Presentació de Raquel del Rosal i Sergi Rasero, tècnics de Servei de Projectes de la Secretaria de Mediambient i Sostenibilitat en el marc de la Jornada de presentació de l'Inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya
La possible colonització espontània de Cabirol a Collserola ens obre les portes a unes reflexions interessants que remarquen la gran importància de les dades que aconseguiu els col·laboradors del projecte caminsdefauna.cat; el primer projecte de l'associació CROMA
Presentació de Mònica Laje en el marc de la Jornada 'Inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya" a Barcelona, el 21 d'octubre de 2014.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
La possible colonització espontània de Cabirol a Collserola ens obre les portes a unes reflexions interessants que remarquen la gran importància de les dades que aconseguiu els col·laboradors del projecte caminsdefauna.cat; el primer projecte de l'associació CROMA
Presentació de Mònica Laje en el marc de la Jornada 'Inventari d'estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya" a Barcelona, el 21 d'octubre de 2014.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Continguts i accés a l'Inventari d'estructures de connectivitat
1. L’inventari d’estructures de connectivitat de la xarxa viària de Catalunya
Una eina per a l’avaluació d’impacte ambiental i la definició de projectes d’infraestructura verda.
Continguts i accés a l’inventari dd’’eessttrruuccttuurreess ddee
ccoonnnneeccttiivviittaatt
Raquel del Rosal Gutiérrez, tècnica del servei de projectes
Sergi Rasero Garcia, tècnic del servei de projectes
2. MMeettooddoollooggiiaa ddee ttrreebbaallll
1. Revisió de la documentació
Projectes
2. Georeferenciació
Coordenades UTM (ED50 i ETRS89)
4. Inspecció de les estructures
Verificar les dades dels projectes
Obtenir fotografies
3. Incorporació a la base de dades
Formularis
7. Vinculació del Google Earth amb les
fitxes descriptives bàsiques
Generar fitxes amb la base de dades
(informes) i pujar en entorn web
Vincular a la capa KMZ mitjançant
l’administració de les propietats
6. Incorporació al SIG i vinculació amb
la base de dades
Mitjançant el codi identificador
‘Joins and Relates’ d’ArcGIS o Gestor
de metadades del MiraMon
5. Depuració de la informació
Estructures descartades se
segreguen en una base de dades
independent
3. MMeettooddoollooggiiaa ddee ttrreebbaallll
Revisió dels projectes:
Document revisats:
- Estudis informatius
- Estudis d’impacte ambiental
- Declaracions d’impacte ambiental
- Projectes constructius
- Projectes de mesures correctores d’impacte ambiental
- Altres documents que incorporaven descripcions de passos de fauna
Addicionalment: Revisió dels estudis de seguiment de l’efectivitat de les estructures
La informació obtinguda s’ha organitzat en una base de dades.
S’han descartat les estructures que no complien amb els criteris de les prescripcions
tècniques.
En la revisió de documentació s’ha treballat conjuntament amb personal
d’Infraestructures.cat, de la Direcció General de Carreteres i empreses
encarregades del seguiment ambiental d’algunes obres.
4. MMeettooddoollooggiiaa ddee ttrreebbaallll
Georeferenciació:
Georeferenciació de la informació relativa als punts quilomètrics de les
estructures de connectivitat, extreta dels projectes constructius de les
carreteres inventariades, prenent com a base la versió del graf de carreteres de
2012.
Alternativament digitalització de plànols dels mateixos projectes.
La informació i ubicació definitiva s’ha contrastat mitjançant comprovació sobre
el terreny.
Inspecció de les estructures :
- Verificació de la informació extreta de l’anàlisi de la documentació
- Obtenció de fotografies de les estructures
- Amb col·laboració de personal de la DGPA i d’Infraestructures.cat
5. MMeettooddoollooggiiaa ddee ttrreebbaallll
Depuració de dades:
Estructures descartades:
- No construïdes
- Manca de dimensions mínimes
- Manca de funcionalitat per existència de pous, reixes, salts...
