2. • La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica molt
llarga. Va començar el 1973 a causa de la pujada sobtada dels
preus internacionals del petroli, i això va obligar a transformar
les estructures econòmiques dels països desenvolupats.

3. 3. La intenció d'exportar els jaciments
d'Alaska i del mar del Nord va
empènyer les grans companyies
petrolieres a acceptar la pujada de
preus, perquè sinó no hi havia
rendibilitat en aquestes
explotacions.
4. Els països productors es van adonar
de la pèrdua dels ingressos
procedents de l'exportació de
petroli. En les reunions de l'OPEP
de Teheran, Trípoli i Ginebra,
celebrades entre el 1971 i el
1973, es va decidir un augment
del preu del petroli brut d'una
mitjana de 2 dòlars/barril a 3,5
dòlars/barril.
1. Les devaluacions del dòlar del
desembre del 1971 i del febrer del
1973,van disminuir considerablement
els ingressos per l'exportació de
petroli.
2. L'exhauriment de les reserves
petrolieres als EUA, Els intents
d'evitar l'exhauriment van convertir
els EUA en un fort demandant de
petroli en els mercats exteriors, la
qual cosa va incrementar
enèrgicament la pressió de la
demanda.

4. Conseqüències
• La conseqüència immediata de la crisi va ser
l’augment de l’atur, que es va disparar al llarg de
tota la dècada dels setanta. Això i la inflació van
comportar un descens del nivell de vida dels
espanyols i van generar un gran descontentament i
agitació social. També va evidenciar les limitacions
del «desarrollismo», com ara les diferències entre
les regions avançades i les endarrerides i grans
desigualtats socials.