poques variacions per edat, fet normal atès que es tracta de tres cohorts de cursos consecutius. Taula 3: Distribució per edats Edat Freqüència % 34 anys 39 29,5 35 anys 39 29,5 36 anys 45 34,1 Més de 36 anys 9 6,8 Total 132 100,0
  8. 8. 8 3.2. Origen i lloc de residència Més del 80% dels estudiants provenen de la Província de Barcelona. De la resta d’Espanya (11,5%) arriben de CCAA limítrofs majoritàriament (País Valencià i Illes Balears). La presència d’estrangers és residual (1,5%). Pel que fa al lloc de residència hi ha hagut un efecte de retenció dels estudiants a la província de Barcelona i la resta de Catalunya, atès que la proporció dels que hi resideixen actualment és lleugerament superior als que hi tenen l’origen. Gràfic 2: Origen i lloc de residència 4,5% 11,4% 1,5% 85,6% 6,8% 6,8% 0,8% 82,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% Provincia Barcelona Catalunya Espanya Estranger Origen Lloc de residència
  9. 9. 9 4. FORMACIÓ ACADÈMICA En aquest apartat es descriu el recorregut acadèmic de la formació de grau i postgrau dels enquestats. 4.1. Opció en acabar la llicenciatura en Medicina La pràctica totalitat dels estudiants (95,5%) van optar per preparar el MIR en acabar la llicenciatura. La gran majoria es van presentar a una sola convocatòria (77%) de l’examen MIR. Una minoria manifesta haver fet el doctorat (9,1%). Gràfic 3: Opció en acabar la llicenciatura 95,5% 3,0% 1,5% Preparar el Mir Treballar Formar-me fora via MIR (màster, post-grau etc..)
  10. 10. 10 4.2. Motivació/satisfacció amb la llicenciatura en Medicina L’aspecte vocacional és, amb molta diferència (79,1%), el motiu que els enquestats donen a la tria de la professió mèdica. Aquest resultat dóna èmfasi al tradicional aspecte vocacional de la professió. Gràfic 4: Motivacions per fer la carrera de Medicina Vocació 79,1% Altres 2,7%Influència professorat 2,7% Familiars 6,1% Socioeconòmiques 8,8% NC 0,6% La satisfacció amb la formació rebuda durant la carrera és molt alta (nota mitjana de 7,9 en una escala de 0 a 10). Cal destacar, a més, el fet que cap dels enquestats atorga una puntuació inferior al 5. Gràfic 5: Satisfacció amb la formació rebuda a la llicenciatura en medicina 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,8% 4,5% 21,2% 47,0% 25,0% 1,5% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (escala de 0=molt insatisfet a 10=molt satisfet) Mitjana: 7,9
  11. 11. 11 És molt significatiu el gran nombre de metges que tornarien a fer medicina: el 77,3%. Gràfic 6: Tornaries a fer Medicina? No 13,6% Sí 77,3% No ho sé 9,1% Si ho comparem amb un altre estudi, en concret, amb els resultats d’una enquesta realitzada als col legiats de Barcelona (2004)1 , els resultats varen ser notablement diferents: Sí=43% ; No=22% ; No ho sé=35% 1 Rodríguez Josep A., Bosch José L.C. Els metges de Barcelona a l’inici del nou mil leni. Barcelona: Col legi Oficial de Metges de Barcelona; 2004
  12. 12. 12 4.3. Formació especialitzada i formació continuada Formació especialitzada Taula 4: Distribució per especialitat i gènere comparada amb oferta de places MIR Dones Homes Total Total places MIR* Especialitats % % % % Medicina FiC 38,8 6,9 31,5 26,4 Obstetrícia i Ginecologia 10,2 3,4 8,7 4,0 Pediatria 11,0 0,0 8,7 5,9 Oftalmologia 4,1 10,3 5,5 1,9 Medicina Interna 3,1 10,3 4,7 4,9 Dermatologia 3,1 6,9 3,9 1,1 Radiodiagnòstic 4,1 3,4 3,9 2,7 Anestesiologia i Reanimació 1,0 6,9 2,4 4,9 Cirurgia Ort. i Traumatologia 1,0 6,9 2,4 3,4 Cirurgia Pediàtrica 2,0 3,4 2,4 0,2 Medicina del Treball 2,0 3,4 2,4 6,3 Medicina Intensiva 2,0 3,4 2,4 2,3 Neurologia 2,0 3,4 2,4 1,6 Psiquiatria 1,0 6,9 2,4 3,3 Anatomia Patològica 2,0 0,0 1,6 1,0 Cardiologia 1,0 3,4 1,6 2,1 Endocrinologia i Nutrició 0,0 6,9 1,6 0,8 Al lergologia 1,0 0,0 0,8 1,0 Anàlisis Clíniques 1,0 0,0 0,8 1,8 Angiologia i Cirurgia Vascular 0,0 3,4 0,8 0,5 Cirurgia Gral i de l'Aparell Digestiu 1,0 0,0 0,8 1,8 Cirurgia Plàstica, Est. i Repar. 