Tractament dels passos per amfibis a nivell de bateries
Tractament específic dels viaductes incorporant els construïts exclusivament
com a mesura de desfragmentació.
Productes finals:
- Protocol d’actualització i formularis de gestió de la base de dades
- Fitxes descriptives dels passos de fauna
- Vinculació amb programari SIG
- Creació d’un portal web www.gencat.cat/mediambient
9. IInnffoorrmmaacciióó ddiissppoonniibbllee
Informació disponible al web:
- Memòria - resum dels continguts i metodologia de l’inventari
- Informació cartogràfica de l’inventari amb les dades de la fitxa bàsica
- Tipus d’estructura de connectivitat
Codi identificador de l’estructura
Codi de l’estructura segons el projecte
Carretera
PK
Tipologia constructiva
Dimensions
Fotografia (1)
- Enllaços relacionats
Podeu disposar de més informació via sol·licitud a:
sp.tes@gencat.cat
10. VVeerrssiioonnss ii aaccttuuaalliittzzaacciióó ddeell wweebb
Primera versió desembre de 2012
Segona versió juliol de 2014
Desembre 2014 gener 2015 prevista una nova versió
2015 integració de la base de dades en el SIG corporatiu de la Generalitat
Visor web d’edició a nivell intern i de consulta
i descàrrega d’informació a nivell extern
Informació sempre actualitzada
11. DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
112 projectes revisats corresponents a 86 trams de carreteres
700 estructures inventariades
670 Generalitat (95%)
9 AGE (1%)
18 Diputacions (3%)
3 d’administracions locals i altres (1%)
331 estructures descartades
101 estructures disposen d’informació de seguiment
32 estructures disposen de fitxa ampliada.
13. TIPOLOGIA D’ESTRUCTRES DE CONNECTIVITAT
Xarxa de carreteres de la Generalitat
DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
14. DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
Tipologies amb obres de drenatge excloses
Els passos específics, viaductes, passos per amfibis representen el 7% del total
15. Amplada (m)
DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
Tipus d’estructura de connectivitat N Mitjana ±
SD
Mínim Màxim
Ecoductes ECO 14 133,3 ± 75,3 80 380
Pas superior específic per
a la fauna PSF 4 45,7 ± 20,7 20 70
Pas superior
multifuncional PSM 17 14,4 ± 27,1 7 100
Total estructures superiors 35 67,0 ± 75,2 7 380
16. Amplada o diàmetre (m)
DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
Tipus d’estructura de connectivitat N Mitjana
± SD
Mínim Màxim
Viaductes VIA 22 64,0 ± 49,6 10 187
Pas inferior específic per a
la fauna PIF 10 7,1 ± 3,6 3 15
Pas inferior multifuncional PIM 109 8,8 ± 7,3 2,5 58,5
Drenatges adaptats per a
la fauna ODF 487 4,4 ± 4,0 2 42,6
Passos per a amfibis AMF 7 0,8 ± 0,2 0,5 4
Total estructures inferiors 635 7,1 ± 14,8 0,5 187
17. DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
Tipus d’estructura de connectivitat
Nombre d’estructures
Total
Amb condicionaments1 per
afavorir el seu ús per part de la fauna
Amb usos compartits2
(a més del de pas de fauna)
Planta-cions
Tancam
ent
perimet
ral
Banquet
es
laterals
seques
Altres Drenatge Conreus Via
asfaltada
Via no
asfaltada
Ecoductes 14 14 13 - 2 pantalles laterals de fusta - 2 - 9
Pas superior específic 4 4 4 - Deconstrucció d’un tram
d’antiga carretera
- - - -
Pas superior multifuncional 17 16 17 - 15 pantalles laterals de fusta
1 mota de terra
6 franges laterals revegetades
- - 4 13
