Jocs Florals 2012
CURS: Segon
GRUP: Dentistes
Una nit magnífica a Sant Sadurní l’Albert i la

Meritxell anaven a fer una acampada al Llac

de Can Codorniu.
El dia abans s’havien preparat la motxilla i ho

havien fet tot sols. La motxilla pesava molt

perquè hi havia posat de tot: la tenda, aigua i

entrepans, la llanterna, roba, el sac de

dormir.
L’Albert s’havia agafat el seu coixinet i la

Meritxell el seu inseparable peluix. No es van

descuidar el rellotge per saber l’hora en tot

moment. La mare de la Meritxell també els

havia deixat un mòbil per si tenien una

emergència.
Era una nit estrellada d’estiu. Es sentien els

mussols i els grills cantar. Entre tants cants,

l’Albert i la Meritxell van muntar la tenda de

campanya.
Quan van acabar de muntar-ho tot es van

estirar a mirar les estrelles i constel·lacions.

Estaven de conya quan de cop i volta van

sentir un sorollet.
L’Albert i la Meritxell es van aixecar

ràpidament i molt espantats van agafar les

seves llanternes per anar a veure que havia

passat.
De cop es va aixecar un núvol de pols.

L’Albert i la Meritxell estaven morts de por

però lentament es van acostar a aquell núvol.

Quan hi van ser a prop van veure un munt de

fades i follets. Estaven segurs que aquell

núvol era de pols màgica.
Els follets van fer aparèixer un porta en el

tronc d’un arbre mica en mica tots els follets

i les fades la van travessar. L’Albert i la

Meritxell els van seguir.
Quan van travessar la porta, van començar a

caminar sense que els follets i les fades les

veiessin. Van passar per un bosc de pastissos

i després pel camí de les llaminadures. La

boca se’ls hi feia aigua i van començar a

menjar i menjar fins que la seva panxa no va

poder més.
Van intentar seguir les fades i follets que

estaven creuant el pont de l’arc de Sant

Martí però no es podien moure.

Allà a prop van veure una planta que

semblava camamilla i la Meritxell, que havia

estudiat molt les plantes, va pensar que els

ajudaria a aprimar-se.
Per sort la infusió va funcionar, es van

aprimar i van poder creuar el pont de l’arc de

Sant Martí. En arribar a l’altra banda ven

tenir una gran sorpesa.
Els follets i les fades els estaven esperant. I

els van dir:

  - Que us pensàveu que no us havíem vist?

  - Doncs sí, pensàvem que no ens veieu.

  - Ja heu tingut prou aventures per avui?-

    va dir una fada.

  - Oi tant, van contestar.
Els follets i les fades van acompanyar a

l’Albert i la Meritxell fins a la porta de

l’arbre i els dos nens van poder tornar al llac

de Can Codorniu.

  - Ens podrem tornar a veure?- van dir la

    Meritxell i l’Albert.

  - Sí, sempre que vulgueu. Amb la condició

    de que no ho expliqueu a ningú.
L’Albert i la Meritxell encara guarden el

secret i els van a veure cada cap de

setmana.

Des d’aquell dia fades, follets, nens i nenes

són amics.
Jocs florals 2n b

Jocs florals 2n b

  • 1.
    Jocs Florals 2012 CURS:Segon GRUP: Dentistes
  • 2.
    Una nit magníficaa Sant Sadurní l’Albert i la Meritxell anaven a fer una acampada al Llac de Can Codorniu.
  • 3.
    El dia abanss’havien preparat la motxilla i ho havien fet tot sols. La motxilla pesava molt perquè hi havia posat de tot: la tenda, aigua i entrepans, la llanterna, roba, el sac de dormir.
  • 4.
    L’Albert s’havia agafatel seu coixinet i la Meritxell el seu inseparable peluix. No es van descuidar el rellotge per saber l’hora en tot moment. La mare de la Meritxell també els havia deixat un mòbil per si tenien una emergència.
  • 5.
    Era una nitestrellada d’estiu. Es sentien els mussols i els grills cantar. Entre tants cants, l’Albert i la Meritxell van muntar la tenda de campanya.
  • 6.
    Quan van acabarde muntar-ho tot es van estirar a mirar les estrelles i constel·lacions. Estaven de conya quan de cop i volta van sentir un sorollet.
  • 7.
    L’Albert i laMeritxell es van aixecar ràpidament i molt espantats van agafar les seves llanternes per anar a veure que havia passat.
  • 8.
    De cop esva aixecar un núvol de pols. L’Albert i la Meritxell estaven morts de por però lentament es van acostar a aquell núvol. Quan hi van ser a prop van veure un munt de fades i follets. Estaven segurs que aquell núvol era de pols màgica.
  • 9.
    Els follets vanfer aparèixer un porta en el tronc d’un arbre mica en mica tots els follets i les fades la van travessar. L’Albert i la Meritxell els van seguir.
  • 10.
    Quan van travessarla porta, van començar a caminar sense que els follets i les fades les veiessin. Van passar per un bosc de pastissos i després pel camí de les llaminadures. La boca se’ls hi feia aigua i van començar a menjar i menjar fins que la seva panxa no va poder més.
  • 11.
    Van intentar seguirles fades i follets que estaven creuant el pont de l’arc de Sant Martí però no es podien moure. Allà a prop van veure una planta que semblava camamilla i la Meritxell, que havia estudiat molt les plantes, va pensar que els ajudaria a aprimar-se.
  • 12.
    Per sort lainfusió va funcionar, es van aprimar i van poder creuar el pont de l’arc de Sant Martí. En arribar a l’altra banda ven tenir una gran sorpesa.
  • 13.
    Els follets iles fades els estaven esperant. I els van dir: - Que us pensàveu que no us havíem vist? - Doncs sí, pensàvem que no ens veieu. - Ja heu tingut prou aventures per avui?- va dir una fada. - Oi tant, van contestar.
  • 14.
    Els follets iles fades van acompanyar a l’Albert i la Meritxell fins a la porta de l’arbre i els dos nens van poder tornar al llac de Can Codorniu. - Ens podrem tornar a veure?- van dir la Meritxell i l’Albert. - Sí, sempre que vulgueu. Amb la condició de que no ho expliqueu a ningú.
  • 15.
    L’Albert i laMeritxell encara guarden el secret i els van a veure cada cap de setmana. Des d’aquell dia fades, follets, nens i nenes són amics.