1,0 0,0 0,8 0,6 Cirurgia Toràcica 0,0 3,4 0,8 0,3 Hematologia i Hemoteràpia 1,0 0,0 0,8 1,1 Medicina Educ. Física i de l'Esport 0,0 3,4 0,8 2,2 Medicina Prev. i Salut Pública 1,0 0,0 0,8 1,0 Nefrologia 1,0 0,0 0,8 1,2 Neurofisiologia Clínica 1,0 0,0 0,8 0,8 Pneumologia 1,0 0,0 0,8 1,3 Rehabilitació 1,0 0,0 0,8 1,5 Urologia 0,0 3,4 0,8 0,9 Altres especialitats 0 0 0 11,2 Total 100 100 100 100 *Distribució percentual del conjunt de places MIR convocades els anys 2000,2001,2002.
  13. 13. 13 Pel que fa a les especialitats triades, cal destacar la feminització d’algunes especialitats, com ara Medicina Familiar i comunitària, Obstetrícia i Ginecologia, i Pediatria. S’observa el contrari en els casos d’Oftalmologia, Medicina interna i Anestesiologia. Si comparem les especialitats triades pels enquestats comparant-les amb el conjunt de places MIR convocades en aquells anys, els llicenciats a Bellvitge han tendit a ocupar relativament més places en MFiC, Obstetrícia i Ginecologia, i Oftalmologia. Si realitzem una anàlisi de la distribució per gènere dels enquestats en especialitats agrupades, s’observa com els homes han triat en major proporció especialitats mèdiques i quirúrgiques, i en canvi les dones s’han inclinat més que els seus companys per la Medicina Familiar i Comunitària. Gràfic 7: Distribució per gènere de les especialitats agrupades2 6,9% 5,9% 37,6% 45,2% 19,4% 19,4% 6,5% 6,5% 3,0% 16,8% 29,7% 3,2% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% Mèdiques Serveis Centrals Quirúrgiques Mèdico- quirúrgiques Medicina Familiar i Comunitària Sense especialitat Dones Homes 2 En aquest estudi s’han agrupat les especialitats de la manera següent: Especialitats Mèdiques: Al lergologia, Aparell digestiu, Cardiologia, Endocrinologia i Nutrició, Geriatria, Hematologia i Hemoteràpia, Immunologia, Medicina del treball, Medicina de l’educació física i l’esport, Medicina Física i Rehabilitació, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Medicina preventiva i salut pública, Nefrologia, Neurofisiologia clínica, Neurologia, Oncologia Mèdica, Oncologia Radioteràpica, Pediatria i àrees específiques, Pneumologia, Psiquiatria, Reumatologia. Especialitats quirúrgiques: Angiologia i Cirurgia vascular, Cirurgia cardiovascular, Cirurgia general i de l'aparell digestiu, Cirurgia oral i Maxil lofacial, Cirurgia ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia plàstica, estètica i reparadora, Cirurgia toràcica, Urologia. Especialitats mèdico-quirúrgiques: Anestesiologia i Reanimació, Dermatologia medicoquirúrgica i venereologia, Obstetrícia i Ginecologia, Oftalmologia, Otorrinolaringologia. Serveis centrals: Anàlisis clíniques, Anatomia patològica, Bioquímica clínica, Medicina nuclear, Microbiologia i Parasitologia, Ràdiodiagnòstic. Medicina Familiar i Comunitària