Viaducte adaptat 22 22 2 - 9 deconstrucció carretera
1 fileres de roques i troncs
- 2 - 2
Pas inferior específic 10 10 10 1 Deconstrucció d’un tram
d’antiga carretera
- - - -
Pas inferior multifuncional 109 90 93 45 17 franges laterals de substrat
natural
25 - 21 88
Drenatge adaptat per a la fauna 487 428 294 80 Deconstrucció de 11 trams
d’antiga carretera
90 rampes als accessos
37 solera de formigó
3 naturalització del substrat de la
base
4 estructura de guia per a
amfibis
4 arranjament de la llera per als
peixos
487 - - -
Passos per a amfibis 7 5 3 - 5 estructura de guia per a
amfibis
3 - - -
Total 670 589 436 126 - 515 4 25 112
18. DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
Tipus d’estructura de connectivitat
Nombre
d’estructures amb
seguiment
% del total amb
seguiment
Ecoductes - -
Pas superior específic per a la fauna - -
Pas superior multifuncional 1 1
Viaducte adaptat 1 1
Pas inferior específic per a la fauna 8 7,9
Pas inferior multifuncional 13 12,9
Drenatge adaptat per a la fauna 76 75,2
Passos per a amfibis 2 2
Total 101 100
19. Tipus d’estructura de connectivitat Total amb
seguiment 1
Grups taxonòmics / espècies registrats durant el seguiment de les estructures
(entre parèntesi s’indica el nombre d’estructures en les quals s’han registrat)
Lagomorfs Carnívors Ungulats Altres grups
Total Espècies Tota
l Espècies Tot
al Espècies Tot
al Grups
Pas inferior específic per a la fauna 8 5 Llebre europea
(5)
7 Guineu (7)
Fagina (3)
Teixó (5)
Llúdriga (2)
Geneta (3)
2 Cabirol (1)
Daina (1)
Senglar (2)
5 Anur (2)
Ofidi (1)
Sauri (1)
Au (4)
Micromamífer (5)
Pas inferior multifuncional 13 3 Conill (3) 11 Guineu (9)
Fagina (3)
Teixó (8)
Geneta (3)
4 Mufló (1)
Senglar (3)
10 Anur (3)
Sauri (2)
Micromamífer (9)
Au (1)
Drenatge adaptat per a la fauna 76 13 Conill (12)
Llebre europea
(2)
68 Guineu (43)
Mostela (2)
Turó (3)
Visó americà
(11)
Fagina (32)
Teixó (42)
Llúdriga (12)
Geneta (33)
11 Cabirol (2)
Senglar (9)
63 Anur (20)
Urodels (1)
Ofidi (3)
Sauri (7)
Au (6)
Micromamífer
(61)
DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
20. DDaaddeess ddee ll’’IInnvveennttaarrii
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb21
51129f04e9cac3bb0c0e1a0/?
vgnextoid=571a0522cd267410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgne
xtchannel=571a0522cd267410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgne
xtfmt=default
www.gencat.cat/mediambient
www.gencat.cat/territori
Inici > Medi ambient i sostenibilitat > Avaluació ambiental > Eines i documentació
tècnica > Eines > Inventari d’estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya
21. AAggrraaïïmmeennttss
Equip de Minuartia, Carme Rosell i Marc Fernandez
Martí Puig (Departament de Territori i Sostenibilitat)
Mònica Laje i Carles Boronat, d’INFRAESTRUCTURES.CAT, han aportat
dades sobre les estructures de connectivitat, amb la col·laboració de Mercè
Martínez (DG de Carreteres)
Jesús Almarza, MAP; Francisco Cabrera; Chantal Barber, INAM; Jordi Bastons,
ECAFIR; Pier Berglund, ENTORN; Joan Borrell, EGAM; Victòria Diego; Ignasi
Grau, IGREMAP; Francesc Molnè, EDF; Lluïsa Presmanes, CAVE TERRAM.
El Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, el
Consorci de les Gavarres, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i
INFRAESTRUCTURES.CAT han facilitat informació sobre treballs de
seguiment de passos de fauna.