  14. 14. 14 El 26,2% dels enquestats va realitzar la seva formació especialitzada a la unitat docent de Bellvitge. Entre els altres centres docents escollits destaquen l’Hospital Clínic, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Germans Trias i Pujol. Gràfic 8: Unitat docent on es va fer la residència (especialitats hospitalàries) HUB 26,2% Altre centre docent 73,8% Taula 5: Distribució de lloc de realització del MIR en altres centres docents Unitats docents % Hospital Clinic 12,8 Hospital Vall D’Hebron 12,8 Hospital Germans Trias i Pujol 10,6 Sant Joan de Déu 9,6 Hospital del Mar 8,5 Hospital Sant Pau 5,3 Mútua de Terrassa 5,3 Altres Centres Província Barcelona 20,2 Centres resta de Catalunya 3,2 Centres resta d’Espanya 8,5 Centres Europa 2,1 N.C. 1,1 Total altres centres docents 100
  15. 15. 15 Gràfic 9: Unitat docent on es va fer la residència (Medicina Familiar i Comunitària) Costa de Ponent 47,5% Barcelona Ciutat 22,5% Metropolitana Nord 7,5% Catalunya Central 5,0% Badalona Serveis Assistencials 2,5% Mútua de Terrassa 2,5% Altres comunitats autònomes 12,5% Encara que la majoria dels metges, de la mateixa manera que quan se’ls preguntava per la tria de la carrera de medicina, han escollit l’aspecte vocacional a l’hora d’escollir especialitat (67,1%), augmenten lleugerament factors com els socioeconòmics i influència del professorat i n’apareix un de nou: la posició obtinguda a l’examen MIR. Gràfic 10: Motivacions en l’elecció de l’especialitat Vocació 67,1% Familiars 1,3% Nota MIR 5,3% Influència professorat 8,5% Socioeconòmiques 12,5% Altres 5,3%
  16. 16. 16 Formació continuada La major part dels metges estan al dia de la pràctica mèdica, preferentment, a través de l’assistència a congressos i a la realització de cursos especialitzats. Gràfic 11: Forma de mantenir actualitzada la formació mèdica3 25,0% 22,7% 17,4% 7,6% 8,3% 18,9% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% Assistència a Congressos Cursos actualització Cursos actualització i consulta revistes especialitzades Assistència a Congressos i consulta revistes especialitzades Revistes especialitzades Altres Una quarta part dels enquestats ha optat per fer una estada formativa a l’estranger, majoritàriament de menys de 6 mesos de durada. Gràfic 12: Estades formatives a l’estranger i durada Estada formativa a l’estranger Durada de l’estada formativa No 73,5% NC 1,5% Sí 25,0% Més 6 mesos 27,3% Menys 6 mesos 72,7% Dels metges que han optat per fer estades formatives a l’estranger, la meitat opten per marxar a països de la Unió Europea, principalment 3 Resposta múltiple: el 55% mencionen una activitat, el 42% dues activitats, i el 3% mencionen 3 activitats
  17. 17. 17 Regne Unit, seguit dels Estats Units. Taula 6: Destí de les estades formatives Destí Freqüència % Unió Europea: Regne Unit 8 França 4 Alemanya 3 Resta 2 17 51,5 EUA/Canadà: EUA 6 Canadà 1 7 21,2 Amèrica Llatina 5 15,2 Resta del Món 4 12,1 Total 33 100,0
  18. 18. 18 5. CARRERA PROFESSIONAL En aquest apartat s’analitzen les característiques del treball i les condicions laborals dels metges un cop van finalitzar els seus estudis i la situació professional en què es troben avui en dia. Es mostren temes relacionats amb els àmbits d’assistència mèdica, sector mèdic i centres de treball, jornada de treball i nivell d’ingressos. 5.1. Característiques de les feines inicial i actual La inserció en el mercat de treball un cop finalitzats els estudis va ser ràpida. La pràctica totalitat va trigar menys d’un mes en trobar la primera feina (91,7%). Gràfic 13: Temps en trobar la primera feina després d’acabar la carrera/MIR Menys d'1 mes 91,7% De 1 a 3 mesos 3,0% Més de 3 mesos 5,3%
  19. 19. 19 Encara que la majoria dels metges, en l’inici del seu itinerari professional, tenien una sola feina, era freqüent combinar dues feines (43,9%). Estem parlant d’un període de temps que va de 1999 fins 2006, temps de bonança econòmica on la taxa d’atur de la població activa era baixa. Gràfic 14: Nombre de feines segons gènere a l’inici de la carrera professional i actualment 54,8% 41,9% 56,4% 76,3% 56,1% 72,0% 45,2% 58,1% 43,6% 23,7% 43,9% 28,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Homes 1a feina Homes feina actual Dones 1a feina Dones feina actual Total 1a feina Total feina actual Una Més d'una Amb el pas del temps s’observa una diferenciació important per gènere, fet que constata que la conciliació de la vida familiar i professional és un factor clau en les dones metgesses. Així, en la seva entrada al mercat de treball, tant homes com dones comptaven amb més d’una feina en proporcions semblants (45,2% i 43,6%, respectivament). Actualment, en canvi, la proporció de dones amb més d’una feina s’ha reduït al 23,7%, i en canvi entre els homes el percentatge ha pujat fins al 58,1%.
  20. 20. 20 Sector, àmbits i centres de treball Més de la meitat dels metges van treballar a la seva primera feina i continuen treballant avui en dia en el sector públic. Cal esmentar també diferències per gènere: en la seva feina actual els homes treballen més en el sector privat que les dones (12,9% vs. 6,9%), i en canvi aquestes tenen més presència a l’ICS que els homes: 58,4% vs. 51,6%. Gràfic 15: Sector en feina inicial i actual 54,5% 6,8% 25,8% 12,9% 24,2% 9,3%9,0% 57,5% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Públic (ICS) Públic(Altres) Concertat Privat 1a feina Feina actual Pel que fa l’àmbit d’assistència mèdica, no hi ha gaires diferències entre la primera feina i l’actual. A la primera feina, hi ha una major proporció de metges que van treballar a l’àmbit només hospitalari (40,2%) seguit de l’àmbit només ambulatori (35,6%). A la feina actual s’observa la mateixa tendència. El que és important remarcar és que les dones metgesses tenen una major presència a l’àmbit només ambulatori que els homes, aspecte coherent l’especial feminització d’especialitats presents en aquest àmbit de treball (MFiC, Pediatria i Obstetrícia i Ginecologia). Taula 7: Àmbit de treball actual per gènere Àmbit de treball Homes Dones Total Només ambulatori 6,5% 37,6% 30,3% Només hospitalari 54,8% 44,6% 47,0% Ambulatori i hospitalari 22,6% 5,9% 9,8% Altres 16,1% 6,9% 9,1% Nc 0,0% 5,0% 3,8% Total 100% 100% 100%
  21. 21. 21 Entre els metges que treballen dins l’àmbit hospitalari, s’observa una distribució prou equivalent entre els que desenvolupen la seva feina en els diferents serveis. No s’observen diferències rellevants per gènere. Gràfic 16: Servei on es desenvolupa la feina en l’àmbit hospitalari Serveis mèdics quirúrgics 30,6% Altres 22,7% Serveis mèdics quirúrgics i consultes externes 20,0% Serveis mèdics quirúrgics i servei d'urgències 26,7% Pel que fa als centres on desenvolupen la feina els metges hospitalaris, cal destacar els hospitals de Sant Joan de Déu, Bellvitge i Vall d’Hebron. Aquests, junt amb el Germans Trias i Pujol i el Clínic, agrupen el 38,6% d’aquest col lectiu. Cal destacar també, en la part evolutiva, com els professionals, en la feina actual, estan més concentrats als grans centres de referència que en la feina inicial. Taula 8: Centre de treball inicial i actual dels metges en l’àmbit hospitalari Hospitals Feina inicial Feina actual H. Sant Joan de Deu 9,2% 10,7% H. de Bellvitge 7,9% 9,3% H. Vall D’Hebron 6,6% 8,0% H. Germans Trias i Pujol 5,3% 5,3% H. Clínic 5,3% H. de Sant Pau 3,9% Hospital del Mar 3,9% 5,3% Mútua de Terrassa 3,9% 4,0% Consorci Sanitari Terrassa 3,9% H. General de l’Hospitalet 4,0% Altres H. Prov. Barcelona 38,3% 29,3% Hospitals Catalunya 7,9% 9,5% Hospitals Espanya 3,9% 8,0% Hospitals Estranger 5,3% 1,3% Total 100% 100%
  22. 22. 22 5.2. Condicions laborals de les feines inicial i actual Situació professional i relació laboral La pràctica totalitat de les promocions estudiades van treballar (92,4%) i treballen(89,4% ) com assalariats. S’observa que, a la feina actual, els homes combinen una mica més el treball assalariat i autònom que les metgesses, això està relacionat a que la majoria dels homes manifesten tenir més d’una feina. Gràfic 17: Situació professional actual 92,1% 80,6% 89,4% 1,0% 12,9% 3,8%3,0% 3,2% 3,0% 0,0% 3,2% 0,8% 4,0% 0,0% 3,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Dones Homes Total Només assalariat Assalariat i Autònom Només Autònom Becari N.C. Pel que fa a la relació laboral, es pot apreciar una major temporalitat de la primera feia (62,3%) que a l’actual. Pràcticament la totalitat dels llicenciats/des tenen una feina indefinida (92,7%). La temporalitat de la feina afecta una mica més a les dones que als homes.
  23. 23. 23 Gràfic 18: Estabilitat contractual de la feina inicial i actual Feina inicial Feina actual Indefinida 36,9% NC 0,8% Temporal 62,3% Indefinida 92,7% Temporal 7,3% Jornada de treball La jornada de treball ordinària de la majoria dels metges tant a la seva primera feina (62,9%) com a l’actual (65,9%) és de 36h a 40h setmanals. Quan a aquesta jornada s’afegeixen les guàrdies, la meitat dels metges, en el seu inici professional, feien entre 41h a 80h setmanals i un terç no en feien. A la feina actual s’observa que hi ha quasi un 10% més de metges que no fan guàrdies, coherent amb un procés de consolidació de les places mèdiques al llarg del seu itinerari professional. Les dones fan una mica més de guàrdies que els homes. Gràfic 19: Hores de treball en feina inicial i actual 9,9% 51,5% 5,3% 33,3% 12,9% 41,7% 2,3% 43,2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 40h o menys 41h i 80h Més de 81h No feia/faig guàrdies 1a feina Feina actual
  24. 24. 24 Nivell d’ingressos Pel que fa al nivell d’ingressos nets, es pot observar un augment dels ingressos de metges i metgesses respecte a la primera feina. El grup més nombrós compta amb ingressos entre 2001€ i 3000€. Cal remarcar que els homes, proporcionalment, disposen de més ingressos que les dones, i han tingut un recorregut a l’alça en els ingressos superior al de les dones. Gràfic 20: Evolució dels ingressos nets mensuals per gènere 6,5% 9,7% 5,9% 6,9% 6,1% 7,5% 16,1% 3,2% 6,9% 9,1% 0,8% 16,1% 27,7% 12,9% 25,0% 9,8% 41,9% 41,9% 46,5% 55,4% 45,5% 52,3% 19,4% 25,8% 12,9% 18,8% 14,4% 20,5% 19,4% 5,9% 9,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Homes 1a feina Homes feina actual Dones 1a feina Dones feina actual Total 1a feina Total actual Nc Menys de 1500€ 1500€ - 2000€ 2001€ - 3000€ 3001€ - 4000€ Més de 4000€
  25. 25. 25 6. RELACIÓ AMB EL CAMPUS BELLVITGE Tres quartes parts dels llicenciats/des estan interessat en que el Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge organitzi algun tipus d’activitats per antics alumnes, tant de caire lúdic com formatiu. Gràfic 21: Interès en activitats del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge per a antics alumnes No 25,0% Sí 75,0% Gràfic 22: Tipus d’activitats en què estarien interessats De tot tipus 45,4% NS/NC 8,1%Altres 2,0% Formatives 17,2% Lúdiques 27,3%
  26. 26. 26 7. RELACIÓ AMB ELS SERVEIS DEL COL LEGI DE METGES En l’evolució temporal s’observa que els enquestats han tendit a utilitzar en major mesura els serveis del COMB que en l’inici de la seva etapa professional. Gràfic 23: Evolució de l’ús de serveis del Col legi de Metges 13,3% 49,3% 25,8% 5,0% 6,3% 1,3%2,0% 14,7% 20,7% 37,7% 3,1% 20,8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Serveis Jur./Resp.Civil Serveis econòmics Servei d'Ocupació Formació Cap servei Protecció Social Altres En acabar Medicina Actualment
  27. 27. 27 8. CONCLUSIONS L’anàlisi de les tres cohorts (1999, 2000, i 2001) estudiades permet fer un bon retrat de les característiques sociodemogràfiques i professionals d’una generació de professionals formats al Campus de Bellvitge que està entrant en la maduresa professional. Cal dir en primer lloc, que estem parlant de metgesses, més que de metges, atès que tres de cada quetre són dones. I estem parlant, també essencialment, d’una universitat catalana per a alumnes catalans (només el 12% dels enquestats no ha nascut a Catalunya). Des del punt de vista acadèmic, i contracorrent de les percepcions creixentment negatives, es tracta d’una generació on la vocació es manifesta com l’element clau en l’elecció de la professió, que valora molt positivament la formació rebuda a Bellvitge, i que en gairebé vuit de cada deu casos tornaria a fer Medicina. Des del punt vista de la seva formació de postgrau, la pràctica totalitat ha optat per fer el MIR, i també, de manera molt particular, ha optat pel seu entorn geogràfic més proper per fer-lo (el 90% a Catalunya). Cal destacar, particularment, que l’Hospital de Bellvitge ha estat el lloc on han realitzat el MIR una quarta part dels enquestats. Pel que fa a l’elecció de les especialitats, i en la línia d’altres estudis recents, s’aprecia una important feminització de les especialitats de Medicina Familiar i Comunitària, Ginecologia i Pediatria, i en canvi una masculinització de les especialitats quirúrgiques. Es tracta també d’una generació en què un de cada quatre enquestats ha relitzat estades formatves a l’estranger, principalment en països de la Unió Europea, i als Estats Units. La satisfacció manifestada per l’exercici de la professió és coherent amb les dades obtingudes pel que fa al desenvolupament de la seva carrera professional: es tracta d’unes cohorts que varen accedir al mercat de treball en època de bonança econòmica general i absència de limitacions pressupostàries en el sector sanitari. Aquesta situació explica tant la seva ràpida inserció al mercat de treball en acabar la formació especialitzada, com la millora i estabilització de les seves condicions de treball: el 92,7% compten en el moment de l’estudi amb una feina estable, i el seu nivell d’ingressos ha progressat des de la feina inicial a l’actual. Cal també però matisar que el nivell d’ingressos i l’estabilitat laboral és més alta entre els homes que entre les dones. Continuant en la poca mobilitat geogràfica observada, cal destacar que el 80% treballen a Barcelona, el 10% a la resta de Catalunya, i un altre 10% a la resta d’Espanya i estranger. L’esmentada satisfacció amb la formació rebuda durant la carrera es veu perllongada per un interès molt generalitzat per seguir en contacte amb el Campus de Bellvitge, mitjançant possibles activitats per a ex-alumnes
  28. 28. 28 organitzades per la institució: tres de cada quatre hi estan interessats. En definitiva, es tracta de professionals ben inserits laboralment i generalment satisfets amb la seva professió. L’estudi realitzat dóna claus de la situació d’unes cohorts a les quals un seguiment longitudinal podria ser de gran interès a futur.

×